 |
| El seu lema era "La caritat del Crist ens esperona", seguint una frase de St. Pau. També deia "Enamora't del Crist i del proïsme i faràs coses grans a la vida" |
Un gran predicador, d'una activitat extraordinària i incansable, la majoria dels pobles de Catalunya tenen alguna anècdota relacionada amb aquest sant: "aquí a l'entrada del poble va arribar sense diners i sense haver pres res després de moltes hores de camí i devant d'una fonda una persona que no el coneixia, o no el va reconèixer, ni sabia res de la seva situació, espontàniament se li va dirigir i li va dir que entrés a menjar, que li ho pagava ell..." s'explica per exemple en una població d'Osona (1), o també en llocs quan uns bandolers el van parar i assaltar mentre feia camí per les muntanyes i no sé sap perquè van dessistir de robar-lo, potser perquè ells sí que el coneixien i el van reconèixer (2). També es citen l'èxit excepcional en penediments i conversions de les seves predicacions i missions, molts miracles que va fer, les oposicions i hostilitats que va tenir que afrontar i que va superar amb éxit...
Va ser sacerdot, bisbe i arquebisbe, i va exercir la seva labor apostòlica tant a Catalunya com a Espanya, a Canàries, a la Cort de Madrid com a confessor i conseller de la reina, i a Cuba com arquebisbe, principalment. Exiliat a partir de 1868 i perseguit també a l'estranger, ja que al llarg de la seva vida va sofrir diversos atemptats, va poder assistir al Concili Ecumènic Vaticà I a Roma el 1869 - 70, on va ser un dels defensors del dogma de la infal·libilitat papal. Poc després, perseguit a Prades per la inquina anticlerical, exacerbada pels seus èxits, va morir exiliat i amagat al convent cistercenc de Fontfroide al Sud de França, prop de la frontera espanyola.
 |
| Representació artística de la fundació de la congregació a una cel·la del Seminari de Vic, el 16 de juliol de 1849 |
El fet més conegut de la seva vida i el que destaca com a un dels grans sants fundadors, va ser que amb un grup de sacerdots deixebles seus va formar a Vic la congregació dels Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria, el 16 de juliol de 1849, dia de la Mare de Déu del Carme. Perquè una de les característiques de la seva espiritualitat, i de la dels seus fills espirituals, és la d'una gran devoció a Jesucrist i també a la Mare de Déu, especialment en la invocació del seu Immaculat Cor. El 27 d'agost de 1855 va fundar a Cuba, llavors espanyola, junt amb Maria Antonia Paris (1813 - 1885) les Missioneres Claretianes. L'objectiu era no sols la predicació i l'evangelització a les missions, sinó també "la renovació de l'Església, posant en peu l'Evangeli i ser més fidels a Crist vivint amb radicalitat la pobresa i la caritat, treballant incansablement per difondre la Bona Notícia". Una de les primeres coses que van fer va ser lluitar contra l'esclavitud a l'illa. Un dels màxims impulsors de l'expansió de l'Orde va ser el seu successor, el P. Josep Xifré (1817 - 1899) que va ser general dels Claretians durant 41 anys, del 1858 al 1899, i en el seu temps van passar de tenir una casa i 16 membres, a tenir-ne 61 amb 1 300 missioners, amb missions a Cuba (1880), Guinea Equatorial (1883) i Mèxic (1884).
Durant la Guerra Civil de 1936 - 1939 a Espanya els claretians van tenir moltíssims màrtirs, molts d'ells novicis o recent ordenats, dels quals la majoria ja han estat beatificats i estan en camí de canonització. En aquest temps les restes del P. Claret, ja beat des del 1934, van ser salvades en ser amagades per persones pietoses sota un munt de llenya en els baixos d'un edifici del carrer St. Miquel dels Sants de Vic, que quasi miraculosament no va ser mai revisat ni escorcollat, o no li van trobar i així es van preservar. Després foren posats en la nau principal de la Casa Mare claretiana de Vic, l'església de la Mercè, on estigueren a la vista per a les visites i en els oficis litúrgics al costat de l'altar, fins que fa uns anys van ser portades a una nova urna en la cripta de l'església, a l'entrada d'on es celebren les misses diàries.
 |
| La Creu del cim del Matagalls al Montseny |
És tan ingent la labor i el llegat del P. Claret que és impossible abarcar-ho tot en un article. La seva "Autobiografia" i els Escrits Complets, la fundació d'una llibreria i modernament l'Editorial Claret, l'Espai Claret i els grups i esplais de jovent... De la seva biografia, una anècdota però prou important, com la Creu que plantà al cim del Matagalls, al Montseny, que era com va dir ell mateix o algú proper seu "com senyar Catalunya", a la que ha seguit la tradició de fer-hi una pujada i un Aplec al cim, amb Missa, havent-hi persones que hi han pujat i assistit 25 i fins 50 vegades, tant saltejades com consecutives. Tant ressò i tanta continuïtat han tingut les tradicions per ell iniciades.
