L'Església Catòlica i la visió científica del món

L'Església Catòlica a travès dels seus membres canvia la visió del món, fent-la més encertada, i no sols en religió, teologia, filosofia, ciències socials, arquitectura, universitats i hospitals, art i música, sinó també en les matemàtiques i ciències pures, camp en el que els descobriments realitzats per sacerdots, religiosos i religioses i laics devots, canvia la visió del món. 

No són sols Copèrnic, Galileo, Descartes, Pascal, Steno, Mendel, Pasteur, Mercalli i Lemaître, de l'obra dels quals encara viu la ciència i la cosmovisió actual, sinó de moltíssims més de primera categoria, fundadors d'especialitats i en ocasions de disciplines com la física, la química o la biologia, o autors de descobriments i teories decisives.. Alguns dels principals exemples: 

El sacerdot belga Julius Nieuwland (1878 - 1936), químic, botànic i descobridor del neoprè, al seu laboratori 

St. Agustí (354 - 430), amb la seva gran intel·ligència es va anticipar a molts avenços científics (1)

Silvestre II (940 - 1003), novetats matemàtiques i invents 

Sta. Hildegarda de Bingen (1098 - 1179), aportacions en molts camps naturals  

Les  religioses també hi han tingut un paper des de Sta. Hildegard a Miriam Stimsson

St. Francesc d'Assís (1181 - 1226), predecessor de l'ecologia 

Leonardo de Pisa (1170 - 1240), matemàtic, sèries de Fibonacci (el seu àlies) 

Robert Grosseteste (1175 - 1253)

St. Albert Magne (c. 1193 - 1280)

Roger Bacon (1214 - 1294), científic 

Ramon Llull (1232 - 1315) 

Guillem d'Ockham (1287 - 1347), la navalla d'Ockham 

Jean Buridan (1301 - 1360)

Nicole Oresme (1325 - 1382)

Nicolau de Cusa (1401 - 1464), especulacions matemàtiques, els infinits móns 

Nicolau Copèrnic (1473 - 1543), el Sistema Solar 

Georgius Agricola (1494 - 1555), mineralogia 

Gregori XIII (1502 - 1585), el calendari gregorià 

Christofer Clavius (1538 - 1612), calendari gregorià 

François Viète (1540 - 1603), matemàtic i criptògraf  

Galileo Galilei (1564 - 1642), el nou Univers vist amb telescopi, la física i el mètode científic 

Christoph Scheiner (1575 - 1650), físic i astrònom 

Marin Mersenne (1588 - 1648), matemàtic, nombres primers de Mersenne, físic, lleis del seu nom 

Pierre Gassendi (1592 - 1655), matemàtic, astrònom, teoria atòmica, trànsit de Mercuri  

René Descartes (1596 - 1650), filosofia i matemàtiques 

Giovanni Batista Riccioli (1598 - 1671), selenografia, nomenclatura lunar, estrelles dobles 

Pierre de Fermat (1601 - 1665), matemàtic, teorema del seu nom  

Athanasius Kircher (1602 - 1680), polimata i avançat en molts camps de la ciència 

Evangelista Torricelli (1608 - 1647), pressió atmosfèrica i baròmetre 

Francesco Maria Grimaldi (1618 - 1663), astrònom i físic, estudis pioners 

Blaise Pascal (1623 - 1662), filosofia, matemàtiques, física, literatura, probabilitat

