El sacerdot frare franciscà que salvà l'Europa cristiana

Sant Joan de Capistrano (1386 - 1456) va ser un pare franciscà, amic i deixeble de St. Bernardí de Siena (1380 - 1444), que es va destacar per diversos fets ben especials a la seva vida, en la que va ser un predicador d'una eficàcia extraordinària, que en una ocasió va reunir 126 000 persones en una localitat per escoltar-lo, i que també va ser inquisidor i líder de la Croada contra els turcs otomans que avançaven irresistibles pels Balcans. 

Potser un dels episodis més coneguts de la seva vida és que essent de família noble i rica es va casar amb una jove bellíssima de la seva mateixa condició social, però el matrimoni no es va arribar a consumar, perquè va ser detingut i empresonat per una falsa acusació política. A la presó va tenir una visió de St. Francesc d'Assís que el convidava a ingressar a la seva Orde per salvar-se i salvar moltes més ànimes. Al principi s'hi va ressistir, però després reflexionant es va convèncer i va decidir no consumar el seu matrimoni, demanar-ne l'anul·lació i entrar en la vida religiosa, intentant convèncer a la seva parella que fés el mateix. 

Sant Joan de Capistrano amb el seu amic i mestre Sant Bernardí de Siena

Va ser un gran lluitador contra les heretgies i com a inquisidor també va lluitar per desenmascarar i convertir els heretges i els falsos cristians (1), així com perseguir els delictes sectaris, en la qual cosa va desplegar també una gran activitat. Com St. Bernardí de Siena va ser també un gran introductor, partidari i propagador de la devoció al Nom de Jesús, vencent amb la claredat i autenticitat de la seva exposició les sospites, controversies i oposicions que inicialment va despertar com a novetat. Tots dos també compartiren el fet que després dels seus sermons i predicacions populars, la gent feia piles d'objectes de luxe innecessaris i els cremava en les anomenades "fogueres de les vanitats", avançant-se mig segle a les que més tard faria i dirigiria Girolamo Savonarola (1452 - 1498) a Florència. 

La presa de Constantinoble pels turcs otomans l'any 1453 va significar una gran commoció per tot el món cristià, augmentada encara pel fet que aquests invasors avançaven pels Balcans, amb una gran força militar.  St. Joan de Capistrano, que ja havia servit a diversos papes com a conseller, diplomàtic i enviat seu i ho havia fet amb gran encert, prudència i saviesa, i havia sigut també conseller del rei hongarès Joan Hunyadi (1407 - 1456), va ser encarregat pel papa Calixt III de predicar la Croada contra els turcs i així ho va fer per diversos països d'Europa central i oriental, aconseguint reunir un exèrcit de desenes de milers de voluntaris, amb els quals va marxar contra les forces otomanes. 

A Belgrad, que es defensava del setge otomà,  es van trobar els dos exèrcits i tot i que l'exèrcit turc era molt superior en nombre, en armament, inclosos centenars de canons i vaixells, i en entrenament i experiència militar, estant dirigit personalment per Mehmet II (1432 - 1481), el soldà que havia conquerit Constantinoble  només 3 anys abans, St. Joan de Capistrano va animar al rei Hunyadi i a les forces hongareses, sèrbies i de reclutes voluntaris, molt inferiors en nombre, armament i preparació, no sols a ressistir el setge sinó, sorprenentment, a prendre la iniciativa atacant. Davant la inicial reticència, St. Joan de Capistrano va posar-se al capdavant i agitant una bandera amb una creu i cridant "Jesús, Jesús, Jesús!" els va convèncer d'avançar i els enardits combatents van irrompre en el camp i el campament turc amb una força inaudita, els enemics van ser abassegadorament derrotats i es van donar massivament a la fugida i el mateix soldà Mehmet II va ser ferit, tot i que va poder escapar i recuperar-se. Els cronistes diuen que una por inexplicable s'apoderà dels soldats turcs, desenes de milers van morir i es van replegar amb 140 carros plens de ferits, perdent també 200 grans vaixells fluvials i 300 canons, que o van ser destruïts o van passar a mans dels cristians. Quan ja lluny del camp de batalla Mehmet II se'n va adonar de la magnitud de la derrota i de que la majoria dels seus generals i caps militars havien mort, es va voler suicidar, però finalment el van dissuadir de fer-ho i van retornar a Constantinoble. Unes cròniques turques diuen "al setge de Belgrad, el juliol de 1456, es va decidir el futur del Cristianisme". Per això a aquest sant sacerdot se l'ha considerat "el salvador d'Europa".  

Aparició de St. Joan de Capistrano a St. Pere d'Alcàntara, 

Acabada la batalla, però, la pesta es va estendre per la zona. Hunyadi va morir d'ella al mes d'agost i St. Joan de Capistrano el 23 d'octubre. D'alguna manera es pot dir que van donar la seva vida per salvar l'Europa cristiana. I Belgrad, gran centre fluvial dels Balcans i ciutat-fortalesa fronterera, seguiria essent cristiana durant força mes de mig segle i no seria conquerida per l'Imperi Otomà fins l'any 1521, per Solimà el Magnífic. 

St. Joan de Capistrano és el patró dels capellans castrenses i dels juristes, així com de Belgrad. Avui dia diverses localitats a Califòrnia porten el seu nom. Que ell demani a Déu que ens animi i doni forces per a lluitar valerosament i vèncer als enemics, tant espirituals com terrenals i tant individuals com col·lectius, de la nostra ànima! 

(1) La Inquisició no perseguia als que obertament eren d'altres religions i vivien acceptats per les autoritats del país com a tals, a no ser que cometessin delictes. El seu objectiu eren els falsos conversos, als que la institució examinava i si els trobava culpables de fingiment, pràctica en secret d'altres religions, heretgies o sectarismes, i no es penedien, els denunciava a l'autoritat civil, que era la que els imposava la pena, establerta legalment. En aquella època això era una qüestió d'Estat i als falsos creients obstinats o relapses se'ls considerava traidors i quintacolumnistes, gairebé com els espies o sabotejadors avui dia.