El sant de la grandesa i amb tots els sagraments

El sant del desengany de les més altes grandeses
humanes: "Ja no serviré a cap senyor que pugui morir"

Home de món primer i després jesuïta, St. Francesc de Borja (1510 - 1572) és un sant que va rebre tots 7 sagraments. Essent de família molt noble i rica, cridat a la Cort de l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romà Germànic, del que era cosí, es va casar l'any 1529 amb Leonor de Castro Mello (1512 - 1546), noble portuguesa, i van tenir 8 fills entre els anys 1530 i 1539. La seva esposa era dama assistent de l'emperadriu Isabel de Portugal (1503 - 1539), de la que ell també es va fer amic i  acompanyant. A la mort d'aquesta, va ser encarregat de dirigir la comitiva que la portava a enterrar i la visió del seu cadàver el va impressionar tant que va decidir que ja no serviria a cap mortal. Per això quan la seva dona va morir uns anys més tard, va abandonar la Cort i el món i es va fer jesuïta, essent ordenat de prevere i havent rebut així a la seva vida tots els sacraments, amb el matrimoni i l'orde sacerdotal. 

La conversió del duc de Gandia (1884), quadre de José Moreno Carbonero . 

St. Francesc de Borja va ser el sant de la grandesa mundana i religiosa, però es va desenganyar del tot de la primera i va abraçar decididament la segona, la santedat de vida. 

Pel seu pare era parent del Papa Alexandre VI Borja (1431/1492 - 1503), un dels dos "papes Borgia", i per la seva mare era descendent del rei Ferran el Catòlic d'Aragó (1452/1479 - 1516) que també va ser rei de Castella entre 1475 - 1504 com a espòs de la reina Isabel la Catòlica. Va heretar el títol de 4t duc de Gandia  a la mort del seu pare (1543), essent ja abans gran d'Espanya, membre destacat de la Cort imperial i virrei de Catalunya (1539).

Va renunciar als seus títols i possessions i després d'haver estat autoritzat a entrar en secret com a jesuïta l'any 1548, tres anys més tard va entrar públicament en la Companyia de Jesús on també va destacar fins a ser elegit pels llocs més alts: escollit com a cap dels jesuïtes a Espanya el 1554, el 1556 se li va donar també el govern de les missions jesuïtes a Amèrica i Àsia i finalment el 1565 va arribar a ser el 3è superior general de la Companyia de Jesús, càrrec que exercí durant 7 anys, fins a la seva mort l'any 1572, i la seva direcció va ser tan brillant que se'l considera el segon general jesuïta més important després del fundador St. Ignasi de Loyola.  Entre d'altres moltes grans fites va fundar el Col·legi Romà, futura Universitat Gregoriana. I fins i tot el Papa ja havia volgut abans fer-lo cardenal, però ell va declinar ser-ho.  

Havent estat al cim social civil i eclesiàstic, va ser no obstant humil, senzill i bo, tenint fama de santedat ja en vida, per la seva devoció i austeritat . Que ens ajudi per tal que com ell puguem ser petits i humils en la grandesa i en les distincions de la vida!