dissabte, 1 d’agost del 2026

Una bona definició de santedat

La santedat, allò més alt i valuós en les possibilitats humanes, s'ha definit de diverses maneres. És acceptar i agraïr l'amor que Déu ens té, viure'l i repartir-lo també, estimant a Déu directament i també en els nostres germans. És viure en gràcia de Déu i deixar que l'Esperit Sant ens vagi configurant al model de Crist, de manera que al moment de la mort poguem anar directament al Cel. És transparentar a Déu i ser instrument seu, de manera que el deixem actuar a travès nostre. És estar ben units a Jesucrist, i recòrrer a Ell en les temptacions i dificultats, ja que sense Ell res no podem i amb Ell ho podem tot. És deixar que Déu mateix ens guiï, ens consoli, sigui el nostre refugi i ens doni forces, confiant plenament en la seva Providència, de forma que poguem viure virtuts heroïques i veure miracles divins en la nostra vida. La santedat, el millor de tot en la vida humana, és tot això i moltes coses més.

Sant Enric d'Ossó (1840 - 1896). Els sants són alegres i feliços, perquè estan amb la
font de tota alegria i felicitat veritable, que és Déu, i anticipen ja en aquest món la vida futura.

Però hi ha una definició concisa i molt encertada: "La santedat és l'alegria de fer la voluntat de Déu" o també "l'alegria en fer la voluntat de Déu". I amb això n'hi ha prou, perquè ho resumeix tot. 

divendres, 31 de juliol del 2026

Tres grans elements del caràcter humà

Segons el filòsof i psicòleg René Le Senne (1882 - 1954) en el seu Traité de Caractérologie (1945) i seguint en això els estudis del filòsof i psicòleg Gerardus Heymans (1857 - 1930) i el psiquiatre i neuròleg Enno Wiersma (1858 - 1940) de l'any 1908 a la Universitat de Groninga, hi ha 3 elements fonamentals del caràcter humà: l'emotivitat, l'activitat i la ressonància (primària o secundària).


Primer cal definir-los: 
L'emotivitat és com els fets externs afecten interiorment
L'activitat és com els fets interns afecten al món extern 
La ressonància és el tipus de resposta interna i externa habitual, que pot ser immediata, ràpida, superficial i efímera (P) o bé retardada, lenta, profunda i persistent (S)

De les 8 combinacions possibles d'aquestes 3 condicions bàsiques es deriven els caràcters, que segons la classificació evolutiva del seu seguidor, el filòsof i futurista Gaston Berger (1896 - 1960), són l'amorf, sanguini, colèric, nerviós, sentimental, apassionat, flegmàtic i apàtic (1). 

La seva fórmula és: 
Amorf - nEnAP
Sanguini - nEAP
Colèric - EAP
Nerviós - EnAP
Sentimental - EnAS
Apassionat - EAS
Flegmàtic - nEAS
Apàtic - nEnAS

Cada un d'ells especifica un tret caràcterístic entre el caràcter més ric i ple, l'apassionat, que té tots tres elements, i el més buit i pobre, l'amorf, que manca de tots tres, si tenim en compte que la primarietat, més pròpia de les etapes humanes infantil i juvenil, es considera menys que la secundarietat, més associada a l'adultesa, maduresa i vellesa. 

L'emotivitat és més acusada, evident i definitòria en el nerviós
L'activitat en el sanguini 
La secundarietat en l'apàtic 
La no-emotivitat en el flegmàtic 
La no-activitat en el sentimental
La primarietat en el colèric  

Es poden fer algunes correlacions directes, així l'emotivitat es considera més femenina i la no-emotivitat més masculina, l'activitat correspon a l'extraversió i la no-activitat a la introversió, la primarietat és un tret més juvenil i la secundarietat és més pròpia de la gent gran. Però hi ha gent de tots els caràcters en tots dos sexes i en totes les edats.

Aquestes característiques humanes es poden intentar valorar per la seva intensitat entre un mínim d'1 i un màxim de 9, en el cas de l'emotivitat i l'activitat, essent els menors de 5 corresponents a la no-emotivitat i no-activitat. En el cas de la ressonància és gairebé igual, si bé aquí el menor de 5 equival a priimarietat i el major de 5 a secundarietat. El 5, com a valor intermig, és la frontera entre els tipus, no quedant definit o essent un entremig. L'ordre en que se solen escriure és E-A-P/S. 

