La infància espiritual i l'amor que és el cor de l'Església

Sta. Teresa del Nen Jesús i de la Santa Faç, de novícia carmelita, gener de 1889  

I també passar el Cel fent el bé a la Terra. Santa Teresa de Lisieux (1873 - 1897), monja carmelita, és una de les santes més populars, verge i doctora de l'Església i patrona de les missions. És molt famosa per la seva personalitat, que la fa un dels sants més atractius fins i tot per a gent d'altres religions o no religiosa, i pels seus escrits autobiogràfics, com "Història d'una ànima", que va escriure per obediència als seus superiors i que relaten la seva vida espiritual.  

Canonització de Sta. Teresa de l'Infant Jesús a Roma el 17-05-1925. Segons
sembla, St. Pius de Pietrelcina (1887 - 1968) hi va assistir amb un miracle
de bilocació, perquè estant al seu convent, s'assegura que se'l va veure allà  

Humil i senzilla i fins i tot "petita" com era, se l'ha considerat no sols com la gran santa del nostre temps i un dels sants, homes i dones, més destacats i importants dels segles XIX i XX. 

El cos de Sta. Teresa de Lisieux, no sols es conserva incorrupte sinó en 
un meravellós perfecte estat, donant la impressió de que estigués dormida. 

Els seus pares són també sants, St. Lluís Martin (1823 - 1894) i Sta. Cèlia Guérin (1831 - 1877), canonitzats el 2015. Quatre filles seves i germanes de Sta. Teresina van ser monges, 3 d'elles carmelites, una d'elles en procés de canonització, i la 4ª primer clarissa i després visitadina. També va ser monja una neboda d'ells i cosina seva. 

En aquesta ocasió, basta un reportatge gràfic. Les fotos parlen per si mateixes.