Kierkegaard i els nivells de la vida humana

Els tres estadis de la condició humana de Kierkegaard: 

El filòsof danès Søren Kierkegaard (1813 - 1855) distingia 3 estadis de l'ésser humà, que pròpiament debien ser 4, amb un quart que no arribaria ni al tercer, que ell no considerava. 

Kierkegaard era, junt amb Schopenhauer i Kant, els que de jove coniderava com a filòsofs moderns 

El tercer i més elemental era l'estadi estètic: la persona buscava la bellesa en la seva vida, física, ambiental, de les accions, l'elegància...

En segon lloc, més alt, estava l'estadi ètic, on ja més que la bellesa importa la qualitat moral, producte d'una reflexió ètica sobre un mateix i sobre el món, basant-se en valors 

I el primer lloc, el més alt, és per l'estadi religiós, on el que importa més és la relació amb Déu, l'únic Déu real, viu i veritable, és a dir el de la Revelació a la Bíblia, i la vida espiritual interior.

Cada estadi és una superació de l'anterior, el suposa i el supera. Els pols de cada estadi són el bell i el lleig, el bó i el dolent, i en ell grau màxim Déu i la gràcia i el pecat i el diable. 

L'ésser humà pot mirar la vida de dalt a baix (visió estètica), recta (moral) o de baix a dalt (religió), i entre aquestes visions s'hi pot pujar o, tristament, també s'hi pot baixar. 

Cal viure la nostra existència terrenal al nivell més alt, és a dir oberts a Déu i a l'eternitat, i amb bona relació amb Ell. 

Maneres de resar (II)

La Novena Exprès de Sta. Teresa de Calcuta (1910 - 1997).

 De Sta. Teresa de Calcuta es diu que quan ella i les seves monges tenien una necessitat urgent feien el que en deien la "Novena exprès". 

Aquesta consistia en resar tota la Novena seguida, una rere l'altre, amb la petició .

I desprès, just a continuació, resaven una acció de gràcies per la petició concedida. 

Naturalment això nomès ho feien quan la necessitat era molt imperiosa i immediata, com demanar que no ploguès mentre feien una reunió a l'aire lliure amb centenars de persones congregades i el temps anenaçava tempesta forta. No la feien per a coses no greus o ajornables, i tampoc la feien per a elles mateixes, o almenys no per a elles soles, sinó per a altres. 

I segons es diu no els hi havia fallat mai, perquè com diu Nostre Senyor Jesucrist "si ho demaneu per mi, ho obtindreu" i "quan ho demaneu, creieu que ja ho teniu concedit i ho tindreu".  

Un gran exemple de fe, esperança i caritat de la gran santa! 

Maneres de resar (I)

La manera de resar del cardenal Richelieu (1585 - 1642), qui va ser el ministre principal a França entre 1624 i 1642 amb el rei Lluís XIII. I essent el veritable poder darrera el tron, ell mateix tenia un altre cervell gris, també religiós, al seu servei, el frare caputxí P. Joseph (1577 - 1638). 

Richelieu, al front de les tropes franceses al setge de La Rochelle

Es diu que el bisbe (1607) i cardenal (1622) Richelieu essent un home molt ocupat pels afers d'Estat i havent de resar, com eclesiàstic, l'Ofici de les Hores complet, va idear un sistema per complir amb la seva obligació religiosa i estar lliure i disposar de temps pels seus assumptes terrenals. 

Mitja hora abans de mitjanit se n'anava a la capella i es posava a resar totes les oracions prescrites pel dia, Laudes, Ofici de Lectura, Tercia, Sexta, Nona, Vespres i Completes, i amb una duració de mtja hora solia acabar a les 12 de la nit. 

A continuació, a partir de les 12 de la nit, resava tot l'Ofici del dia següent, el qual també li durava una mija hora, i un cop acabat se n'anava a descansar. Així en una hora nocturna havia resat tot l'establert per a dos dies, aquell i el següent, i a part d'assistir a una Missa normalment ben de matí, estava lliure durant dos dies per a les seves obligacions.

Evidentment no era l'ideal ni tampoc el normal, però almenys complia amb el seu deure com a persona ordenada (1). Un estil peculiar d'oració diària que ell justificava per la seva feina. I és que tothom fa el que li sembla que pot. 