 |
| L'escola del Cor de Maria de Barcelona, avui escola Claret |
Qui això escriu, l'autor d'aquest blog, te en St. Antoni Maria Claret un dels seus dos sants educadors, ja que de nen va assistir a classes de parvulari i de primària al Col·legi del Cor de Maria de Barcelona, que estava prop d'on llavors viviem i que estava en el carrer que abans ja es deia Pare Claret i que des de la seva canonització com a sant l'any 1950 va rebre el nom de carrer St. Antoni Maria Claret. Allà hi vaig fer els primers estudis des de finals dels anys 1950s fins al 1962, junt amb el meu germà Jordi, i allà també hi exercia el meu pare Ricard Lázaro Sanromà (1923 - 2008) molt devot d'aquest sant i relacionat amb aquesta institució educativa, essent professor de Física i Química i de Matemàtiques dels alumnes de 5è i 6è de Batxillerat i de Preuniversitari, essent molt conegut i apreciat per la direcció i religiosos, professors i alumnes, en els bastants anys en que hi va exercir durant els anys 1950s i primers 60s (3). I després d'uns anys a l'Acadèmia Lepanto, ja que vam anar a viure a l'octubre del 1962 a un pis del carrer València, portat per una directora i professora també molt catòlica, Mercè Boronat (n. 1915), el meu segon sant educador és St. Joan Baptista de La Salle (1651 - 1719), ja que després vaig estudiar amb els Germans de les Escoles Cristianes al col·legi La Salle Gràcia (1965 - 1967) i, per canvi de residència, a La Salle Manlleu (1967 - 68). L'ensenyament que em van donar en totes aquestes escoles, en la fase formativa de la meva vida, m'ha influit molt positivament tant en el camp religiós, que és el principal, com en l'acadèmic i en la vida personal. Crec que m'ha marcat molt i per be ser alumne dels col·legis Claret i La Salle.
 |
| Canonització de St. Antoni Maria Claret a Roma, 7 de maig de 1950 |
Però a més St. Antoni Mª Claret és un dels meus sants de referència, junt amb primer lloc i davant de tot la Verge Maria en diverses advocacions seves, i després St. Josep, St. Joan Baptista, St. Pere, St. Pau, St. Joan (4), St. Jaume, St. Simeó Estilita, St. Agustí, St. Gregori Magne, St. Bru, St. Domènec, St. Francesc d'Assís, Sta. Clara, Sta. Caterina de Siena, St. Bernardí de Siena, St. Joan de Capistrano, St. Joan Fisher, St. Tomàs More, St. Ignasi de Loyola, St. Francesc Xavier, Sta. Teresa de Jesús, St. Felip Neri, St. Joan de la Creu, St. Francesc de Sales, St. Martí de Porres, St. Pere Claver, St. Josep de Cupertino, Sta. Margarida Maria d'Alacoque, St. Joan Bpta. de La Salle, St. Alfons Maria de Liguori, St. Benet Josep Labre, St. Joan Bta.Maria Vianney, Sta. Joana Jugan, Sta. Caterina Labouré, Sta. Àngela de la Creu, Sta. Teresa de Lisieux, Sta. Gemma Galgani, St. Pius de Pietrelcina, Sta. Faustina Kowalska, Sta. Teresa de Calcuta i uns quants d'altres (5). I això per una mena de decisió i elecció personal, com de simpatia, tant conscient com gairebé inconscient. En diferent mesura i extensió tots ells m'han atret i han influït en la meva vida, per la seva personalitat, pels seus escrits o per la seva obra o les devocions per ells propagades. N'he citat uns 50, i segur que me'n deixo d'entre els que recordo més o hi sintonitzo més, però és que de sants n'hi ha moltíssims, molts milers, i tots de personalitat única, extraordinària i summament atractiva. I entre ells n'hi ha alguns a qui recorro i reso i St. Antoni Mª Claret és un d'ells. Com també a part de les parròquies corresponents i de la catedral, a les esglésies on més anavem a Missa a Barcelona era a la del Cor de Maria dels Claretians, a la Sagrada Família, que als anys 60s s'hi podia anar a Missa a la cripta, i després quan erem a Osona, sobretot als Claretians de Vic i després a l'església del Remei dels franciscans.
I la nostra relació familiar amb St. Antoni Mª Claret no acaba aquí. Venint de la situació dita de Barcelona a l'anar a viure a Vic vam fer-ho en el pis on havien estat les seves restes amagades a un racó de l'entrada i anavem a Missa a la Mercè, l'església dels Claretians a Vic, on està el convent i casa mare, el seu cos i el museu, i així ho vam fer durant dos anys fins que ens vam traslladar al poble de Folgueroles, el bressol de Verdaguer.