Francesco Redi (1626 - 1697), refutà la generació espontània de la vida   

Niels Steno (1638 - 1686), anatomia, geologia, estatigrafia i fòssils 

Comte de Buffon (1707 - 1788), biòleg 

Roger Boscovich (1711 - 1787), precursor i avançat en molts camps científiics 

Lazzaro Spallanzani (1729 - 1799), biòleg 

Charles August de Coulomb (1736 - 1806), llei de Coulomb, coulomb

Luigi Galvani (1737 - 1798), efecte de l'electricitat sobre nervis i músculs 

Antoine Lavoisier (1743 - 1794), la química 

Alessandro Volta (1745 - 1827), pila elèctrica, volti  

Renée Just Haüy (1743 - 1822), mineralogia i cristalografia 

Giovanni Battista Venturi (1746 - 1822), efecte, bomba i tub del seu nom 

Giuseppe Piazzi (1766 - 1846), el planeta menor Ceres 

André Marie Ampère (1775 - 1836), electricitat i electromagnetisme, amperi 

Bernard Bolzano (1781 - 1848), matemàtic, lògic i filòsof, teoremes

Augustin Louis Cauchy (1789 - 1857), matemàtic  

Christian Andreas Doppler (1803 - 1853), efecte Doppler-Fizeau  

Angelo Secchi (1818 - 1878), classificació dels espectres estel·lars 

Léon Foucault (1819 - 1868), velocitat de la llum, pèndol del seu nom 

Hyppolite Fizeau (1819 - 1896), físic i astrònom, estudis sobre la llum, efecte Doppler-Fizeau 

Gregor Mendel (1822  - 1884), l'herència genètica 

Louis Pasteur (1822 - 1895), químic, els microbis causa de malaltia, vacunes  

Giuseppe Mercalli (1850 - 1914), sismografia i vulcanologia, escala de terratrèmols 

Henri Becquerel (1852 - 1908), descobridor de la radiactivitat 

Pierre Duhem (1861 - 1916), físic 

Alois Alzheimer (1864 - 1915), metge descobridor de la malaltia del seu nom 

Karl Landsteiner (1868 - 1943), grups sanguinis humans

Maria Montessori (1870 - 1952), metge, psiquiatra, psicòloga, educadora, pedagogia innovadora 

Alexis Carrel (1873 - 1944), metge, convertit a Lourdes 

Guglielmo Marconi (1874 - 1937), la ràdio 

Henri Breuil (1877 - 1961), la prehistòria 

St. Joep Moscati (1880 - 1927), metge i científic

Pierre Teilhard de Chardin (1881 - 1955), l'origen de l'home 

Alexander Fleming (1881 - 1955), descobridor de la penicilina

Julius Nieuwland (1878 - 1936), químic i botànic, cautxú sintètic i neoprè 

Victor Hess (1883 - 1964), raigs còsmics  

Erwin Schrödinger (1887 - 1961), equació del seu nom de la Mecànica Quàntica 

Georges Lemaître (1894 - 1966), l'origen de l'Univers 

Gerty Cori (1896 - 1957), bioquímica  

John von Neumann (1903 - 1957), matemàtic, teoria de jocs, convertit poc abans de morir 

John Eccles (1903 - 1995), neurofisiòleg 

Takashi Nagai (1908 - 1951), metge, estudis de radiologia 

Miriam Srimson (1913 - 2002), monja científica 

Clyde Cowan (1919 - 1974), codescubridor del neutrí

Ramon Margalef (1919 - 2004), biòleg i oceanògraf 

Stanley Jaki (1924 - 2009), físic eminent 

Jérôme Lejeune (1926 - 1994), metge i genetista 

Allan Sandage (1926 - 2010), astrofísic, convertit a mitjana edat 

Manuel Carreira (1931 - 2020), físic 

Francisco José Ayala (1934 - 2023), biòleg, evolució i genètica 

Michal Heller (1936), físic, teories d'unificació i multiversos

Mario Molina (1943 - 2020), descobridor de la causa del forat de la capa d'ozó 

Francis Collins (1950), bioquímic 

Juan Martin Maldacena (1968), físic teòric, teoria de cordes i principi hologràfic 

I se'n podrien citar encara molts més. 

(1) Com la naturalesa del temps, l'inici temporal de l'Univers i que l'espai i la matèria van ser creades junt amb el temps, no en el temps, entre altres observacions sorprenentment encertades

Per tenir èxit en la vida i en el més enllà

"El Pensador" (1882) d'Auguste Rodin (1840 - 1917),originalment titulat "A les portes de l'Infern" 

Consigna pel èxit en la vida, aquí i en l'altre món: 

Tingues fe en la fe,

dubta dels teus dubtes 

El bé s'aconsegueix per l'afirmació del bo i també per la negació/evitació del dolent. El bo s'afirma per si mateix, però allò dolent nomès es pot sostenir enganxat a alguna cosa bona, sigui per activa o per passiva, perquè el mal pur d'autodestrueix. 

