Una selecció d'historiadors i de les seves obres

Anant a les fonts, i mirant de trobar el millor: 

El triomf del Cristianisme sobre el paganisme (1585) de Tommaso Laureti (1530 - 1602), una imatge del
fet més important, decisiu i central de tota la Història de la Humanitat, que estableix un abans i  un desprès 

La Bíblia, ja en l'Antic Testament, té informacions històriques molt valuoses, que abarquen molts segles. Quant als autors individuals, una selecció dels millors, sobretot dels primers temps: 

Herodot (484 - 425 aC) - Històries (440 aC)

Tucídides (460 - 400 aC) - Història de la guerra del Peloponès (finals s. V aC) 

Polibi (200 - 118 aC) - Històries (s. II aC) 

Sima Qian (145 - 86 aC) - Memòries històriques (91 aC)

St. Lluc (8 - 92) - Evangeli (c. 60) i Fets dels Apòstols (65)

St. Joan (+ 100) - Apocalipsi (95)* 

Tàcit (55 - 120) -  Germania (98), Agrícola (100), Històries (110), Annals (112) 

Eusebi (262 - 339) - Història eclesiàstica (324) 

Sant Agustí (354 - 430) - Confessions (398), La Ciutat de Déu (426)

Desprès es faria molt llarg i extens, però basti a dir que la Història de l'Església, amb les seves diverses obres segons els autors, és molt interessant perquè abarca els últims dos mil anys i en la majoria dels segles en primer termini, primer en la història europea, desprès en l'occidental i finalment en la mundial. I a més cal tenir en compte l'Era Cristiana, ara en vigor arreu del món igual que el calendari gregorià, que està centrada en Jesucrist i divideix el temps i els anys en abans de Crist i desprès de Crist. 

* En aquest cas, més místic i profètic, però profund intèrpret del present i historiador transcendent del futur final

Manamens, avisos i consells divins

"Què és la veritat?" li va preguntar Pilat a Nostre Senyor Jesucrist, sense adonar-se'm que la tenia davant.

Déu és la Veritat i se'ns ha revelat progressivament en l'Antic Testament i plenament i del tot amb el seu Fill Jesús i tot el recollit en el Nou Testament. 

Altres camins cap a la veritat són la intel·ligència i la raó, que també són dons divins envers els homes, i que ens aproximen a la realitat mitjançant les maremàtiques, la lògica, la ciència... Perquè una de les definicions de la veritat és "la concordància del pensament i la paraula amb la realitat"

Aquí es poden citar algunes observacions divines, humanament expressades, que ens poden ajudar molt i que convenen a tothom però particularment a determinats col·lectius o persones: 

"Jo estaré amb vosaltres dia rera dia fins a la fi del món" (1), "Que tots siguin u, com el Pare i Jo som Ú", "Per tal que hi hagi un sol ramat i un sol Pastor", "Això és el meu Cos, aquest és el calze de la meva Sang" (2), "Tu ets Pere i sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església" i "Et donaré les claus del Regne del Cel i les portes de l'Infern no prevaldrán", "Pastura les meves ovelles" ...cal prendre's aquestes afirmacions seriosament per tal de no desviar-se de la voluntat de Déu. 

Feliç qui com Maria escolta la ^Paraula de Déu i la guarda

"Des d'ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Senyor obra en mi meravelles" (3) i "Mare, aquí tens el teu fill, fill aquí tens la teva Mare", testament espiritual de Jesucrist a la Creu, donant a la seva pròpia Mare com a mare no sols de St. Joan, el seu deixeble més estimat i l'únic amb ella al peu de la Creu al Calvari, sinó dels seus seguidors i especialment dels més apreciats, els preferits. I Maria diu "Feu tot el que Ell us digui", perquè Maria ens porta a Jesús però Jesús també ens diu que anem a Maria, que amb la seva intercessió maternal fins i tot va fer qur Jesús avamcés la seva hora de manifestar-se, i des del Cel, assumpta en cos i ànima i coronada Reina del Cel i Senyora dels Àngels (4), segueix essent la nostra defensora i intercessora i per voluntat de Déu la mtjancera de totes les gràcies divines-

"Qui mira a una dona per desitjar-la ja ha adulterat el seu cor amb ella", adreçada als homes i especialment als joves i als casats o en parella com a promesos i futurs esposos (5).

"Que el teu sí sigui si i el teu no sigui no, tot l'altre prové del Maligne" (6), adreçat a tots però particularment útil per les dones.

"No podeu servir a Déu i a les riqueses" i "Què difícil és que un ric entri al Regne del Cel" (7), indicant el perill que corren els milionaris tant admirats pel comú de la gent i fins per alguna visió religiosa particular.

I se'n poden trobar moltes altres així, directament relacionades amb la manera humana de pensar i sentir, de fer i de relacionar-se amb els altres i sobretot amb Déu.

(1) Jesús no va dir que a partir de tres segles  s'apartaria i que romandria eclipsat fins que mil·leni i mig desprès de la seva Pasqua per fi una sèrie de persones el tornessin a recuperar i l'entenguessin bé. Malauradament, per disputes doctrinals i culturals o històriques, hi va haver separacions de la unitat amb la Gran Església i els successors de St. Pere a partir de la no aceptació de les decisions dels concilis de 431 i 451, així com el 1054 i a partir deñ 1517, i això és un escàndol que contradiu les demandes divines i la seva voluntat d'unitat i pau entre els seus seguidors.

(2) Els qui diuen que l'Eucaristia és nomès un símbol, un record i una commemoració, no sols contradiuen allò que diu clarament Jesus sinó que a més el que afirmen és que no tenen l'Esperit Sant, perquè amb Ell la consagració es fa realitat.

(3) Això la Verge Maria, la Mare de Déu, ho va dir per inspiració divina ren eñ Magnificat, la seva resposta a Sta. Elisabet en la seva visita, que va ser també la primera trobada dels encara nonats Joan Baptista, el precursor, de 6 mesos de gestació i de Jesís, el  recent concebut Messies i Fill de Déu que havia de venir al món per salvarr-nos i queva poder fer-ho pel "Sí" de Maria al pla de Déu que se li va anunciar per l'arcàngel Gabriel.  Ella ho va proclamar per inspiració de l'Esperit Sant i per la seva fe total en Déu. En aquell moment s'havia de tenir moltíssima fe per afirmat-ho, i  també es necessitava una fe a tota prova per recollir-ho i escriure-ho per part de l'evangelista St. Lluc. Ara nosaltres no necessitem gaire fe per acceptar-ho perqu`è tenim l'evidència de que dueant 2 000 anys en totes les generacions se lo ha dit benaurada a la Verge i cada cop més gent arrei del món, complint així la afirmació joiosa de Maria i també la d'Elisabet: "Feliç tu que has cregut, allò que el Senyor t'ha fet saber es complirà"

(4) El llibre de l'Appcalipsi, que parla del prodigi en el Cel d'una dona vestida del Sol, amb la Lluna als seus peus i una corona de 12 estrelles, imatge de Maria, i que tot just a continuació hi contrapossa un drac roig que vol atacar a la dona celestial i des del seu naixement busca matar el Nen, inspirant a Herodes a intentar-ho. i que amb un cop de cua arrosega amb ell una tercera part dels astres, mentre la gran majoria romanen fidels en el Cel, ens indica quina va ser la prova dels àngels: Déu els va informar del seu propòsit d'encarnar-se en Jesús i d'honorar-los al màxim a Ell i a la seva Mare: la humanitat de Jesús entraria en la mateixa Trinnitat, Déu Fill fet el Fill de Déu, i Maria seria possada per sobre de tots els Cors angèlics, sols per sota de la Trinitat en la jerarquia celest. La majoria dels àngels van accptar i de bon grat aquesta decissió com a voluntat divina i s'hi van adherir joiiosament, però una minoria es va rebel·lar per orgull, començant pel més perfecte i de més alta jerarquia, Llucifer, negant-se a acceptar-ho per considerar que ells, éssers espirituals, no podien estar per sota d'éssers materials, amb totes les miisèries de la matèria i es van separar i allunyar de Déu, preferint-se per supèrbia a ells mateixos i la seva manera de veure i decissió i es van trobar caiguts a l'Infern, allà on no s'obeeix ni s'estima a Déu i tot és mal, corrupció, dolor i sofriment. Per això el diable i els dimonis tenen uns especials gelos, enveja, ràbia i odi als éssers humans en general, causa  segons ells de la seva  caiguda i tan benvolguts de Déu. I la màxima confrontació no és entre Déu i ells, ja que no són cap rival conra Ell ni poden res, sinó amb Maria, la Verge i Mare de Déu, la Puríssima i Immaculada, concebuda sense peca original i sense el més mínim pecat o falta en la sevva vida, model alhora de l'Església i del veritable creient, "que escolta la Paraula de Déu i la guarda". Ja en el Protoevangeli del llibre del Gènesi Déu li diu a la serp "Posaré enemistat entre la dona i tu, tu intentaras mossear-li el taló i Ella t'esclafarà el cap amb el seu peu". 

(5) Vol dir això que cal anar pel carrer mirant el cel o amb la vista baixa cap a terra? Decididament no, i per entendre-ho bé cal distingir entre "veure", que és normal i fins necessari, i "mirar", que implica una intecionalitat i voluntat conscient, i sobretot fixar-se en el punt més important, "per desitjar-la", que és el que ho relaciona amb l'adultteri.

(6) És una exigència de simceritat i senzillesa, evitant en la mesura del possible la ironia, el fingiment. la psicologia inversa i el "a l'inrevès t'ho dic perquè m'entenguis", que poden semblar simples jocs mentals, verbals i socials, però amb els que ja comença la mentida. la falsedat i la hipocresia. 

(7) Això enra en conrradicció amb la consideració social extesa de "tant tens, tant vals", l'aspiració aguanyar molts diners i a fer-se ben ric per poder fer sempre la pròpia voluntat, que ja de per si és l'essència del pecat, ja que es possa per sobre de la voluntat de Déu i es desconfia de la Divina Providència i es vol ser un mateix i les seves possessions la seguretat i la raó de viure. Com fa una dita "El diner és un bon servent, però un amo molt dolent"

Grans científics catòlics

Compartint amb els altres l'avantsala de l'eternitat... 

Grans catòlics que canviaren el món, quasi tots ells creients i practicants: 

Fibonacci (1170 - 1250) 

Sant Albert Magne (1193 - 1280), bisbe

Roger Bacon (1214 - 1292) 

Jean Buridan (1301 - 1362)

Nicole Oresme (1320 - 1382) 

Nicolau de Cusa (1401 - 1464), cardenal 

Nicolau Copèrnic (1473 - 1543), canonge, va rebre ordres menors 

Georgius Agricola (1494 - 1555)

Jean Fernel (1497 - 1558)  

Andreas Vesalius (1514 - 1564)

Gabriele Falloppio (1522 - 1562), sacerdot 

Hieronymus Fabricius (1537 - 1619) 

Christoph Clavius (1538 - 1612), jesuïta 

Galileo Galilei (1564 - 1642)*

Christoph Scheiner (1573 - 1650), jesuïta 

Jan Baptist van Helmont (1579 - 1644) 

Marin Mersenne (1588 - 1648), monjo 

Pierre Gassendi (1592 - 1655), sacerdot 

René Descartes (1596 - 1650) 

Giovanni Battista Riccioli (1598 - 1671), jesuïta

Pierre de Fermat (1601 - 1665) 

Evangelista Torricelli (1608 - 1647) 

Francesco Grimaldi (1618 - 1663), jesuïta

Blaise Pascal (1623 - 1662), molt devot

Giovanni Domenico Cassini (1625 - 1712) 

Marcello Malpighi (1628 - 1694)

Nicolau Steno (1638 - 1686), bisbe i beat 

Buffon (1707  - 1788) 

Laura Bassi (1711 - 1778) 

Rudjer Boscovic (1711 - 1787)

Maria Gaetana Agnesi (1718 - 1799) 

Lazzaro Spallanzani (1729 - 1799), sacerdot 

José Celestino Mutis (1732 - 1808), sacerdot 

Charles Augustin de Coulomb (1736 - 1806)

Joseph Louis Lagrange (1736 - 1813) 

Luigi Galvani (1737 - 1798), molt devot**

Antoine Laurent Lavoisier (1743 - 1794) 

René-Just Haüy (1743 - 1822), sacerdot  

Jean Baptiste Lamarck (1744 - 1829) 

Alessandro Volta (1745 - 1827), molt devot

Giuseppe Piazzi (1746 - 1826), sacerdot 

Jean Baptiste Biot (1774 - 1862) 

Andre Marie Ampère (1775 - 1836), molt devot

Amedeo Avogadro (1776 - 1856)  

René Laennec (1781 - 1826) 

Bernard Bolzano (1781 - 1848), sacerdot   

Michel Eugène Chevreul (1786 - 1889)

Joseph von Fraunhofer (1787 - 1826)  

Augustin Jean Fresnel (1788 - 1827) 

Augustin Louis Cauchy (1789 - 1857), molt devot  

Jean François Champollion (1790 - 1832) 

Gustave Gaspard de Coriolis (1792 - 1843)

Jean Baptiste Dumas (1800 - 1884) 

Chrisian Doppler (1803 - 1853) 

Louis Braille (1809 - 1852), molt devot 

Urbain Le Verrier (1811 - 1877) 

Ignaz Semmelweis (1818 - 1865)

Angelo Secchi (1818 - 1878), sacerdot 

Léon Foucault (1819 - 1868) 

Hyppolite Fizeau (1819 - 1896) 

Édouard Roche (1820 - 1883) 

Gregor Mendel (1822 - 1884), monjo 

Louis Pasteur (1822 - 1895), molt devot

Charles Hermite (1822 - 1901)  

Juan Carlos Finlay (1833 - 1915) 

Josef Stefan (1835 - 1893) 

Giuseppe Mercalli (1850 - 1914), sacerdot 

Henry Louis Le Châtelier (1850 - 1936) 

Antoine Henri Becquerel (1852 - 1908) 