I encara, de claretians n'he conegut molts, entre mestres del col·legi, directius i membres de la congregació, sacerdots oficiants de misses, confessors - solia anar a confessar molt amb ells i ho vaig fer durant molts anys - professors, promotors de viatges... Amb la seguretat de deixar-me'n molts, en cito uns quants, com els pares Pius Tamarit, Julián Pastor (6), Cándido Palacín (7), José Luis Brasero (8), Ramon Caralt, Joan Soler, els germans Anton Mª i Josep Vilarrubias, un bisbe a Segòvia, uns missioners al Japó, un d'ells bisbe... Un claretià molt famós dels nostres temps és el bisbe Pere Casaldàliga
A més de en la història de l'Església, el conegut en vida com el Pare Claret, també té un paper molt important a la història de la nació catalana i la seva cultura, tant per la seva predicació itinerant en català per la majoria de les poblacions catalanes, com pels seus llibres, fulletons i fulles en català per a l'evangelització i catequesi. És una figura coneguda i popular arreu de Catalunya a l'alçada de Jacint Verdaguer, Balmes, el bisbe Torras i Bages, el canonge Collell, Gaudí, Joan Maragall... i molts altres sants i escriptors, artistes i científics destacats. Però el Pare Claret és famós també a tota Espanya i a molts països d'Amèrica, notòriament a Cuba. L'Orde per ell fundada, els coneguts popularment com Claretians, estan estesos per molts països del món com a missioners i educadors, i així tant la seva figura com la ciutat de Vic i molts llocs de Catalunya relacionats amb ell com Sallent, també han estat i són coneguts per aquest fet.
És també des de l'any 1954 un dels reconeguts oficialment com a catalans il·lustres i un quadre seu està a la gal·leria de catalans il·lustres de l'Ajuntament de Barcelona, inaugurada el 1871, junt amb altres com Jaume Balmes (1880), St. Ramon de Penyafort (1888), Jacint Verdaguer (1906), Antoni Gaudí (1967) i Joan Maragall (1971), essent aquest l'última incorporació dels 47 representats.
I fa poc es va estrenar a Vic la pel·lícula "Claret" on es parla de la seva vida vista a través d'un autor espanyol que primer n'era detractor, perquè es creia el que la propaganda ideològica anticristiana deia d'ell, però que investigant la seva vida se'n va adonant que tot allò del que se l'acusava, a vegades de manera ben grollera i fins obscena, no eren ni tan sols difamacions exagerades sinó veritables calumnies del tot falses i infundades, i de contrari es va fent partidari seu. Com succeeix a la gran majoria dels qui s'interessen per la seva vida i la investiguen a fons.
Un sant molt nostre, i com a tal un gran amic al Cel.
(1) A St. Quirze de Besora o un poble proper del Bisaura, si no m'equivoco.
(2) D'aquesta altre anècdota no estic tan segur, però recordo haver-ne sentit o llegit alguna cosa.
(3) En unes converses amb uns claretians no fa gaires anys, em deien que el meu pare encara era recordat en el Col·legi del Cor de Maria de Barcelona, tot i els més de 50 anys que havien passat, per part dels qui l'havien conegut , molt especialment estudiants seus, com també algun claretià o col·lega ja molt gran d'edat, ja que a més de ser un excel·lent mestre, del que molts alumnes es van fer posteriorment científics, eclesiàstics o religiosos, també va tenir una personalitat molt cordial i generosa, que el feia molt apreciat, ja que es preocupava per la gent, mirava de solucionar-los problemes que tinguessin, s'avançava a despertar intel·ligències i encertar sortides d'estudis o treballs...
(4) Quan era jove, l'Evangeli que més m'agradava era el 4t, el de St. Joan.
(5) Com St. Ricard, de qui porto el nom, però en sé poca cosa i ni tant sols ser en honor de quin dels sants d'aquest nom m'el van posar; des que visc a Osona i més encara des que sóc diaca i prevere n'he afegit diversos com St. Miquel dels Sants, St. Martí, St. Quirze i Sta. Julita, St. Hilari, etc. I dels meus preferits o pels qui he notat una simpatia espontània n'hi ha molts més però farien la llista molt llarga: Sta. Maria Magdalena, el bon lladre de la creu, el centurió convertit, apòstols, evangelistes, màrtirs, pares apostòlics, pares i doctors de l'Església, molts altres sants i santes...
(6) Un dels superiors, molt amic del meu pare, i autor del llibre "Raza de hombres que buscan a Dios".
(7) Un altre amic del meu pare.
(8) Autor de "Ajedrez para niños", que va deixar la congregació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada