dimarts, 29 de setembre del 2026

De poesia i imatges


Alguns exemples de la interacció entre la poètica i la imatge, que es reforcen mútuament:


































I wandered lonely as a cloud (Daffodils, 1807) - William Wordsworth

I wandered lonely as a cloud
That floats on high o'er vales and hills,
When all at once I saw a crowd,
A host, of golden daffodils;
Beside the lake, beneath the trees,
Fluttering and dancing in the breeze.

 Continuous as the stars that shine
And twinkle on the milky way,
They stretched in never-ending line
Along the margin of a bay:
Ten thousand saw I at a glance,
Tossing their heads in sprightly dance.

 The waves beside them danced; but they
Out-did the sparkling waves in glee:
A poet could not but be gay,
In such a jocund company:
I gazed—and gazed—but little thought
What wealth the show to me had brought:

 For oft, when on my couch I lie
In vacant or in pensive mood,
They flash upon that inward eye
Which is the bliss of solitude;
And then my heart with pleasure fills,
And dances with the daffodils.

























Time (Posthumous poems, 1824) - Percy B. Shelley 

Unfathomable Sea! Whose waves are years
Ocean of Time, whose waters of deep woe
Are brackish with the salt of human tears!
Thou shoreless flood, which in thy ebb and flow
Claspest the limits of mortality!
And sick of prey, yet howling on for more,
Vomitest thy wrecks on its inhospitable shore;
Treacherous in calm, and terrible in storm,
Who shall put forth on thee,
Unfathomable Sea? 
















Romancero del Júcar (1926, 1949) - Gerardo Diego 

Agua verde, verde, verde,
agua encantada del Júcar,
verde del pinar serrano
que casi te vió en la cuna

- bosques de san sebastianes
en la serrania oscura,
que por el costado herido
resinas de oro rezuman -

verde de corpiños verdes
ojos verdes, verdes lunas,
de las colmenas, palacios 
menores de la dulzura,

i verde, rubor temprano
que te asoma a las espumas-,
de soñar, soñar - tan  niña -
con mediterráneas núpcias.
(...) 


I uns exemples meus breus i molt senzills: 















Molta llum, molta gent, molta aigua: el meu somni d'infància era una platja





















Vaig somniar vides molt belles  


I tot i que les imatges que pots trobar per il·lustrar-lo mai corresponen exactament a la intuició visual com tu les tenies, sí que poden acostar-s'hi més o menys, i formen una sinèrgia entre el text i la il·lusració. 


Cultura de l'altre extrem d'Europa (I)

Al meu pare li agradava molt la música clàssica, i amb una especial predilecció cap als compositors russos, i em va transmetre aquesta afició seva. I tot i que no li agradava gens el comunisme, la realitat del qual havia sofert quan era noi durant la Guerra Civil, tenia una certa tendència cap als segells i altres trets culturals, com els escacs i la cosmonàutica o els cors de cant i dansa de la U.R.S.S. I dels països de l'Est d'Europa, quan va planificar un viatge a Grècia pel 1973 va incloure-hi passar per Bulgària, Iugoslàvia i Hongria, encara que a aquest últim país no ens van deixar entrar. Potser era per aquell manament diví d'estimar els enemics. 

Sègol (1878) d'Ivan Shishkin, un paisatge típic de l'Orient europeu 

A continuació faig una relació de músics i d'algunes obres seves que el meu pare tenia en discos grans de llarga durada dels que tenia molta cura i que jo havia escoltat de noi amb ell: 



Mikhail Glinka 
Anton Rubinstein 
Aleksandr Borodin - En les estepes d'Àsia Central 
Cesar Cui 
Modest Mussorgski - Una nit en el mont Pelat, Quadres d'una exposició 
Piotr Tchaikovsky - El llac dels cignes, El trencanous 
Nikolai Rimsky-Korsakov - El vol del borinot 
Aleksandr Skriabin 
Sergei Rakhmaninov 
Igor Stravinsky
Sergei Prokofiev - Pere i el llop  
Dmitri Shostakovich - Segon vals 


També li agradaven molt les cançons i danses russes i ucranianes tradicionals com les dels Cors de l'Exèrcit Roig dirigides per Aleksandr Aleksandrov i el seu fill Boris Aleksandrov (Del Volga al Don, Posem-nos en camí En marxa, Troika, El cirerer...), així com camçons tradicionals i modernes com Kalinka (Ivan Larionov, 1860), Els batelers del Volga (Mili Balakirev, 1866), Comiat de Slavianka (Vasili Agapkin, 1912), Katyusha (Matvei Blander i Mikhail Issakovski, 1938), Nits de Moscou (Vasili Soloviov-Sedoi i Mikhail Mausovski 1955)... I cançons com Those were the days de Mary Hopkin (1968) basada en Pel camí llarg (Boris Fomin, 1920) o el Kazachok, tradicional cossaca del s. XVI, aquí popularitzada com a cançó de l'estiu per Georgie Dann el 1969. 

En el tema musical, també cal destacar el teatre Bolshoi de Moscou i les danses en general, i sobretot de ballet, de Sergei Diagilev, Anna Pavlova, Vatslav Nizhinski, Maya Plisetskaya i Rudolf Nureyev, de tant gran qualitat.

Al veure com ell escoltava i admirava aquesta alta cultura, jo en treia la impressió de que estava entre la millor del món, com les que ell també tenia i conservava amb afecte de Vivaldi, J.S. Bach, Mozart, Beethoven, Chopin i forces compositors més.   

Val la pena conèixer-la, apreciar-la i gaudir-ho! 

dilluns, 28 de setembre del 2026

Literatura russa


La literatura de Rússia és una de les més importants del món, a l'alçada de l'anglesa, francesa i espanyola i per sobre de la de molts altres idiomes. 

Des de jove hi he tingut una certa tirada, entre d'altres coses perquè m'agradava molt llegir i llegia de tot. A continuació faig una relació de llibres russos que he llegit, alguns del tot i altres en part, i sempre en traducció, sobretot castellana i en algun cas catalana, idioma en el que dono els títols: 


Lésglésia del Salvador sobre la sang vessada,, a Sant Petersburg. La vaig veure per fora
en una estança d'un dia  a Rússia en un creuer turísic pel Mar Bàltic, l'agost del 2012. 


A. Pushkin - La camperola senyoreta i La filla del capità. 
N. Gogol - Les ànimes mortes i L'inspector
I. Goncharov - Oblomov 
I. Turgenev - Niuada de gentilhomes 
F. Dostoievsky - L'idiota 
L. Tolstoi - El regne de Déu és en vosaltres 
Pelegrí rus - Relats sincers al seu pare espiritual
V. Soloviov - lectures  
V. Korolenko - alguna cosa 
A. Chekhov - contes 
M. Gorki - algunes narracions curtes 
I. Bunín - algunes històries seves
L. Andreiev - L'amor al proïsme 
A. Averchenko - L'aspirador dels imbècils 
M. Bulgakov - El mestre i Margarida 
I. Ilf i E. Petrov - El comte del Mediterrani, El vedell d'or 
I. Shklovski - la part de l'obra de C. Sagan i ell, Vida intel·ligent a l'Univers
A. Solzhenitsyn - Arxipèlag Gulag 
M. Voslensky - La Nomenklatura  
A. Amalrik - Sobreviurà la Unió Soviètica fins 1984? 

I del cinema, he vist unes quantes pel·lícules, de les que recordo aquestes: 

El cuirassat Potiomkin (1925) 
Dr. Zhivago (1965)
El temps de l'amor (1967)*
Dersu Uzala (1975) 
Moscou no creu en llàgrimes (1979)

* Originalment Valentin Katajews chirurgische Engriffe in das Seelenleben des Dr. Igor Igorowitsch



El poble rus ha sigut i és religiós cristià tant abans com durant i desprès del parèntesi sovièic (1917 - 1991)


Altres que sense haver-los llegit, m'he interessat per ells i n'he tingut referències, coneixent la seva obra, en ocasions no literària, sinó cultural, artística, cientúfica o tècnica:

Literatura i afins.
M. Lermontov  
D. Merezhkovski 
S. Bulgakov
V. Arseniev  
P. Florenski 
A. Tolstoi 
E. Zamiatin 
A. Akhmatova 
B. Pasternak 
I. Ehrenburg 
I.  Babel 
V. Kataev 
S. Eisenstein 
V. Nabokov
M. Sholokhov  
D. Andreiev 
I. Yefremov
A. Strugatski  
A. Kuznetsov 
A. Tarkovski 
E. Yevtushenko  
B. Strugatski 

