diumenge, 31 de maig del 2026

L'importància del dejuni


En la tradició espiritual cristiana el dejuni sempre ha estat important. 

Ja Nostre Senyor deia als apòstols "Els d'aquesta classe només surten amb oració i dejuni" referint-se a un tipus especial de dimonis impurs que ells no havien aconseguit expulsar d'uns posseïts. I l'oració i el dejuni poden ser el de la víctima, com a condició necessària de ser sanada, o el d'ells per tal que la seva acció sigui eficaç  i encara millor si és el de tots. 

Com es diu, el dejuni per un catòlic és un acte d'amor i sacrifici

El dejuni, que és una neteja del cos, per recuperar-se, fer reparacions i desintoxicar-se, també és un gran aliment per l'ànima, a la que prepara per a deixar-se guarir i transformar per Déu i per crèixer així espiritualment, i a la que a més ajuda a veure més clar i més profundament al món i als altres, especialment ajudant-la a obrir-se a l'alteritat, percatar-se de les semblances i diferències i albirar més en les diferents visions i formes de vida, diferents a les seves ptòpies. Perquè "quan dos fan el mateix no és el mateix" com diu la dita llatina, davant allò mateix fet per tu o per un altre hi ha, o hi poden haver, distints motius, experiències, vivències, sensacions i objectius. Igual que la persona impura veu cossos i la pura veu ànimes, una cosa molt semblant passa amb el golut que no s'està de res i menja a totes hores i en excès, i al continent i abstinent, que refrena aquesta necessitat vital als seus justos límits, allà on és sana i beneficiosa. Un, el primer, es veu a si mateix o a la projecció dels seus desigs i capricis o ni que sigui les seves pròpies idees de com és com ha de ser o vol que sigui l'altre i en el límit de la impuresa junt a la gula arriba a cosificar-lo, i si va unit a l'orgull a negar-lo com a ésser igual i viu, amb la seva voluntat, consciència, llibertat i visió del món, mentre que el segon comença a captar i intuïr l'enigma i el misteri de l'altre i del seu ambient, tan bàsicament iguals però tan profundament diferents en sensacions, emocions i sentiments, i en sentit i significat, per a ell. Obrir-se a conèixer-ho és com un admirat descobriment de nous móns sencers, perquè cada persona és un món, i és que hi ha molts móns diversos en el nostre món comú, tants com persones vives o més encara tants com éssers humans, homes i dones, han viscut, viuen i viuran en un futur. Quedar-se nomès en la pròpia perspectiva és pobre i poc intel·ligent, tots ens poden ensenyar i de tothom es pot aprendre. 

Controlar-se, relativitzar-se i fins limitar-se un mateix, amb la castedat, el dejuni i la humilitat, és allò que ens permet obrir-nos a Déu, als altres i a la realitat i és allò que de veritat ens fa sentir vius, ens realitza i ens guareix de les nostres manques i ferides, espirituals, psicològiques i fins i tot físiques. I és molt adequat davant de Déu sempre i davant els altres molt sovint al llarg de la nostra vida però sobretot a la joventut quan anhelem trobar, conèixer, obrir-nos a la nostra parella i així compartir i estimar, i quan ens anem fent grans i és d'aplicació general allò que St. Joan Baptista deia de Jesucrist: "Cal que jo minvi i que Ell creixi".

Per descobrir  l'altre, com per descobrir  Déu, cal la nostra col·laboració mitjançant una preparació adequada, treure
 el centre del propi jo, obrir-sea la trascendència i a l'amor, que van molt units, i arribar a trobar i estimar Déu en l'altre

 I sí aquesta és la nostra decisió fins arribar a l'ideal de "Ja no sóc jo qui visc sinó Crist qui viu en mi" de St. Pau, cal tenir en compte que això, igual que la fe, no ha de ser sols un pensament, un sentiment o un desig, sinó que s'ha de viure i per això s'ha de traduïr en actes, com deia Sta. Teresa d'Àvila  "Obres, obres, vol el Senyor" i afegia que a Jesús també se'l podia trobat treballant entre olles a la cuina. Tot el que fem pot ser santificat i ens cañ fer-ho així. Creu en Déu qui es posa sempre en presència de Déu, hi està a gust i agraït l'estima, l'obeeix de bona gana i vol fer la seva voluntat, li dona culte, el rep en els sacraments i l'adora, i hi parla en l'oració, de la mateixa manera que creu en l'amor qui estima i es deixa estimar o creu en el perdó qui perdona i es deixa perdonar, l'amor a Déu es manifesta en la vida i en l'amor als altres per amor a Déu, és a dir estimar Déu en els altres que Ell ens presenta a la vida, el proïsme. 

I per poder fer això hi hem de posar els mitjans, i el dejuni és un gran mitjà, que amb l'ajuda de Déu, ja que sense Ell res podem, ens pot ser concedit, en els moments i graus que pertoca, com un gran do que ens fa molt bé a nosaltres i a tots aquells amb qui ens trobem a la vida per voluntat divina. 

divendres, 29 de maig del 2026

Els llegats culturals dominants al món (I): Estats Units

En el món actual hi ha 4 païssos que dominen el panorama: 

El país més ric i poderós, els Estats Units d'Amèrica 
El país més extens, Rússia
Els dos païssos més poblats, i quasi iguals en això, Índia i Xina 

Degut a la seva preeminència en el món actual, podríem considerar quin és el seu llegat cultural, és a dir literari, artístic i musical, i es pot fer a través d'una selecció d'alguns, només uns pocs, dels seus representants més destacats, perquè el més important d'un país són els seus homes. 

En aquesta entrada, es tracta el país dominant durant el segle XX i el primer quart del segle XXI en economia, força militar i influència cultural en tot el món, allò que s'anomena el somni americà, el self made man i l'American way of life, amb els seus clars i les seves ombres, que són moltes. 


El Rockefeller Center, desembre 1933

Estats Units:
Idioma anglès, avui dia el dominant internacionalment

Religiosos: 
Brigham Young (1801 - 1877)
Joseph Smith Jr (1805 - 1844)
Mary Baker Eddy (1821 - 1910) 
Ellen G. White (1827 - 1915) 
Charles Taze Russell (1852 - 1916)
Joseph Rutherford (1869 - 1942)

Pensadors:
Thomas Paine (1737 - 1809)  
Ralph Waldo Emerson (1803 - 1882) 
Henry David Thoreau (1817 - 1862)
Charles Sanders Peirce (1839 - 1914) 
William James (1842 - 1910) 
John Dewey (1859 - 1952) 
George Santayana (1863 - 1952) 
Edward Thorndike (1874 - 1949)
Charles Fort (1874 - 1932)  
John B. Watson (1878 - 1958) 

Escriptors:
Washington Irving (1783 - 1859)  
James Fenimore Cooper (1789 - 1851) 
Nathaniel Hawthorne (1804 - 1864)
Edgar Allan Poe (1809 - 1849)
Harriet Beecher Stowe (1811 - 1896) 
Herman Melville (1819 - 1891) 
Walt Whitman (1819 - 1892)
Emily Dickinson (1830 - 1886) 
Louisa May Alcott (1832 - 1888) 
Mark Twain (1835 - 1910) 
Edith Wharton (1862 - 1937) 
Jack London (1876 - 1916) 
H.P. Lovecraft (1890 - 1937) 

Artistes: 
James McNeill Whistler (1834 - 1903) 
Winslow Homer (1836 - 1910)
D.W. Griffith (1875 - 1948) 
Edward Hopper (1882 - 1967) 
Grant Wood (1891 - 1942)
Norman Rockwell (1894 - 1978) 
George Gershwin (1898 - 1937)
Glenn Miller (1904 - 1944) 


Rostres esculpits gegants del Mt. Rushmore, Dakota del Sud: Washington, Jefferson, Th. Roosevelt i Lincoln