Així un 9-9-9 és un apassionat extrem i un 1-1-1 un amorf extrem, que estan realment en les antípodes l'un de l'altre, com si vivissin en móns diferents, però entre un apassionat moderat 6-6-6 i un amorf moderat 4-4-4 no hi ha tanta diferència, i en el cas del 5-5-5 és indefinible, participant de tots dos, com una barreja. 

Els altres caràcters extrems, o màximament típics, són: 
Sanguini                      1-9-1
Colèric                        9-9-1
Nerviós                       9-1-1
Sentimental                 9-1-9
Flegmàtic                    1-9-9
Apàtic                         1-1-9

Però evidentment el que abunden més són els caràcters variats, entre aquests i els més moderats de cada grup: 
Sanguini                     4-6-4
Colèric                       6-6-4
Nerviós                      6-4-4
Sentimental                6-4-6
Flegmàtic                   4-6-6
Apàtic                        4-4-6

Aquests caràcters són més equilibrats i més propers entre ells. A més, els valors extrems 1 o 9 són rars, essent molt més comuns els intermedis.

Alguns exemples, tenint en compte que en cada tipus hi ha bons i dolents, que és una altre dimensió personal, segons es connecti amb Déu o no: 

Amorf:  Adam i Eva, Esaú, Judes, St. Benet Josep Labre
Sanguini:  Salomó, Daniel, St. Tomàs apòstol, St. Bernardí de Siena, St. Tomàs More
Colèric:  David, St. Pere, Sta. Joana d'Arc, St. Ignasi de Loyola
Nerviós: Saul, St. Francesc d'Assís, Sta. Teresa de Jesús 
Sentimental: St. Joan Baptista, St. Simeó Estilita el vell, St. Rector d'Ars
Apassionat: Abraham, Moisès, St. Pau, St. Agustí, St. Joan de Capistrano
Flegmàtic: St. Joan Fisher, St. Joan Bpta. de La Salle 
Apàtic: St. Miquel dels Sants, St. Josep de Cupertino 

També cal tenir molt en compte que aquests 8 caràcters, que ja venen d'un desdoblament dels 4 tipus bàsics coneguts des del temps dels grecs, es desdoblen al seu torn en 16 a partir d'un quart element, no tant important com els altres tres però tot i així a tenir en compte, que és el camp de consciència, que pot ser ample (obert, conjunts i panorames) o estret (tancat, coses i detalls). Cadascun dels 8 caràcters té la versió ample i estreta, cosa que els diferencia bastant. Per dir-ho d'alguna manera, l'ample és aquell que veu el bosc i l'estret el qui veu els arbres, i això canvia la perspectiva i modifica força cada tipus de caràcter. Els estrets, per la seva concentració, solen ser més rígids i poc flexibles, mentre que els amples, per la seva obertura i visió global, solen ser més oberts i adaptables, modelant així les característiques de cada tipus amb aquest important matís. 

Un llibre modern sobre això és The secrets of our "self". Typology of personality accordiing to R. Le Senne  (1987) de Janusz Tarnowski (1919 - 2012).

(1)  L'home neix amorf i mor apàtic, i entre mig passa per etapes de la seva vida tenyides dels altres caràcters, tot i conservant el seu propi, va afirmar. 

dijous, 30 de juliol del 2026

El joc del telèfon interior

Cal evitar la rumiació, pensar massa en el mateix, un i altre cop, donant-li voltes com una obsessió o una idea fixa, sense resoldre res de nou. Això és l'equivalent mental del disc ratllat, repetint un i altre cop el mateix sense avançar, quedant atrapat sense aconseguir sortir-ne. I també recorda el joc del telefon espatllat de passar-se un missatge secret entre amics. 























La repetició de pensaments sobre un tema o un fet, sovint del passat, sense resoldre-ho i ni tant sols progressar no sols és inútil i absurd, sinó que va desvirtuant cada cop més el fet original. És com la versió interna del famós joc del telefon o missatge compartit en un cor d'amics, que patint una petita diferència en quasi cada transmissió, quan retorna al primer, l'emissor, ja poc té a veure amb allò que va dir, ni en contingut ni en context ni expressió. A cada nou pas, com en cada volta que se li dona, es va desfigurant lleugerament i al final ja és ben diferent i quasi irreconeixible. 

