Els papes del meu temps

Amb motiu de la visita del Papa Lleó a Espanya.

El Papa Lleó XIV al Congrès dels Diputats de Madrid, 8 juny 2026,
on va fer un discurs mot valent i de molt alta categoria intel·lectual 

Els papes de la meva vida:

1939 - 1958 Pius XII (1872 - 1958), Eugenio Pacelli, el del meu naixement i bateig (1954), no en tinc cap record

1958 - 1963 St. Joan XXIII (1881 - 1963), Angelo Giuseppe Roncalli, va ser el qui va convocar (1959) i inaugurar (1962) el XXI Concili Ecumènic Vaticà II (1962 - 1965), la gent el coneixia com "el Papa bo" pel seu tarannà obert i simpàtic, en el seu temps vaig rebre la primera comunió (1961) i la confirmació (1963), en recordo vagament alguna cosa i força bé la mort i l'enterrament  

1963 - 1978 St. Pau VI (1897 - 1978), Giovanni Montini, va continuar i acabar el Concili, va sortir de Roma anant entre altres llocs a Terra Santa (1964),  l'Índia (1965) i a finals del mateix any a Estats Units, on va parlar davant l'Assemblea General de l'ONU, Uganda (1969) i una volta al món (1970), va trobar-se en un parell d'ocasions amb el patriarca ortodox Atenàgores, i ells dos van aixecar les excomunios mútues del 1054, va ser el de l'encíclica Humanae Vitae (1968), el Papa de la meva adolescència i joventut

1978 Joan Pau I (1912 - 1978), Albino Luciani, un Papa efímer, la seva mort un mes desprès de ser escollit va tenir un gran impacte

St. Joan Pau II a Barcelona, novembre de 1982

1978 - 2005 St. Joan Pau II (1920 - 2005), el polonès Karol Woytila, primer Papa no italià des de 1523, un dels papes de mandat més llarg, un infatigable viatger que va visitar pastoralment la majoria de països del món, convocant grans multituds i sobretot jovent, va patir un atemptat i va ser greument ferit d'un tret a Roma  el 13 de maig de 1981 però afortunadament es va recuperar i va poder tornar a la seva activitat al cap d'uns mesos, el Papa de gran part de la meva vida 

Benet XVI a València, juliol 2006

2005 - 2013 Benet XVI (1927 - 2022), Joseph Ratzinger, el Papa intel·lecrual, un destacat teòleg alemany, amb el que vaig ser ordenat sacerdot l'any 2010, el mateix any en el que al cap de poc va venir a Barcelona a inaugurar la basílica de la Sagrada Família, va sorprende molt la seva inesperada decisió d'abdicar voluntàriament el 2013, fet que no s'havia donat des de 1294 amb la renúncia de Celestí V, i ells dos són els únics papes que ho han fet. 

2013 - 2025 Francesc (1936 - 2025), Jorge Bergoglio, Papa argentí, molt popular i obert, accedí al pontificat desprès de la renúncia a continuar del Papa anterior, i per això i per algunes de les seves opinions i actuacions va tenir un pontificat una mica polèmic

2025 - ... Lleó XIV (n. 1955), Robert Previst, nord-americà i molts anys missioner a Perú, d'on té també la nacionalitat, matemàtic de formació i agustí de vocació, un Papa de molt alta categoria intel·lectual, el primer Papa de la meva edat i fins més jove que jo, acaba de fer una destacada visita a Madrid, a Catalunya i Canàries, amb gran èxit i que s'espera que doni molt de fruit. 

A dos d'aquests papes els he vist personalment, a St. Joan Pau II a la Missa a l'estadi del F.C. Barcelona el 7 de novembre de 1982, on vaig assistir junt a la meva germana Immaculada,  i a Benet XVI a la Trobada Mundial de les Famílies a València el 8 i 9 de juliol de 2006, on vaig assistir amb altres membres del bisbat de Vic ja que feia poc que havia començat el meu procès cap al sacerdoci amb el bisbe de Vic Romà Casanova, que va ser el que em va guiar, acompanyar i ordenar.

I tots aquests, com a bisbes de Roma i pontífexs universals de l'Esglèsia Catòlica, per a mi han sigut els veritables líders i dirigents del món en el meu temps, no els reis, presidents, secretaris generals ni primer ministes de països.

Sants que no fallen mai

Compartint amb els altres l'avantsala de l'eternitat

Al llarg dels dos mil·lennis des del naixement de l'Església amb la Pentecosta i el do de l'Esperit Sant, que es compliran exactament els propers anys 2030 o 2033, segons les úniques dates possibles per la crucifixió de Nostre Senyor Jesucrist, que són el 7 d'abril de l'any 30 o bé el 3 d'abril del 33 (1), els cristians han recorregut no sols a  pregar a la Santíssima Trinitat divina, sinó també a buscar la intercessió davant d'ella. Es resa al Pare, al Fill, és a dir a Jesucrist (2), i a l'Esperit Sant, però també s'ha buscat la mediació de la Verge Maria, Mare de Déu, dels àngels i dels sants, sobretot en el principi els màrtirs, que havien demostrat la seva fe fins a acceptar la mort per ella i per tant la seva santedat.  