Per això cal tenir fe en la fe (+ x + = +) i dubtar dels dubtes (- x - = +) i així mantenir-se en la part alta de l'aposta de Pascal, entre 0 i + infinit. 

Però molta gent no ho sap gestionar i dubta de la fe (- x + = -) o te fe en els seus dubtes (+ x - = -) i així es manté voluntariament o no, conscientment o no, en la part baixa de l'aposta de Pascal, entre 0  i - infinit. 

Cal reflexió i això si Déu vol ens acabarà portant al bé i a tot allò bo i finalment a Déu, que és el màxim Bé i allò més Bo de tot, no sols perquè Déu és el Creador i Senyor de tot sinó també i potser sobretot perquè Déu és Amor. 

"Ens has creat per a tu, Senyor, i el nostre cor està inquiet fins que no reposa en Vos" (St. Agustí, 354 - 430) 

Val la pena intentar-ho, tot i els terribles riscos de fer el que cal fer

Compartint amb els altres l'avantsala de l'eternitat

Esforçar-se per assolir allò que és just i necessari té els seus perills, perquè comporta enfrontar-se
als terribles grans poders del món que miren pels seus interessos i s'hi oposen molt brutalment 

 

Governants i persones influents que van contra corrent dels poders fàctics, econòmics, polítics i ideològics del món, no deixant-se subornar, comprar ni corrompre pe ells: 

Joseph Zen (1932) 

Farah Diba (1938) 

Carlo Maria Vigano (1941) 

Lech Walesa (1943) 

Robert Sarah (1945) 

Donald Trump (1946)

Jimmy Lai (1947) 

Gerhard Ludwig Müller (1947) 

Raymond Leo Burke (1948) 

Marcelo Rebelo de Sousa (1948) 

Jaroslaw Kaczynski (1949)  

Henry Makow (1949) 

Vladimir Putin (1952)

Alekandr Lukashenko (1954) 

Jair Bolsonaro (1955) 

Lleó XIV (1955) 

Ferdinand Romuáldez (1957) 

Albert II (1958) 

Reza Pahlavi (1960) 

Yoon Suk-yeol (1960) 

Sanae Takaichi (1961) 

Athanasius Schneider (1961)  

Calin Georgescu (1962) 

Viktor Orban (1963) 

Geert Wilders (1963) 

Nigel Farage (1964) 

Robert Fico (1964) 

José Antonio Kast (1966)

Mariana Corina Machado (1967) 

Marine Le Pen (1968) 

Tucker Carlson (1969)

Ayaan Hirsi Ali (1969) 

Aleksandar Vucic (1970)  

Javier Milei (1970) 

Marco Rubio (1971)

Andrzej Duda (1972) 

Matteo Salvini (1973) 

Giorgia Meloni (1977) 

Nayib Bukele (1981) 

André Ventura (1983) 

Karol Nawrocki (1983) 

J.D. Vannce (1984) 

Goldie Ghamari (1985) 

Laura Fernández (1986) 

George Simion (1986) 

Daniel Noboa (1987) 

Lila Rose (1988) 

Agustín Laje (1989) 

Candace Owens (1989) 

Jordan Bardella (1995) 

Eva Vlaardingerbroek (1996) 

No de tots  estic a favor, però si de la quasi totalitat i tots ells neden contra corrent dels poders del món i per això són molts d'ells criticats, menystinguts i vilipendiats i en alguns casos se'ls ha deposat, exiliat  i fins empresonat per motius més políticcs i ideològic, sense comptar aquells que han sigut assassinats per les seves idees, lideratge o activisme com Ken Saro-Wiwa (1941 - 1995), Muammar al-Gaddafi (1942 - 2011), Pim Fortuyn (1948 - 2002), Theo van Gogh (1957 - 2004), Jamal Khashoggi (1958 - 2018), Charlie Kirk (1993 - 2025) i les desenes de milers d'iranians que aquest mes de gener de 2026 clamaven per un un canvi de règim al seu país, i pel retorn de la democràcia, la normalitat i la llibertat perdudes des del 1979,  i que han sigut abandonats a la seva sort per la comunitat internacional.  

En defensa de la veritat i la realitat

Compartint amb els altres l'avantsala de l'eternitat

Per nadar riu amunt i saltar cascades cal estar viu, tenir un objectiu vital i esforçar-se

 

Personatges espanyols que nadant contra corrent, i no deixant-se sobornar, corrompre ni eesclavitzar pels grans poders fàctics i les ideologies de moda, mostren que encara hi ha esperança en el món i que no tot està perdut perquè Déu sempre actua: 

Alicia V. Rubio (1962)

Maria Vallejo-Nágera (1964) 

Maria San Gil (1965) 

Susana Uribarri (1965) 

Verónica Mengod (1967) 

José Antonio Ortega Lara (1968) 

Francisco José Alcaraz (1968) 

Nacho Abad (1970) 

Iker Jiménez (1973) 

Maria del Himalaya (1973) 

Rocio Monasterio (1974) 

Cristina Martin Jiménez (1974) 

Samuel Vázquez (1975) 

Jorge Buxadé (1975) 

Santiago Abascal (1976) 

Cristina Seguí (1978) 

Victor de Aldama (1978) 

Macarena Olona (1979) 

Tamara Falcó (1981) 

Izanami Mrtínez (1984) 

Sílvia Orriols (1984) 

Javier Negre (1985) 

Ignacio Garriga (1987) 

Blanca Suárez (1988)

Cristina Pedroche (1988) 

Miriam Fernández (1990) 

Bertrand Ndongo (1990) 

Alvise Pérez (1990) 

Lola Pérez (1991) 

Rosalia (1992) 

Maria Pombo (1994) 

Duarte Falcó (1994) 

Tomás Paramo (1996) 

Maria Garcia de Jaime (1996) 

Paula i Aitana Etxeberria (1997) 

Ada Lluch (1999) 

Vito Quiles (2000) 

Victoria Federica de Marichalar (2000) 

Rocio López Bueno (2002) 

Tots ells manifesten opinions i conductes intel·ligents, ben informades i bones, que defensen l'essència, la dignitat, la consciència i la llibertat humanes i són un clar exemple i model. 

"Hi haurà un dia que caldra lluitar per afirmar la veritat que l'herba és verda" (G.K. Chesterton 1874 - 1936) 

Jesus i Maria vistos pels sants

Sta. Caterina de Bolònia, santa i artista pintora

Els sants en ocasions també han pintat, o fet pintar, les seves visions celestials de Jesús, Maria i els àngels i els sants, tant de com els imaginaven com en ocasions com els havien vist en aparicions. Unes mostres:  

El Crist de St Damià, que va parlar l'any 1205 a St. Francesc d'Assís (1181 - 1226)

La Verge i el Nen de Sta. Caterina de Bolònia (1413 - 1463)

Santa Teresa de Jesús (1515 - 1582) va experimentar una gran devoció  davant
ld'un Crist molt nafrat. Aquesta imatge del Crist dels bonics ulls la va encarregar.


 

Crist crucifiicat (1575) de Sant Joan de la Creu

Crist crucificat de St. Alfons Maria de Liguori (1696 - 1787) 

La Santíssima Verge Maria, pintada per St. Alfons Maria de Liguori quan era jove

El Crist de la Divina Misericòrdia com el va veure en les seves aparicions, imatge encarregada
  pel mateix Jesucrist en la seva aparició del 22 de febrer de 1931i pintada  l'any 1934 segons
li va indicar Sta. Faustina Kowalska (1905 - 1938) a Eugeniusz Kazimirowski (1873 - 1939)