El jóc d'aprenentatge de passar el missatge dura una estona. La seva variant mental interior pot durar anys, dècades o indefinidament, tornant-hi de tant en tant com si fos un episodi causant d'estrés post-traumàtic que es repeteix com un malsón, cosa que no és necessariament el cas, perquè a vegades a allò que se li dona voltes són coses insignificants objecrivament però que ens ressonen, ens preocupen i ens hi fan retornar un cop i altre, poser perquè no ho hem assumit o no sabem com interpretar-ho. Però aquesta fixació i repetició no sols no ho arregla sinó que ho sol distorsionar i magnificar-ho, fent més difícil poder acceptar, integrar i superar allò de que es tracta i que és el motiu de la reflexió buida. 

Cal evitar-ho, lliurant el nostre passat a Déu, per tal que Ell, Jesucrist, ens deslliuri d'això de la mateixa manera que si li donem plena llibertat per actuar en nosaltres ens allibera de pecats i vicis i ens retorna la dignitat humana perduda i la gràcia divina. Només Ell pot, no nosaltres. 

divendres, 17 de juliol del 2026

L'aventura humana

Podriem preguntar-nos "Home, què dius de tu mateix?" 
Qui ets, d'on vens, que penses, que dius i que fas, on et sembla que vas?
I que dius del món en que t'ha tocat viure? 
I sobretot, com vius la vida que t'ha donat Déu? 
I la resposta que ens arriba: 

Quadre "D'où venons nous? Que sommes nous? Où allons nous?" (1897) pintat a Tahití per 
Paul Gauguin (1848 - 1903) fent transcendent la tradicional salutació tahitiana als desconeguts














Commentarii de Bello Galico (49 aC) - Juli Cèsar
Commentarii de Bello Civilii (46 aC) - Juli César 
Bioi parallelloi (110) - Plutarc 
Noctes Atticae (177) - Aule Geli 
Ta eis heauton (180) - Marc Aureli 
Confessiones (400)  - St. Agustí 
Makura no soshi (1002) - Sei Shonagon 
Al-Munqidh min al-Dalal (1116) - Al Ghazali 
Historia calamitatum (1132) - Pere Abelard
De vita propria (1574) - Gerolamo Cardano
Mémoires (1717) - cardinal de Retz 
Vita (1728) - Benvenuto Cellini 
Confessions (1782) - Jean Jacques Rousseau
Italienische Reise (1817) - Johann Wolfgang von Goethe
Confessions of an English opium-eater (1822) - Thomas De Quincey 
The Diary (1825) - Samuel Pepys 
Mémoires (1829) - Duc de Saint-Simon 
Le mie prigioni (1832) - Silvio Pellico 
Aus meinen Leben: Dichtung  und Wahrheit (1833) - Johann Wolfgang von Goethe 
Les confidences (1849) - Alphonse de Lamartine 
Causeries du lundi (1849) - Charles Augustin Sainte-Beuve 
Mémoires d'outre-tombe (1849, 1850) - François René de Chateaubriand 
The prelude (1850) - William Wordsworth 
Nouvelles confidences (1851) - Alphonse de Lamartine
Walden, or life in the woods (1854) - Henry David Thoreau
Un été dans le Sahara (1857) - Eugène Fromentin 
Une année dans le Sahel (1859) - Eugène Fromentin
Zhitie protopopa Avvakuma (1861) - Avvakum Petrov 
Apologia pro vita sua (1864) - St. Joan Enric Newman 
Vie d'Henri Brulard (1890) - Stendhal 
Souvenirs d'égotisme (1892) - Stendhal
Historie d'une âme (1898) - Sta. Teresa de Lisieux 
The story of my life (1903) - Helen Keller 
Ecce homo: Wie man wird, was man ist (1908) - Friedrich Nietzsche 
A portrait of the artist as a young man (1916) - James Joyce
Der Rote Kampfflieger (1917) - Manfred von Richthofen 
Journal intime (1921) - Henri Frédéric Amiel 
My life and work (1922) - Henry Ford 
Mein Kampf (1925) - Adolf Hitler 
My life (1927) - Isadora Duncan 
The story of San Michele (1929) - Axel Munthe
Good-bye to all that (1929) - Robert Graves 
Black Elk speaks (1932) - John Neihardt
Out of Africa / Den afrikanske Farm (1937) - Karen Blixen 
A mathematician's apology (1940) - G.H. Hardy
Die Welt von Gestern. Erinnerungen eines Europäers (1942) - Stefan Zweig
Autobiography (1943) - Frank Lloyd Wrigh 
Het Achtterhuis (1947) - Anne Frank
Erinnerungen eines Soldaten (1951) - Heinz Guderian  
Speak, memory (1951) - Vladimir Nabokov 
Patterns of sexual behavior (1951) - Clellan S. Ford i Frank A. Beach 
Adventures in two worlds (1952) - A.J. Cronin 
Sieben Jahre in Tibet (1952) - Heinrich Harrer
Life among the savages (1953) - Shirley Jackson 
Eine Frau in Berlin (1954) - Martha Hillers  
Cell 2455, death row (1954) - Caryl Chessman 
The family nobody wanted (1954) - Helen Doss 
Tristes tropiques (1955) - Claude Lévi-Strauss
Panzerschlachten (1956) - Friedrich von Mellenthin 
My family and other animals (1956) - Gerard Durrell 
Over seventy (1957) - P.G. Wodehouse 
Gypsy: A memoir (1957) - Gypsy Rose Lee
Raising demons (1957) - Shirley Jackson  
Se questo è un uomo (1958) - Primo Levi 
Mostly murder (1959) - Sydney Smith
Groucho and me (1959) - Groucho Marx 
A bridge for passing (1962) - Pearl S. Buck
I am a mathematician (1964) - Norbert Wiener 
Les mots (1964) - Jean-Paul Sartre 
With God in Russia (1964) - Walter Ciszek
Priest in Paradise. With God to Illinois (1966) - Bernard Basset  
Reisen: sono tanjo to eiko no kiroku (1970) - Jiro Honikoshi
Hostage in Peking (1970) - Anthony Grey 
Lumière sur l'échafaud (1971) - Michel Augustin Lemonnier 
Confieso que he vivido (1974) - Pablo Neruda
Sefer Mishpakhti (1977) - Ephraim Kishon 
V ogon ataki (1978) - Mikhail Tal i Yakov Damsky
Nomenklatura (1980) - Mikhail Voslensky
Ordnung im Chaos (1981) - Hermann Balck 
The innocent anthropologist; Notes from a mud hut (1983) - Nigel Barley 
Surely you're joking Mr. Feynman! (1985) - Richard Feynman 
A year in Provence (1989) - Peter Mayle 
Wild swans: Three daughters of China (1991) - Jung Chang
Walter Baade: A life in Astrophysics (2001) - Donald Osterbrock 

Però ni la pròpia persona es coneix del tot ni ben bé, l'únic que coneix perfectament a cadascun de nosaltres és Déu, que ens ha creat, ens estima i sap millor que nosaltres qui som i que hem fet i com ens ha afectat a nosaltres i als altres i quin és el sentit de la nostra vida i la nostra valoració final. Nomès Ell ho coneix i ens ho pot i vol revelar, i ho farà quan tot se sàpiga.

dissabte, 11 de juliol del 2026

Sabent d'allò que no es veu

Ampliant la visió del món, sabent l'existència d'allò que no es veu: 


























Tales de Milet (624 - 545 aC), magnetisme (magnetita i ferro) i electrostàtica (fregant l'ambre)
Aristòtil (384 - 322 aC), la lògica
Euclides (c. 300 aC), geometria euclidiana 
Nicolau Copèrnic (1473 - 1543), el Sistema Solar, la Terra és un planeta que gira sobre si mateixa i orbita al voltant del Sol i la Lluna és un satèl·lit de la Terra
William Gilbert (1544 - 1603), la Terra és un imant gegant (1600)
Galileo Galilei (1564 - 1642), telescopi astronòmic i nova imatge de l'Univers (1609)
René Descartes (1596 - 1650), geometria cartesiana 
Evangelista Torricelli (1608 - 1647), el buit (1643) 
Blaise Pascal (1623 - 1662), el buit de l'espai 
Anton van Leeuwenhoek (1632 - 1723), microscopi i microbis 
Robert Hooke (1635 - 1703), les cél·lules 
Isaac Newton (1643 - 1727), espectre lluminós de la llum (1666), llei de la gravitació universal (1687), tres lleis de la mecànica 
Benjamin Franklin (1706 - 1790), els llamps són electricitat (1752)
William Herschel (1738 - 1822), llum invisible infraroja (1800) 
John Dalton (1766 - 1844), àtoms (1803) 
Robert Brown (1773 - 1858), nucli cèl·lular (1831) 
Johann Wilhelm Ritter (1776 - 1810), ultravioleta (1801) 
Hans Christian Oersted (1777 - 1851), electromagnetisme (1820)
Carl Friedrich Gauss (1777 - 1855), geometria no euclidiana
Joseph von Fraunhofer (1787 - 1826), línies espectrals fosques d'absorció  de la llum
Nikolai Lobachevsky (1792 - 1856), geometria no euclidiana hiperbòlica (1830)
János Bolyai (1802 - 1860), geometria no euclidiana hiperbòlica compatible (1832) 
Matthias Schleiden (1804 - 1881), les cèl·lule, base de les plantes (1839)
Theodor Schwann (1810 - 1882), les cèl·lules, base dels animals (1839) 
George Boole (1815 - 1864), àlgebra booleana (1847) 
Gregor Mendel (1822 - 1884), l'herència genètica (1866)
Bernhard Riemann (1826 - 1866), geometria no euclidiana elíptica (1854) i infinites geometries 
James Clerk Maxwell (1831 - 1879), espectre electromagnètic 
Dmitri Mendeleiev (1834 - 1907), Taula Periòdica dels elements químics (1869) 
Wilhelm Röntgen (1845 - 1923), raigs X (1895)
Martinus Beijerinck (1851 - 1931), els virus (1898)  
Henri Becquerel (1852 - 1908), radiactivitat (1896) 
J.J. Thomson (1856 - 1940), l'electró (1897) 
Alfred Wegener (1880 - 1930), la deriva continental (1912) 
Heinrich Rudolf Hertz (1857 - 1894), ones de ràdio (1887) 
Dimitri Ivanovski (1864 - 1920), virus del mosaic del tabac (1892) 
Ernest Rutherford (1871 - 1937), raigs alfa, beta i gamma (1900), el nucli atòmic (1911), protó (1919)
Albert Einstein (1879 - 1955), relativitat especial (1905) i relativitat general (1915)
Milutin Milankovich (1879 - 1958), cicles de l'òrbita terrestre i canvis climàtics   
Victor Franz Hess (1883 - 1964), raigs còsmics 
James Chadwick (1891 - 1974), el neutró (1932) 
Paul Dirac (1902 - 1984), antimatèria (1928) 
Emilio Segrè (1905 - 1989), antiprotó (1955) 
Carl David Anderson (1905 - 1991), positró (1932) i muó (1936) 
Edwin McMillan (1907 - 1991), neptuni (1940)
Glenn T. Seaborg (1912 - 1999), plutoni (1940) i més nous elements transurànids  
Frederick Reines (1918 - 1998), neutrí (1956) 
Clyde Cowan (1919 - 1974), neutrí (1956) 
Owen Chamberlain (1920 - 2006), antiprotó (1955)
Lotfi Zadeh (1921 - 2017), lògica difusa (1965)

Tot això gràcies a la intel·ligència, els ulls de la ment, que veuen coses i relacions no evidents i desconegudes a la mirada física, i que obren a un món molt més gran, superior i complex. 
Però els ulls de l'esperit, la fe en la revelació divina, ens obra a un món molt més gran i millor encara i ens permet descobrir i relacionar-nos amb Déu, deixant-lo actuar en nosaltres. Això és incomparablement, infinitament, superior a tot l'altre i la vocació definitiva i final a la que tots estem cridats a poder accedir-hi si volem. 

dijous, 9 de juliol del 2026

Ós al bosc

Per saber que en un bosc hi ha un ós no és necessari que el vegi tothom i a totes hores o sempre que vulguin veure'l per comprovar-ho. 