El palau de Peterhof a 29 km de St. Petersburg, on també hi vaig ser i on, com ens va dir el guia, tot el que brilla és or

I de Ciència i relacionats: 
M. Lomonosov
D. Mendeleiev
I. Mechnikov 
N. Mikluho-Maklai 
I.  Pavlov  
K. Tsiolkovski 
V. Vernadski
S. Prokudin-Gorski 
L. Kulik 
A. Oparin
L. Vygotski  
I. Kurchatov
A. Kolmogorov 
G. Gamow  
S. Koroliov 
L. Landau 
V. Glushko 
M. Keldysh 
A. Sakharov 
N. Kardashov

I n'hi ha que entren destacadament tant en ciència com en literatura com I. Shafarevich 

Tots ells són una mostra de la gran cultura russa, molt marcada per l'idioma rus, l'alfabet ciríl·lic, la mentalitat eslava, especialmennt l'oriental, i la religió ortodoxa, i que no esgoten la seva riquesa i complexitat, molt destacada també en altres camps, com en l'art, especialment la música, l'arquitectura, la pintura, els escacs i la dansa.. 

dissabte, 19 de setembre del 2026

Humorisme

L'humorisme, especialment el de les comèdies, l'irònic, el satíric i el paròdic, té una llarga tradició que es remunta a l'Antiguitat greco-llatina amb autors tan excepcionals que les seves obres han sobreviscut dos mil·lennis o més.  

Alguns dels autors grecs i llatins que instauraren el gènere són:

Aristofanes, el principal i més gran 
























Aristòfanes (446 - 386 aC) 
Menandre (342 - 290 aC) 
Plaute (254 - 184 aC) 
Terenci (184 - 159 aC)
Lucili (180 - 103 aC)
Horaci (65 - 8 aC)
Petroni (20 - 66) 
Persi (34 - 62) 
Marcial (40 - 104) 
Juvenal (60 - 140) 
Apuleu (125 - 170s) 
Llucià de Samosata (125 - 181) 

L'humorisme seriós, intel·ligent i benevolent, com a resultat del bon humor, l'actitud alegre i un cert optimisme vital, no sols és una categoria humana sinó que també pot presentar certes connotacions religioses, com l'acceptació, la resignació i la comprensió de la debilitat pròpia i dels altres, i connexions teològiques, com l'evitació de la vanitat i la mirada veritable sobre la realitat. 
A continuació alguns exemples en idiomes actuals, començant pel més emblemàtic de tots, l'anomenat humor anglès, entès en sentit ampli, veient les similituds i diferències entre pobles, èpoques i cultures, n definitiva entre cosmovisions i mentalitats, tot comprovant que hi ha una base comú general (1):. 

Humor amglès (2)

Tom Berkley (s.d.)
























Geoffrey Chaucer (1343 - 1400) 
William Shakespeare (1564 - 1616)
Ben Jonson (1572 - 1633) 
Daniel Defoe (1660 - 1731) 
Jonathan Swift (1667 - 1745)
William Congreve (1670 - 1729) 
Henry Fielding (1707 - 1754) 
Laurence Sterne (1713 - 1768) 
Jane Austen (1775 - 1817) 
William Thackeray (1811 - 1863)
Charles Dickens (1812 - 1870)
Lewis Carroll (1832 - 1898) 
Mark Twain (1835 - 1910)
E. Abbott Abbott (1838 - 1926)
Ambrose Bierce (1842 - 1914) 
Oscar Wilde (1854 - 1900) 
F. Anstey (1856 - 1934) 
Jerome K. Jerome (1859 - 1927)
J.M. Barrie (1860 - 1937)
O'Henry (1862 - 1910) 
W.W. Jacobs (1863 - 1943) 
Stephen Leacock (1869 - 1944) 
Booth Tarkington (1869 - 1946) 
H.H. Munro (1870 - 1916) 
Hillaire Belloc (1870 - 1953) 
Max Beerbohm (1872 - 1956) 
G.K. Chesterton (1874 - 1936) 
Maurice Baring (1874 - 1945)
Walter Somerset Maugham (1874 - 1965) 
A.E. Coppard (1878 - 1957)
Lord Dunsany (1878 - 1957)
P.G. Wodehouse (1881 - 1975)
Katherine Mansfield (1888 - 1923) 
Anita Loos (1888 - 1981) 
Robert Benchley (1889 - 1945) 
Richmal Crompton (1890 - 1969) 
Groucho Marx (1890 - 1977)
Richard Aldington (1892 - 1962) 
James Thurber (1894 - 1961)
Aldous Huxley (1894 - 1963) 
A.A. Thomson (1894 - 1968)  
M.M. Musselman (1899 - 1952) 
Noël Coward (1899 - 1973) 
Philip MacDonald (1900 - 1980) 
Evelyn Waugh (1903 - 1966) 
Bob Hope (1903 - 2003) 
Joan Butler (1905 - 1979) 
Fredric Brown (1906 - 1972) 
Billy Wilder (1906 - 2002) 
H. Allen Smith (1907 - 1976)
L. Sprague de Camp (1907 - 2000) 
Pat Frank (1907/08 - 1964) 
Hildegarde Dolson (1908 - 1981) 
Steve McNeil (1908 - 1983)  
C. Norhcote Parkinson (1909 - 1993)
Paul Henning (1911 - 2005) 
Carroll Moore (1913 - 1977)  
Alfred Bester (1913 - 1987) 
Henry Kuttner (1915 - 1958) 
Robert F. Young (1915 - 1986) 
John Fenton Murray (1917 - 1996) 
Frederik Pohl (1919 - 2013) 
I.A.L. Diamond (1920 - 1988) 
Tony Randall (1920 - 2004) 
George Axelrod (1922 - 2003) 
Kurt Vonnegut (1922 - 2007) 
Norman Barasch (1922 - 2019) 
Cyril M. Kornbluth (1923 - 1958) 
Stanley Shapiro (1925 - 1990) 
Gerald Durrell (1925 - 1995) 
Art Buchwald (1925 - 2007) 
Harry Harrison (1925 - 2012) 
Neil Simon (1927 - 2018) 
Robert Sheckley (1928 - 2006) 
Tom Sharpe (1928 - 2013)
Antony Jay (1930 - 2016) 
Peter Mayle (1939 - 2018) 
Nora Ephron (1941 - 2012)
Erica Jong (1942) 
Jonathan Lynn (1943) 
Nigel Barley (1947) 
Jerry Seinfeld (1954)
Helen Fielding (1958) 

Humor català
Frederic Soler (1839 - 1895) 
Santiago Rusiñol (1861 - 1931) 
Francesc Pujols (1882 - 1962) 
Carles Soldevila (1892 - 1967) 
Josep Maria de Sagarra (1894 - 1961) 
Pere Calders (1912 - 1994)
Tísner (1912 - 2000) 
Joan Capri (1917 - 2000) 
Cassen (1928 - 1991) 
Jaume Nolla (1965) 
Toni Clapés (1967) 