Tots els sants preguen i intercedeixen per nosaltres des del Cel i podem recòrrer a ells sempre que ho necesitem per algun motiu espiritual o temporal, per tal que presentin les nostres súpliques davant Déu, amb el convenciment de que Ell els hi ho concedirà tant pels seus mèrits com per la humilitat del suplicant. I des de ben aviat es va veure que es podia pregar a determinats sants per unes causes o per altres, i que aquesta  creença hagi persistit al llarg dels 20 segles de la Història de l'Església mostra que està fonamentada.

Es més, a part de Jesús i de Maria, hi ha uns sants, començant per Sant Josep, l'altre membre de la Sagrada Família i el més gran de tots els sants desprès de la Mare de Déu, que han tingut la fama de no fallar mai en la resposta a les peticions que se'ls hi fan, és a dir que Déu els hi concedeix tot allò que li demanen per algú que ha recorregut a ells, sempre naturalment que sigui bó i segons la voluntat de Déu. O que en alguns casos per ells obtenim també miracles i providències que si no poden ser les demanades, per no ser-nos convenients, són millors i més adequades en relació al problema o dificultad. Però que no queden mai desateses. Per això se'ls invoca sobretot per a situacions molt greus, desesperades o aparentment impossibles i sempre s'obté la solució. 

El primer és Sant Josep (s. I aC - c. 20)

Santa Teresa de Jesús deia d'ell "el sant que no li havia fallat mai" en les seves peticions. 

El segon, Sant Judes Tadeu (c. 10 - c. 65) 

Segons la tradició, el mateix Crist es va aparèixer a una santa a principis de l'Edat Mitjana i li va dir que veia que pocs resaven a Judes Tadeu, probablement per la coincidència del seu nom amb Judes, i que volia que a ell també es recorrís com a als altres apòstols i que per això el faria el patró de les causes impossibles. I des de llavors ha tingut molta devoció, especialment encomanant-li problemes sense solució, que troben auxili a través seu. 

Sant Antoni de Pàdua (1195 - 1231) 

Va tenir el do de portar el Nen Jesús als braços i va fer molts miracles en vida i molts més des del Cel i té molta devoció popular entre els fidels, que recorren a ell en moments crítics i desprès li agraeixen el resultat de la seva intercessió. 

Santa Rita de Càssia (1381 - 1457) 

Una altre gran santa dels impossibles, de gran devoció entre els creients i que segons es diu, tampoc falla mai quan a ella es recotre perquè intercedeixi davant Déu. 

I Sant Charbel Makhlouf (1828 - 1898), sant maronita del Líban.

De miracles espectaculars tant en vida com des del Cel, és el sant amb més miracles documentats, vora 40 000, i els fa com en vida no nomès per catòlics sinó també per altres cristians, musulmans, jueus i d'altres religions i fins a ateus, si amb fe recorren a ell. 

I és que Déu no els hi nega res en el Cel perquè ells no li van negar res a la Terra. 

Frases per reflexionar

Compartint amb els altres l'avantsala de l'eternitat

"La vida bona és la bona vida", atribuït a un filòsof grec antic. 

"Senyor, feu-me cast, però encara no" (St. Agustí, al qui li costava de sortir de la seva vida pecadora)

L'èxit en la vida és tenir una bona relació amb Déu, i deixar-se salvar i
santificar per l'acció de Jesucrist i de l'Esperit Sant que actua en l'Església

"Us dono gràcies Senyor per haver permès fer allò que heu prohibit", frase atribuïda a un sant. Si és cert que la va dir es deu referir al fet que Déu no castiga immediatament el pecat comès sinó que dona temps per al penediment i la conversió, ja que sinó pràcticament ningú es salvaria perquè n'hi ha ben pocs fins entre els més grans sants que no hagin comès mai un pecat mortal, si és que n'hi ha alguns per un do diví excepcional. 

"Quan un es fa cristià adquireix de sobte una edat de dos mil anys" (G.K. Chesterton) 

Un cardenal papable de principis del segle XX va afitmar públicament, potser perque no volia ser escollit o perquè era la seva intenció real, o més aviat com a broma, que si era elegit prendria el nom de Tigre, i per tant seria el Papa Tigre I. "Si hi ha tants Lleons per què no hi pot haver-hi un Tigre?" es diu que va comentar. 

"Però seguiu, que qualsevol hora és bona per lloar Déu" - un bisbe forani desprès de tenir una reacció de sorpresa indignada al veure que uns sacerdots de la seva diòcesi estaven resant laudes a les 4 de la tarda

Un sacerdot li va comentar a un altre que a diferència d'ell portava alçacoll "Veig que portes la matrícula" i aquest li va contestar "Si els cotxes han de portar matrícula, perquè no podem els sacerdots portar matríicula?", referint-se tots dos al collet de capellà. 

"Perquè em vau escollir a mi, tant insuficient en aquestes coses?" - li va preguntar una vident a la Verge en una aparició a Medjugorje, "Saps? Jo no escullo sempre els millors" diu que li va respondre Maria. I un sacerdot que ho va sentir a dir va comentar "Mira, fa igual que el seu Fill". 

"Qui fa voluntariament i conscientment un pecat venial és més descarat en la seva actitud que qui en fa un de mortal" opinió  d'un sacerdot influent a les xarxes socials. 

"A partir d'ara ja no deixaré les coses per demà... demà començo",un propòsit de canvi de vida. Una cosa és el que es diu i una altra el que es fa. 

L'importància del dejuni

En la tradició espiritual cristiana el dejuni sempre ha estat important. 

Ja Nostre Senyor deia als apòstols "Els d'aquesta classe només surten amb oració i dejuni" referint-se a un tipus especial de dimonis impurs que ells no havien aconseguit expulsar d'uns posseïts. I l'oració i el dejuni poden ser el de la víctima, com a condició necessària de ser sanada, o el d'ells per tal que la seva acció sigui eficaç  i encara millor si és el de tots. 

Com es diu, el dejuni per un catòlic és un acte d'amor i sacrifici

El dejuni, que és una neteja del cos, per recuperar-se, fer reparacions i desintoxicar-se, també és un gran aliment per l'ànima, a la que prepara per a deixar-se guarir i transformar per Déu i per crèixer així espiritualment, i a la que a més ajuda a veure més clar i més profundament al món i als altres, especialment ajudant-la a obrir-se a l'alteritat, percatar-se de les semblances i diferències i albirar més en les diferents visions i formes de vida, diferents a les seves ptòpies. Perquè "quan dos fan el mateix no és el mateix" com diu la dita llatina, davant allò mateix fet per tu o per un altre hi ha, o hi poden haver, distints motius, experiències, vivències, sensacions i objectius. Igual que la persona impura veu cossos i la pura veu ànimes, una cosa molt semblant passa amb el golut que no s'està de res i menja a totes hores i en excès, i al continent i abstinent, que refrena aquesta necessitat vital als seus justos límits, allà on és sana i beneficiosa. Un, el primer, es veu a si mateix o a la projecció dels seus desigs i capricis o ni que sigui les seves pròpies idees de com és com ha de ser o vol que sigui l'altre i en el límit de la impuresa junt a la gula arriba a cosificar-lo, i si va unit a l'orgull a negar-lo com a ésser igual i viu, amb la seva voluntat, consciència, llibertat i visió del món, mentre que el segon comença a captar i intuïr l'enigma i el misteri de l'altre i del seu ambient, tan bàsicament iguals però tan profundament diferents en sensacions, emocions i sentiments, i en sentit i significat, per a ell. Obrir-se a conèixer-ho és com un admirat descobriment de nous móns sencers, perquè cada persona és un món, i és que hi ha molts móns diversos en el nostre món comú, tants com persones vives o més encara tants com éssers humans, homes i dones, han viscut, viuen i viuran en un futur. Quedar-se nomès en la pròpia perspectiva és pobre i poc intel·ligent, tots ens poden ensenyar i de tothom es pot aprendre. 

Controlar-se, relativitzar-se i fins limitar-se un mateix, amb la castedat, el dejuni i la humilitat, és allò que ens permet obrir-nos a Déu, als altres i a la realitat i és allò que de veritat ens fa sentir vius, ens realitza i ens guareix de les nostres manques i ferides, espirituals, psicològiques i fins i tot físiques. I és molt adequat davant de Déu sempre i davant els altres molt sovint al llarg de la nostra vida però sobretot a la joventut quan anhelem trobar, conèixer, obrir-nos a la nostra parella i així compartir i estimar, i quan ens anem fent grans i és d'aplicació general allò que St. Joan Baptista deia de Jesucrist: "Cal que jo minvi i que Ell creixi".