Altres: 
Benjamin Franklin (1706 - 1790) 
George Washington (1732 - 1799) 
Daniel Boone (1734 - 1820)
John Adams (1735 - 1826) 
Thomas Jefferson (1743 - 1826) 
James Madison (1751 - 1836) 
Alexander Hamilton (1757 - 1804) 
James Monroe (1758 - 1831) 
Jacob Perkins (1766 - 1849) 
Andrew Jackson (1767 - 1845) 
William Clark (1770 - 1838) 
E.I du Pont de Nemours (1771 - 1834) 
Robert Finley (1772 - 1817) 
Meriwether Lewis (1774 - 1809) 
Samuel John Mills (1783 - 1818) 
Davy Crockett (1786 - 1836)
Samuel Morse (1791 - 1872) 
Eliphalet Remington (1793 - 1861)
Matthew C. Perry (1794 - 1858) 
William H. Seward (1801 - 1872) 
John Sutter (1803 - 1880)  
Cochise (1805 - 1874) 
Robert E. Lee (1807 - 1870) 
Abraham Lincoln (1809 - 1865)
Oliver Winchester (1810 - 1880) 
James W. Marshall (1810 - 1885)   
P.T Barnum (1810 - 1891)
John L. O'Sullivan (1813 - 1895) 
Samuel Colt (1814 - 1862)  
Frederick Douglass (1818 - 1895) 
Edwin Drake (1819 - 1880) 
Allan Pinkerton (1819 - 1884) 
Samuel Brannan (1819 - 1889) 
Christopher Sholes (1819 - 1890)
Harriet Tubman (c. 1820 - 1913) 
Red Cloud (1822 - 1909) 
Phineas Gage (1823 - 1860) 
William Walker (1824 - 1860)
Stonewall Jackson (1824 - 1863)
Geronimo (1829 - 1909) 
Sitting Bull (1831 - 1890)  
George Pullman (1831 - 1897) 
Wild Bill Hickok (1837 - 1876)
John Wilkes Booth (1838 - 1965)  
John D. Rockefeller (1839 - 1937) 
Crazy Horse (c. 1840 - 1877) 
Hiram Stevens Maxim (1840 - 1916) 
George Westinghouse (1846 - 1914) 
Buffalo Bill  (1846 - 1917) 
Jesse James (1847 - 1882) 
Joseph Pulitzer (1847 - 1911) 
Thomas Alva Edison (1847 - 1931) 
Pat Garrett (1850 - 1908) 
John Harvey Kellogg (1852 - 1943) 
Calamity Jane (1852 - 1903) 
John Moses Browning (1855 - 1926)
Booker T. Washington (1856 - 1915) 
L. Frank Baum (1856 - 1919) 
Woodrow Wilson (1856 - 1924) 
Nikola Tesla (1856 - 1943) 
John L. Sullivan (1858 - 1918) 
Theodore Roosevelt (1858 - 1919) 
Billy the Kid (1859 - 1881)
Walter Camp (1859 - 1925) 
Annie Oakley (1860 - 1926)  
Will Keith Kellogg (1860 - 1951) 
James Naismith (1861 - 1939) 
William C. Durant (1861 - 1947)
Henry Ford (1863 - 1947) 
Black Elk (1863 - 1950) 
William Randolph Hearst (1863 - 1951)
Butch Cassidy (1866 - 1908)  
Anne Sullivan (1866 - 1936) 
Sundance Kid (1867 - 1908) 
Wilbur Wright (1867 - 1912) 
Gotzun Borglum (1867 - 1941) 
Frank Lloyd Wright (1867 - 1959) 
W.E.B. Du Bois (1868 - 1963) 
Orwille Wright (1871 - 1948) 
Emily Post (1872 - 1960) 
Walter Percy Chrysler (1875 - 1940)
Fred W. Wolf (1879 - 1954)  
William S. Harley (1880 - 1943)
Helen Keller (1880 - 1968) 
Arthur Davidson (1881 - 1950) 
Robert Goddard (1882 - 1945)
Douglas Fairbanks (1883 - 1939)  
Hugo Gernsback (1884 - 1967)
Sam Warner (1887 - 1927) 
Jim Thorpe (1887 - 1953) 
Dale Carnegie (1888 - 1955) 
Babe Ruth (1895 - 1948) 
Amelia Earhart (1897 - 1937) 
William James Sidis (1898 - 1944)
Al Capone (1899 - 1947) 
Walt Disney (1901 - 1966)  
Robert Wadlow (1918 - 1940) 

Dinar a dalt d'un gratacel, New York 20 setembre 1932




























I unes pinzellades del primer quart del segle XX en iniciiativa empresarial:
1902 Cadillac 
1903 Ford Motor Company
         Harley-Davidson 
1908 General Motors 
1908 - 1927 Ford T 
1925 Chrysler 

Com que aquí es tracta del llegat i per tant d'allò bàsic he considerat nomès els personatges representatius nascuts abans de 1900 i/o morts abans de 1950, amb poques excepcions. 

No he posat referències a personatges emblemàtics com Antoine de Lamothe-Cadillac (1658 - 1730),  Pontiac (c. 1720 - 1769) i altres, d'abans de la independència dels Estats Units, tot i que els seus noms hagin sigut usats posteriorment com a referents de marques. 

I degut al seu idioma, geografia, història i etnicitat, Estats Units està molt relacionat amb el Regne Unit, Irlanda, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Filipines, Israel, Puerto Rico, Mèxic, Panamà, molts països de la Commonwealth i algunes possesions que encara té a Oceania i Amèrica.  

dilluns, 25 de maig del 2026

La civilització de l'amor

Compartint amb els altres l'avantsala de l'eternitat

La única civilització de l'amor és el Cristianisme i concretament l'universal, és a dir el catòlic

Cap al Cel, pel camí de l'amor: sacerdoci, vida consagrada o missionera i famílies amb Jesucrist present en elles






















El Cristianisme catòlic és el Regne de Déu, i Déu és Amor. 

diumenge, 24 de maig del 2026

El cel astronòmic, figura del Cel diví

Compartint amb els altres l'avantsala de l'eternitat

Mn Manuel Serinanell, el fundador de l'AAO, amb un telescopi,
l'home dels dos cels, l'astronòmic de l'Universt i el religiós diví
,
"Desprès de la religió catòlica l'Astronomia és allò que més acosta els homes a Déu" - Mn. Manuel Serinanell (1909 - 2001), sacerdot i astrònom, fundador de l'Agrupació Astronòmica d'Osona (1987). 

"Una vida contemplativa no ho és plenament sense contemplar el cel amb telescopi" - un monjo astrònom del monestir de Montserrat 


Mn. Serinanell, de jove, amb l'astronòm vigatà Josep Pratdesaba (1870 - 1967), fundador de l'Observatori de Vic.
Durant la Guerra Civil de 1936-39, d'amagat va treballar també amb el famós astrònom català Josep Comas Solà 

Una gran quantitat de sacerdots i religiosos catòlics han sigut i són relevants en el camp de l'Astronomia, l'Astrofísica, Cosmologia i les diverses Ciències de l'Espai, essent homes dels dos cels. 
Llibre de Mn. Francesc Nicolau (1930) de l'any 2008

Una llista general de llibres relevants de la història de l'Astronomia i de la seva divulgació popular:

Timaios (c. 360 aC) - Plató 
Peri Ouranos (c. 350 aC) - Aristòtil 
Syntaxis mathematica (c. 150) - Claudi Ptolemeu 
De revolutionibus oribium coelestium (1543) - Nicolau Copèrnic 
Astronomia nova (1609) - Johannes Kepler 
Sidereus Nuncius (1610) - Galileo Galilei
Harmonices mundi (1619) - Johannes Kepler 
Dialogo supra i due massimi sistemi del mondo (1632) - Galileo
Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (1687) - Isaac Newton 
Allgemeine Naturgeschichte und Theorie des Himmels (1755) - Immanuel Kant 
Kosmos (1845) - Alexander von Humboldt
Astronomie populaire (1880) - Camille Flammarion 
Grozy o zemle i nebe i effekty vsemirnogo tyagoteniya (1895) - Konstantin Tsiolkovski 
Zur Elektrodynamic bewegter Körper (1905) - Albert Einstein 
Ist die Trägheit eines Körpers von seinem Energienhalt abhänging? (1905) - Albert Einstein 
Diagrama H-R (1905, 1913) - Ejnar Hertzsprung i Henry Norris Russill 
Die Grundlage der allgemeinen Relativitätstheorie (1916) - Albert Einstein 
Stellar atmospheres (1925) - Cecilia Payne 
The internal constitution of stars (1926) - Arthur Eddington
Un Universe homogène de masse constante et de rayon croissant (1927) - Georges Lemaître 
The mysterious Universe (1930) - James Jeans
Astronomia (1935) - Josep Comas Solà  
The realm of the nebulae (1936) - Edwin Hubble 
Sur les autres mondes (1937) - Lucien Rudeaux 
L'Astronomie sans téléscope (1941) - Pierre Rousseau 
Alpha-beta-gamma (1948) - George Gamow, Ralph Alpher i Robert Herman 
The conquest of Space (1949) - Willy Ley i Chesley Bonestell 
Modern Cosmology and the christian idea of God (1950) - E.A. Milne 
Syntesis of the elements in the stars (1957) - Fred Hoyle, Geoffrey i Margaret Burbidge i William Fowler 
La route du Cosmos (1957) - Albert Ducrocq
The sleepwalkers (1959) - Arthur Koestler 
Beyond the Solar System (1964) - Willy Ley i Chesley Bonestell 
Habitable planetes for man (1964) - Stephen H. Dole 
We are not alone (1964) - Walter Sullivan 
The Universe (1966) - Isaac Asimov
Las maravillas del cielo. Astronomia y Astronáutica (1967) - Antoni Paluzíe Borrell 
Condon Report (1969) - Edward Condon i l'Universitat de Colorado 
Kinder des Weltalls (1970) - Hoimar von Ditfurth 
Atlas of the Universe (1970) - Patrick Moore 
The cosmic connection (1973) - Carl Sagan 
Objections to Astrology (1975) - Bart J. Bok 
The first three minutes (1977) - Steven Weinberg  
God and the astronomers (1978) - Robert Jastrow
The right stuff  (1979) - Tom Wolfe 
Cosmos (1980) - Carl Sagan 
Thursday's Universe (1986) - Marcia Bartusiak 
A brief history of time (1988) - Stephen Hawking 
Coming of age in the Milky Way (1988) - Timothy Ferris 
Pale blue dot (1994) - Carl Sagan 
The life of the Cosmos (1997) - Lee Smolin 
The elegant Universe  (1999) - Brian Greene 
Rare Earth (2000) - Peter Ward i Donald Brownlee 
A short history of nearly everything (2003)- Bill Bryson 
Extraterrestrial (2021) - Avi Loeb 
Interstellar (2023) - Avi Loeb 
Under alien skies (2023) - Philip Plait 


Una relació d'alguns astrònoms, astrofísics i cosmòlegs, estudiosos de les lleis de l'Univers, pioners dels viatges a l'espai i també divulgadors i il·lustradors de l'Astronomia i l'Astronàutica així com de camps afins o relacionats (1), dels segles XIX i XX, uns quants dels quals sacerdots catòlics, gràcies als quals hem après més sobre l'Univers en l'últim segle que en tota la història de la Humanitat abans, i això s'ha trasmès en gran part a la gent del carrer : 


Théophile Moreux 

William Huggins (1824 - 1910) 
Étienne Léopold Trouvelot (1827 - 1895)  
Camille Flammarion (1842 - 1925)
Konstantin Tsiolkovski (1857 - 1935) 
Théophile Moreux (1867 - 1954)
Henrietta Swan Leavitt (1868 - 1921)  
Josep Comas Solà (1868 - 1937) 
Josep Pratdesaba (1870 - 1967) 
Eduard Fontserè (1870 - 1970) 
Kael Schwarzschild (1873 - 1916) 
Ejnar Hertzsprung (1873 - 1967)
Lucien Rudaux (1874 - 1947) 
Vesto Slipher (1875 - 1969) 
James Jeans (1877 - 1946) 
H.N. Russell (1877 - 1957) 
Albert Einstein (1879 - 1955)
Walter Hohmann (1880 - 1945) 
Guido von Pirquet (1880 - 1966)
Lluís Rodés (1881 - 1939)  
Robert Esnault-Pelterie (1881 - 1957) 
Arthur Eddington (1882 - 1944)
Robert Goddard (1882 - 1945)
Leonid Kulik (1883 - 1942) 
Harlow Shapley (1885 - 1972) 
Fridrikh Tsander (1887 - 1933)
Nikolai Rykin (1887 - 1942)  
Ignasi Puig (1887 - 1961) 
Chesley Bonestell (1888 - 1986)
Edwin Hubble (1889 - 1953)
Milton Lasalle Humason (1891 - 1972) 
K. Gösta Rehn (1891 - 1989) 
Walter Baade (1893 - 1960) 
Ernst Öpik (1893 - 1985) 
Georges Lemaître (1894 - 1966)
Hermann Oberth (1894 - 1989) 
Lancelot Hogben (1895 - 1975) 
Desiderius Papp (1895 - 1993) 
Hugh Percy Wilkins (1896 - 1960) 
Fritz Zwicky (1898 - 1974) 
Paul Couderc (1899 - 1981)
Antoni Paluzie (1899 - 1984)


