Manamens, avisos i consells divins

"Què és la veritat?" li va preguntar Pilat a Nostre Senyor Jesucrist, sense adonar-se'm que la tenia davant.

Déu és la Veritat i se'ns ha revelat progressivament en l'Antic Testament i plenament i del tot amb el seu Fill Jesús i tot el recollit en el Nou Testament. 

Altres camins cap a la veritat són la intel·ligència i la raó, que també són dons divins envers els homes, i que ens aproximen a la realitat mitjançant les maremàtiques, la lògica, la ciència... Perquè una de les definicions de la veritat és "la concordància del pensament i la paraula amb la realitat"

Aquí es poden citar algunes observacions divines, humanament expressades, que ens poden ajudar molt i que convenen a tothom però particularment a determinats col·lectius o persones: 

"Jo estaré amb vosaltres dia rera dia fins a la fi del món" (1), "Que tots siguin u, com el Pare i Jo som Ú", "Per tal que hi hagi un sol ramat i un sol Pastor", "Això és el meu Cos, aquest és el calze de la meva Sang" (2), "Tu ets Pere i sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església" i "Et donaré les claus del Regne del Cel i les portes de l'Infern no prevaldrán", "Pastura les meves ovelles" ...cal prendre's aquestes afirmacions seriosament per tal de no desviar-se de la voluntat de Déu. 

Feliç qui com Maria escolta la ^Paraula de Déu i la guarda

"Des d'ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Senyor obra en mi meravelles" (3) i "Mare, aquí tens el teu fill, fill aquí tens la teva Mare", testament espiritual de Jesucrist a la Creu, donant a la seva pròpia Mare com a mare no sols de St. Joan, el seu deixeble més estimat i l'únic amb ella al peu de la Creu al Calvari, sinó dels seus seguidors i especialment dels més apreciats, els preferits. I Maria diu "Feu tot el que Ell us digui", perquè Maria ens porta a Jesús però Jesús també ens diu que anem a Maria, que amb la seva intercessió maternal fins i tot va fer qur Jesús avamcés la seva hora de manifestar-se, i des del Cel, assumpta en cos i ànima i coronada Reina del Cel i Senyora dels Àngels (4), segueix essent la nostra defensora i intercessora i per voluntat de Déu la mtjancera de totes les gràcies divines-

"Qui mira a una dona per desitjar-la ja ha adulterat el seu cor amb ella", adreçada als homes i especialment als joves i als casats o en parella com a promesos i futurs esposos (5).

"Que el teu sí sigui si i el teu no sigui no, tot l'altre prové del Maligne" (6), adreçat a tots però particularment útil per les dones.

"No podeu servir a Déu i a les riqueses" i "Què difícil és que un ric entri al Regne del Cel" (7), indicant el perill que corren els milionaris tant admirats pel comú de la gent i fins per alguna visió religiosa particular.

I se'n poden trobar moltes altres així, directament relacionades amb la manera humana de pensar i sentir, de fer i de relacionar-se amb els altres i sobretot amb Déu.

(1) Jesús no va dir que a partir de tres segles  s'apartaria i que romandria eclipsat fins que mil·leni i mig desprès de la seva Pasqua per fi una sèrie de persones el tornessin a recuperar i l'entenguessin bé. Malauradament, per disputes doctrinals i culturals o històriques, hi va haver separacions de la unitat amb la Gran Església i els successors de St. Pere a partir de la no aceptació de les decisions dels concilis de 431 i 451, així com el 1054 i a partir deñ 1517, i això és un escàndol que contradiu les demandes divines i la seva voluntat d'unitat i pau entre els seus seguidors.

(2) Els qui diuen que l'Eucaristia és nomès un símbol, un record i una commemoració, no sols contradiuen allò que diu clarament Jesus sinó que a més el que afirmen és que no tenen l'Esperit Sant, perquè amb Ell la consagració es fa realitat.