Per descobrir  l'altre, com per descobrir  Déu, cal la nostra col·laboració mitjançant una preparació adequada, treure
 el centre del propi jo, obrir-sea la trascendència i a l'amor, que van molt units, i arribar a trobar i estimar Déu en l'altre

 I sí aquesta és la nostra decisió fins arribar a l'ideal de "Ja no sóc jo qui visc sinó Crist qui viu en mi" de St. Pau, cal tenir en compte que això, igual que la fe, no ha de ser sols un pensament, un sentiment o un desig, sinó que s'ha de viure i per això s'ha de traduïr en actes, com deia Sta. Teresa d'Àvila  "Obres, obres, vol el Senyor" i afegia que a Jesús també se'l podia trobat treballant entre olles a la cuina. Tot el que fem pot ser santificat i ens cañ fer-ho així. Creu en Déu qui es posa sempre en presència de Déu, hi està a gust i agraït l'estima, l'obeeix de bona gana i vol fer la seva voluntat, li dona culte, el rep en els sacraments i l'adora, i hi parla en l'oració, de la mateixa manera que creu en l'amor qui estima i es deixa estimar o creu en el perdó qui perdona i es deixa perdonar, l'amor a Déu es manifesta en la vida i en l'amor als altres per amor a Déu, és a dir estimar Déu en els altres que Ell ens presenta a la vida, el proïsme. 

I per poder fer això hi hem de posar els mitjans, i el dejuni és un gran mitjà, que amb l'ajuda de Déu, ja que sense Ell res podem, ens pot ser concedit, en els moments i graus que pertoca, com un gran do que ens fa molt bé a nosaltres i a tots aquells amb qui ens trobem a la vida per voluntat divina. 

Els llegats culturals dominants al món (I): Estats Units

En el món actual hi ha 4 païssos que dominen el panorama: 

El país més ric i poderós, els Estats Units d'Amèrica 

El país més extens, Rússia

Els dos païssos més poblats, i quasi iguals en això, Índia i Xina 

Degut a la seva preeminència en el món actual, podríem considerar quin és el seu llegat cultural, és a dir literari, artístic i musical, i es pot fer a través d'una selecció d'alguns, només uns pocs, dels seus representants més destacats, perquè el més important d'un país són els seus homes. 

En aquesta entrada, es tracta el país dominant durant el segle XX i el primer quart del segle XXI en economia, força militar i influència cultural en tot el món, allò que s'anomena el somni americà, el self made man i l'American way of life, amb els seus clars i les seves ombres, que són moltes. 

El Rockefeller Center, desembre 1933

Estats Units:

Idioma anglès, avui dia el dominant internacionalment

Religiosos: 

Brigham Young (1801 - 1877)

Joseph Smith Jr (1805 - 1844)

Mary Baker Eddy (1821 - 1910) 

Ellen G. White (1827 - 1915) 

Charles Taze Russell (1852 - 1916)

Joseph Rutherford (1869 - 1942)

Pensadors:

Thomas Paine (1737 - 1809)  

Ralph Waldo Emerson (1803 - 1882) 

Henry David Thoreau (1817 - 1862)

Charles Sanders Peirce (1839 - 1914) 

William James (1842 - 1910) 

John Dewey (1859 - 1952) 

George Santayana (1863 - 1952) 

Edward Thorndike (1874 - 1949)

Charles Fort (1874 - 1932)  

John B. Watson (1878 - 1958) 

Escriptors:

Washington Irving (1783 - 1859)  

James Fenimore Cooper (1789 - 1851) 

Nathaniel Hawthorne (1804 - 1864)

Edgar Allan Poe (1809 - 1849)

Harriet Beecher Stowe (1811 - 1896) 

Herman Melville (1819 - 1891) 

Walt Whitman (1819 - 1892)

Emily Dickinson (1830 - 1886) 

Louisa May Alcott (1832 - 1888) 

Mark Twain (1835 - 1910) 

Edith Wharton (1862 - 1937) 

Jack London (1876 - 1916) 

H.P. Lovecraft (1890 - 1937) 

Artistes: 

James McNeill Whistler (1834 - 1903) 

Winslow Homer (1836 - 1910)

D.W. Griffith (1875 - 1948) 

Edward Hopper (1882 - 1967) 

Grant Wood (1891 - 1942)

Norman Rockwell (1894 - 1978) 

George Gershwin (1898 - 1937)

Glenn Miller (1904 - 1944) 

Rostres esculpits gegants del Mt. Rushmore, Dakota del Sud: Washington, Jefferson, Th. Roosevelt i Lincoln

Altres: 

Benjamin Franklin (1706 - 1790) 

George Washington (1732 - 1799) 

Daniel Boone (1734 - 1820)

John Adams (1735 - 1826) 

Thomas Jefferson (1743 - 1826) 

James Madison (1751 - 1836) 

Alexander Hamilton (1757 - 1804) 

James Monroe (1758 - 1831) 

Jacob Perkins (1766 - 1849) 

Andrew Jackson (1767 - 1845) 

William Clark (1770 - 1838) 

E.I du Pont de Nemours (1771 - 1834) 

Robert Finley (1772 - 1817) 

Meriwether Lewis (1774 - 1809) 

Samuel John Mills (1783 - 1818) 

Davy Crockett (1786 - 1836)

Samuel Morse (1791 - 1872) 

Eliphalet Remington (1793 - 1861)

Matthew C. Perry (1794 - 1858) 

William H. Seward (1801 - 1872) 

John Sutter (1803 - 1880)  

Cochise (1805 - 1874) 

Robert E. Lee (1807 - 1870) 

Abraham Lincoln (1809 - 1865)

Oliver Winchester (1810 - 1880) 

James W. Marshall (1810 - 1885)   

P.T Barnum (1810 - 1891)

John L. O'Sullivan (1813 - 1895) 

Samuel Colt (1814 - 1862)  

Frederick Douglass (1818 - 1895) 

Edwin Drake (1819 - 1880) 

Allan Pinkerton (1819 - 1884) 

Samuel Brannan (1819 - 1889) 

Christopher Sholes (1819 - 1890)

Harriet Tubman (c. 1820 - 1913) 

Red Cloud (1822 - 1909) 

Phineas Gage (1823 - 1860) 

William Walker (1824 - 1860)

Stonewall Jackson (1824 - 1863)

Geronimo (1829 - 1909) 

Sitting Bull (1831 - 1890)  

George Pullman (1831 - 1897) 

Wild Bill Hickok (1837 - 1876)

John Wilkes Booth (1838 - 1965)  

John D. Rockefeller (1839 - 1937) 

Crazy Horse (c. 1840 - 1877) 

Hiram Stevens Maxim (1840 - 1916) 

George Westinghouse (1846 - 1914) 

Buffalo Bill  (1846 - 1917) 

Jesse James (1847 - 1882) 

Joseph Pulitzer (1847 - 1911) 

Thomas Alva Edison (1847 - 1931) 

Pat Garrett (1850 - 1908) 

John Harvey Kellogg (1852 - 1943) 

Calamity Jane (1852 - 1903) 

John Moses Browning (1855 - 1926)

Booker T. Washington (1856 - 1915) 

L. Frank Baum (1856 - 1919) 

Woodrow Wilson (1856 - 1924) 

Nikola Tesla (1856 - 1943) 

John L. Sullivan (1858 - 1918) 

Theodore Roosevelt (1858 - 1919) 

Billy the Kid (1859 - 1881)

Walter Camp (1859 - 1925) 

Annie Oakley (1860 - 1926)  

Will Keith Kellogg (1860 - 1951) 

James Naismith (1861 - 1939) 

William C. Durant (1861 - 1947)

Henry Ford (1863 - 1947) 

Black Elk (1863 - 1950) 

William Randolph Hearst (1863 - 1951)

Butch Cassidy (1866 - 1908)  

Anne Sullivan (1866 - 1936) 

Sundance Kid (1867 - 1908) 

Wilbur Wright (1867 - 1912) 

Gotzun Borglum (1867 - 1941) 

Frank Lloyd Wright (1867 - 1959) 

W.E.B. Du Bois (1868 - 1963) 

Orwille Wright (1871 - 1948) 

Emily Post (1872 - 1960) 

Walter Percy Chrysler (1875 - 1940)

Fred W. Wolf (1879 - 1954)  

William S. Harley (1880 - 1943)

Helen Keller (1880 - 1968) 

Arthur Davidson (1881 - 1950) 

Robert Goddard (1882 - 1945)

Douglas Fairbanks (1883 - 1939)  

Hugo Gernsback (1884 - 1967)

Sam Warner (1887 - 1927) 

Jim Thorpe (1887 - 1953) 

Dale Carnegie (1888 - 1955) 

Babe Ruth (1895 - 1948) 

Amelia Earhart (1897 - 1937) 

William James Sidis (1898 - 1944)

Al Capone (1899 - 1947) 

Walt Disney (1901 - 1966)  

Robert Wadlow (1918 - 1940) 

Dinar a dalt d'un gratacel, New York 20 setembre 1932

I unes pinzellades del primer quart del segle XX en iniciiativa empresarial:

1902 Cadillac 

1903 Ford Motor Company
         Harley-Davidson 

1908 General Motors 

1908 - 1927 Ford T 

1925 Chrysler 

Com que aquí es tracta del llegat i per tant d'allò bàsic he considerat nomès els personatges representatius nascuts abans de 1900 i/o morts abans de 1950, amb poques excepcions. 

No he posat referències a personatges emblemàtics com Antoine de Lamothe-Cadillac (1658 - 1730),  Pontiac (c. 1720 - 1769) i altres, d'abans de la independència dels Estats Units, tot i que els seus noms hagin sigut usats posteriorment com a referents de marques. 

I degut al seu idioma, geografia, història i etnicitat, Estats Units està molt relacionat amb el Regne Unit, Irlanda, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Filipines, Israel, Puerto Rico, Mèxic, Panamà, molts països de la Commonwealth i algunes possesions que encara té a Oceania i Amèrica.  

La civilització de l'amor

Compartint amb els altres l'avantsala de l'eternitat

La única civilització de l'amor és el Cristianisme i concretament l'universal, és a dir el catòlic

Cap al Cel, pel camí de l'amor: sacerdoci, vida consagrada o missionera i famílies amb Jesucrist present en elles

El Cristianisme catòlic és el Regne de Déu, i Déu és Amor. 