(1) Un professor de l'ISCR Vic, Constantino Pérez, ja ens deia, en castellà, que "cumplimiento", com ja diu la paraula, és "cumplo" i "miento". Alguna cosa d'això hi ha. 

Una selecció de pel·lícules d'una altre època

Una cinemateca de pel·lícules de tot tipus dels anys 1949 al 1980. Són temps ja llunyans, si considerem que 2026 està més lluny de 1980 que aquest any ho està de 1936, però ara no sembla que les coses variin i canviin tant com abans. 

Déu és Amor i qui viu en l'amor viu amb Déu i en Déu

El temps de la selecció és un que en podríem dir "cristià" per a la societa occidental sobretot però per al conjunt mundial en general. L'he dividit en dos períodes de 16 anys, el primer de 1949 a 1964 que se'n pot dir més concretament "catòlic" i el segon, de 1965 a 1980 més general sense tanta especificitat, si bé segons com se'n podria dir "protestant", per ser el temps de les protestes en la societat i per una certa connotació d'aquesta mentalitat i també perquè va ser l'inici progressiu de la descristianització i de l'anomenada apostasia silenciosa moderna, que no esclataria d'una manera evident fins molt més tard, a les primeres dècades del segle XXI. Els centres dels dos períodes són els anys 1957 i 1973 respectivament, anys decisius per les conseqüències dels fets que en ells passaren, per l'estil del que abans i desprès, en els períodes anterior i posterior, representaren els anys 1941 i 1989. 

Aquesta selecció de pel·lícules de tota mena i de molts països mostra un enrelluc de la mentalitat que es vivia en aquell temps i curiosament això és encara més notori en els films de ciència ficció, d'humor i comèdia i encara en els històrics o situades en un passat molt llunyà, si bé naturalment, quan són espontànies i naturals i busquen reflecir una normalitat viscuda, es detecta molt bé en les pel·lícules de la  vida quoridiana i no sols les alegres i divertides sinó també les tristes, dramàtiques, melancòniques o tràgiques, per això val la pena posar-hi de tot per abarcar totes les emocions i vivències dels éssers humans. I això tot i tenint en compte que algunes o moltes puguin ser programades, ideològiques o basades en textos antics: per dir-ho d'una manera gràfica, uns films dels anys 1920s per exemple, reflecteixen la seva societat tot i que siguin històrics, clàssics, polititzats o propagandístics i el mateix passa en els dels anys 50s, 60s i 70s: la mentalitat del seu temps s'hi transparenta, igual que en els llibres, més enllà dels condicionants i potser encara més que els grans fets polítics i històrics, molts dels quals poden haver estat planificats, excepcionals, superficials i fins en oberta contradicció, voluntària o no, amb el pensament, emocions, sentiments i vivències predominants sociològicament en la gent. 

La selecció que he fet és aquesta: 

El temps de l'amor, el del present amorós i per tant del futur veritable

On the town (1949) 

Francesco, giullare de Dio (1950) 

All about Eve (1950) 

Destination Moon (1950) 

Journal d'un curé de campagne (1951) 

The Lavender Hill mob (1951) 

This is cinerama (1952) 

Singin' in the rain (1952) 

I confess (1953) 

Les vacances de M. Hulot (1953)

Bienvenido Mr. Marshall (1953) 

Gentlemen prefer blondes (1953) 

How to marry a millionaire (1953)

Tokyo monogatari (1953)  

La strada (1954) 

Marcelino pan y vino (1955) 

Historias de la radio (1955) 

Sissi (1955) 

The ladykillers (1955)

The seven year itch (1955)

Guys and dolls (1955)

Yokihi (1955) 

Bus stop (1956) 

Forbidden planet (1956)

Biruma no tategoto (1956) 

Paths of glory (1957) 

Mon oncle (1958) 

I soliti ignoti (1958) 

Muhomatsu no issho (1958) 

Les quatre-cents coups (1959) 

Die Brücke (1959) 

Pillow talk (1959)

On the beach (1959)  

The apartment (1960) 

The World of Suzie Wong (1960) 

Fray Escoba (1961) 

Lover come back (1961)

Breakfast at Tiffany's (1961)  

The misfits (1961) 

Splendor in the grass (1961) 

West Side story (1961) 

The parent trap (1961) 

The reluctant saint (1962) 

The wonderful World of the brothers Grimm (1962) 

