Al llarg dels dos mil·lennis des del naixement de l'Església amb la Pentecosta i el do de l'Esperit Sant, que es compliran exactament els propers anys 2030 o 2033, segons les úniques dates possibles per la crucifixió de Nostre Senyor Jesucrist, que són el 7 d'abril de l'any 30 o bé el 3 d'abril del 33 (1), els cristians han recorregut no sols a pregar a la Santíssima Trinitat divina, sinó també a buscar la intercessió davant d'ella. Es resa al Pare, al Fill, és a dir a Jesucrist (2), i a l'Esperit Sant, però també s'ha buscat la mediació de la Verge Maria, Mare de Déu, dels àngels i dels sants, sobretot en el principi els màrtirs, que havien demostrat la seva fe fins a acceptar la mort per ella i per tant la seva santedat.
Tots els sants preguen i intercedeixen per nosaltres des del Cel i podem recòrrer a ells sempre que ho necesitem per algun motiu espiritual o temporal, per tal que presentin les nostres súpliques davant Déu, amb el convenciment de que Ell els hi ho concedirà tant pels seus mèrits com per la humilitat del suplicant. I des de ben aviat es va veure que es podia pregar a determinats sants per unes causes o per altres, i que aquesta creença hagi persistit al llarg dels 20 segles de la Història de l'Església mostra que està fonamentada.
Es més, a part de Jesús i de Maria, hi ha uns sants, començant per Sant Josep, l'altre membre de la Sagrada Família i el més gran de tots els sants desprès de la Mare de Déu, que han tingut la fama de no fallar mai en la resposta a les peticions que se'ls hi fan, és a dir que Déu els hi concedeix tot allò que li demanen per algú que ha recorregut a ells, sempre naturalment que sigui bó i segons la voluntat de Déu. O que en alguns casos per ells obtenim també miracles i providències que si no poden ser les demanades, per no ser-nos convenients, són millors i més adequades en relació al problema o dificultad. Però que no queden mai desateses. Per això se'ls invoca sobretot per a situacions molt greus, desesperades o aparentment impossibles i sempre s'obté la solució.
El primer és Sant Josep (s. I aC - c. 20)
Santa Teresa de Jesús deia d'ell "el sant que no li havia fallat mai" en les seves peticions.
El segon, Sant Judes Tadeu (c. 10 - c. 65)
Segons la tradició, el mateix Crist es va aparèixer a una santa a principis de l'Edat Mitjana i li va dir que veia que pocs resaven a Judes Tadeu, probablement per la coincidència del seu nom amb Judes, i que volia que a ell també es recorrís com a als altres apòstols i que per això el faria el patró de les causes impossibles. I des de llavors ha tingut molta devoció, especialment encomanant-li problemes sense solució, que troben auxili a través seu.
Sant Antoni de Pàdua (1195 - 1231)
Va tenir el do de portar el Nen Jesús als braços i va fer molts miracles en vida i molts més des del Cel i té molta devoció popular entre els fidels, que recorren a ell en moments crítics i desprès li agraeixen el resultat de la seva intercessió.
Santa Rita de Càssia (1381 - 1457)
Una altre gran santa dels impossibles, de gran devoció entre els creients i que segons es diu, tampoc falla mai quan a ella es recotre perquè intercedeixi davant Déu.
I Sant Charbel Makhlouf (1828 - 1898), sant maronita del Líban.
De miracles espectaculars tant en vida com des del Cel, és el sant amb més miracles documentats, vora 40 000, i els fa com en vida no nomès per catòlics sinó també per altres cristians, musulmans, jueus i d'altres religions i fins a ateus, si amb fe recorren a ell.
I és que Déu no els hi nega res en el Cel perquè ells no li van negar res a la Terra.
.jpg)