El cel astronòmic, figura del Cel diví

Compartint amb els altres l'avantsala de l'eternitat

Mn Manuel Serinanell, el fundador de l'AAO, amb un telescopi,
l'home dels dos cels, l'astronòmic de l'Universt i el religiós diví

,

"Desprès de la religió catòlica l'Astronomia és allò que més acosta els homes a Déu" - Mn. Manuel Serinanell (1909 - 2001), sacerdot i astrònom, fundador de l'Agrupació Astronòmica d'Osona (1987). 

"Una vida contemplativa no ho és plenament sense contemplar el cel amb telescopi" - un monjo astrònom del monestir de Montserrat 

Mn. Serinanell, de jove, amb l'astronòm vigatà Josep Pratdesaba (1870 - 1967), fundador de l'Observatori de Vic.
Durant la Guerra Civil de 1936-39, d'amagat va treballar també amb el famós astrònom català Josep Comas Solà 

Una gran quantitat de sacerdots i religiosos catòlics han sigut i són relevants en el camp de l'Astronomia, l'Astrofísica, Cosmologia i les diverses Ciències de l'Espai, essent homes dels dos cels. 

Llibre de Mn. Francesc Nicolau (1930) de l'any 2008

Una llista general de llibres relevants de la història de l'Astronomia i de la seva divulgació popular:

Timaios (c. 360 aC) - Plató 

Peri Ouranos (c. 350 aC) - Aristòtil 

Syntaxis mathematica (c. 150) - Claudi Ptolemeu 

De revolutionibus oribium coelestium (1543) - Nicolau Copèrnic 

Astronomia nova (1609) - Johannes Kepler 

Sidereus Nuncius (1610) - Galileo Galilei

Harmonices mundi (1619) - Johannes Kepler 

Dialogo supra i due massimi sistemi del mondo (1632) - Galileo

Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (1687) - Isaac Newton 

Allgemeine Naturgeschichte und Theorie des Himmels (1755) - Immanuel Kant 

Kosmos (1845) - Alexander von Humboldt

Astronomie populaire (1880) - Camille Flammarion 

Grozy o zemle i nebe i effekty vsemirnogo tyagoteniya (1895) - Konstantin Tsiolkovski 

Zur Elektrodynamic bewegter Körper (1905) - Albert Einstein 

Ist die Trägheit eines Körpers von seinem Energienhalt abhänging? (1905) - Albert Einstein 

Diagrama H-R (1905, 1913) - Ejnar Hertzsprung i Henry Norris Russill 

Die Grundlage der allgemeinen Relativitätstheorie (1916) - Albert Einstein 

Stellar atmospheres (1925) - Cecilia Payne 

The internal constitution of stars (1926) - Arthur Eddington

Un Universe homogène de masse constante et de rayon croissant (1927) - Georges Lemaître 

The mysterious Universe (1930) - James Jeans

Astronomia (1935) - Josep Comas Solà  

The realm of the nebulae (1936) - Edwin Hubble 

Sur les autres mondes (1937) - Lucien Rudeaux 

L'Astronomie sans téléscope (1941) - Pierre Rousseau 

Alpha-beta-gamma (1948) - George Gamow, Ralph Alpher i Robert Herman 

The conquest of Space (1949) - Willy Ley i Chesley Bonestell 

Modern Cosmology and the christian idea of God (1950) - E.A. Milne 

Syntesis of the elements in the stars (1957) - Fred Hoyle, Geoffrey i Margaret Burbidge i William Fowler 

La route du Cosmos (1957) - Albert Ducrocq

The sleepwalkers (1959) - Arthur Koestler 

Beyond the Solar System (1964) - Willy Ley i Chesley Bonestell 

Habitable planetes for man (1964) - Stephen H. Dole 

We are not alone (1964) - Walter Sullivan 

The Universe (1966) - Isaac Asimov

Las maravillas del cielo. Astronomia y Astronáutica (1967) - Antoni Paluzíe Borrell 

