Les 3 vides succesives de l'ésser humà

Els éssers humans, homes i dones, tenim 3 vides diferents consecutives. 

Dues d'elles, les dues primeres són temporals i s'acaben, perquè s'han d'acabar, però la tercera és la definiiva i inesgotable; el problema és que molta gent confon la segona vida, que a diferència de la primera s'allarga relativament, amb la tercera, la ja per sempre, i aquesta confusió és un error terrible i, per les conseqüències, tràgic. I des de cada nova vida podem contemplar, i entendre, l'anterior, però no a l'inrevès. Tres vides que són una vida i una vida que són tres vides. 

1ª vida humana. La prenatal en el si de la mare, on ens comencem a formar en un ambient de seguretat i de vida unitiva, compartida, amb la nostra mare. La duració estàndar són uns 9 mesos a partir de la comcepció.

El part. Trauma del pas de la 1ª a una 2ª vida ben diferent, separada, individual, en un món ple de perills en el que al principi s'hi sobreviu per l'amor de la mare, la protecció del pare i el caliu d'una família i ima llar. És un pas necessari, perquè la vida prenatal no es pot perllongar indefinidament per la seva naturalesa i pel fet que l'ésser humà necessita més espai, més activitat i una creixent individualitat pel desenvolupament físic, mental, social i espiritual. 

2ª vida humana. La postnatal, la que anomenem i considerem "vida" oblidant-nos de la primera i sobretot si no tenim en compte la tercera. És "la vida", humana. terrena i  també temporal, perquè no es pot perllongar indefinidament, ni seria convenient ni desitjable, i perquè segueix essent una vida de formació, tot i que per alguns sigui considerada la única i per tant la última, i en ocasions també ni que sigui de forma inconscient se la considera la primera, obviant tota la vida gestant prèvia. La seva duració estàndar són uns 70s anys o els més forts uns 80s, és a dir una setantena o una vuitantena, però hi ha moltes diferències individuals, perquè és un món de riscos amb accidents i malalties i altres problemes, com crims i guerres.  

La mort. Trauma del pas de la 2ª a la 3ª vida, la definitiva i il·limitada, que depèn molt de la nostra conducta i formació en la segona. No la coneixem com serà com tampoc els encara nonats tenen cap idea de la seva següent vida. Però com en la segona vida ja comencem a ser conscients, intel·ligents, informats, lliures i amb personalitat pròpia formada pels nostres pensaments i sentiments i per les nostres experiències, vivències i sobretot decisions, Déu, el nostre Creador i el que ha iniciat i manté en funcionament l'Univers i to el que en ell hi ha, ens ha revelat l'existència de la 3ª vida en la que hem d'escollir quin destí volem i per tant obrar en conseqüència ja aquí en la segona. Perquè igual que amb el part s'acaba per sempre la gestació en l'interior del si matern, amb la mort s'acaba de lliure formació individual i per tant la possibilitat de canvis, i s'entra en un estat permanent, l'eternitat.

3ª vida humana. La postmortal, en la que a diferència de la 1ª en que tot ens ve donat per l'entrada en la 2ª, cal haver escollit voluntàriament com la volem viure. Hi ha dues opcions: amb Déu, és a dir amb el bé, la bondat, l'amor, la felicitat, la veritat, la saviesa, la pau i la llum i en companyia dels éssers celestials, àngels i sants, o pel contrari sense Déu, és a dir una eternitat sense tot l'anterior, en un món separat i allunyat del diví, per tant un món de mal, maldat, odi, desgràcia, mentida, ignorància, dolor i foscor, en la companyia del diable, els dimonis i tots els altres humans en la mateixa situació. És a dir el Cel, la salvació i la glòria com un destí i l'Infern, la condemnació i els turments, entre els quals el més gran i terrible, terrorífic, és el de no conèixer mai Déu, i per tant viure per sempre en una presó espiritual, total i absoluta, i en la depressió espiritual, plena de retrets, per haver fet aquesta tria i no haver volgut ni permès deixar-se salvar per Déu, que vol salvar a totes les seves criatures però en respecta la llibertat, perquè Déu sempre proposa i no s'imposa.. Perquè per accedir a la 3ª vida bona i feliç cal no sols desitjar-la sinó deixar-se guiar, acompnyar i protegir per Jesucrist, Déu fet home que va morir per salvar-nos i redimir-nos i va ressuscitar i ascendir al Cel per tal que nosaltres pogussim fer-ho, i accedir al perdó, la salvació i la santificació de l'Esperit Sant que actúa sobretot en l'Església universal, és a dir la catòlica. L'Esperit Sant ens va modelant a Jesucrist i aquest és l'únic camí, la única veritat i la única vida que condueix al Pare. 

I com que aquesta 3ª vida sí que és la última i per sempre, cal acomplir amb èxit aquesta trajectòria vital cap a una vida definitiva i infinita exitosa, feliç i plena, cosa que igual que en la 1ª vida depenem de la mare i en la 2ª dels pares, família, amics i gent benevolent, en la 3ª per estar amb la Santíssima Trinitat hem d'haver començat a viure-hi ja en la 2ª vida, perquè per assolir l'èxit i la felicitat definitiva i eterna depenem del tot de Déu i nomès d'Ell. Tinguem-hi una relació autèntica i sincera i anem-nos acostumant ja en la vida terrenal a la seva presència, companyia i amor!