El missatger portador de Crist

Cristòfor Colom (c. 1451 - 1506) és un dels personatges més importants de la Història, per la repercusió posterior del seu viatge naval a través de l'Atlàntic fins a les illes del Carib l'any 1492 i el seu retorn amb notícies del fet el 1493. Hi ha un canvi decisiu en el desenvolupament històric posterior, a part que és un dels fets que marquen el període d'inici de l'Edat Moderna. 

Un retrat primerenc de Colom, c. 1520

El seu nom ve a significar "colom portador de Crist" i com que els coloms han tingut una funció de missatgers, és podria dir encara com "missatger portador de Crist". Un nom profètic de la seva missió. 

Reconstrucció moderna de les carabel·les colombines de 1492,
eren molt més petites i menys nombroses, tres, que els gegants i
molt nombrosos vaixells de Zheng He, quasi un segle anteriors, 
però el seu impacte hisròric va ser incomparablement més gran.

Els canvis que fan nèixer l'Edat Moderna, finalitzant els temps medievals, són molts. La caiguda de Constantinoble en poder dels turcs otomans i el final de la guerra dels Cent Anys entre França i Anglaterra el 1453 s'ha pres com a fita, però també s'hi poden considerar els primers llibres publicats per la impremta occidental per Gutenberg c. 1450 - 1454, una data molt semblant. La presa de Granada i el final de la Reconquesta hispànica el 1492, junt amb el viatge de Colom i l'expulsió dels jueus dels regnes de Castella i Aragó el mateix any, que és també el de la publicació de la Gramàtica castellana de Nebrija. El regnat dels Reis Catòlics entre 1474/1479 - 1504. Els tractats de repartiment de les noves terres descobertes, i en certa manera del món sencer, entre Espanya i Portugal pels tractats del 1493 i 1494. L'èxit final de les metòdiques i sistemàtiques expedicions marítimes portugueses iniciades pel prícep Enric el Navegant a la primera meitat del segle XIV, amb l'arribada de Vasco de Gama a Calicut a la Índia el 1498 i les posteriors arribades d'Alvaro Cabral al Brasil el 1500 i dels navegants portuguesos a Malaca (1511) i a les Illes de les Espècies que eren l'objectiu, a Cantó, Xina (1512) i finalment a Tanegashima, Japó, el 1542/43. El mapa de Waldseemüller (1507) amb les notícies d'Americo Vespucci sobre un nou continent, Amèrica. El creuament per part de Vasco Núñez de Balboa de l'istme de Panamà fins a veure el Mar del Sud el 1513. Les tesis de Wittenberg de Luter del 1517 i tot el que van suposar posteriorment i fins ara. L'expedició iniciada per Magallanes el 1519 i completada per Elcano el 1522, que va ser la primera en circunnavegar la Terra, navegant sempre cap a l'Oest, demostrant així físicament l'esfericitat del planeta. La conquesta per Hernán Cortés de l'imperi asteca el 1521 i per Pizarro de l'imperi inca el 1533. El principi de la teoria heliocèntrica del Sistema Solar, un canvi radical en el coneixement humà de l'Univers, que Copèrnic tenia en ment ja tant d'hora com el 1512, però que no es va difondre fins el 1540 i sobretot amb la publicació del llibre De revolutionibus orbium coelestium el 1543, i que encara tardaria un segle o dos en ser acceptat generalment, però del que des d'aleshores ja s'en parlava. El mateix any 1543 es publica l'obra d'anatomia humana de Vesali. Hi ha qui té en compte també l'aparició dels llibres Elogi de la follia (1509) d'Erasme, El cortesà (1528) de Castiglione i sobretot El príncep (1532) de Maquiavel. Tot un conjunt de descobriments, exploracions, conquestes i colonitzacions que inauguraren un món diferent i per tant nou, en el que la gesta de Colom i els seus 4 viatges a través de l'Atlàntic fins el mar Carib entre 1492 i 1504 hi tingueren un paper fonamental, decisiu. 

I que tenen tots aquests personatges en comú? Que tots ells eren no sols cristians sinó concretament catòlics, fins i tot Luter, Zwingli, Enric VIII i Calví, que després se'n van separar i foren els fundadors del protestantisme i l'anglicanisme, però que tots ells van ser batejats i educats com a catòlics. Tots els altres citats no sols van ser catòlics sinó que se'n van mantenir fins al final de la seva vida, i la majoria van ser a més no sols creients i practicants sinó devots i fervorosos. 

I no són els únics. Fins i tot si considerem només a partir del triomf del Cristianisme a l'Imperi Romà al segle IV, després dels inicials segles de persecucions, la major part dels grans personatges històrics mundials, per exemple els recollits en la classificació "Els 100" d'un article de l'astrònom Michael H. Hart del 1978, són no sols cristians sinó concretament catòlics. Alguns d'ells, d'aquests personatges decisius en la Història Universal, són per exemple Constantí i Teodosi (segle IV), St. Agustí (s. V), Justinià (s. VI), Carlemany (s. VIII-IX), Otó I (s. X), Guillem el Conqueridor, Urbà II (s. XI), Gutenberg, els Reis Catòlics, Colom, Leonardo, Vasco de Gama (s. XV), Pizarro, Cortés, Miquel Àngel, Copèrnic, Carles V, Felip II (s. XVI), Cervantes, Shakespeare* (s. XVI-XVII), Galileo**, Descartes, Pascal (s. XVII), Lavoisier, Mozart (s. XVIII), Beethoven, Mendel, Pasteur, Mercalli (s. XIX), Fleming, Lemaître, J. Kennedy (s. XX)... per citar-ne només alguns sense tenir en compte, tot i alguna excepció inevitable, els sants ni els papes en general***, tot i haver-n'hi moltíssims d'extraordinariament influents en l'esdevenir mundial, ni per l'altre cantó els grans que canviaren de religió o ho foren només nominals, que també n'hi ha i de ben destacats****.  

* Cada cop està més clar que Shakespeare no era sols un filocatòlic o simpatitzant del Catolicisme, com sempre s'havia sostingut, sinó que era un criptocatòlic o catòlic amagat i hi ha documents, com el seu testament, que ho mostren, a part que ambientava les seves obres teatrals a l'Edat Mitjana o a Itàlia, per tal que la seva mentalitat catòlica no fos tan estranya i sorprenent en una Anglaterra anglicana i ja en camí cap al puritanisme. 

** Com ho mostren les seves cartes a la seva neboda, ja publicades, Galileo va ser un catòlic convençut abans, durant i després dels seus conflictes amb la Inquisició, i no sols això sinó que va ser força religiós i per això es va posar en problemes escrivint en italià en lloc de llatí per tal d'arribar a la gent i traient conclusions teològiques, tot i que més implícites que explícites, de la seva visió científica del món. Tot i que és més conegut per altres frases, d'ell és l'afirmació. que potser va repetir d'algú altre, "la Bíblia no ens diu com és el cel, sinó com arribar-hi". 

*** Sants històricament  molt influents foren en diferents camps St. Benet, St. Gregori Magne, St. Domènec, St. Francesc d'Assís, St. Tomàs d'Aquino, St. Ignaci de Loyola, St. Francesc Xavier, Sta. Teresa de Jesús, St. Joan de la Creu i molts d'altres, així com papes com Innocenci III, bisbes, sacerdots, monjos i monges, missioners o laics molt pietosos com ho foren quasi tots els descobridors i pioners de l'electricitat dels segles XVIII i XIX... i també cal tenir en compte els qui d'altres religions o des de l'ateisme es convertiren i es batejaren catòlics, com en la nostra època Von Neumann i Sandage.  

**** Entre ells pràcticament tots els fundadors de confessions protestants del segle XVI, sobretot els de la primera meitat i mitjans d'aquest, com també figures com Napoleó, Bolívar i molts altres per l'estil.