La història de les dues imatges és que la santa no va quedar molt satisfeta de l'obra  perquè no reflectia la divina bellesa de Jesús i tampoc va convèncer al seu confessor Michal Sopocko (1888 - 1975) que hi havia col·laborat també, però quan ella es va queixar d'això a Jesús en una nova aparició, Ell li va contestar "L'important no és la bellesa del quadre sinó les benediccions que jo donaré als qui em venerin  a través d'ell". A més aquest primer quadre es va perdre temproralment i per això les monges companyes de Sta. Faustina en van encarregar un altre a Adolf Hyla, qui a base dels escrits de la santa, les observacions de les monges sobre el que ella havia manifestat sobre la versió anterior i les indicacions del següent confessor seu Józef Andrasz (1891 - 1963) així com una petita còpia de la versió anterior, que la va fer el 1943 i que és la considerada la definitiva i més miraculosa de les dues.   

Segona imatge, i la més coneguda i usada actualment, pintada per Adolf Hyla
(1897 - 1965) segons els escrits de la santa i l'anterior versió, l'any 1943 

Tinguem també nosaltres la nostra relació personal i quina sort si la podem trobar a través de les imatges miraculoses que ens llegaren els sants o de la bellesa de les obres dels grans artistes.

Imatges de Nostre Senyor Jesucrist

El rostre de Jesús 

Imatge de Jesús, segle IV 

Crist Pantocràtor, 405 

Crist Pantocrator, monestir Santa Caterina del Sinaí segle VI 

Una imatge de Crist Akheiropoieton (No fet per mans humanes) c. 1100

Maiestas Domini (1123) de Sant Climent de Taüll 

Crist, Santa Sofia (s. XIII) 

Crist portant la creu (1580), El Greco (1541 - 1614)

Crist amb la corona d'espines, Walenty Wankowicz (1799 - 1842) 

Crist ressuscitat, Bertel Thorvaldsen (1770 - 1844), del 1833

Crist groc (1889) de Paul Gauguin (1848 - 1903)

Negatiu del Sant Sudari de Torí (1898), Secondo Pia (1855 - 1941)

Crist Bon Pastor, església St. John Ashfield (1932)

Cap de Crist (1940) de Warner Sallman (1892 - 1968) 

Crist de Sant Joan de la Creu (1951) de Salvador Dalí (1904 - 1989)

De part vostre em diu el cor: "Busqueu la meva presència"

Nomès Jesús

Ens cal tenir una imatge de Jesús a prop per mirar-la ben sovint, per mantenir viva la nostra relació amb Ell 

Tant sols Jesús sap el que ens passa i vol i pot sanar-nos quan patim d'algun esclavatge espiritual que ens lliga al pecat, al mal i al dimoni. 

Nosaltres sols no en podem sortir, estem atrapats com en unes sorres movedisses i els esforços que podem fer no sols no ens alliberen sinó que ens hi atrapen encara més. 

La gent tampoc ens pot alliberar. Primer perquè la majoria ni se n'adona de la nostra patètica situació espiritual i si arriba a copsar que ens passa alguna cosa no ho relaciona amb el món espiritual sinó amb causes materials i humanes: malalties, transtorns mentals o perturbacions psicològiques. 

Si alguns intuïssin el component de pecat que hi ha en el desordre, tampoc serien d'ajuda. Uns quants fins o trobarien bé com "alliberament" o rebeldia, o com a gest políticament correcte, fos el que fos, com adulteri, divorci, homosexualitat i "matrimoni" gai, avortament, eutanasia, falta de pràctica religiosa o fins pèrdua de fe. Per a molts això ja els hi estaria bé, com a modern, lliure i a la moda ideològica, i n'hi hauria que no sols ho aprovarien sinó que ho aplaudirien i tot. Però fins i tot entre la gent més normal i assenyada la majoria en serien indiferents o despreocupats, pensant que no és assumpte seu i que val més no ficar-s'hi. 

I si alguns se n'adonessin i volguessin ajudar, es trobarien amb que no poden fer res per molts motius. Més ben dit, si que podrien fer alguna cosa com donar bons consells, com els de resar, anar a confessar, tornar a l'Església i als sacraments. O resar per la persona i fer-li intencions de Misses, ho sabés l'implicat o no. Això sí que començaria a funcionar, però tant sols per el recurs a Déu, perquè directament no podrien fer res útil a no ser que fossin sacerdots, però això ja pertany a l'actuació de la Santíssima Trinitat a través de les persones. Perô pel seu compte res, el diable és més fort i més astut i no deixa escapar fàcilment als qui te presos en les seves xarxes, a part que aquest enemic de Déu i de la humanitat és el gran estafador que ens ha estafat mil vegades i encara que en siguem conscients aconsegueix estafar-nos la mil i una, perquè coneix perfectament els nostres punts dèbils, els nostres moments baixos i les roderes que ja hem fet en ell camí de la vida i cada pecat que cometem és un clau més que fa més ferma la nostra presó i les nostres cadenes. Sense Jesucrist ningú pot res contra això. 

Nomès Ell pot salvar-nos. Perquè és Ell qui sap quina és la nostra situació i el nostre problema real i quina és la solució. I tant sols Ell, Crist, pot i vol salvar-nos. És Ell el qui, si el deixem actuar en les nostres vides i li donem plena llibertat per actuar en nosaltres, per l'amor que ens té i per la seva bondat ens perrdona els pecats, ens retorna l'essència i la dignitat humana perdudes, ens redimeix de l'esclavatge del diable i del pecat, ens treu de la presó on estavem culpàblement tancats, trenca les nostrres cadenes i ens fa sortir del  camí de l'Infern i ens posa de nou en el del Cel, cap al Regne i la Casa del Pare. I ho fa tant directament com amb la col·laboració de l'Esperit Sant que actua en la seva Església i en els seus ministres. 

Per poc intel·ligents i afortunats que siguem, el que hem de fer és reconeixer-ho, acceptar--ho, agrair-ho i viure-ho i a partir de la seva acció no permetre que ja res ens separi d'Ell i de la felicitat incomparable que ens ofereix i dona gratuïtament. I per no recaure mai, la solució és ben senzilla: recòrrer sempre a Ell, confiar totalment en Ell i nomès en Ell, aferrar-se a la mà estesa que ens dona per rescatar-nos i salvar-nos, i Ell ens guardarà, protegirà i mantindrà en seguretat. La tranquilitat, la pau i l'amor que ens dona estar sempre amb relació amb Ell no té res semblant en tot allò que el món pot oferir. Ja que com diu l'oració, fora de la Santíssima Trinitat tot és dolor, neguit i corrupció de mort. Amb Déu ho podem tot, sense Déu no podem res. Si tenim a Déu ho tenim tot posseïm tot allò que necessitem i desitgem, si no el tenim manquem de tot allò que ens fa falta i que ens fa feliços, perquè amb Ell ho tenim tot i sense Ell no tenim res. Fins i tot la perspectiva de la mort inevitable deixa de tenir el seu caràcter tràgic, terrible i temible, terrorífic quan és la porta infernal, i passa a ser fins tot una evolució dolça i desitjable de fer la seva voluntat divina i trobar-se amb Aquell que ens estima i a qui hem anat aptenent a estimar perquè hem experimentat la seva acció tan benèfica, bondadosa i amorosa en nosaltres, indignes pecadors miserables, que per pura gratuïtat rebem el seu do de salvació i de vida eterna feliç. 

El gran secret de la vida, i l'èxit en la mateixa, és viure sempre en gràcia de Déu, deixant que Ell vagi salvant-nos i santificant-nos. I la manera és fer i voler la seva voluntat, cosa que nomès es pot fer amb la seva ajuda, i Ell ens la dona sempre que li ho demanem - i la inspiració per fer-ho també d'Ell procedeix - o senzillament li ho permetem. El recentment canonintzar St. Carlo Acutis (1991 - 2006) deia amb tota la raó que el secret de la santedat és molt senzill i que ser sant és molt fàcil: "Es tracta d'aixecar la vista vers Déu". És a dir que en les temptacions, els problemes i dificultats i en totes les decisions de la vida, mirar a Jesucrist, buscant el seu rostre i implorant així la seva presència i la connexió amb Ell. Això és necessari i suficient i es tracta just d'això, ni més ni menys.