La civilització de l'amor

Compartint amb els altres l'avantsala de l'eternitat

La única civilització de l'amor és el Cristianisme i concretament l'universal, és a dir el catòlic

Cap al Cel, pel camí de l'amor: sacerdoci, vida consagrada o missionera i famílies amb Jesucrist present en elles

El Cristianisme catòlic és el Regne de Déu, i Déu és Amor. 

El cel astronòmic, figura del Cel diví

Compartint amb els altres l'avantsala de l'eternitat

Mn Manuel Serinanell, el fundador de l'AAO, amb un telescopi,
l'home dels dos cels, l'astronòmic de l'Universt i el religiós diví

,

"Desprès de la religió catòlica l'Astronomia és allò que més acosta els homes a Déu" - Mn. Manuel Serinanell (1909 - 2001), sacerdot i astrònom, fundador de l'Agrupació Astronòmica d'Osona (1987). 

"Una vida contemplativa no ho és plenament sense contemplar el cel amb telescopi" - un monjo astrònom del monestir de Montserrat 

Mn. Serinanell, de jove, amb l'astronòm vigatà Josep Pratdesaba (1870 - 1967), fundador de l'Observatori de Vic.
Durant la Guerra Civil de 1936-39, d'amagat va treballar també amb el famós astrònom català Josep Comas Solà 

Una gran quantitat de sacerdots i religiosos catòlics han sigut i són relevants en el camp de l'Astronomia, l'Astrofísica, Cosmologia i les diverses Ciències de l'Espai, essent homes dels dos cels. 

Llibre de Mn. Francesc Nicolau (1930) de l'any 2008

Una llista general de llibres relevants de la història de l'Astronomia i de la seva divulgació popular:

Timaios (c. 360 aC) - Plató 

Peri Ouranos (c. 350 aC) - Aristòtil 

Syntaxis mathematica (c. 150) - Claudi Ptolemeu 

De revolutionibus oribium coelestium (1543) - Nicolau Copèrnic 

Astronomia nova (1609) - Johannes Kepler 

Sidereus Nuncius (1610) - Galileo Galilei

Harmonices mundi (1619) - Johannes Kepler 

Dialogo supra i due massimi sistemi del mondo (1632) - Galileo

Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (1687) - Isaac Newton 

Allgemeine Naturgeschichte und Theorie des Himmels (1755) - Immanuel Kant 

Kosmos (1845) - Alexander von Humboldt

Astronomie populaire (1880) - Camille Flammarion 

Grozy o zemle i nebe i effekty vsemirnogo tyagoteniya (1895) - Konstantin Tsiolkovski 

Zur Elektrodynamic bewegter Körper (1905) - Albert Einstein 

Ist die Trägheit eines Körpers von seinem Energienhalt abhänging? (1905) - Albert Einstein 

Diagrama H-R (1905, 1913) - Ejnar Hertzsprung i Henry Norris Russill 

Die Grundlage der allgemeinen Relativitätstheorie (1916) - Albert Einstein 

Stellar atmospheres (1925) - Cecilia Payne 

The internal constitution of stars (1926) - Arthur Eddington

Un Universe homogène de masse constante et de rayon croissant (1927) - Georges Lemaître 

The mysterious Universe (1930) - James Jeans

Astronomia (1935) - Josep Comas Solà  

The realm of the nebulae (1936) - Edwin Hubble 

Sur les autres mondes (1937) - Lucien Rudeaux 

L'Astronomie sans téléscope (1941) - Pierre Rousseau 

Alpha-beta-gamma (1948) - George Gamow, Ralph Alpher i Robert Herman 

The conquest of Space (1949) - Willy Ley i Chesley Bonestell 

Modern Cosmology and the christian idea of God (1950) - E.A. Milne 

Syntesis of the elements in the stars (1957) - Fred Hoyle, Geoffrey i Margaret Burbidge i William Fowler 

La route du Cosmos (1957) - Albert Ducrocq

The sleepwalkers (1959) - Arthur Koestler 

Beyond the Solar System (1964) - Willy Ley i Chesley Bonestell 

Habitable planetes for man (1964) - Stephen H. Dole 

We are not alone (1964) - Walter Sullivan 

The Universe (1966) - Isaac Asimov

Las maravillas del cielo. Astronomia y Astronáutica (1967) - Antoni Paluzíe Borrell 