Matí en un bosc de pins (Utro v sosnovom lesu 1889), o Família d'óssos al bosc, paisatge forestal
obra d'Ivan Shishkin (1832 - 1898) amb els óssos pintats per Konstantin Savitsky (1844 - 1905)























Basta que alguns l'hagin vist en poques ocasions o, en el límit, que l'hagi vist una persona sols i en una única ocassió. Tampoc és necessari que hi hagi molts óssos, amb un de sol ja n'hi ha prou.
El mateix passa amb les coses del món sobrenatural, cal fer confiança a aquelles persones fiables, sanes de cos i d'esperit, que ho hagin experimentat algun cop. 
No es necessita més per saber-ho. 

dijous, 25 de juny del 2026

Un exemple per no oblidar del món materialista ateu

Si l'ésser humà és nomès un animal evolucionat, la societat pot ser tractada com una granja d'explotació com ja va mostrar George Orwell a Animal Farm (1945)

Alguns exemples d'administradors d'una estructura així, concretament del Gulag soviètic i dels aparells de repressió associats, com es veu a Arkhipelag Gulag (1973) d'Aleksandr Solzhenitsyn: 

Caseta de vigilància del Ferrocarril Polar Àrtic, construït per presos  

Vladimir Lenin (1870 - 1924) 

Viacheslav Menzhinski (1874 - 1934) 

Feliks Dzerzhinski (1877 - 1926)

Iosif Stalin (1878 - 1953) 

Lev Trotski (1879 - 1940) 

Gleb Boki (1879 - 1937) 

Aleksei Rikov (1881 - 1938) 

Lev Kamenev (1883 - 1936) 

Grigori Zinoviev (1883 - 1936) 

Naftali Frenkel (1883 - 1960) 

Yakov Sverdlov (1885 - 1919) 

Yakov Peters (1886 - 1938) 

Nikolai Bukharin (1888 - 1938) 

Lazar Kogan (1889 - 1939)

Georgi Piatakov (1890 - 1937)  

Viacheslav Molotov (1890 - 1986) 

Genrikh Yagoda (1891 - 1938)*

Stanislav Redens (1892 - 1940) 

Yakov Agranov (1893 - 1938) 

Lazar Kaganovich (1893 - 1991) 

Nikolai Yezhov (1895 - 1940) 

Vsevolod Merkulov (1895 - 1953) 

Vasili Blokhin (1895 - 1955) 

Izrail Pliner (1896 - 1939) 

Vasili Txernitxev (1896 - 1952) 

Grigori Afanasyev (1896 - 1965) 

Fiodor Eihmans (1897 - 1938) 

Semion Firin (1898 - 1937) 

Matvei Berman (1898 - 1939) 

Mikhail Frinovski (1898 - 1940) 

Lavrenti Beria (1899 - 1953)

Sergei Ogoltsov (1900 - 1976)  

Gleb Filaretov (1901 - 1979) 

Pavel Bakin (1903 - d. 1958) 

Ivan Dolgikh (1904 - 1961) 

Mikhail Kholodkov (1904 - 1980) 

Semion Ignatiev (1904 - 1983) 

Viktor Nasedkin (1905 - 1950) 

Sergei Yegorov (1905 - 1959) 

Ivan Serov (1905 - 1990) 

Georgi Dobrinin (1907 - 1977) 

Sergei Kruglov (1907 - 1977) 

Viktor Abakumov (1908 - 1954) 

Com que ells eren de la mateixa espècie del bestiar humà que dirigien en aquells camps de treball i escorxadors, molts, la majoria, acabaren igualment executats. I és que a l'igual que en altres casos notoris, un cop desencadenada la revolució devora també els seus propis membres. 

* Abans de ser executat va dir al seu interrogador: "De Stalin no mereixo més que gratitut pel meu servei fidel. De Déu mo mereixo més que el càstig més sever per haver violat els seus manaments milers de vegades. Ara mira on estic i jutjs per tu mateix si hi ha un Déu o no". I no va ser l'únic que es va expressar en terrmes semblants quan s'adonaren al final que havien viscut servint al diable.