Condon Report (1969) - Edward Condon i l'Universitat de Colorado 

Kinder des Weltalls (1970) - Hoimar von Ditfurth 

Atlas of the Universe (1970) - Patrick Moore 

The cosmic connection (1973) - Carl Sagan 

Objections to Astrology (1975) - Bart J. Bok 

The first three minutes (1977) - Steven Weinberg  

God and the astronomers (1978) - Robert Jastrow

The right stuff  (1979) - Tom Wolfe 

Cosmos (1980) - Carl Sagan 

Thursday's Universe (1986) - Marcia Bartusiak 

A brief history of time (1988) - Stephen Hawking 

Coming of age in the Milky Way (1988) - Timothy Ferris 

Pale blue dot (1994) - Carl Sagan 

The life of the Cosmos (1997) - Lee Smolin 

The elegant Universe  (1999) - Brian Greene 

Rare Earth (2000) - Peter Ward i Donald Brownlee 

A short history of nearly everything (2003)- Bill Bryson 

Extraterrestrial (2021) - Avi Loeb 

Interstellar (2023) - Avi Loeb 

Under alien skies (2023) - Philip Plait 

Una relació d'alguns astrònoms, astrofísics i cosmòlegs, estudiosos de les lleis de l'Univers, pioners dels viatges a l'espai i també divulgadors i il·lustradors de l'Astronomia i l'Astronàutica així com de camps afins o relacionats (1), dels segles XIX i XX, uns quants dels quals sacerdots catòlics, gràcies als quals hem après més sobre l'Univers en l'últim segle que en tota la història de la Humanitat abans, i això s'ha trasmès en gran part a la gent del carrer : 

Théophile Moreux 

William Huggins (1824 - 1910) 

Étienne Léopold Trouvelot (1827 - 1895)  

Camille Flammarion (1842 - 1925)

Konstantin Tsiolkovski (1857 - 1935) 

Théophile Moreux (1867 - 1954)

Henrietta Swan Leavitt (1868 - 1921)  

Josep Comas Solà (1868 - 1937) 

Josep Pratdesaba (1870 - 1967) 

Eduard Fontserè (1870 - 1970) 

Kael Schwarzschild (1873 - 1916) 

Ejnar Hertzsprung (1873 - 1967)

Lucien Rudaux (1874 - 1947) 

Vesto Slipher (1875 - 1969) 

James Jeans (1877 - 1946) 

H.N. Russell (1877 - 1957) 

Albert Einstein (1879 - 1955)

Walter Hohmann (1880 - 1945) 

Guido von Pirquet (1880 - 1966)

Lluís Rodés (1881 - 1939)  

Robert Esnault-Pelterie (1881 - 1957) 

Arthur Eddington (1882 - 1944)

Robert Goddard (1882 - 1945)

Leonid Kulik (1883 - 1942) 

Harlow Shapley (1885 - 1972) 

Fridrikh Tsander (1887 - 1933)

Nikolai Rykin (1887 - 1942)  

Ignasi Puig (1887 - 1961) 

Chesley Bonestell (1888 - 1986)

Edwin Hubble (1889 - 1953)

Milton Lasalle Humason (1891 - 1972) 

K. Gösta Rehn (1891 - 1989) 

Walter Baade (1893 - 1960) 

Ernst Öpik (1893 - 1985) 

Georges Lemaître (1894 - 1966)

Hermann Oberth (1894 - 1989) 

Lancelot Hogben (1895 - 1975) 

Desiderius Papp (1895 - 1993) 

Hugh Percy Wilkins (1896 - 1960) 

Fritz Zwicky (1898 - 1974) 

Paul Couderc (1899 - 1981)

Antoni Paluzie (1899 - 1984)

Georges Lemaître amb estudiants seus a la Universitat de Lovaina

Cecilia Payne-Gaposchkin (1900 - 1979) 

Jan Oort (1900 - 1992)

Edward U. Condon (1902 - 1969)

Andrew G. Haley (1904 - 1966)  

George Gamow (1904 - 1968) 

Karl Jansky (1905 - 1950) 

Eugen Sänger (1905 - 1964) 

Gerard Kuiper (1905 - 1973) 

Hans Freudenthal (1905 - 1990) 

Willy Ley (1906 - 1969)

Bart J. Bok (1906 - 1983)

Clyde Tombaugh (1906 - 1997) 

Fred Whipple (1906 - 2004) 

Hans Bethe (1906 - 2005) 

Sergei Koroliov (1907 - 1966)

Nikolai Kozyrev (1908 - 1983)

Valentin Glushko (1908 - 1989)   

Hannes Alfvén (1908 - 1995) 

Viktor Ambartsumian (1908 - 1996) 

Mn. Manuel Serinanell (1909 - 2001) 

Jesse Greenstein (1909 - 2002) 

J. Allen Hynek (1910 - 1986) 

Subrahmanyan Chandrasekhar (1910 - 1995) 

Carl Seyfert (1911 - 1960) 

Mikhail Yangel (1911 - 1971) 

Mstislav Keldysh (1911 - 1978) 

Luis Walter Alvarez (1911 - 1988) 

William Fowler (1911 - 1995) 

Grote Reber (1911 - 2002)

John Wheeler (1911 - 2008) 

Wernher von Braun (1912 - 1977) 

Antoni Przybylski (1913 - 1985) 

Benjamin Markarian (1913 - 1985) 

Bernard Lovell (1913 - 2012) 

Vladimir Chelomei (1914 - 1984) 

Robert Herman (1914 - 1997) 

James Van Allen (1914 - 2006) 

Giuseppe Cocconi (1914 - 2008) 