Condon Report (1969) - Edward Condon i l'Universitat de Colorado 

Kinder des Weltalls (1970) - Hoimar von Ditfurth 

Atlas of the Universe (1970) - Patrick Moore 

The cosmic connection (1973) - Carl Sagan 

Objections to Astrology (1975) - Bart J. Bok 

The first three minutes (1977) - Steven Weinberg  

God and the astronomers (1978) - Robert Jastrow

The right stuff  (1979) - Tom Wolfe 

Cosmos (1980) - Carl Sagan 

Thursday's Universe (1986) - Marcia Bartusiak 

A brief history of time (1988) - Stephen Hawking 

Coming of age in the Milky Way (1988) - Timothy Ferris 

Pale blue dot (1994) - Carl Sagan 

The life of the Cosmos (1997) - Lee Smolin 

The elegant Universe  (1999) - Brian Greene 

Rare Earth (2000) - Peter Ward i Donald Brownlee 

A short history of nearly everything (2003)- Bill Bryson 

Extraterrestrial (2021) - Avi Loeb 

Interstellar (2023) - Avi Loeb 

Under alien skies (2023) - Philip Plait 

Una relació d'alguns astrònoms, astrofísics i cosmòlegs, estudiosos de les lleis de l'Univers, pioners dels viatges a l'espai i també divulgadors i il·lustradors de l'Astronomia i l'Astronàutica així com de camps afins o relacionats (1), dels segles XIX i XX, uns quants dels quals sacerdots catòlics, gràcies als quals hem après més sobre l'Univers en l'últim segle que en tota la història de la Humanitat abans, i això s'ha trasmès en gran part a la gent del carrer : 

Théophile Moreux 

William Huggins (1824 - 1910) 

Étienne Léopold Trouvelot (1827 - 1895)  

Camille Flammarion (1842 - 1925)

Konstantin Tsiolkovski (1857 - 1935) 

Théophile Moreux (1867 - 1954)

Henrietta Swan Leavitt (1868 - 1921)  

Josep Comas Solà (1868 - 1937) 

Josep Pratdesaba (1870 - 1967) 

Eduard Fontserè (1870 - 1970) 

Kael Schwarzschild (1873 - 1916) 

Ejnar Hertzsprung (1873 - 1967)

Lucien Rudaux (1874 - 1947) 

Vesto Slipher (1875 - 1969) 

James Jeans (1877 - 1946) 

H.N. Russell (1877 - 1957) 

Albert Einstein (1879 - 1955)

Walter Hohmann (1880 - 1945) 

Guido von Pirquet (1880 - 1966)

Lluís Rodés (1881 - 1939)  

Robert Esnault-Pelterie (1881 - 1957) 

Arthur Eddington (1882 - 1944)

Robert Goddard (1882 - 1945)

Leonid Kulik (1883 - 1942) 

Harlow Shapley (1885 - 1972) 

Fridrikh Tsander (1887 - 1933)

Nikolai Rykin (1887 - 1942)  

Ignasi Puig (1887 - 1961) 

Chesley Bonestell (1888 - 1986)

Edwin Hubble (1889 - 1953)

Milton Lasalle Humason (1891 - 1972) 

K. Gösta Rehn (1891 - 1989) 

Walter Baade (1893 - 1960) 

Ernst Öpik (1893 - 1985) 

Georges Lemaître (1894 - 1966)

Hermann Oberth (1894 - 1989) 

Lancelot Hogben (1895 - 1975) 

Desiderius Papp (1895 - 1993) 

Hugh Percy Wilkins (1896 - 1960) 

Fritz Zwicky (1898 - 1974) 

Paul Couderc (1899 - 1981)

Antoni Paluzie (1899 - 1984)

Georges Lemaître amb estudiants seus a la Universitat de Lovaina

Cecilia Payne-Gaposchkin (1900 - 1979) 

Jan Oort (1900 - 1992)

Edward U. Condon (1902 - 1969)

Andrew G. Haley (1904 - 1966)  

George Gamow (1904 - 1968) 

Karl Jansky (1905 - 1950) 

Eugen Sänger (1905 - 1964) 

Gerard Kuiper (1905 - 1973) 

Hans Freudenthal (1905 - 1990) 

Willy Ley (1906 - 1969)

Bart J. Bok (1906 - 1983)

Clyde Tombaugh (1906 - 1997) 

Fred Whipple (1906 - 2004) 

Hans Bethe (1906 - 2005) 

Sergei Koroliov (1907 - 1966)

Nikolai Kozyrev (1908 - 1983)

Valentin Glushko (1908 - 1989)   

Hannes Alfvén (1908 - 1995) 

Viktor Ambartsumian (1908 - 1996) 

Mn. Manuel Serinanell (1909 - 2001) 

Jesse Greenstein (1909 - 2002) 

J. Allen Hynek (1910 - 1986) 

Subrahmanyan Chandrasekhar (1910 - 1995) 

