La Paraula de Déu del diumenge 30 de durant l'any, en el cicle B que correspon a l'any 2021, ens parla de que Jesucrist és aquell qui pot i vol curar-nos, en aquest cas concret a un cec al qui al sentir que el crida per tal que s'apiadi d'ell, el fa venir amb Ell, li demana que vol que li faci, li concedeix la seva petició de poder veure-hi i, a més aquest, havent recuperat la vista i ja veient, segueix a Jesucrist.
És una història molt completa, que cal considerar bé en tots els seus punts, per aprendre d'ella per a les nostres situacions personals i, si s'escau, col·lectives i tot.
En primer lloc, la ceguesa és una malaltia molt invalidant, perquè els éssers humans rebem la major part de la informació sobre el món a través dels ulls i del sentit de la vista, que és el que ens permet veure paisatges i ambients, persones i rostres, saber on som i com som, orientar-nos i guiar-nos en els desplaçaments. En aquella època la gent solia pensar que era un càstig degut a una culpa del qui la patia o dels seus pares, tot i que Jesús desmenteix això quan li pregunten pel particular en una altre ocasió, i d'aquesta manera l'invident patia una altre discriminació afegida. Inhabilitat pels treballs habituals del seu temps i sense més suport llavors que la seva família, el seu destí era pidolar, demanar caritat a la gent, confiant en la seva benevolença.
Bar-Timeu, sent passar gent, usant el principal sentit que li queda, la oïda, i s'assebenta que passa Jesús amb gent que l'acompanya i el segueix. És l'oportunitat de la seva vida i no la perd, perquè havia estat atent a les notícies que li havien arribat sobre Jesús, que predicava i feia miracles, confia o almenys intueix que si algú el pot guarir i tornar-li la plenitut humana és Ell i per això es posa a cridar fort i ho fa amb molt d'encert: "Jesús, Fill de David, apiadeu-vos de mi!". Reconeix i proclama la condició messiànica del Senyor i suplica decididament per la seva misericòrdia.
Els acompanyants de Jesús al principi tenen una reacció ben estranya, sabent com és de bo Jesús, com estima, es compadeix i cura, i fa miracles. No se'ls ocurreix altre cosa que dir "Calla, no molestis al Mestre", potser perquè estava predicant tot caminant o ocupat amb una altre cosa, potser encaminant-se a un lloc determinat, potser també perquè els més propers a Ell hi estaven conversant. Però de qualsevol manera no s'entén aquesta actitud i menys en un seguidor de Jesús. Aquests que el volen fer callar i dejar-lo sense la trobada amb el Senyor, com si aquest no hagués passat davant seu i el cec no podés aprofitar-ho per fer-ne una trobada, són cecs d'una altra mena, cecs socials respecte a les necessitats i els desigs i els drets dels altres. Ja en parlarem d'aquest altre tipus de ceguesa.
Però Jesús sí que veu el cec i està prest a detenir la seva marxa davant la seva crida, li presta atenció, és sensible a la seva situació i el seu sofriment igual que ho és a la constatació de la fe de Bar-Timeu en Ell i de la voluntat de demanar-li ajuda, confiant en que l'encontre amb el Senyor li pot canviar la vida d'una manera decisiva i per bé, a millor. Al contrari que els acompanyants, Jesús es para i diu que el cridin perquè vingui amb Ell. Així ho fan els qui abans li ho impedien o li possaven trabes, perquè en l'actitud de Jesús han vist i comprès el que calia fer en un cas així. Ara li diuen que s'aixequi i que hi vagi, que el Senyor el crida.
Bar-Timeu s'aixeca d'una revolada, sabent que en la trobada amb Jesús està en el punt decisiu de la seva vida i va ràpid cap a Ell. Ho fa amb decisió i valor, amb fe i esperança en Jesús i en el que en pot resultar per a ell.
Jesús li pregunta "Què vols que et faci?". És evident que està cec i allò que voldria, però el Senyor sempre respecta la llibertat humana, la trobada personal, potser vol saber fins a quin punt arriba la fe d'aquell pobre necessitat, i a més deixa obert a que li demani el que aquest vulgui, donant-nos així un model per a nosaltres. I la fe de Bar-Timeu és extraordinària: "Senyor, feu que hi vegi!", sembla que demani l'impossible. I davant aquella fe i esperança tan grans, davant també d'aquella humilitat conscient de la seva necessitat, que no dubta en demanar coses grans, Jesús li ho concedeix, "Que es faci com demanes".
I Bar Timeu a partir d'aquell moment hi veu, la seva vida s'omple de llum i per l'acció de Jesús és conscient del món i de la gent, però sobretot, i encara més, veu físicament a Jesús, al que abans només oïa, i per tot això se n'adona de la seva divinitat, que corrobora mirant-lo. La trobada amb Jesús li ha proporcionat la meravella del canvi miraculós i la felicitat més gran: veure-ho tot, i veure a Jesús!
I el segueix. Un cop l'ha conegut, ha experimentat la seva acció salvadora, que supera tot allò humanament possible, i l'ha vist personalment, ja no vol separar-se d'Ell. Bar-Timeu ha trobat la gràcia divina i s'aferra a ella, perquè sap el que es viure en les tenebres i en el desconsol i sap amb qui ha trobat la llum de la vida i el consol. És un cas real, històric, però al mateix temps és un exemple i model per a tots els homes i això ja és un segon gran miracle. En l'actitud de Bar-Timeu hem de veure com hem de fer la nostra personal trobada amb Jesús, quan encara no el veiem però sí que sentim a dir que hi és i que passa. Confiar, creure, aprofitar l'ocasió de la trobada quan és el moment, en els sagraments, en l'oració, en les bones obres fetes a aquells amb qui el mateix Jesús ens diu que s'identifica, coneixer-se un mateix i ser sincers i valents, alhora que humils, en la nostra crida i en la nostra petició de que Jesús ens salvi, ens arregli la nostra vida, ens faci dignes, ens retorni la integritat de la condició humana original malmesa pel pecat, que ens alliberi de la nostra foscor i que ens poguem veure a nosaltres, als altres, a tota la Creació, i sobretot a Ell. Quan hem trobat això ho hem trobat tot i no cal buscar més, perquè hem trobat Déu. I com Bar-Timeu hem de saber no sols acollir el regal amb una gran gratitud sinó restar sempre amb Aquell qui ens ha fet el regal, que també ens n'ha fet molts més abans, que ens el fa el més gran encara amb la seva presència i companyia, i que ens en farà encara molts més en el futur, fins que finalment ens faci el regal definitiu de la vida eterna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada