L'amor és més que un sentiment, que pot ser variable en el temps; el sentiment amorós pot ser l'avisador, el despertador o l'ignició de l'amor i pot ajudar a mantenir-lo i a més és predominant en el període de l'enamorament, però l'amor no es pot reduïr a sols ell.
L'amor és una decisió de la voluntat, i si sobre els sentiments no s'hi mana, només es poden acceptar o rebutjar, sobre la voluntat sí que es té ple domini. La voluntat la podem exercir plenament, lliurement i conscientment, i aquest és el veritable amor: el desig d'estimar i la decisió voluntària i permanent d'estimar.
Hi ha una cançó del 1978 que tot i ser de caire popular, en la seva lletra ho diu molt bé. Es titula "Acuerdate que te quiero" del grup Rumba 3. I diu així:
"Acuerdate que te quiero. Te quiero porque yo quiero y porque quiero quererte..."
Aquesta és la part de la cançó que interessa, perquè la resta ja és una altre cosa, més lleugera i frívola. Però aquesta afirmació és molt certa. L'amor és un exercici de la voluntat, lliure, conscient i compromès, que si és de veritat perdura en el temps (1) i abarca tota la vida i tots els camps de la vida.
Sant Pau defineix molt bé com es reconeix l'amor veritable a 1 Co 13, 4-7, l'amor és pacient, bondadós, no envejós, ni orgullós ni jactanciós, no busca el propi interès, no s'irrita fàcilment, no guarda rencor, ho suporta tot, ho sofreix tot i ho perdona tot...
 |
| L'amor més gran, el màxim d'amor és donar la vida pel bé dels altres |
I Sant Joan dona la definició més precisa de Déu i de l'amor quan afirma que Déu és Amor (1 Jn 4,8 i 4,16). És a dir l'amor no és una característica ni un atribut de Déu, sinó que és la seva mateixa essència.
L'origen de tot amor autèntic ve de Déu, ja que d'Ell rebem l'amor que necessitem per existir i viure - Déu m'estima i possibilita que altres m'estimin i així puc existir i estimar-me a mi mateix - així com la capacitat d'estimar i amor sobreabundant per poder correspondre-li i per poder exercir-lo, repartint-lo al nostre voltant, estimant el proïsme, que en realitat és estimar a Déu en el proïsme: "tot el que fereu a un d'aquests germans meus, a mi m'ho fereu" diu Nostre Senyor Jesucrist (EvMt 25,40 i altres).
L'amor és voler el bé de l'altre i delectar-se en la felicitat de l'altre, contribuint activament al seu bé, realització, progrès i alegria. L'amor primer procura no fer cap i desprès fer tot el bé que pugui a aquell que és estimat, que en el cas ideal i que hauria de ser el normal i habitual és a tots, però evidentment amb una gradació ja que cal estimar més i millor i d'una altre manera segons cada tipus de relació que tinguem amb els altres: amor a Déu, amor conjugal, amor parental, amor filial, amor fraternal, amor familiar, amor amical, amor als pobres, malalts, necessitats i marginats, amor a la pàtria i amor general a tothom; l'essència és la mateixa, però hi ha matissos en l'exercici de cadascun d'ells segons la relació i las circumstàncies, essent una que particularment hi influeix la proximitat o llunyania tan física com social, de forma que per exemple als qui ni coneixem o no són contemporanis nostres només els podem estimar d'una manera més limitada, amb la pregària i altres formes d'intercessió i el desig del seu bé principalment.