A kind of loving (1962) 

Days of wine and roses (1962) 

Boys' night out (1962) 

The longest day (1962) 

The cardinal (1963) 

It's a mad, mad, mad, mad World (1963)

Becket (1964) 

Le gendarme de Saint Tropez (1964) 

Les parapluies de Cherbourg (1964) 

My fair lady (1964)

Man's favorite sport? (1964)  

Send me no flowers (1964) 

Dr. Strangelove (1964) 

Fail safe (1964) 

La societat comença a empendre un altre rumb pel futur, potser seguint un miratge

Le gendarme à New York (1965) 

The agony and the ecstasi (1965) 

Dr. Zhivago (1965)

Those magnificent men in their flying machines (1965) 

A man for all seasons (1965) 

The great race (1965)

Dr. Zhivago (1965)   

Blow up (1966) 

Three on a couch (1966) 

Fahrenheit 451 (1966)

One million years B.C. (1966) 

Les demoiselles de Rochefort (1967) 

Playtime (1967)

Helga - Vom Werden des menschlichen Lebens (1967) 

Valentin Katajews... (1967)  

Barefoot in the park (1967)

Guess who's coming to dinner (1967) 

Casino Royale (1967) 

The party (1968) 

Oliver! (1968) 

Charly (1968) 

The shoes of the fisherman (1968) 

2001: A space odyssey (1968) 

Planet of the apes (1968) 

Ma nuit chez Maud (1969) 

If today is tuesday this must be Belgium (1969) 

Take the money and run (1969) 

Nihonkai daikaisen (1969) 

Le genou de Claire (1970) 

Zabriskie Point (1970) 

The out-of-towners (1970) 

Love story (1970) 

When dinosaurs ruled the Earth (1970) 

En kärlekshistoria (1970) 

Tora! Tora! Tora! (1970) 

Trafic (1971)

Duel (1971) 

The Andromeda strain (1971) 

Silent running (1972) 

Solaris (1972) 

Sleeper (1973) 

Bad Ronald (1974) 

The little prince (1974) 

One flew over the cuckoo's nest (1975) 

Dersu Uzala (1975) 

Murder by death (1976) 

Al sur del Pacífico (1977)

Close encounters of the third kind (1977) 

Star wars (1977) 

Grease (1978) 

Moskva ne verit slezam (1979) 

Stalker (1979) 

Airplane! (1980) 

The gods must be crazy (1980) 

Fame (1980) 

La mentalitat d'aquells temps estava gairebé a les antípodes de l'actual., i això les fa tan interessants de recordar o d'explorar si no es coneixien. És com fer un viatge en el temps i explorar menttaliats diferents i alternatives a l'actualment predominant, que il·lustren per  contrast i comparació. I recordant aquella dita de "qualsevol temps passat fou millor", que no és literalment certa però té una certa dosi de realitat, cal tenir en compte que per dir-ho d'alguna manera més acurada, els temps passats, en els que nosaltres si els vam viure i les nostres famílies i veïns eren més joves, sempre fan la impressió de ser més innocents i ingenus que el present, i tot i que no sempre és el cas, sovint més nets i ordenats, més lluminosos i acolorits, el que se'n podria dir metafòricament menys entròpics. Cal reflexionar-hi.

De poesia i imatges

Alguns exemples de la interacció entre la poètica i la imatge, que es reforcen mútuament:

I wandered lonely as a cloud (Daffodils, 1807) - William Wordsworth

I wandered lonely as a cloud
That floats on high o'er vales and hills,
When all at once I saw a crowd,
A host, of golden daffodils;
Beside the lake, beneath the trees,
Fluttering and dancing in the breeze.

 Continuous as the stars that shine
And twinkle on the milky way,
They stretched in never-ending line
Along the margin of a bay:
Ten thousand saw I at a glance,
Tossing their heads in sprightly dance.

 The waves beside them danced; but they
Out-did the sparkling waves in glee:
A poet could not but be gay,
In such a jocund company:
I gazed—and gazed—but little thought
What wealth the show to me had brought:

 For oft, when on my couch I lie
In vacant or in pensive mood,
They flash upon that inward eye
Which is the bliss of solitude;
And then my heart with pleasure fills,
And dances with the daffodils.

