La santedat, allò més alt i valuós en les possibilitats humanes, s'ha definit de diverses maneres. És acceptar i agraïr l'amor que Déu ens té, viure'l i repartir-lo també, estimant a Déu directament i també en els nostres germans. És viure en gràcia de Déu i deixar que l'Esperit Sant ens vagi configurant al model de Crist, de manera que al moment de la mort poguem anar directament al Cel. És transparentar a Déu i ser instrument seu, de manera que el deixem actuar a travès nostre. És estar ben units a Jesucrist, i recòrrer a Ell en les temptacions i dificultats, ja que sense Ell res no podem i amb Ell ho podem tot. És deixar que Déu mateix ens guiï, ens consoli, sigui el nostre refugi i ens doni forces, confiant plenament en la seva Providència, de forma que poguem viure virtuts heroïques i veure miracles divins en la nostra vida. La santedat, el millor de tot en la vida humana, és tot això i moltes coses més.
.jpg) |
| Sant Enric d'Ossó (1840 - 1896). Els sants són alegres i feliços, perquè estan amb la font de tota alegria i felicitat veritable, que és Déu, i anticipen ja en aquest món la vida futura. |
Però hi ha una definició concisa i molt encertada: "La santedat és l'alegria de fer la voluntat de Déu" o també "l'alegria en fer la voluntat de Déu". I amb això n'hi ha prou, perquè ho resumeix tot.