Humor espanyol 
Arxiprest d'Hita (1283 - 1351) 
Arxiprest de Talavera (1398 - 1466) 
Mateo Alemán (1547 - 1615) 
Miguel de Cervantes (1547 - 1616)
Luis de Góngora (1561 - 1627)
Lope de Vega (1562 - 1635) 
Luis Vélez de Guevara (1579 - 1644) 
Tirso de Molina (1579 - 1648) 
Francisco de Quevedo (1580 - 1645) 
Juan Ruiz de Alarcón (1581 - 1639) 
Calderón de la Barca (1600 - 1681) 
Sor Juana Inés de la Cruz (1651 - 1695) 
Mariano José de Larra (1809 - 1837)
Carlos Arniches (1866 - 1943)  
Jacinto Benavente (1866 - 1954) 
Serafín Álvarez Quintero (1871 - 1938) 
Joaquin Álvarez Quintero (1873 - 1944) 
Pedro Muñoz Seca (1879 - 1936)
Julio Camba (1882 - 1962) 
Wenceslao Fernández Flórez (1885 - 1964) 
Ramón Gómez de la Serna (1888 - 1963) 
Juan Filloy (1894 - 2000) 
Tono (1896 - 1978) 
Juan Ignacio Luca de Tena (1897 - 1975) 
Josep Pla (1897 - 1981) 
José Maria Pemán (1897 - 1981)
Edgar Neville (1899 - 1967) 
Noel Clarasó (1899 - 1985)
Enrique Jardiel Poncela (1901 - 1952) 
Miguel Mihura (1905 - 1977)
Victor Ruiz Iriarte (1912 - 1982) 
Mercedes Ballesteros (1913 - 1995) 
Evaristo Acevedo (1915 - 1997)
Fernando Díaz Plaja (1918 - 2012)
Albert Closas (1921 - 1994) 
Álvaro de Laiglesia (1922 - 1981) 
Juan Pablo Ortega (1924 - 2018)
Alfonso Paso (1926 - 1978) 
Fernando Vizcaíno Casas (1926 - 2003) 
Joaquín Merino (1927 - 2011) 
Jaime de Armiñán (1927 - 2024)
Óscar Pin (1929 - 2014)  
Francisco Ibáñez (1936 - 2023) 
Juan Carlos Ortega (1968)
Alberto Caballero (1973) 

Humor francès:
Cyrano de Bergerac (1619 - 1655) 
La Fontaine (1621 - 1695)
Molière (1622 - 1673)
Pierre de Marivaux (1688 - 1763)   
Voltaire (1694 - 1778) 
Beaumarchais (1732 - 1799) 
Eugène Labiche (1815 - 1888)
Georges Courteline (1858 - 1929) 
Georges Feydeau (1862 - 1921)
Gabriel Chevallier (1895 - 1969) 
Jacques Tati (1907 - 1982)
Hergé (1907 - 1983)   
Eugène Ionesco (1909 - 1994) 
Pierre Daninos (1913 - 2005) 
Louis de Funès (1914 - 1983) 
Jean Duché (1915 - 2000) 
Jacques Faizant (1918 - 2006)
Claude Pasteur (1920 - 2011) 
Marcel Mithois (1922 - 2012)
Yves-Guy Bergès (1930 - 2014)  

Humor germànic:
H.J.Ch. von Grimmelhausen (1621 - 1676) 
Baró de Münchhausen (1720 - 1797) 
Gotthold Ephraim Lessing (1729 - 1781)
Erich Raspe (1736 - 1794) 
Gottfried August Bürger (1747 - 1794) 
E.T.A. Hoffmann (1776 - 1822)  
Heinrich von Kleist (1777 - 1811)
Georg Büchner (1813 - 1837) 
Karl Kraus (1874 - 1936) 
Kurt Tucholsky (1890 - 1935)
Erich Kästner (1899 - 1974)
Rudolf Bernhardt (1901 - 1962) 
Heinrich Böll (1917 - 1985) 
Rolf Lennar (n.d.), l'autor (3) de Der ungefährliche Dritte (1941), Der Ehekandidat (1941), Der unbequeme Gast (1944), Der Totospieler (1950) i Tante Nelly aus Amerika (1952)

Humor italià 
Giovanni Boccaccio (1313 - 1375)
Pietro Aretino (1492 - 1556)  
Carlo Goldoni (1707 - 1793) 
Luigi Pirandello (1867 - 1936) 
Pitigrilli (1893 - 1975)
Curzio Malaparte (1898 - 1957)  
Totò (1898 - 1967) 
Achille Campanile (1899 - 1977) 
Giovanni Guareschi (1908 - 1968) 
Giovanni Mosca (1908 - 1983) 

Humor rus 
Nikolai Gogol (1809 - 1852)
Vladimir Korolenko (1853 - 1921) 
Arkadi Averchenko (1881 - 1925)
Anton Chekhov (1860 - 1904)
Leonid Andreyev (1871 - 1919) 
Mikhail Zoshchenko (1894 - 1958)  
Ilya Ilf (1897 - 1937)
Evgeni Petrov (1903 - 1942) 
Sergei Dovlatov (1941 - 1990) 
Mikhail Zadornov (1948 - 2017) 

Humor d'altres llengües
Jaroslav Hasek (1883 - 1923)
Junichiro Tanizaki (1886 - 1965)  
Stanislaw Lem (1921 - 2006) 
Ephraim Kishon (1924 - 2005) 

I és que tothom és com tots, com alguns i únic, i això s'ha de notar i es nota. 

(1) La selecció que, tot i que llarga, no és exhaustiva, és meva. Per això es poden trobar notòries absències i poc comuns autors, per les meves lectures i preferències al respecte. 
(2) Fet en idioma anglès, no sols del Regne Unit, sinó també d'Estats Units, Irlanda, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i Sudàfrica. En cadas cas la referència és a l'idioma. 
(3) Sembla que Rolf Lennar és un pseudònim i que el seu nom real era Ralf Pilz. 

dimarts, 15 de setembre del 2026

Reflexions d'homes i dones

Algunes frases célebres portadores de saviesa humana: 



Quan és la gallina, en comptes del gall, la que canta anunciant la sortida del Sol, això presagia la ruïna del galliner (Kongzi)
Res existeix, si alguna cosa existís no la podriem conèixer, i si la poguessim conèixer no la podríem comunicar (Gorgies)* 
Ens governen ignorants i infames (Aristòfanes) 
L'amor sexual és el desig d'engendrar en la bellesa (Plató) 
Començar ja és més de la meitatt de tot (Aristòtil) 
Sóc home, i res humà m'és aliè (Terenci)
Quan dos fan el mateix, no és el mateix (proverbi llatí)  
La mesura de l'amor és estimar sense mesura (St. Agustí)
En ocasions Déu denega com a premi o concedeix com a càstig (St. Agustí)
Quan les dones es desfrenin, els homes s'enfilaran als arbres (St. Agusti) 
Déu és amor, i l'amor és per si mateix l'amor, l'amant, l'amat (dita medieval) 
El món és u perquè Déu és u, i el món és variat perquè Déu és Trinitat (dita medieval)
Portar la justícia al màxim és la major injustícia (St. Tomàs d'Aquino)  
Al qui té fe no li cal cap explicació, al qui no té fe no li val cap explicació (St. Tomàs d'Aquino)
Qui es fa mal a si mateix és encara pitjor que qui fa mal als altres (St. Tomàs d'Aquino)
Allò que estimem ens diu qui som (St. Tomàs d'Aquino)
L'amor que mou el Sol i les altres estrelles (Dant) 
L'important no és viure per viure, l'important és navegar (lema de la Hansa)  
L'esperit de finesa i l'esperit geomètric (Pascal)
El cor té raons que la raó no coneix (Pascal) 
La Humanitat és com un ésser humà que mai mor i sempre aprèn (Pascal) 
No discutim, calculem (Leibniz)
No hi ha ningú més esclau que el que no sap que ho és (Goethe) 
Junts va fer la sort el sexe i la mort (Leopardi) 
Es pot enganyar a tots algun temps i es pot enganyar a alguns tot els temps però no es pot enganyar a tots tot el temps (Lincoln)  
Allò intel·lectual, moral i religiós semblen estar interrelacionats en un tot harmoniós (Ada Lovelace) 
En el temps actual tot sembla fortament prenyat del seu contrari (Marx)  
Coneixem bé allò que podem quantificar i matematitzar (Kelvin)
Si 50 milions de xinesos emigressin de Xina a Europa, a Xina no es notaria massa però Europa es sinitzaria (Jules Verne) 
Per viatjar lluny no hi ha res millor que un llibre (Emily Dickinson) 
És sempre allò senzill el que genera el meravellós (Amelia Barr) 
L'ontogènesi rememora la filogènesi (Haeckel) 
L'amor és allò que els cecs poden veure i els sords poden sentir (Mark Twain) 
Des de quina estrella hem vingut a trobar-nos aquí? (Friedrich Nietzsche al conèixer a Roma a Lou Andreas Salomé, que li va contestar: Jo he vingut des de Zuric). 
El que al final de la meva carrera encara no he conseguit entendre: però què volen les dones? (Freud)
El món actual està ple d'antigues virtuts cristianes  que s'han deslligat de la seva font divina, s'han separat unes d'altres, s'han fet absolutes i s'han tornat boges (G.K. Chesterton)
Quan les dones es van voler alliberar del dictat de l'home es van fer taquimecanògrafes (G.K. Chesterton)
Quan penso en el poder de les dones, em tremolen els genolls (G.K. Chesterton) 
El que s'anomena la independència econòmica de les dones és el mateix que s'anomena l'esclavitud econòmica assalariada dels homes (G.K. Chesterton) 
Dir que sabem d'una estrella perquè detectem alguns fotons de la seva llum aquí és com dir que coneixem Nova Zelanda perquè hem vist alguns neozelandesos a Londres (G.K. Chesterton)
La religió és allò que fa que l'home ordinari se senti extraordinari i que l'home extraordinari se senti ordinari (G.K. Chesterton)
Els 10 manaments són la prova de la major llibertat i humanitat: nomès hi ha unes poques coses prohibides, tota la resta, la immensa majoria, estan permeses (G.K. Chesterton)
Nomès hi ha un tema: Déu (G.K. Chesterton) 
És bogeria tornar a fer sempre el mateix pensant que potser el resultat serà diferent (Einstein) 
Ser sord és pitjor que ser cec, el cec no veu les coses, el sord no sent les persones (Helen Keller) 
Les dones han de ser prou belles perquè els homes les estimin i prou bones per estimar-los a ells (Coco Chanel)** 
Els límits del llenguatge són els límits del món (Wittgenstein)
La política és l'art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar solucions errònies (Groucho Marx)
A Amèrica també triomfarà el feixisme, però aquí li diran antifeixisme (Huey Long) 
Hi ha una manera mol fàcil i segura de destruïr una nació: corrompre-la induïnt a la gent a la immoralitat sexual (Mao Zedong) 
Si Déu no existís no podria existir res, ni tan sols el no-res (Roger Garaudy) 
El Cristianisme va començar a Palestina com una germandat, es va traslladar a Grècia i esdevingué una filosofia, es va moure a Itàlia i va esdevenir una institució, va anar a Europa i es va fer una cultura, va arribar a Amèrica i va esdevenir una empresa (Richard Harvelson, popularitzat per Sam Pascoe) 
Per tenir ulls bonics mira amb bondat a la gent, per uns bells llavis parla amb amabilitat, per estar esbelta comparteix el teu amb els altres, per ser elegant recorda que mai estàs sola (Audrey Hepburn, seguint a Sam Levenson)
Tenim dues mans, una per ajudar-nos a nosaltres mateixos, l'altre per ajudar als altres (Audrey Hepburn)
Viatjar és com avançar per un museu, és desprès quan comences a entendre el que has vist (Audrey Hepburn)
El diner és un bon servent però un amo molt dolent (dita popular) 
Tenim dues orelles i una boca, hauriem d'escoltar el doble del que parlem (dita popular)
Els éssers humans tardem un any a aprendre a caminar i parlar i desprès tardem 18 anys a aprendre a estar quiets i callar (observació d'un professor) 
Quan un discuteix amb un ximple, és que són dos (dita)
El foc té aturador, que l'aigua no (refrany català)***
El problema de fer-se gran és que per dins segueixes essent jove (dita) 
L'atracció amorosa és Física, el matrimoni és Química (dita)
El celibat pot ser un purgatori, però el matrimoni és un cel o un infern (dita) 
L'amor és com el foc, com més en dones més n'hi ha i fins i tot tu el tens més fort (dia)
Potser la vida és nomès el somni de tots, des del moment que el somni de dos, un home i una dona, ja comença a fer-se realitat (un autor)  
Quan un home i una dona se senten atrets, és que algun nen vol nèixer (reflexió d'un professor)  
Si qualsevol cosa que jo digui o faci fa perdre la fe a algú, és que no l'ha tinguda mai (un professor de religió)

* Aquest nihilisme radical sembla una rèplica a Parmènides feta a l'estil de les paradoxes de Zenó
** Ella diu satíricament "tontes" però el sentit és aquest 
*** Una inundació és més incontrolable que un incendi. També es pot aplicar a la llum i el só, respectivament. 

dijous, 3 de setembre del 2026

Pensaments

Idees interessants, algunes rebudes i altres meves: 

El budisme és la suposició que hi ha una possible sortida de l'Infern - tot és mal, dolor i sofriment - a base d'intentar aconseguir extingir-se. 

