El pla de Déu: home, dona i família vivint l'amor

En el llibre del Gènesi, el primer de l'Antic Testament i per tant de tota la Bíblia, hi ha l'afirmació que Déu va crear els éssers humans a la seva imatge i semblança: "home i dona els creà". El relat diu que la primera dona, Eva, va ser feta per Déu d'una costella del primer home, Adam, i aquí hi ha un símbol molt important, no sols vol dir del mateix carn i ossos, sinó del més proper al cor, en els dos sentits anatòmic i bíblic com a seu del més íntim, i encara més d'allò que protegeix els òrgans més vitals, el cor i els pulmons, i així fa possible i defensa l'existència física i la vida biològica. Una igualtat total i unes funcions essencials de companyia i d'ajuda mútua. Avui dia diríem de la mateixa genètica i necessariament complementaris en la reproducció sexual, i no sols això sinó també en la relació humana més íntima, en  la criança i educació dels fills i en la socialització amb els altres i la construcció de la societat. Homes i dones estan fets els uns pels altres, tan físicament com psíquicament, i per a l'edificació de la comunitat, però sobretot estan fets per a l'amor: l'amor més gran a Déu, el seu Creador, Senyor i Benefactor, que els estima infinitament, i l'amor entre ells, a la seva família, als seus amics, companys i veïns i a tothom, un amor que en diversos graus s'estén fins i tot més enllà de la Humanitat i abasta tota la Creació. Hi ha una jerarquia en la intensitat de l'amor, però aquest és universal, perquè Déu és Amor. El sentit de la vida i allò més alt, gran i important per a tots els humans és estimar, el seu cor té que està encés per l'amor, és a dir ha de ser lluminós i ardent, cap a Déu i cap els altres. 

Home i dona adorant junts a Déu 

A l'Evangeli Jesús ens diu que el matrimoni entre home i dona és únic i indisoluble mentre són vius tots dos i obert a la vida, és una vocació rebuda de Déu. L'home i la dona deixen les seves famílies i unint-se entre ells en formen una de nova, així la societat humana perdura i creix. Déu els hi dona el gran do de ser transmissors de vida, col·laboradors amb Ell de la creació de vida i no sols de vida, que ja seria un gran do, sinó de vida humana com la seva pròpia, i no sols en allò material sinó també en la part espiritual. En la família no sols es crea nova vida humana, sinó que aquests fills, sortits dels dos esposos i semblants a ells, en la família són criats, educats, formats, introduïts en la vida adulta i en les relacions humanes, i allò més alt de tot, en ella neixen a la vida espiritual pel bateig que els fa cristians i els altres sacraments que desenvolupen la seva vida sobrenatural. Tots naixem i vivim els nostres anys d'infància, adolescència i joventut en una família, i la gran majoria només la deixen per formar-ne una altre de pròpia. La família, pare, mare i fills, és la base de la vida humana, de la convivència, de l'aprenentatge de la vida i de la religió. Així la família és una petita església alhora que també l'Església és una gran família.  I no som nosaltres, sinó Déu, el que ens escull els pares, fills, germans i parents, segons el misteri de la seva voluntat benevolent i amorosa. La família és tan divina com nostra.