Su-Shu Huang (1915 - 1977) 

Fred Hoyle (1915 - 2001) 

Philip Morrison (1915 - 2005) 

Iosif Shklovski (1916 - 1985) 

Robert Dicke (1916 - 1997) 

Stephen H. Dole (1916 - 2000)

Francis Crick (1916 - 2004)  

Viktor Safronov (1917 - 1999)

Vasili Mishin (1917 - 2001)  

Arthur C. Clarke (1917 - 2008)

Martin Ryle (1918 - 1984) 

Walter Sullivan (1918 - 1996) 

Ludek Pesek (1919 - 1999) 

Bertram Donn (1919 - 2012) 

Margaret Burbidge (1919 - 2020) 

Isaac Asimov (1920 - 1992)

Thomas Gold (1920 - 2004) 

Evry Schatzman (1920 - 2010) 

Hoimar von Ditfurth (1921 - 1989)

Arthur Hoag (1921 - 1999) 

Ralph Alpher (1921 - 2007) 

Ronald Bracewell (1921 - 2007)  

Joan Oró (1923 - 2004) 

Patrick Moore (1923 - 2012) 

Sebastià Estradé (1923 - 2016) 

Anthony Hewish (1924 - 2021) 

George Wetherill (1925 - 2006)

Joshua Lederberg (1925 - 2008) 

Robert Jastrow (1925 - 2008) 

Geoffrey Burbidge (1925 - 2010) 

Allan Sandage (1926 - 2010) 

Ernst Fasan (1926 - 2021) 

George Abell (1927 - 1983)

Leslie Orgel (1927 - 2007) 

Halton Arp (1927 - 2013) 

Eugene Shoemaker (1928 - 1997) 

Vera Rubin (1928 - 2016)

José Luis Comellas (1928 - 2021) 

Frank Borman (1928 - 2023)

James Lovell (1928 - 2025) 

Maarten Schmidt (1929 - 2022) 

Neil Armstrong (1930 - 2012)

John W. Young (1930 - 2018)  

Frank Drake (1930 - 2022)

Edwin Aldrin (1930)

Francesc Nicolau (1930)  

Niger Calder (1931 - 2014) 

Manuel Carreira (1931 - 2020) 

Michael D. Papagiannis (1932 - 1998) 

Nikolai Kardashov (1932 - 2019)

Hubert Reeves (1932 - 2023)  

Steven Weinberg (1933 - 2021) 

Arno Penzias (1933 - 2024) 

William Anders (1933 - 2024) 

Yuri Gagarin (1934 - 1968) 

Carl Sagan (1934 - 1996)

Eugene Cernan (1934 - 2017)  

Aleksei Leonov (1934 - 2019)

David S. McKay (1936 - 2016)  

Robert W. Wilson (1936) 

Walter R. Fuchs (1937 - 1976) 

Adrian Berry (1937 - 2016) 

Lynn Margulis (1938 - 2011)

Jayant Narlikar (1938 - 2025)  

Heinz Pagels (1939 - 1988) 

Chandra Wickramasinghe (1939) 

William K. Hartmann (1939) 

Charles Kowal (1940 - 2011) 

Kip Thorne (1940) 

Ramon Lapiedra (1940) 

Stephen Hawking (1942 - 2018) 

Michel Mayor (1942) 

Martin Rees (1942)

Brandon Carter (1942) 

James L. Elliot (1943 - 2011)  

Jocelyn Bell-Burnell (1943)

Ramon Canal (1943)  

Seth Shostak (1943) 

Donald Brownlee (1943) 

Jill Tarter (1944) 

Timothy Ferris (1944) 

Josep Maria Oliver (1944) 

George Smooth (1945) 

John Gribbin (1946) 

Paul Davies (1946)

Aleksander Wolszczan (1946)  

Michio Kaiku (1947)

Frank J. Tipler (1947) 

J. Richard Gott (1947) 

Alan Guth (1947) 

Ron Miller (1947) 

Dava Sobel (1947) 

Andrei Linde (1948)

Jon Lomberg (1948)  

Aleksandr Vilenkin (1949)

Peter Ward (1949) 

Ann Deuyan (1949)  

Marcia Bartusiak (1950) 

John D. Barrow (1952 - 2020)

Don Davis (1952)  

Geoffrey Marcy (1954)

Christopher McKay (1954) 

Lee Smolin (1955) 

Neil DeGrasse Tyson (1958)

R. Paul Butler (1960)

Avi Loeb (1962) 

Lisa Randall (1962) 

Brian Greene (1963) 

Jane Luu (1963)

Michael Brown (1965) 

Didier Queloz (1966) 

Max Tegmark (1967) 

Brian Cox (1968) 

(1) Fins i tot en els límits, com la prospectiva de futur, l'ufologia en allò que pugui tenir de científic, la crítica de l'astrologia, etc.