Cristians i catòlics des del segle I

L'Església neix amb la mort redemptora de Jesús a la Creu, amb la llançada que li obre el Cor i amb la que surt sang i aigua, amb la resurrecció del Senyor el dia de Pasqua, amb la seva Ascensió al Cel i, sobretot, el dia de Pentecosta, amb el do de l'Esperit Sant. 

Sant Ignasi d'Antioquia (c. 35 - c. 110), Pare apostòlic, és a dir d'aquells que conegueren personalment i aprengueren dels apòstols, està molt relacionat amb el naixement de l'Església, del Cristianisme i en concret del Catolicisme. 

Abans de ser coneguts com a cristians, als deixebles de Jesús se'ls coneixia com "els de la Via" o "del Camí".
Via romana prop de les ruïnes de l'antiga Antioquia, que unia aquesta gran ciutat amb la veïna Calcis. 

La denominació de "cristians" aparegué a la ciutat d'Antioquia cap a l'any 42 o 43. Sant Ignasi, que era d'allà, fou el 3è bisbe de la ciutat, de la que el primer fou el mateix St. Pere abans de marxar a Roma, al qui sembla ser que conegué igual que a St. Joan, essent deixeble d'ells. Degué ser escollit bisbe d'Antioquia cap a l'any 68 i el fet és important, perquè mostra que a la 2ª meitat del segle I ja existia, almenys a aquelles zones, una Església jerarquitzada molt semblant a l'actual, amb un bisbe com a cap, un col·legi de preveres com ajudants del bisbe i uns diaques, tots ja citats al Nou Testament, però que a través d'ell i de les seves Cartes, escrites a diverses comunitats cristianes quan el conduïen detingut cap al martiri a Roma per ser seguidor de Jesucrist i membre de la seva Església, mostren ja una situació organitzada dels càrrecs i les funcions. És molt interessant llegir aquestes Cartes, escrites a principis del segle II, però que reflecteixen la situació de l'Església d'Antioquia a finals del segle I i unes dècades abans i tot, no sols per el seu elevat contingut espiritual sinó també com a document històric de la primera situació eclesiàstica en l'època ja inicial. 

Precisament és St. Ignasi d'Antioquia el primer que sabem que usa la paraula "catòlic", que vol dir "universal" en grec, en el sentit actual, de l'Església fundada per Jesucrist, fonamentada en la fe apostòlica i dirigida en el seu inici per St. Pere, amb una doctrina i una pràctica ortodoxes, és a dir lliures d'heretgies i sectarismes. A través d'ell i els seus escrits sabem que ja cap a l'any 100 segur i molt probablement ja abans s'usava el nom Església Catòlica, en un sentit molt similar, per no dir igual, que l'actual. Així es veu que les seves arrels les té en els apòstols i en els Pares apostòlics, els successors d'aquests. I Antioquia va ser ja des del principi un dels grans centres de l'Església, junt amb Jerusalem, Alexandria i el més gran de tots, Roma, com a lloc del martiri i de les tombes de St. Pere i St. Pau, centres als que dos segles i mig més tard se n'hi afegiria un altre de nou, Constantinoble.   

St. Ignasi d'Antioquia va anar al martiri voluntàriament i amb ànim, demanant als seus seguidors que no intentessin impedir que el portessin al circ a Roma a ser mort i devorat per les feres: "Blat sóc de Crist i he de ser triturat per les dents dels lleons per arribar a ser pa blanc de Crist" és una coneguda frase sobre el significat espiritual de la seva mort de màrtir, amb el valor i el fruit que esperava obtenir per a ell i, sobretot, per a tots, avançant-se en gairebé un segle a l'afirmació explícita, perquè implícita ja era generalment considerada, de que "la sang dels màrtirs és llavor de nous cristians". 

Agraïm-li a ell, igual que abans d'ell els apòstols i molts altres, que amb la seva fermesa en la fe, el seu coratge i el sacrifici hagin col·laborat a mantenir la fe cristiana i catòlica de l'Església i a que s'hagi estés per tot el món, salvant incomptables ànimes i arribant fins als nostres dies, i demanem-li que pregui a Déu que nosaltres al nostre temps també siguem mantenidors, propagadors i transmissors de la fe cristiana universal en tota la seva integritat i puresa!