Carl Seyfert (1911 - 1960) 

Mikhail Yangel (1911 - 1971) 

Mstislav Keldysh (1911 - 1978) 

Luis Walter Alvarez (1911 - 1988) 

William Fowler (1911 - 1995) 

Grote Reber (1911 - 2002)

John Wheeler (1911 - 2008) 

Wernher von Braun (1912 - 1977) 

Antoni Przybylski (1913 - 1985) 

Benjamin Markarian (1913 - 1985) 

Bernard Lovell (1913 - 2012) 

Vladimir Chelomei (1914 - 1984) 

Robert Herman (1914 - 1997) 

James Van Allen (1914 - 2006) 

Giuseppe Cocconi (1914 - 2008) 

Su-Shu Huang (1915 - 1977) 

Fred Hoyle (1915 - 2001) 

Philip Morrison (1915 - 2005) 

Iosif Shklovski (1916 - 1985) 

Robert Dicke (1916 - 1997) 

Stephen H. Dole (1916 - 2000)

Francis Crick (1916 - 2004)  

Viktor Safronov (1917 - 1999)

Vasili Mishin (1917 - 2001)  

Arthur C. Clarke (1917 - 2008)

Martin Ryle (1918 - 1984) 

Walter Sullivan (1918 - 1996) 

Ludek Pesek (1919 - 1999) 

Bertram Donn (1919 - 2012) 

Margaret Burbidge (1919 - 2020) 

Isaac Asimov (1920 - 1992)

Thomas Gold (1920 - 2004) 

Evry Schatzman (1920 - 2010) 

Hoimar von Ditfurth (1921 - 1989)

Arthur Hoag (1921 - 1999) 

Ralph Alpher (1921 - 2007) 

Ronald Bracewell (1921 - 2007)  

Joan Oró (1923 - 2004) 

Patrick Moore (1923 - 2012) 

Sebastià Estradé (1923 - 2016) 

Anthony Hewish (1924 - 2021) 

George Wetherill (1925 - 2006)

Joshua Lederberg (1925 - 2008) 

Robert Jastrow (1925 - 2008) 

Geoffrey Burbidge (1925 - 2010) 

Allan Sandage (1926 - 2010) 

Ernst Fasan (1926 - 2021) 

George Abell (1927 - 1983)

Leslie Orgel (1927 - 2007) 

Halton Arp (1927 - 2013) 

Eugene Shoemaker (1928 - 1997) 

Vera Rubin (1928 - 2016)

José Luis Comellas (1928 - 2021) 

Frank Borman (1928 - 2023)

James Lovell (1928 - 2025) 

Maarten Schmidt (1929 - 2022) 

Neil Armstrong (1930 - 2012)

John W. Young (1930 - 2018)  

Frank Drake (1930 - 2022)

Edwin Aldrin (1930)

Francesc Nicolau (1930)  

Niger Calder (1931 - 2014) 

Manuel Carreira (1931 - 2020) 

Michael D. Papagiannis (1932 - 1998) 

Nikolai Kardashov (1932 - 2019)

Hubert Reeves (1932 - 2023)  

Steven Weinberg (1933 - 2021) 

Arno Penzias (1933 - 2024) 

William Anders (1933 - 2024) 

Yuri Gagarin (1934 - 1968) 

Carl Sagan (1934 - 1996)

Eugene Cernan (1934 - 2017)  

Aleksei Leonov (1934 - 2019)

David S. McKay (1936 - 2016)  

Robert W. Wilson (1936) 

Walter R. Fuchs (1937 - 1976) 

Adrian Berry (1937 - 2016) 

Lynn Margulis (1938 - 2011)

Jayant Narlikar (1938 - 2025)  

Heinz Pagels (1939 - 1988) 

Chandra Wickramasinghe (1939) 

William K. Hartmann (1939) 

Charles Kowal (1940 - 2011) 

Kip Thorne (1940) 

Ramon Lapiedra (1940) 

Stephen Hawking (1942 - 2018) 

Michel Mayor (1942) 

Martin Rees (1942)

Brandon Carter (1942) 

James L. Elliot (1943 - 2011)  

Jocelyn Bell-Burnell (1943)

Ramon Canal (1943)  

Seth Shostak (1943) 

Donald Brownlee (1943) 

Jill Tarter (1944) 

Timothy Ferris (1944) 

Josep Maria Oliver (1944) 

George Smooth (1945) 

John Gribbin (1946) 

Paul Davies (1946)

Aleksander Wolszczan (1946)  

Michio Kaiku (1947)

Frank J. Tipler (1947) 