Me la menjo a petonets! - Me'l menjo a petonets!, resum en clau d'humor, familiar i una mica infantil, del  llibre del Càntic dels Càntics 


Pensant i filosofant 

Si li ensenyes una foto teva de quan eres noi a Heràclit i Parmènides, Heràclit dirà "Com has canviat!" i Parmènides "Es nota que ets tu!".

Quina sort va tenir Sòcrates de tenir una esposa que li era un al·licient per estar tot el dia al carrer parlant amb la gent... 

Plató m'és amic però més amiga és la veritat, afirmació del seu deixeble Aristòtil. 

Llegint a Tit Livi dona tota la impressió de que Roma va anar conquerint tot el seu Imperi en defensa pròpia. I tant en ell com en altres historiadors, quan es narren actes de heroïsme és senyal segura que allà hi va haver una derrota. 

Com va dir un sant de l'època "Preguem per la salvació eterna de Bardesanes, que va morir amb el nom de Jesús als llavis i tot de dimonis al cor!"

La Il·lustració va tancar portes i finestres perquè no entrés la llum del Sol i desprès va encendre tantes espelmes com va poder 

O l'un o l'altre, deia Kierkegaard, anar per dos camins alhora no és possible 

Nietzsche és una brúixola molt afinada que senyala el Sud 

Com deia Mark Twain, una de les meravelles de la ciència és l'abundant collita d'hipòtesis a partir d'una petita inversió en fets. I el mateix autor afirmava que la discusió dels experts enfosqueix qualsevol tema que abans estava bastant clar. 

Unes quantes red flags intel·lectuals: les idees de Marx i de Freud i l'extrapolació de les de Darwin i Einstein fora de la ciència.

La Creació divina és una veritat teològica i l'evolució és una teoria científica i les dues són vàlides i compatibles, a diferència de l'evolucionisme antireligiós i el creacionisme literalista que són aplicacions abusives fora del seu àmbit. 

Heidegger a vegades escriu com un excursionista: "Quan en un bosc arribes a un clar sense arbres...", i tant d'ell com de Karl Rahner s'ha dit que per fer-los més intel·ligibles caldria traduïr els seus escrits a l'alemany 

Aquestes són només unes poques, n'hi aniré afegint més a mesura que les vagi recordant. 

dilluns, 31 d’agost del 2026

Una selecció d'historiadors i de les seves obres

Anant a les fonts, i mirant de trobar el millor: 

El triomf del Cristianisme sobre el paganisme (1585) de Tommaso Laureti (1530 - 1602), una imatge del
fet més important, decisiu i central de tota la Història de la Humanitat, que estableix un abans i  un desprès 
























La Bíblia, ja en l'Antic Testament, té informacions històriques molt valuoses, que abarquen molts segles. Quant als autors individuals, una selecció dels millors, sobretot dels primers temps: 

Herodot (484 - 425 aC) - Històries (440 aC)
Tucídides (460 - 400 aC) - Història de la guerra del Peloponès (finals s. V aC) 
Polibi (200 - 118 aC) - Històries (s. II aC) 
Sima Qian (145 - 86 aC) - Memòries històriques (91 aC)
St. Lluc (8 - 92) - Evangeli (c. 60) i Fets dels Apòstols (65)
St. Joan (+ 100) - Apocalipsi (95)* 
Tàcit (55 - 120) -  Germania (98), Agrícola (100), Històries (110), Annals (112) 
Eusebi (262 - 339) - Història eclesiàstica (324) 
Sant Agustí (354 - 430) - Confessions (398), La Ciutat de Déu (426)

Desprès es faria molt llarg i extens, però basti a dir que la Història de l'Església, amb les seves diverses obres segons els autors, és molt interessant perquè abarca els últims dos mil anys i en la majoria dels segles en primer termini, primer en la història europea, desprès en l'occidental i finalment en la mundial. I a més cal tenir en compte l'Era Cristiana, ara en vigor arreu del món igual que el calendari gregorià, que està centrada en Jesucrist i divideix el temps i els anys en abans de Crist i desprès de Crist. 

* En aquest cas, més místic i profètic, però profund intèrpret del present i historiador transcendent del futur final