(3) Això la Verge Maria, la Mare de Déu, ho va dir per inspiració divina ren eñ Magnificat, la seva resposta a Sta. Elisabet en la seva visita, que va ser també la primera trobada dels encara nonats Joan Baptista, el precursor, de 6 mesos de gestació i de Jesís, el  recent concebut Messies i Fill de Déu que havia de venir al món per salvarr-nos i queva poder fer-ho pel "Sí" de Maria al pla de Déu que se li va anunciar per l'arcàngel Gabriel.  Ella ho va proclamar per inspiració de l'Esperit Sant i per la seva fe total en Déu. En aquell moment s'havia de tenir moltíssima fe per afirmat-ho, i  també es necessitava una fe a tota prova per recollir-ho i escriure-ho per part de l'evangelista St. Lluc. Ara nosaltres no necessitem gaire fe per acceptar-ho perqu`è tenim l'evidència de que dueant 2 000 anys en totes les generacions se lo ha dit benaurada a la Verge i cada cop més gent arrei del món, complint així la afirmació joiosa de Maria i també la d'Elisabet: "Feliç tu que has cregut, allò que el Senyor t'ha fet saber es complirà"

(4) El llibre de l'Appcalipsi, que parla del prodigi en el Cel d'una dona vestida del Sol, amb la Lluna als seus peus i una corona de 12 estrelles, imatge de Maria, i que tot just a continuació hi contrapossa un drac roig que vol atacar a la dona celestial i des del seu naixement busca matar el Nen, inspirant a Herodes a intentar-ho. i que amb un cop de cua arrosega amb ell una tercera part dels astres, mentre la gran majoria romanen fidels en el Cel, ens indica quina va ser la prova dels àngels: Déu els va informar del seu propòsit d'encarnar-se en Jesús i d'honorar-los al màxim a Ell i a la seva Mare: la humanitat de Jesús entraria en la mateixa Trinnitat, Déu Fill fet el Fill de Déu, i Maria seria possada per sobre de tots els Cors angèlics, sols per sota de la Trinitat en la jerarquia celest. La majoria dels àngels van accptar i de bon grat aquesta decissió com a voluntat divina i s'hi van adherir joiiosament, però una minoria es va rebel·lar per orgull, començant pel més perfecte i de més alta jerarquia, Llucifer, negant-se a acceptar-ho per considerar que ells, éssers espirituals, no podien estar per sota d'éssers materials, amb totes les miisèries de la matèria i es van separar i allunyar de Déu, preferint-se per supèrbia a ells mateixos i la seva manera de veure i decissió i es van trobar caiguts a l'Infern, allà on no s'obeeix ni s'estima a Déu i tot és mal, corrupció, dolor i sofriment. Per això el diable i els dimonis tenen uns especials gelos, enveja, ràbia i odi als éssers humans en general, causa  segons ells de la seva  caiguda i tan benvolguts de Déu. I la màxima confrontació no és entre Déu i ells, ja que no són cap rival conra Ell ni poden res, sinó amb Maria, la Verge i Mare de Déu, la Puríssima i Immaculada, concebuda sense peca original i sense el més mínim pecat o falta en la sevva vida, model alhora de l'Església i del veritable creient, "que escolta la Paraula de Déu i la guarda". Ja en el Protoevangeli del llibre del Gènesi Déu li diu a la serp "Posaré enemistat entre la dona i tu, tu intentaras mossear-li el taló i Ella t'esclafarà el cap amb el seu peu". 

(5) Vol dir això que cal anar pel carrer mirant el cel o amb la vista baixa cap a terra? Decididament no, i per entendre-ho bé cal distingir entre "veure", que és normal i fins necessari, i "mirar", que implica una intecionalitat i voluntat conscient, i sobretot fixar-se en el punt més important, "per desitjar-la", que és el que ho relaciona amb l'adultteri.

(6) És una exigència de simceritat i senzillesa, evitant en la mesura del possible la ironia, el fingiment. la psicologia inversa i el "a l'inrevès t'ho dic perquè m'entenguis", que poden semblar simples jocs mentals, verbals i socials, però amb els que ja comença la mentida. la falsedat i la hipocresia. 

(7) Això enra en conrradicció amb la consideració social extesa de "tant tens, tant vals", l'aspiració aguanyar molts diners i a fer-se ben ric per poder fer sempre la pròpia voluntat, que ja de per si és l'essència del pecat, ja que es possa per sobre de la voluntat de Déu i es desconfia de la Divina Providència i es vol ser un mateix i les seves possessions la seguretat i la raó de viure. Com fa una dita "El diner és un bon servent, però un amo molt dolent"