La Terra gira, la Creu roman

El món gira, la Creu roman fixa i l'home troba Déu en la solitud i silenci del desert. 

Escut cartoixà; la Terra, la Creu i 7 estrelles

St. Bru (c. 1030 - 1101), prevere, nascut a Colònia, va seguir aquest camí vocacional, sentint la crida divina i després d'haver destacat en el món per la seva intel·ligència i qualitats humanes, va decidir retirar-se a un estil de vida monàstic gairebé eremita, vivint lliure i lluny del món i totalment de cara a l'infinit i l'eternitat, comprenent que l'oració, la litúrgia i la contemplació són junt amb l'amor a Déu i als altres les úniques coses que fem els humans en aquesta vida que no s'acaben amb la mort sinó que continuen i es potencien al màxim després en l'altre vida, la futura i eterna. 

El massís de la Chartreuse

L'any 1084 i amb el permís i l'ajut del bisbe St. Hug de Grenoble, que havia tingut una visió en somnis de 7 estrelles guiant  set pelegrins cap a les muntanyes de la Chartreuse i al poc se li van presentar, St. Bru i sis companys més es van instal·lar allà per viure en comunitat d'eremites, iniciant la seva aventura de vida solitaria, silenciosa i molt austera, en aquells paratges despoblats el dia de St. Joan Baptista d'aquell any. 

Serra San Bruno, Calàbria

El 1090 St. Bru va ser cridat pel Papa Urbà II a Roma i allà a Itàlia, així que pogué va fundar un segon eremitori a Calàbria, a l'actual Serra San Bruno, on va residir fins a ser cridat per Déu a anar amb Ell. 

St. Bru no va escriure cap regla, els cartoixans vivien segons el seu model de vida, va ser més tard quan les seves normes es van possar per escrit.  De l'Orde, una de les més estrictes, i  possiblement la que més, s'ha dit que mai va ser reformada, perquè mai havia estat deformada. Tot i que la seva màxima extensió la va tenir al segle XIV, a la Cartoixa mai li han faltat vocacions. 

Que no li faltin tampoc i sempre en tinguin fins a la fi del món i dels temps!