Georges Lemaître amb estudiants seus a la Universitat de Lovaina


Cecilia Payne-Gaposchkin (1900 - 1979) 
Jan Oort (1900 - 1992)
Edward U. Condon (1902 - 1969)
Andrew G. Haley (1904 - 1966)  
George Gamow (1904 - 1968) 
Karl Jansky (1905 - 1950) 
Eugen Sänger (1905 - 1964) 
Gerard Kuiper (1905 - 1973) 
Hans Freudenthal (1905 - 1990) 
Willy Ley (1906 - 1969)
Bart J. Bok (1906 - 1983)
Clyde Tombaugh (1906 - 1997) 
Fred Whipple (1906 - 2004) 
Hans Bethe (1906 - 2005) 
Sergei Koroliov (1907 - 1966)
Nikolai Kozyrev (1908 - 1983)
Valentin Glushko (1908 - 1989)   
Hannes Alfvén (1908 - 1995) 
Viktor Ambartsumian (1908 - 1996) 
Mn. Manuel Serinanell (1909 - 2001) 
Jesse Greenstein (1909 - 2002) 
J. Allen Hynek (1910 - 1986) 
Subrahmanyan Chandrasekhar (1910 - 1995) 
Carl Seyfert (1911 - 1960) 
Mikhail Yangel (1911 - 1971) 
Mstislav Keldysh (1911 - 1978) 
Luis Walter Alvarez (1911 - 1988) 
William Fowler (1911 - 1995) 
Grote Reber (1911 - 2002)
John Wheeler (1911 - 2008) 
Wernher von Braun (1912 - 1977) 
Antoni Przybylski (1913 - 1985) 
Benjamin Markarian (1913 - 1985) 
Bernard Lovell (1913 - 2012) 
Vladimir Chelomei (1914 - 1984) 
Robert Herman (1914 - 1997) 
James Van Allen (1914 - 2006) 
Giuseppe Cocconi (1914 - 2008) 
Su-Shu Huang (1915 - 1977) 
Fred Hoyle (1915 - 2001) 
Philip Morrison (1915 - 2005) 
Iosif Shklovski (1916 - 1985) 
Robert Dicke (1916 - 1997) 
Stephen H. Dole (1916 - 2000)
Francis Crick (1916 - 2004)  

Viktor Safronov (1917 - 1999)
Vasili Mishin (1917 - 2001)  
Arthur C. Clarke (1917 - 2008)
Martin Ryle (1918 - 1984) 
Walter Sullivan (1918 - 1996) 
Ludek Pesek (1919 - 1999) 
Bertram Donn (1919 - 2012) 
Margaret Burbidge (1919 - 2020) 
Isaac Asimov (1920 - 1992)
Thomas Gold (1920 - 2004) 
Evry Schatzman (1920 - 2010) 
Hoimar von Ditfurth (1921 - 1989)
Arthur Hoag (1921 - 1999) 
Ralph Alpher (1921 - 2007) 
Ronald Bracewell (1921 - 2007)  
Joan Oró (1923 - 2004) 
Patrick Moore (1923 - 2012) 
Sebastià Estradé (1923 - 2016) 
Anthony Hewish (1924 - 2021) 
George Wetherill (1925 - 2006)
Joshua Lederberg (1925 - 2008) 
Robert Jastrow (1925 - 2008) 
Geoffrey Burbidge (1925 - 2010) 
Allan Sandage (1926 - 2010) 
Ernst Fasan (1926 - 2021) 
George Abell (1927 - 1983)
Leslie Orgel (1927 - 2007) 
Halton Arp (1927 - 2013) 
Eugene Shoemaker (1928 - 1997) 
Vera Rubin (1928 - 2016)
José Luis Comellas (1928 - 2021) 
Frank Borman (1928 - 2023)
James Lovell (1928 - 2025) 
Maarten Schmidt (1929 - 2022) 
Neil Armstrong (1930 - 2012)
John W. Young (1930 - 2018)  
Frank Drake (1930 - 2022)
Edwin Aldrin (1930)
Francesc Nicolau (1930)  
Niger Calder (1931 - 2014) 
Manuel Carreira (1931 - 2020) 
Michael D. Papagiannis (1932 - 1998) 
Nikolai Kardashov (1932 - 2019)
Hubert Reeves (1932 - 2023)  

Steven Weinberg (1933 - 2021) 
Arno Penzias (1933 - 2024) 
William Anders (1933 - 2024) 
Yuri Gagarin (1934 - 1968) 
Carl Sagan (1934 - 1996)
Eugene Cernan (1934 - 2017)  
Aleksei Leonov (1934 - 2019)
David S. McKay (1936 - 2016)  
Robert W. Wilson (1936) 
Walter R. Fuchs (1937 - 1976) 
Adrian Berry (1937 - 2016) 
Lynn Margulis (1938 - 2011)
Jayant Narlikar (1938 - 2025)  
Heinz Pagels (1939 - 1988) 
Chandra Wickramasinghe (1939) 
William K. Hartmann (1939) 
Charles Kowal (1940 - 2011) 
Kip Thorne (1940) 
Ramon Lapiedra (1940) 
Stephen Hawking (1942 - 2018) 
Michel Mayor (1942) 
Martin Rees (1942)
Brandon Carter (1942) 
James L. Elliot (1943 - 2011)  
Jocelyn Bell-Burnell (1943)
Ramon Canal (1943)  
Seth Shostak (1943) 
Donald Brownlee (1943) 
Jill Tarter (1944) 
Timothy Ferris (1944) 
Josep Maria Oliver (1944) 
George Smooth (1945) 
John Gribbin (1946) 
Paul Davies (1946)
Aleksander Wolszczan (1946)  
Michio Kaiku (1947)
Frank J. Tipler (1947) 
J. Richard Gott (1947) 
Alan Guth (1947) 
Ron Miller (1947) 
Dava Sobel (1947) 
Andrei Linde (1948)
Jon Lomberg (1948)  

Aleksandr Vilenkin (1949)
Peter Ward (1949) 
Ann Deuyan (1949)  
Marcia Bartusiak (1950) 
John D. Barrow (1952 - 2020)
Don Davis (1952)  
Geoffrey Marcy (1954)
Christopher McKay (1954) 
Lee Smolin (1955) 
Neil DeGrasse Tyson (1958)
R. Paul Butler (1960)
Avi Loeb (1962) 
Lisa Randall (1962) 
Brian Greene (1963) 
Jane Luu (1963)
Michael Brown (1965) 
Didier Queloz (1966) 
Max Tegmark (1967) 
Brian Cox (1968) 

(1) Fins i tot en els límits, com la prospectiva de futur, l'ufologia en allò que pugui tenir de científic, la crítica de l'astrologia, etc.

dijous, 21 de maig del 2026

Raons per creure

La fe és un do de Déu, però per part de l'ésser humà voler creure o no és la seva opció fonamental, la que determina el seu destí en aquest món i en l'altre. 


De Sant Agustí (354 - 430) és la frase "Si no vols creure, no tinc cap argument perquè creguis. Si vols creure, tinc centenars de raons perquè puguis creure".



Blaise Pascal (1623 - 1662) ho va explicar molt bé: "En el món hi ha prou llum i prou foscor. Hi ha prou llum perquè qui vulgui creure pugui creure i hi ha prou foscor perquè qui no vulgui creure pugui no creure. Així l'home és lliure de creure o no creure, i creure és meritori i pot tenir premi"



També quan G.K. Chesterton (1874 - 1936) debatia per ràdio sobre la fe amb un interlocutor ateu, aquest li va dir desafiant "Jo creuria si de sobte s'esquincés la realitat i una veu diguès Sóc Déu!" i Chesterton li va respondre "Ni així... quan ja haguès passat vostè diria: hi ha hagut un terratrèmol i he sofert una al·lucinació". Com diu la dita "No hi ha pitjor cec que qui no vol veure ni pitjor sord que qui no vol oïr"



I és que voler creure o no és el decisiu, l'opció fonamental de que parla Dietrich von Hildebrand (1889 - 1977) que està en la base de les nostres vides,  i les raons lògiques o de l'experiència vital no ho solen afectar. 

