Reflexionant sobre els esdeveniments del segle passat, trobem que hi ha hagut uns anys decisius, dels que 1973 i 1989 són els més clars, per haver marcat profundament la seva època i la història posterior. Abans que aquests ho foren també el 1957 i 1941 i desprès ho va ser el 2005, ja al segle XXI.
 |
| Una gran fita de la Humanitat al segle XX: éssers humans a la superfície de la Lluna entre 1969 i 1972 |
En un altre aspecte diferent, més concret per al seu temps, també foren importants els anys 1917, 1933, 1949, 1965, 1981 i 1997, que significaren l'inici de novetats, concretament de nous períodes.
A partir d'aquests i d'altres fets, podem formar un panorama especulatiu, inicialment trobant tot un cicle, el cicle actual ja a punt d'acabar, que va començar l'any 1901, coincidint per casualitat amb l'inici del segle XX, i que per diverses consideracions podem pressuposar que s'acaba l'any 2028, estant com queda dit gairebé al final del mateix, cosa que es nota. I el 2029 ja hauria de començat un cicle diferent, tot i que els canvis no es veuen d'un dia per un altre, però hi son.
Desglossant-ho, es pot dir que de 1901 a 1964 es va viure una època de reaccions vives, ràpides, espontànies i improvisades, corresponent a una mentalitat més infantil o juvenil, de la immediatesa de les respostes als estímuls, amb una vida més superficial, variable i exterioritzada. En canvi des de 1965 vivim en un estil de vida més adult, més seriós, estable i profund, de reaccions més lentes per interiorizades, complexes i calculades, fruit de tenir en compte l'experiència i de considerar la previsió de les conseqüències (1).
Alhora entre 1949 - 1980 i també de 1901 a 1916 i des de 2013 fins ara, la vida de la gent ha sigut més passiva i observadora, com d'espectadors dels esdeveniments, mentre que del 1917 al 1948 i de nou del 1981 al 1996 la vida comuna va ser més activa, participativa i transformadora del món (2).
Finalment, de 1933 a 1996 es va viure un període més subjectiu, emocional i nerviós, més de sentiment i d'excitació i per tant més segons l'estereotip femení, mentre que de 1901 a 1932 i de 1997 fins ara i l'acabamen del cicle, la mentalitat ha estat més objectiva, més freda, més de pensament i lògica, més segons l'estereotip masculí tradicional.
I tot i que els valors religiosos i morals són universals i eterns, per jutjar amb més justícia o com a mínim per entendre les motivacions dels líders, governants, intel·lectuals i població en general, que a vegades avui dia ens poden resultar incomprensibles - com moltes coses de l'època del primer quart del segle XXI li resultaran a gent d'altres èpoques futures - cal situar-los en el context dels corrents dominants del seu temps, cosa que permet comprendre'ls millor i de forma més matisada i ajustada a la realitat, i que a més pot ser un alleujant o un agreujant per les seves ideologies i accions.
NOTA. Tot i que no relacionat directament amb aquest estudi personal d'aquest període temporal del que he viscut quasi 3/4 de segle, cito, en una selecció molt àmplia, alguns llibres que presenten estudis similars o paral·lels, intents diferents de trobar el ritme de la Història de la Humanitat, tot i que el que aquí exposat n'és totalment independent i basat en altres teories i consideracions:
Apocalipsi (96) de St. Joan
El Pastor (s. II) d'Hermas*
Ekklesiastike Historia (325) d'Eusebi de Cesarea
La Ciutat de Déu (426), de St. Agustí
Muqaddimah (1377), d'Ibn Khaldun
Scienza Nuova (1725) de Gianbattista Vico
La Ciutat de Déu (426), de St. Agustí
Muqaddimah (1377), d'Ibn Khaldun
Scienza Nuova (1725) de Gianbattista Vico
Esquisse d'un tableau historique des progrès de l'esprit humain (1795) de Nicolas de Condorcet
Vorlesungen über die Philosophie der Weltgeschichte (1830) de G.W.F. Hegel
Cours de philosophie positive (6 vol, 1830 - 1842) d'Auguste Comte**
The Origen of Species (1859) de Charles Darwin
Paris au XXe siècle (1860/1994) de Jules Verne
Rossiya i Evropa (1869) de Nikolai Danilevsky
