Sabent d'allò que no es veu

Ampliant la visió del món, sabent l'existència d'allò que no es veu: 

Tales de Milet (624 - 545 aC), magnetisme (magnetita i ferro) i electrostàtica (fregant l'ambre)

Aristòtil (384 - 322 aC), la lògica

Euclides (c. 300 aC), geometria euclidiana 

Nicolau Copèrnic (1473 - 1543), el Sistema Solar, la Terra és un planeta que gira sobre si mateixa i orbita al voltant del Sol i la Lluna és un satèl·lit de la Terra

William Gilbert (1544 - 1603), la Terra és un imant gegant (1600)

Galileo Galilei (1564 - 1642), telescopi astronòmic i nova imatge de l'Univers (1609)

René Descartes (1596 - 1650), geometria cartesiana 

Evangelista Torricelli (1608 - 1647), el buit (1643) 

Blaise Pascal (1623 - 1662), el buit de l'espai 

Anton van Leeuwenhoek (1632 - 1723), microscopi i microbis 

Robert Hooke (1635 - 1703), les cél·lules 

Isaac Newton (1643 - 1727), espectre lluminós de la llum (1666), llei de la gravitació universal (1687), tres lleis de la mecànica 

Benjamin Franklin (1706 - 1790), els llamps són electricitat (1752)

William Herschel (1738 - 1822), llum invisible infraroja (1800) 

John Dalton (1766 - 1844), àtoms (1803) 

Robert Brown (1773 - 1858), nucli cèl·lular (1831) 

Johann Wilhelm Ritter (1776 - 1810), ultravioleta (1801) 

Hans Christian Oersted (1777 - 1851), electromagnetisme (1820)

Carl Friedrich Gauss (1777 - 1855), geometria no euclidiana

Joseph von Fraunhofer (1787 - 1826), línies espectrals fosques d'absorció  de la llum

Nikolai Lobachevsky (1792 - 1856), geometria no euclidiana hiperbòlica (1830)

János Bolyai (1802 - 1860), geometria no euclidiana hiperbòlica compatible (1832) 

Matthias Schleiden (1804 - 1881), les cèl·lule, base de les plantes (1839)

Theodor Schwann (1810 - 1882), les cèl·lules, base dels animals (1839) 

George Boole (1815 - 1864), àlgebra booleana (1847) 

Gregor Mendel (1822 - 1884), l'herència genètica (1866)

Bernhard Riemann (1826 - 1866), geometria no euclidiana elíptica (1854) i infinites geometries 

James Clerk Maxwell (1831 - 1879), espectre electromagnètic 

Dmitri Mendeleiev (1834 - 1907), Taula Periòdica dels elements químics (1869) 

Wilhelm Röntgen (1845 - 1923), raigs X (1895)

Martinus Beijerinck (1851 - 1931), els virus (1898)  

Henri Becquerel (1852 - 1908), radiactivitat (1896) 

J.J. Thomson (1856 - 1940), l'electró (1897) 

Alfred Wegener (1880 - 1930), la deriva continental (1912) 

Heinrich Rudolf Hertz (1857 - 1894), ones de ràdio (1887) 

Dimitri Ivanovski (1864 - 1920), virus del mosaic del tabac (1892) 

Ernest Rutherford (1871 - 1937), raigs alfa, beta i gamma (1900), el nucli atòmic (1911), protó (1919)

Albert Einstein (1879 - 1955), relativitat especial (1905) i relativitat general (1915)

Milutin Milankovich (1879 - 1958), cicles de l'òrbita terrestre i canvis climàtics   

Victor Franz Hess (1883 - 1964), raigs còsmics 

James Chadwick (1891 - 1974), el neutró (1932) 

Paul Dirac (1902 - 1984), antimatèria (1928) 

Emilio Segrè (1905 - 1989), antiprotó (1955) 

Carl David Anderson (1905 - 1991), positró (1932) i muó (1936) 

Edwin McMillan (1907 - 1991), neptuni (1940)

Glenn T. Seaborg (1912 - 1999), plutoni (1940) i més nous elements transurànids  

Frederick Reines (1918 - 1998), neutrí (1956) 

Clyde Cowan (1919 - 1974), neutrí (1956) 

Owen Chamberlain (1920 - 2006), antiprotó (1955)

Lotfi Zadeh (1921 - 2017), lògica difusa (1965)

Tot això gràcies a la intel·ligència, els ulls de la ment, que veuen coses i relacions no evidents i desconegudes a la mirada física, i que obren a un món molt més gran, superior i complex. 