 |
| L'amor humà és un pàl·lid reflex de l'amor diví |
Les connotacions associades a l'amor en cada llengua donen també una certa raó de l'amor. En català "estimar" evoca considerar, apreciar i justvalorar. En francès "aimer" té també el significat de que t'agrada i que ho valores positivament i amb gust, que en gaudeixes i et fa feliç. En anglès i alemany la paraula amor, "love" i "Liebe" s'assembl molt a vida, viure o estar viu, respectivament "live" i "leben". I hi ha llengües on l'amor està relacionat amb la bellesa, tant la de la parella i pròpia com general, la bellesa de la Creació, per exemple "La Lluna està bella avui" ("Tsuki ga kire desu ne") es diu que és una fòrmula que utilitzen les parelles japoneses per mostrar, insinuar o declarar el seu amor a l'altra (2), una forma subtil de dir "m'agrades", "estic enamorat de tu" o "t'estimo" de forma tímida o romànticaexpressant que el moment és perfecte quan s'està amb l'altra persona. I si l'altre ho accepta diu "Estic en pau" o "Puc morir en pau", perquè la vivència de pau també està íntimament relacionada amb l'amor rebut, compartit o donat; mentre que sí es contesta "Sempre ho està" és un rebuig polit i delicat, indicant que estar amb l'altre no és cap moment especial en la seva vida, i així discretament l'altre sap que no és correspost (3).
Finalment, l'amor, que és deixar viure, ajudar a viure i a crèixer, crèixer junts, acompanyar i compartir, respectar, protegir, tenir cura, preocupar-se i moltes coses més, es coneix també pel que són els seus contraris. Els contraris de l'amor són l'odi, la indiferència, la violència, el sexe per ell mateix i prou i més encara el sexe amb violència, l'egoisme, l'orgull, la por i la covardia... també pels seus contraris es pot conèixer i discernir que és amor i que no ho és.
I recordem l'afirmació de Sant Joan de la Creu (1542 - 1591): "Al capvespre de la nostra vida sen's examinarà de l'amor". I aquella altra de Sant Agustí (354 - 430): "Estima i fes el que vulguis" és a dir allò que l'amor, i especialment l'amor diví, que és el més veritable i fort, t'indiqui. (4)
(1) En canvi un amor fals, dèbil o defectuós es veu ja en el mateix títol de l'obra satírica Cuatro corazones con freno y marcha atrás (1936) de l'humorista Enrique Jardiel Poncela (1901 - 1952), un amor condicionat i merament funcional, sempre disposat a retirarse-se en qualsevol moment si la conquesta es fa difícil o complicada o l'altre no satisfà les expectatives o un mateix no hi troba el gust que esperava; la trama de l'obra mostra que això és un cansanci més que una força i que evidencia un desig de final i de mort més que no pas de permanència i de vida, almenys de vida en plenitud.
(2) La frase té un origen literari, ve de quan el gran autor japonès Natsume Soseki (1867 - 1916) va traduïr "I love you" amb aquesta frase perquè al Japó de la seva època no s'estilaven ni se solien usar entre persones educades expressions tan franques com la declaració anglesa, que sonaven vergonyoses i fins "brutals" per la seva "cruesa i es recorria a formes indirectes i poètiques més fines i delicades i que impliquessin una complicitat entre els dos. La frase va fer fortuna i avui en dia la usen molt els joves per declarar-se discretament i sense haver de passar vergonya ni quedar malament, sofrir un fiasco o fer el rídicul.
(3) El problema dels malentesos és un important obstacle en les relacions interulturals, en l'entesa d'homes i dones i en l'amor humà. Per exemple un occidental que haguès sentit del tema però no el dominès podria contestar "Sempre és bonica" pensant-se que vol dir que sempre és especial estar amb aquella persona quan realment estaria rebutjant la proposta. Les malinterpretacions són un perill en les priimeres fases de l'amor humà.
(4) "Fes el que vulguis" és una norma demoníaca, satànica, com si l'ésser humà fos el seu propi déu. El previ "Estima" ho canvia tot, perquè qui estima viu en Déu i Déu en ell, i per tant nomès farà coses bones i amoroses, segons la voluntat divina és a dir segons Déu. La frase sencera de Sant Agustí és "Un pare pot renyar i castigar a un fill perquè l'estima, un malfactor pot afagalar i regalar-li coses a un nen perquè el vol segrestar. Estima i fes el que vulguis"
.jpg)
.jpg)