Kunstgeschichte Grundbegriffe (1915) de Heinrich Wölfflin
Der Untergang des Abendlandes (2 vol, 1918, 1922) d'Oswald Spengler
Der Untergang des Abendlandes (2 vol, 1918, 1922) d'Oswald Spengler
Bolshie tsikly konyunktury (1925) de Nikolai Kondratiev
A Study of History (12 vol, 1934 - 1961) d'Arnold Toynbee
Social and cultural dynamics (1937 - 1941) de Pitirim Sorokin
Business cycles: A theoretical, historical and statistical analysis of the capitalist process (1939) de Joseph Alois Schumpeter
Manual de Història Eclesiástica (1942) de Bernardino Llorca
Foundation (1951) d'Isaac Asimov***
La matemàtica de la Història (1951, 1968) d'Alexandre Deulofeu
"La longue durée" (1958) article de Fernand Braudel sobre una tesi seva de 1949
La teoria del cicle social (1959) de Prabhat Ranjan Sankar
The structure of scientific revolutions (1962) de Thomas Kuhn
Human Society, vol 2 (1967) de P.R. Sankar
Le défi américain (1967) de Jean-Jacques Servan-Schreiber
The Coming of the Golden Age (1969) de Gunther Stent
Future shock (1970) d'Alvin Toffler
The next ten thousand years (1974) d'Adrian Berry
"Eternal metaphors in Paleontology" (1977) article de Stephen Jay Gould
The downfall of capitalism and communism: A new study of History (1978) de Ravi Batra
Le défi mondial (1980) de Jean-Jacques Servan-Schreiber
Le défi mondial (1980) de Jean-Jacques Servan-Schreiber
The third wave (1980) d' Alvin Toffler
Change!; Seventy-one glimpses of the future (1981) d'Isaac Asimov
The Age of Empire: 1875 - 1914 (1987) d'Eric Hobsbawn
The rise and fall of the Great ^Powera (1987) de Paul Kennedy
Generations: The History of America's Future: 1584 to 2069 (1991) de William Strauss i Neil Howe
Le nouveau Moyen Age (1993) d'Alain Minc
The Age of Extremes: 1914 - 1991 (1994) d'Eric Hobsbawn
Das Christentum: Wesen und Geschichte (1994) de Hans Küng
Das Christentum: Wesen und Geschichte (1994) de Hans Küng
Macrohistory and macrohistorians (1997) de John Galtung i Sohail Inayatullah
Alguns d'aquests llibres els he llegit en traduccions al castellà però de la immensa majoria nomès en tinc referències, resums o notícies, de les teories que exposen. I tot i que alguns poden haver-me servit per donar crèdit a la possibilitat de teories cícliques socials i històriques, el que he exposat no en depen en absolut sinó que és totalment original, i en tot cas té referències remotes en altres llibres no directament relacionats amb el tema, que si de cas citaré més endavant en altres articles.
* Llibre en que es proposa l'evolució natural i humana de jove a vell 'éssers i societats i la intervenció divina renovadora
** Amb la llei dels 3 estadis en l'evolució de la Humanitat
** Amb la llei dels 3 estadis en l'evolució de la Humanitat
** Llibre de ciència-ficció, però en el que es proposa la Psicohistòria, amb la teoria que si bé la conducta d'un individu o d'un grup és imprevisible, la d'un gran nombre de persones es pot esudiar estadísicament com en el cas dels gasos. Asimov també va fer prediccions molt encertades sobre el futur.
(1) Vindria ia a correspondre a l'instint primari d'un nen que quan troba un bassal d'aigua al camí la seva primera intenció és de trepitja-lo, mentre que en un adult l'instint és el d'evitar-lo. Un nen educat, obedient, intel·ligent o prudent pot evitar mullar-se el calçat reaccionant contra el seu impuls de fer-ho i també un jove o fins un adult pot vèncer la seva repulsió instintiva i repitjar-lo per fer broma amb amics o per donar la nota xipollejant i fent el brètol. El que aquí es senyala no és tant el resultat, que també, sinó la immaduresa o maduresa vital subjacent. Cal tenir present allò que diu que quan dos fan el mateix, no és el mareix.
(2) De nou, es poden haver fet puntualment i localment experiments a la contra, però no anaven amb el gran flux del seu temps i per això no quallaren, foren negatius i fins contraproduents o bé d'efectes limitas, efímers o merament testimonials, a conracorrent.
.jpg)
_theatrical_poster.jpg)
.jpg)