J. Richard Gott (1947) 

Alan Guth (1947) 

Ron Miller (1947) 

Dava Sobel (1947) 

Andrei Linde (1948)

Jon Lomberg (1948)  

Aleksandr Vilenkin (1949)

Peter Ward (1949) 

Ann Deuyan (1949)  

Marcia Bartusiak (1950) 

John D. Barrow (1952 - 2020)

Don Davis (1952)  

Geoffrey Marcy (1954)

Christopher McKay (1954) 

Lee Smolin (1955) 

Neil DeGrasse Tyson (1958)

R. Paul Butler (1960)

Avi Loeb (1962) 

Lisa Randall (1962) 

Brian Greene (1963) 

Jane Luu (1963)

Michael Brown (1965) 

Didier Queloz (1966) 

Max Tegmark (1967) 

Brian Cox (1968) 

(1) Fins i tot en els límits, com la prospectiva de futur, l'ufologia en allò que pugui tenir de científic, la crítica de l'astrologia, etc.

Fases evolutives històriques

Les civilitzacions des del principi fins al final, exemplificades en els seus governants: 

Imatge al·legòrica de la Història: el pas del temps, el moviment humà, observar i anotar, 
però no sols per curiositat o memòria, sinó per interpretar-la i treure'n les conseqüències

La Humanitat progressa i la seva Història no es repeteix, però sí que té un ritme cíclic en les seves civilitzacions, societats i cultures, en una mena d'avenç helicoidal, sempre diferent però amb moments similars i en part comparables. Les fases comunes del desenvolupament tipic podrien ser aquestes:

Inici

Canvis, que poden ser bons i duradors, o no (1)

Constantí, Wu Zetian, Tamerlà, Carles V

Expansió

Varien moltes coses a partir que el nou s'expandeix

Alexandre Magne, Juli César, Otó I, Cortés, Pizarro, Pere I el Gran

Lluites d'afirmació

Poden ser físiques, intel·lectuals o ambdues 

Qing Shihuang, Sejong, Hideyoshi, Felip II 

Consolidació

Floriment del nou

August, Tang Xuanzong

Nova societat (2)

Penetració d'ideologies, sovint externes 

Justinià, Tang Taizong, Carlemany 

Apogeu

Esplendor i tocar sostre 

Francesc I, Solimà el Magnífic, Ivan el Terrible, Akbar, Lluís XIV, Aurangzeb 

Reformes

Perllongació reformant-se,i tancant-se o obrint-se

Teodosi, Abbas el Gran 

Final (3)

Acaba un temps antic i es prepara un temps nou

Yang Guifei, Vlad Tepes, Kublai Khan, Ismail I 

A partir d'aquest esquema pot ser possible situar el moment actual en el context, entendre millor el passat que ens hi ha portat i predir el possible futur desenvolupament (4) 

(1) Quan una cosa comença, una anterior acaba, per això es poden confondre amb els finals

(2) No sempre l'ordre lògic coincideix amb el cronològic, poden superposar-se o intercambiar-se 

(3) Quan un estat de coses acaba un altre comença per això es poden confondre amb els inicials 

(4) Que és del que han parlat els profetes en les seves visions inspirades del futur, i que han fet, o intentat fer, els grans filòsofs de la Història, com St. Agustí, Ibn Khaldun, Vico, Spengler, Toynbee, així com les antigues explicacions mítiques, com les de les diferents Edats i amb l'Edat d'Or al passat, al present o al futur, així com contribucions interessants com la de Deulofeu amb la matemàtica de la Història,  o Asimov amb la fictícia "psicohistòria", introduïda com a prevista evolució galàctica en una novela de ciència-ficció.

Tota la Creació lloa el Creador

Totes les criatures creades, però sobretot els éssers animats i especialment els éssers humans, agraeixen a Déu la seva existència i vida, i haver estat convidats a ser en la Creació en el lloc i temps escollit per Déu.

Tots els éssers vius li deuen a Déu l'existència i la vida i  haver-los fet com són i situat en l'espai i el temps en la seva Creació

L'home, que n'és conscient i a més és lliure i amb voluntat pròpia, per haver sigut creat a imatge i semblança de Déu, és a dir de Jesucrist, el Fill de Déu, i amb els dons de la intel·ligència, raó, personalitat, sentiments i capacitat d'estimar, amb més motiu ha de lloar, beneïr, honorar i adorar a la Santíssima Trinitat que l'ha estimat tant que l'ha fet existir i viure i l'ha destinat al millor, inicialment al Paradís i desprès de la caiguda a la Redempció per Nostre Senyor, i amb el baptisme ha rebut el perdó dels pecats, la condició de fill de Déu i el do de l'Esperit Sant, que actua sobretot en l'Església universal fundada per Crist, la catòlica, i que arriba a ser plenament do en el sagrament de la confirmació. 

No ens oblidem de donar culte a Déu, tan bó i tan misericordiós amb nosaltres, com és el nostre deure i la nostra salvació, i això ens porta i alhora és un tast anticipat de la Glòria ja en aquest món. Recordem que com diu una afirmació de saviesa "La Natura dorm en els minerals, sommia en les plantes, desperta en els animals, es fa conscient en els homes i en Jesucrist, que també ens en vol fer participar, assoleix - o s'uneix - a la Divinitat". Siguem-ne coneixedors, conscients, agraïts i amorosos davant un Amor tan gran! 

Sobre Sant Josep

En l'Ascensió, Nostre Senyor deixa la Terra i ascendeix per si mateix a la realitat suprema, el Cel. 

També la Verge Maria és assumpta al Cel en cos i ànima, desprès d'haver experimentat una mena de mort molt més suau, la Dormició, ja que la mort en si és el preu del pecat i en ella no n'hi havia cap, ni tan sols el pecat original, del que va ser preservada. 

I Sant Josep? Les circumstàncies sobre el seu trànsit són un misteri, l'únic que sabem del cert és que va tenir la millor mort, acompanyat per Jesús i Maria. Per això és el patró de la bona mort. 

Però no se sap res més del cert. El gran sant del silenci ho és també de l'incògnit, de la privacitat. 

I tot i que l'Església no s'ha pronunciat mai ni a favor ni en contra, molts sants, i entre ells grans sants i Doctors de l'Església, han sostingut com opinió particular seva que també va ser endut i és al Cel en cos i ànima. Però quan i com no ho sabem. 

Es basen primer en l'afirmació bíblica que en el moment de la mort de Jesús molts sants ressuscitaren i desprès de la ressurrecció del Senyor es van aparèixer a molts, i, probablement desprès de l'Ascensió, les seves ànimes van anar al Cel. 

L'altre base és pràctica, en els dos mil·lennis d'Església i Cristianisme mai ningú ha parlat ni molt menys senyalat una possible tomba de St. Josep. I tampoc en aquests 20 segles ningú ha pretès tenir una reliquia de St. Josep. 

Senzillament és com si St. Josep haguès desaparegut i l'explicació més senzilla és que ell també va ser endut en cos i ànima al Cel. És opinable però és una explicació molt bona suposar que la Sagrada Família al complet està plenament en el Cel, unida tal com ho estiguè a la Terra: Jesucrist en la intimitat de la Trinitat com Déu Fill-el Fill de Déu, la Mare de Déu com a Reina del Cels i Terra i Senyora dels Àngels,  i darrera dels Cors d'aquests, St. Josep com el més gran dels sants per voluntat divina. Aquesta creença pietosa també ens comforta molt, com anticipant que les nostres pròpies famílies també es reuniran un dia en el Cel, ja que Déu no separarà en l'Eternitat, tot i que amb uns llaços d'unió diferents, el que va unir aquí a la Terra. 

A la cap i a la fi també a l'Antic Testament es diu que Enoc i Elies van ser enduts, encara que en el seu cas no queda clar a on, probablement al Paradís original, on esperen el moment de tornar com a precursors de la Segona Vinguda de Crist a la Terra, i que és una avantsala de la Glòria del Cel amb Déu. 

I sigui com sigui siguem molt devots de Sant Josep i de la Sagrada Família! 

Ser com nens confiats en el Pare

"Si no us feu com nens, no entrareu en el Regne del Cel"

La innocència, l'acceptació, la confiança i l'alegria d'existir, viure i ser estimats

És tanta la diferència entre Déu i nosaltres que una metàfora del Cel podria ser la d'un feliç Jardí d'Infància. 

El mes de la Mare de Déu

Maig és el mes de la Verge Maria 

I el 13 de maig és el dia de la seva advocació com Nostra Senyora de Fàtima, per la seva aparició als 3 pastorets a la localitat portuguesa d'aquest nom en aquest dia de 1917. 

I cada setmana, el dissabte és el dia especialment dedicat a ella, com el diumenge ho està al seu Fill diví i humà, Nostre Senyor Jesucrist, i el dimecres a Sant Josep. Així tres dies de cada setmana estan dedicats en particular a cadascun dels tres membres de la Sagrada Família, Jesús, Maria i Josep. 

Venerem i honorem sempre a la nostra Mare del Cel i posem-nos sota la seva guia, consol i protecció!