Però els ulls de l'esperit, la fe en la revelació divina, ens obra a un món molt més gran i millor encara i ens permet descobrir i relacionar-nos amb Déu, deixant-lo actuar en nosaltres. Això és incomparablement, infinitament, superior a tot l'altre i la vocació definitiva i final a la que tots estem cridats a poder accedir-hi si volem. 

Ós al bosc

Per saber que en un bosc hi ha un ós no és necessari que el vegi tothom i a totes hores o sempre que vulguin veure'l per comprovar-ho. 

Matí en un bosc de pins (Utro v sosnovom lesu 1889), o Família d'óssos al bosc, paisatge forestal
obra d'Ivan Shishkin (1832 - 1898) amb els óssos pintats per Konstantin Savitsky (1844 - 1905)

Basta que alguns l'hagin vist en poques ocasions o, en el límit, que l'hagi vist una persona sols i en una única ocassió. Tampoc és necessari que hi hagi molts óssos, amb un de sol ja n'hi ha prou.

El mateix passa amb les coses del món sobrenatural, cal fer confiança a aquelles persones fiables, sanes de cos i d'esperit, que ho hagin experimentat algun cop. 

No es necessita més per saber-ho. 

Un exemple per no oblidar del món materialista ateu

Si l'ésser humà és nomès un animal evolucionat, la societat pot ser tractada com una granja d'explotació com ja va mostrar George Orwell a Animal Farm (1945)

Alguns exemples d'administradors d'una estructura així, concretament del Gulag soviètic i dels aparells de repressió associats, com es veu a Arkhipelag Gulag (1973) d'Aleksandr Solzhenitsyn: 

Caseta de vigilància del Ferrocarril Polar Àrtic, construït per presos  

Vladimir Lenin (1870 - 1924) 

Viacheslav Menzhinski (1874 - 1934) 

Feliks Dzerzhinski (1877 - 1926)

Iosif Stalin (1878 - 1953) 

Lev Trotski (1879 - 1940) 

Gleb Boki (1879 - 1937) 

Aleksei Rikov (1881 - 1938) 

Lev Kamenev (1883 - 1936) 

Grigori Zinoviev (1883 - 1936) 

Naftali Frenkel (1883 - 1960) 

Yakov Sverdlov (1885 - 1919) 

Yakov Peters (1886 - 1938) 

Nikolai Bukharin (1888 - 1938) 

Lazar Kogan (1889 - 1939)

Georgi Piatakov (1890 - 1937)  

Viacheslav Molotov (1890 - 1986) 

Genrikh Yagoda (1891 - 1938)*

Stanislav Redens (1892 - 1940) 

Yakov Agranov (1893 - 1938) 

Lazar Kaganovich (1893 - 1991) 

Nikolai Yezhov (1895 - 1940) 

Vsevolod Merkulov (1895 - 1953) 

Vasili Blokhin (1895 - 1955) 

Izrail Pliner (1896 - 1939) 

Vasili Txernitxev (1896 - 1952) 

Grigori Afanasyev (1896 - 1965) 

Fiodor Eihmans (1897 - 1938) 

Semion Firin (1898 - 1937) 

Matvei Berman (1898 - 1939) 

Mikhail Frinovski (1898 - 1940) 

Lavrenti Beria (1899 - 1953)

Sergei Ogoltsov (1900 - 1976)  

Gleb Filaretov (1901 - 1979) 

Pavel Bakin (1903 - d. 1958) 

Ivan Dolgikh (1904 - 1961) 

Mikhail Kholodkov (1904 - 1980) 

Semion Ignatiev (1904 - 1983) 

Viktor Nasedkin (1905 - 1950) 

Sergei Yegorov (1905 - 1959) 

Ivan Serov (1905 - 1990) 

Georgi Dobrinin (1907 - 1977) 

Sergei Kruglov (1907 - 1977) 

Viktor Abakumov (1908 - 1954) 

Com que ells eren de la mateixa espècie del bestiar humà que dirigien en aquells camps de treball i escorxadors, molts, la majoria, acabaren igualment executats. I és que a l'igual que en altres casos notoris, un cop desencadenada la revolució devora també els seus propis membres. 

* Abans de ser executat va dir al seu interrogador: "De Stalin no mereixo més que gratitut pel meu servei fidel. De Déu mo mereixo més que el càstig més sever per haver violat els seus manaments milers de vegades. Ara mira on estic i jutjs per tu mateix si hi ha un Déu o no". I no va ser l'únic que es va expressar en terrmes semblants quan s'adonaren al final que havien viscut servint al diable. 

O Déu o les riqueses

No hi ha una tercera opció; nomès seguir Déu o seguir els falsos idols "mammon" d'aquest món. 

"No podeu servir a Déu i al diner" i "Què difícil és que un ric entri al Regne del Cel" (Nostre Senyor Jesucrist)

"O una cosa o l'altre" (Soren Kierkegaard) 

"El diner és un bon servent, però un amo molt dolent" (dita) 

"En política si alguna cosa passa és perquè va ser planificada així"                                                   

Els rics i poderosos i els relacionats amb ells, com a consellers, servidors o fent-lis el joc: 

Mayer Amschel Rothschild (1744 - 1812)

Nathan Mayer Rohschild (1777 - 1836) 

John P. Morgan (1837 - 1913) 

John D. Rockefeller (1839 - 1937) 

Nelson Aldrich (1841 - 1915) 

Cyrus Scofield (1843 - 1921)

Woodrow Wilson (1856 - 1924) 

Samuel Untermyer (1858 - 1940)  

Frank Vanderlip (1864 - 1937) 

Henry Davison (1867 - 1922) 

Max Warburg (1867 - 1946) 

Paul Warburg (1868 - 1932) 

Bernard Baruch (1870 - 1965)

William R. Williamson (1872 - 1958) 

A. Piatt Andrew (1873 - 1936)

Chaim Weizmann (1874 - 1952) 

Winston Churchill (1874 - 1965) 

Margaret Sanger (1879 - 1966) 

George Marshall (1880 - 1959) 

Franklin Delano Roosevelt (1882 - 1945) 

Felix Frankfurter (1882 - 1965) 

William Donovan (1883 - 1959) 

Harry Truman (1884 - 1972) 

David Ben-Gurion (1886 - 1973) 

Dwight D. Eisenhower (1890 - 1969) 

Henry Morgenthau (1891 - 1967)  

Alexander Sachs (1893 - 1973)  

Omar Bradley (1893 - 1981) 

Richard von Coudenhove-Kalergi (1894 - 1972) 

Lyndon B. Johnson (1908 - 1973) 

Donald E. Baruch (1909 - 1997) 

Victor Rothschild (1910 - 1990) 

David Rockefeller (1915 - 2017) 

Henry Kissinger (1923 - 2023) 

George Soros (1930) 

Jacob Rothschild (1936 - 2024) 

Klaus Schwab (1938) 

Jeffrey Epstein (1953 - 2019) 

Bill Gates (1955) 

I les víctimes, quasi totes ,però no sempre, físiques,en algun cas perjudicades d'altres maneres: 

Isidor Straus (1845 - 1912) 

John Jacob Astor IV (1864 - 1912) 

Benjamin Guggenheim (1865 - 1912) 

Smedley Butler (1881 - 1940) 