Paul Sabatier (1854 - 1941) 

Pierre Duuhem (1861 - 1916) 

Charles Nicolle (1866 - 1936) 

Karl Landsteiner (1868 - 1943), convertit

Maria Montessori (1870 - 1952) 

Victor Grignard (1871 - 1935) 

Alexis Carrel (1873 - 1944), convertit  

Henri Breuil (1877 - 1961), sacerdot 

Julius Nieuwland (1878 - 1936), sacerdot 

Victor Hess (1883 - 1964) 

Peter Debye (1884 - 1966) 

Georges Lemaître (1894 - 1966), sacerdot 

John von Neumann (1903 - 1957)***

John Eccles (1903 - 1997) 

André Lichnerowicz (1915 - 1998) 

Clemens Roothaan (1918 - 2019) 

Clyde Cowan (1919 - 1974) 

Jérôme Lejeune (1926 - 1994)

Nicola Cabbibo (1935 - 2010) 

Quasi tota la ciència moderna actual ve d'ells o almenys els hi deu molt. 

Estiguem-lis reconeguts, a ells i sobretot a la seva fe, mirant de fer-la nostra si encara no ho és 

* Les seves cartes privades a la seva neboda mostren que va ser un catòlic convençut tota la seva vida, tant abans com durant i desprès del seu segon judici

** Fervorosos, practicants de Missa i comunió diària i/o que van perdre oportunitats per fer pública i defensar la seva fe

*** Desprès d'haver anat considerant durant anys i essent un dels homes més intel·ligents del segle XX, en el seu llit de mort va fer cridar un sacerdot catòlic per tal que el bategès i li donés els altres sacraments

Visions del món, segons els caràcters

Compartint amb els altres l'avantsala de l'eternitat... Com veuen el món, els diversos caràcters:

- Tipus 1 

De sterrennacht (1889) - Van Gogh 

Pertanyen a aquesta categoria també Les llances (1634) i Les Menines (1656) de Velázquez. 

- Tipus 2 

El entierro del conde de Orgaz (1588) d'El Greco

 

També La Divina Comèdia de Dant 

- Tipus 3

La llibertat guiant el poble (1830) d'Eugène Delacroix

També són d'aquest tipus Robespierre, Talleyrand, Comte, Marx, Lenin...

- Tipus 4  

A les curses al camp (1869) d'Edgar Degas 

Una altra obra representativa és El caminant sobre un mar de núvols (1818) de C.D. Friedrich 

- Tipus 5 

L'Escola d'Atenes (1511) - Rafael 

I obres com La Pietat (1499) i La Creació d'Adam (1511) de Miquel Àngel

- Tipus 6

Autoretrat (1500) - Albrecht Dürer 

En aquest tipus són representatives també El rai de la Medusa (1819) de Géricault, i L'illa dels morts (1880) de Böcklin 

- Tipus 7

La Gioconda o Mona Lisa (1515) -  Leonardo da Vinci

S'hi pot afegir com a emblemàtica del tipus El gronxador (1767) de Fragonard 

- Tipus 8

D'on venim? Qui som? On anem? (1898) - Gauguin 

Pertanyen a aquest tipus també tant Murillo, amb les seves obres religioses, celestials i delicades, com Valdés Leal i Goya amb les seves terrenals, dures i macabres. 

Aquestes obres em sembla que exemplifiquen bé les diverses cosmovisions humanes. 

Una bona definició de santedat

La santedat, allò més alt i valuós en les possibilitats humanes, s'ha definit de diverses maneres. És acceptar i agraïr l'amor que Déu ens té, viure'l i repartir-lo també, estimant a Déu directament i també en els nostres germans. És viure en gràcia de Déu i deixar que l'Esperit Sant ens vagi configurant al model de Crist, de manera que al moment de la mort poguem anar directament al Cel. És transparentar a Déu i ser instrument seu, de manera que el deixem actuar a travès nostre. És estar ben units a Jesucrist, i recòrrer a Ell en les temptacions i dificultats, ja que sense Ell res no podem i amb Ell ho podem tot. És deixar que Déu mateix ens guiï, ens consoli, sigui el nostre refugi i ens doni forces, confiant plenament en la seva Providència, de forma que poguem viure virtuts heroïques i veure miracles divins en la nostra vida. La santedat, el millor de tot en la vida humana, és tot això i moltes coses més.

Sant Enric d'Ossó (1840 - 1896). Els sants són alegres i feliços, perquè estan amb la
font de tota alegria i felicitat veritable, que és Déu, i anticipen ja en aquest món la vida futura.

Però hi ha una definició concisa i molt encertada: "La santedat és l'alegria de fer la voluntat de Déu" o també "l'alegria en fer la voluntat de Déu". I amb això n'hi ha prou, perquè ho resumeix tot.