Time (Posthumous poems, 1824) - Percy B. Shelley 

Unfathomable Sea! Whose waves are years
Ocean of Time, whose waters of deep woe
Are brackish with the salt of human tears!
Thou shoreless flood, which in thy ebb and flow
Claspest the limits of mortality!
And sick of prey, yet howling on for more,
Vomitest thy wrecks on its inhospitable shore;
Treacherous in calm, and terrible in storm,
Who shall put forth on thee,
Unfathomable Sea? 

Romancero del Júcar (1926, 1949) - Gerardo Diego 

Agua verde, verde, verde,
agua encantada del Júcar,
verde del pinar serrano
que casi te vió en la cuna

- bosques de san sebastianes
en la serrania oscura,
que por el costado herido
resinas de oro rezuman -

verde de corpiños verdes
ojos verdes, verdes lunas,
de las colmenas, palacios 
menores de la dulzura,

i verde, rubor temprano
que te asoma a las espumas-,
de soñar, soñar - tan  niña -
con mediterráneas núpcias.
(...) 

I uns exemples meus breus i molt senzills: 

Molta llum, molta gent, molta aigua: el meu somni d'infància era una platja

Vaig somniar vides molt belles  

I tot i que les imatges que pots trobar per il·lustrar-lo mai corresponen exactament a la intuició visual com tu les tenies, sí que poden acostar-s'hi més o menys, i formen una sinèrgia entre el text i la il·lusració. 

Cultura de l'altre extrem d'Europa (I)

Al meu pare li agradava molt la música clàssica, i amb una especial predilecció cap als compositors russos, i em va transmetre aquesta afició seva. I tot i que no li agradava gens el comunisme, la realitat del qual havia sofert quan era noi durant la Guerra Civil, tenia una certa tendència cap als segells i altres trets culturals, com els escacs i la cosmonàutica o els cors de cant i dansa de la U.R.S.S. I dels països de l'Est d'Europa, quan va planificar un viatge a Grècia pel 1973 va incloure-hi passar per Bulgària, Iugoslàvia i Hongria, encara que a aquest últim país no ens van deixar entrar. Potser era per aquell manament diví d'estimar els enemics. 

Sègol (1878) d'Ivan Shishkin, un paisatge típic de l'Orient europeu 

A continuació faig una relació de músics i d'algunes obres seves que el meu pare tenia en discos grans de llarga durada dels que tenia molta cura i que jo havia escoltat de noi amb ell: 

Mikhail Glinka 

Anton Rubinstein 

Aleksandr Borodin - En les estepes d'Àsia Central 

Cesar Cui 

Modest Mussorgski - Una nit en el mont Pelat, Quadres d'una exposició 

Piotr Tchaikovsky - El llac dels cignes, El trencanous 

Nikolai Rimsky-Korsakov - El vol del borinot 

Aleksandr Skriabin 

Sergei Rakhmaninov 

Igor Stravinsky

Sergei Prokofiev - Pere i el llop  

Dmitri Shostakovich - Segon vals 

També li agradaven molt les cançons i danses russes i ucranianes tradicionals com les dels Cors de l'Exèrcit Roig dirigides per Aleksandr Aleksandrov i el seu fill Boris Aleksandrov (Del Volga al Don, Posem-nos en camí En marxa, Troika, El cirerer...), així com camçons tradicionals i modernes com Kalinka (Ivan Larionov, 1860), Els batelers del Volga (Mili Balakirev, 1866), Comiat de Slavianka (Vasili Agapkin, 1912), Katyusha (Matvei Blander i Mikhail Issakovski, 1938), Nits de Moscou (Vasili Soloviov-Sedoi i Mikhail Mausovski 1955)... I cançons com Those were the days de Mary Hopkin (1968) basada en Pel camí llarg (Boris Fomin, 1920) o el Kazachok, tradicional cossaca del s. XVI, aquí popularitzada com a cançó de l'estiu per Georgie Dann el 1969. 

En el tema musical, també cal destacar el teatre Bolshoi de Moscou i les danses en general, i sobretot de ballet, de Sergei Diagilev, Anna Pavlova, Vatslav Nizhinski, Maya Plisetskaya i Rudolf Nureyev, de tant gran qualitat.

Al veure com ell escoltava i admirava aquesta alta cultura, jo en treia la impressió de que estava entre la millor del món, com les que ell també tenia i conservava amb afecte de Vivaldi, J.S. Bach, Mozart, Beethoven, Chopin i forces compositors més.   

Val la pena conèixer-la, apreciar-la i gaudir-ho! 

Literatura russa

La literatura de Rússia és una de les més importants del món, a l'alçada de l'anglesa, francesa i espanyola i per sobre de la de molts altres idiomes. 

Des de jove hi he tingut una certa tirada, entre d'altres coses perquè m'agradava molt llegir i llegia de tot. A continuació faig una relació de llibres russos que he llegit, alguns del tot i altres en part, i sempre en traducció, sobretot castellana i en algun cas catalana, idioma en el que dono els títols: 

Lésglésia del Salvador sobre la sang vessada,, a Sant Petersburg. La vaig veure per fora
en una estança d'un dia  a Rússia en un creuer turísic pel Mar Bàltic, l'agost del 2012. 

A. Pushkin - La camperola senyoreta i La filla del capità. 

N. Gogol - Les ànimes mortes i L'inspector

I. Goncharov - Oblomov 

I. Turgenev - Niuada de gentilhomes 

F. Dostoievsky - L'idiota 

L. Tolstoi - El regne de Déu és en vosaltres 

Pelegrí rus - Relats sincers al seu pare espiritual

V. Soloviov - lectures  

V. Korolenko - alguna cosa 

A. Chekhov - contes 

M. Gorki - algunes narracions curtes 

I. Bunín - algunes històries seves

L. Andreiev - L'amor al proïsme 

A. Averchenko - L'aspirador dels imbècils 

M. Bulgakov - El mestre i Margarida 

I. Ilf i E. Petrov - El comte del Mediterrani, El vedell d'or 

I. Shklovski - la part de l'obra de C. Sagan i ell, Vida intel·ligent a l'Univers

A. Solzhenitsyn - Arxipèlag Gulag 

M. Voslensky - La Nomenklatura  

A. Amalrik - Sobreviurà la Unió Soviètica fins 1984? 

I del cinema, he vist unes quantes pel·lícules, de les que recordo aquestes: 

El cuirassat Potiomkin (1925) 

Dr. Zhivago (1965)

El temps de l'amor (1967)*

Dersu Uzala (1975) 

Moscou no creu en llàgrimes (1979)

* Originalment Valentin Katajews chirurgische Engriffe in das Seelenleben des Dr. Igor Igorowitsch

El poble rus ha sigut i és religiós cristià tant abans com durant i desprès del parèntesi sovièic (1917 - 1991)

Altres que sense haver-los llegit, m'he interessat per ells i n'he tingut referències, coneixent la seva obra, en ocasions no literària, sinó cultural, artística, cientúfica o tècnica:

Literatura i afins.

M. Lermontov  

D. Merezhkovski 

S. Bulgakov

V. Arseniev  

P. Florenski 

A. Tolstoi 

E. Zamiatin 

A. Akhmatova 

B. Pasternak 

I. Ehrenburg 

I.  Babel 

V. Kataev 

S. Eisenstein 

V. Nabokov

M. Sholokhov  

D. Andreiev 

I. Yefremov

A. Strugatski  

A. Kuznetsov 

A. Tarkovski 

E. Yevtushenko  

B. Strugatski 

El palau de Peterhof a 29 km de St. Petersburg, on també hi vaig ser i on, com ens va dir el guia, tot el que brilla és or

I de Ciència i relacionats: 

M. Lomonosov

D. Mendeleiev

I. Mechnikov 

N. Mikluho-Maklai 

I.  Pavlov  

K. Tsiolkovski 

V. Vernadski

S. Prokudin-Gorski 

L. Kulik 

A. Oparin

L. Vygotski  

I. Kurchatov

A. Kolmogorov 

G. Gamow  

S. Koroliov 

L. Landau 

V. Glushko 

M. Keldysh 

A. Sakharov 

N. Kardashov

I n'hi ha que entren destacadament tant en ciència com en literatura com I. Shafarevich 

Tots ells són una mostra de la gran cultura russa, molt marcada per l'idioma rus, l'alfabet ciríl·lic, la mentalitat eslava, especialmennt l'oriental, i la religió ortodoxa, i que no esgoten la seva riquesa i complexitat, molt destacada també en altres camps, com en l'art, especialment la música, l'arquitectura, la pintura, els escacs i la dansa..