George Patton (1885 - 1945) 

James Forrestal (1892 - 1949)

Huey Long (1893 - 1935) 

Joseph D. Unwin (1895 - 1936) 

Folke Bernadotte (1895 - 1948) 

Louis Mountbatten (1900 - 1979) 

Josslyn Hall, lord Errol (1901 - 1941) 

Jordi duc de Kent (1902 - 1942)

Luis Carrero Blanco (1904 - 1973)  

Dag Hammarskjöld (1905 - 1961) 

Barry Goldwater (1909 - 1998) 

Mutara III Rudahigwa (1911 - 1959) 

Raoul Wallenberg (1912 - 1947)

William R. Tolbert (1913 - 1980) 

Richard Nixon (1913 - 1994)  

John Kennedy (1917 - 1963)

St. Óscar Romero (1917 - 1980) 

Anwar el-Sadat (1918 - 1981)

Spiro Agnew (1918 - 1996)  

Moïse Tshombe (1919 - 1969) 

Shah Reza Pahlevi (1919 - 1980) 

George Wallace (1919 - 1998) 

Sheikh Mujibur Rahman (1920 - 1975) 

St. Joan Pau II (1920 - 2005) 

Isaac Rabin (1922 - 1995) 

Gregorio López Bravo (1923 - 1985) 

Robert Kennedy (1925 - 1968)

Marilyn Monroe (1926 - 1962) 

Olof Palme (1927 - 1986)

Zulfikar Ali Bhutto (1928 - 1979)  

Martin Luther King (1929 - 1968) 

Aleksandr Men (1935 - 1990) 

Saddam Hussein (1937 - 2006) 

Ken Saro-Wiwa (1941 - 1995) 

Moammar al-Gaddafi (1942 - 2011) 

Sharon Tate (1943 - 1969) 

Pim Fortuyn (1948 - 2002) 

Anna Lindh (1957 - 2003) 

Theo van Gogh (1957 - 2004)

Diana de Gal·les (1961 - 1997)  

Charlie Kirk (1993 - 2025)

Jessica Doty Whitaker (1996 - 2020)  

Iryna Zarutska (2002 - 2025)

Quentin Derangue (2002 - 2026)  

Henry Nowak (2007 - 2025) 

La gent no té en compte la disjuntiva o bé  escull el poder econòmic, o almenys s'hi sotmet, condicionada per molts factors però sobretot pels mitjans de comunicació, al servei dels grans magnats, dels qui reben sous i subvencions. I així va el món 

Opinions valentes, intel·ligents i independents

Gent interessant de llegir o d'escoltar de l'Espanya actual, vius l'any 2001: 

Ja acabat el seu cicle vital: 

Manuel Mindán Manero (1902 - 2006) 

Julián Marías (1914 - 2005) 

Antonio Millán-Puelles (1921 - 2005) 

Francisco Canals (1922 - 2009) 

Gustavo Bueno (1924 - 2016) 

Fernando Vizcaíno Casas (1926 - 2003) 

Leonardo Polo (1926 - 2013) 

Ricardo de la Cierva (1926 - 2015) 

Manuel Guerra (1931 - 2021)

Alejandro Llano (1943 - 2024)  

La veritat existeix sempre i és una de sola, i la poseeixen aquells a qui Déu els ho concedeix

Encara continuant la seva missió a la vida:

José Maria Iraburu (1935) 

Antonio Maria Rouco Varela (1936) 

Alberto Royuela (1938) 

José Antonio Marina (1939) 

Manuel Sans Segarra (1943) 

Pio Mora (1948)

Javier Marías (1951) 

Arturo Pérez Reverté (1951) 

Armand Puig (1953) 

Juan Carlos Peinado (1954) 

Jesús Sanz Montes (1955)

Lourdes Méndez (1957) 

Arcadi Espada (1957) 

Julio Ariza (1957) 

Francesc Torradeflot (1958) 

Pedro Baños (1960)

Teresa López (1960) 

Juan Manuel Burgos (1961)  