Creure o no creure en Déu Pare, en Jesucrist que s'ha revelat i ens ha salvat, i en l'Esperit Sant que actúa en l'Església catòlica vivificant-nos i santificant-nos, és la decisió més important de cada ésser humà, doncs d'ella depèn el nostre destí temporal i, sobretot, l'etern. 

dimecres, 20 de maig del 2026

Fases evolutives històriques

Les civilitzacions des del principi fins al final, exemplificades en els seus governants: 

Imatge al·legòrica de la Història: el pas del temps, el moviment humà, observar i anotar, 
però no sols per curiositat o memòria, sinó per interpretar-la i treure'n les conseqüències







































La Humanitat progressa i la seva Història no es repeteix, però sí que té un ritme cíclic en les seves civilitzacions, societats i cultures, en una mena d'avenç helicoidal, sempre diferent però amb moments similars i en part comparables. Les fases comunes del desenvolupament tipic podrien ser aquestes:

Inici
Canvis, que poden ser bons i duradors, o no (1)
Constantí, Wu Zetian, Tamerlà, Carles V

Expansió
Varien moltes coses a partir que el nou s'expandeix
Alexandre Magne, Juli César, Otó I, Cortés, Pizarro, Pere I el Gran

Lluites d'afirmació
Poden ser físiques, intel·lectuals o ambdues 
Qing Shihuang, Sejong, Hideyoshi, Felip II 

Consolidació
Floriment del nou
August, Tang Xuanzong

Nova societat (2)
Penetració d'ideologies, sovint externes 
Justinià, Tang Taizong, Carlemany 

Apogeu
Esplendor i tocar sostre 
Francesc I, Solimà el Magnífic, Ivan el Terrible, Akbar, Lluís XIV, Aurangzeb 

Reformes
Perllongació reformant-se,i tancant-se o obrint-se
Teodosi, Abbas el Gran 

Final (3)
Acaba un temps antic i es prepara un temps nou
Yang Guifei, Vlad Tepes, Kublai Khan, Ismail I 

A partir d'aquest esquema pot ser possible situar el moment actual en el context, entendre millor el passat que ens hi ha portat i predir el possible futur desenvolupament (4) 

(1) Quan una cosa comença, una anterior acaba, per això es poden confondre amb els finals
(2) No sempre l'ordre lògic coincideix amb el cronològic, poden superposar-se o intercambiar-se 
(3) Quan un estat de coses acaba un altre comença per això es poden confondre amb els inicials 
(4) Que és del que han parlat els profetes en les seves visions inspirades del futur, i que han fet, o intentat fer, els grans filòsofs de la Història, com St. Agustí, Ibn Khaldun, Comte,Vico, Spengler, Toynbee, així com les antigues explicacions mítiques, com les de les diferents Edats i amb l'Edat d'Or al passat, al present o al futur, així com contribucions interessants com la de Deulofeu amb la matemàtica de la Història,  o Asimov amb la fictícia "psicohistòria", introduïda com a prevista evolució galàctica en una novela de ciència-ficció.

dimarts, 19 de maig del 2026

Tota la Creació lloa el Creador

Totes les criatures creades, però sobretot els éssers animats i especialment els éssers humans, agraeixen a Déu la seva existència i vida, i haver estat convidats a ser en la Creació en el lloc i temps escollit per Déu.

Tots els éssers vius li deuen a Déu l'existència i la vida i  haver-los fet com són i situat en l'espai i el temps en la seva Creació

L'home, que n'és conscient i a més és lliure i amb voluntat pròpia, per haver sigut creat a imatge i semblança de Déu, és a dir de Jesucrist, el Fill de Déu, i amb els dons de la intel·ligència, raó, personalitat, sentiments i capacitat d'estimar, amb més motiu ha de lloar, beneïr, honorar i adorar a la Santíssima Trinitat que l'ha estimat tant que l'ha fet existir i viure i l'ha destinat al millor, inicialment al Paradís i desprès de la caiguda a la Redempció per Nostre Senyor, i amb el baptisme ha rebut el perdó dels pecats, la condició de fill de Déu i el do de l'Esperit Sant, que actua sobretot en l'Església universal fundada per Crist, la catòlica, i que arriba a ser plenament do en el sagrament de la confirmació. 

No ens oblidem de donar culte a Déu, tan bó i tan misericordiós amb nosaltres, com és el nostre deure i la nostra salvació, i això ens porta i alhora és un tast anticipat de la Glòria ja en aquest món. Recordem que com diu una afirmació de saviesa "La Natura dorm en els minerals, sommia en les plantes, desperta en els animals, es fa conscient en els homes i en Jesucrist, que també ens en vol fer participar, assoleix - o s'uneix - a la Divinitat". Siguem-ne coneixedors, conscients, agraïts i amorosos davant un Amor tan gran!