José Ignacio Munilla (1961) 

Alicia Rubio (1962) 

Pablo d'Ors (1963) 

Custodio Ballester (1964) 

Maria Vallejo-Nágera (1964) 

Fernando Presencia (1964)

Armando Robles (1964) 

Elisa Beni (1964) 

Higinio Marín (1965) 

Mario Iceta (1965) 

Francesc Torralba (1967) 

Reyes Romero (1967) 

Rafael Palacios (1969) 

Enrique García-Máiquez (1969) 

Juan Manuel de Prada (1970) 

Antonio Naranjo (1971) 

Iker Jiménez (1973) 

Maria del Himalaya (1973) 

Rocío Momasterio (1974) 

Cristina Martin Jiménez (1974) 

Samuel Vázquez (1975) 

Nicolás Márquez (1975) 

Nieves B. Jiménez (c. 1975) 

Santiago Abascal (1976) 

Patricia Rueda (1976) 

Carla Toscano (1977) 

Víctor de Aldama (1978) 

Cristina Seguí (1978) 

Alauda Ruíz de Azua (1978) 

Macarena Olona (1979) 

Blanca Armario (1980) 

Tamara Falcó (1981) 

Izanami Martínez (1984) 

Sílvia Orriols (1984) 

Javier Negre (1985) 

Juan Soto Ivars (1985) 

Ignacio Garriga (1987) 

Agustín Laje (1989) 

Rocío de Meer (1989) 

Alvise Pérez (1990) 

Bertrand Ndongo (1990) 

Rubén Gisbert (1990) 

Rosalia (1992) 

Maria Pombo (1994) 

Pepa Millán (1995) 

Tomás Páramo (1996) 

Maria Garcia de Jaime (1996) 

Laura Escanes (1996) 

Ada Lluch (1999) 

Vito Quiles (2000)  

Rocío López (2002)

Tots, o la gran majoria, responen a la definició de tenir opinions pròpies, ben informades i lliures. 

Una breu frase en castellà

A vegades un missatge ben curt fa més efecte que un de llarg. 

Dita per algú, espanyol, amb responsabilitats espirituals o religioses: 

"Amen, amén!"

Que en català seria "Estimeu, que així sigui!"

Més breu i directe que la llatina de St. Agustí: "Ama et quo vis fac"

La frase espanyola de només dues paraules, diferents nomès per l'accent, té fins i tot un cert aire com d'ordre militar imperativa, la necessitat d'estimar que ho és tot, perquè Déu és Amor. 

No es pot dir de forma més clara i concisa. 

Les 3 vides succesives de l'ésser humà

Els éssers humans, homes i dones, tenim 3 vides diferents consecutives. 

Dues d'elles, les dues primeres són temporals i s'acaben, perquè s'han d'acabar, però la tercera és la definiiva i inesgotable; el problema és que molta gent confon la segona vida, que a diferència de la primera s'allarga relativament, amb la tercera, la ja per sempre, i aquesta confusió és un error terrible i, per les conseqüències, tràgic. I des de cada nova vida podem contemplar, i entendre, l'anterior, però no a l'inrevès. Tres vides que són una vida i una vida que són tres vides. 

1ª vida humana. La prenatal en el si de la mare, on ens comencem a formar en un ambient de seguretat i de vida unitiva, compartida, amb la nostra mare. La duració estàndar són uns 9 mesos a partir de la comcepció.

El part. Trauma del pas de la 1ª a una 2ª vida ben diferent, separada, individual, en un món ple de perills en el que al principi s'hi sobreviu per l'amor de la mare, la protecció del pare i el caliu d'una família i ima llar. És un pas necessari, perquè la vida prenatal no es pot perllongar indefinidament per la seva naturalesa i pel fet que l'ésser humà necessita més espai, més activitat i una creixent individualitat pel desenvolupament físic, mental, social i espiritual. 

2ª vida humana. La postnatal, la que anomenem i considerem "vida" oblidant-nos de la primera i sobretot si no tenim en compte la tercera. És "la vida", humana. terrena i  també temporal, perquè no es pot perllongar indefinidament, ni seria convenient ni desitjable, i perquè segueix essent una vida de formació, tot i que per alguns sigui considerada la única i per tant la última, i en ocasions també ni que sigui de forma inconscient se la considera la primera, obviant tota la vida gestant prèvia. La seva duració estàndar són uns 70s anys o els més forts uns 80s, és a dir una setantena o una vuitantena, però hi ha moltes diferències individuals, perquè és un món de riscos amb accidents i malalties i altres problemes, com crims i guerres.  

La mort. Trauma del pas de la 2ª a la 3ª vida, la definitiva i il·limitada, que depèn molt de la nostra conducta i formació en la segona. No la coneixem com serà com tampoc els encara nonats tenen cap idea de la seva següent vida. Però com en la segona vida ja comencem a ser conscients, intel·ligents, informats, lliures i amb personalitat pròpia formada pels nostres pensaments i sentiments i per les nostres experiències, vivències i sobretot decisions, Déu, el nostre Creador i el que ha iniciat i manté en funcionament l'Univers i to el que en ell hi ha, ens ha revelat l'existència de la 3ª vida en la que hem d'escollir quin destí volem i per tant obrar en conseqüència ja aquí en la segona. Perquè igual que amb el part s'acaba per sempre la gestació en l'interior del si matern, amb la mort s'acaba de lliure formació individual i per tant la possibilitat de canvis, i s'entra en un estat permanent, l'eternitat.

3ª vida humana. La postmortal, en la que a diferència de la 1ª en que tot ens ve donat per l'entrada en la 2ª, cal haver escollit voluntàriament com la volem viure. Hi ha dues opcions: amb Déu, és a dir amb el bé, la bondat, l'amor, la felicitat, la veritat, la saviesa, la pau i la llum i en companyia dels éssers celestials, àngels i sants, o pel contrari sense Déu, és a dir una eternitat sense tot l'anterior, en un món separat i allunyat del diví, per tant un món de mal, maldat, odi, desgràcia, mentida, ignorància, dolor i foscor, en la companyia del diable, els dimonis i tots els altres humans en la mateixa situació. És a dir el Cel, la salvació i la glòria com un destí i l'Infern, la condemnació i els turments, entre els quals el més gran i terrible, terrorífic, és el de no conèixer mai Déu, i per tant viure per sempre en una presó espiritual, total i absoluta, i en la depressió espiritual, plena de retrets, per haver fet aquesta tria i no haver volgut ni permès deixar-se salvar per Déu, que vol salvar a totes les seves criatures però en respecta la llibertat, perquè Déu sempre proposa i no s'imposa.. Perquè per accedir a la 3ª vida bona i feliç cal no sols desitjar-la sinó deixar-se guiar, acompnyar i protegir per Jesucrist, Déu fet home que va morir per salvar-nos i redimir-nos i va ressuscitar i ascendir al Cel per tal que nosaltres pogussim fer-ho, i accedir al perdó, la salvació i la santificació de l'Esperit Sant que actúa sobretot en l'Església universal, és a dir la catòlica. L'Esperit Sant ens va modelant a Jesucrist i aquest és l'únic camí, la única veritat i la única vida que condueix al Pare. 

I com que aquesta 3ª vida sí que és la última i per sempre, cal acomplir amb èxit aquesta trajectòria vital cap a una vida definitiva i infinita exitosa, feliç i plena, cosa que igual que en la 1ª vida depenem de la mare i en la 2ª dels pares, família, amics i gent benevolent, en la 3ª per estar amb la Santíssima Trinitat hem d'haver començat a viure-hi ja en la 2ª vida, perquè per assolir l'èxit i la felicitat definitiva i eterna depenem del tot de Déu i nomès d'Ell. Tinguem-hi una relació autèntica i sincera i anem-nos acostumant ja en la vida terrenal a la seva presència, companyia i amor!