Sants de Vic

A finals d'octubre hi ha tres festes seguides de sants de la ciutat de Vic,  molt relacionats amb ella, que va arribar a ser coneguda per la seva catedral i importants bisbes, el seu gran nombre d'esglésies i convents i pel seu gran seminari com la Ciutat dels Sants. 

Per ordre cronològic històric, els primers són els germans màrtirs sant Llucià i sant Marcià, que van morir cremats a Nicomèdia, a l'Àsia Menor (1) per no voler abjurar de la seva fe cristiana, durant la gran persecució general de l'emperador romà Deci (249 - 251), l'any 250. Unes relíquies seves van ser portades a Vic probablement en algun moment del temps de les Croades a Terra Santa (1095 - 1291), tot i que podien haver estat portades molts segles abans ja que una tradició local diu que es van redescobrir ja al segle XI,  i la ciutat els va adoptar com a patrons, avui dia aquestes relíquies junt amb unes imatges seves es troben a l'església de la Pietat, al costat del Temple Romà. El nom Llucià ha estat bastant corrent a Vic i Osona igual que a molts altres llocs de Catalunya. Van ser els principals patrons de Vic entre 1551, ja que abans ho era St. Pere, i 1862 en que ho passà a ser St. Miquel dels Sants, fill de la localitat. Han quedat com a patrons secundaris i la seva importància ha minvat junt amb la devoció popular, però se'n fa memòria litúrgica a Vic el 26 d'octubre. 

Sant Bernat Calbó (o Calvó com es prefereix modernament, 1180 - 1243), va néixer a Reus, va ingressar al monestir cistercenc de Santes Creus, del que va ser el primer abat l'any 1214. Molt relacionat amb la catedral de Tarragona, de la que va ser canonge, el 1223 va ser nomenat bisbe de Vic, mantenint-se també com abat de Santes Creus. El Papa el nomenà inquisidor contra l'heretgia valdesa el 1232, i va participar en Corts reials, concilis de la Tarraconense i en la conquesta de València, on va celebrar la primera missa en la nova catedral d'aquesta ciutat, fent també les lleis amb les que es regiria el nou país valencià. Va morir i ser enterrat a Vic, on les seves restes es conserven a la catedral. La seva memòria litúrgia es celebra a la diòcesi de Vic el dia 25 d'octubre. 

I el ja citat en una entrada anterior, Sant Antoni Maria Claret (1803 - 1870), un sant d'una activitat excepcional i uns resultats extraordinaris, molt conegut i celebrat popularment, fundador dels Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria, coneguts com a Claretians, en les seves branques masculina (Vic 1849) i femenina (Cuba 1855) a les que en temps moderns se n'hi han afegit d'altres, i que estan estesos per tots 5 continents, en una seixantena de països, com a missioners i educadors, i tenen moltes vocacions a l'Àsia sobretot, especialment a la Índia, d'on és el superior general actual de la congregació, però també en altres països i continents. I tot i que la seu central dels Claretians avui dia està a Roma, la Casa-mare i les restes del sant estan a Vic. La seva festa litúrgica és el 24 d'octubre, i és molt celebrada popularment, doncs hi ha molta devoció a aquest sant català universal, molt conegut i venerat arreu. 

A Vic i a Osona hi ha molts més sants, de gran importància, molts d'ells fundadors i fundadores d'Ordes d'abast internacional i fins mundial, com també màrtirs, sobretot missioners a l'estranger, però també de la guerra civil espanyola, així com beats, venerables, servents de Déu i altres que sense tenir un reconeixement canònic han fet grans coses, com molts bisbes, alguns a l'estranger, com els tres molt relacionats amb la primera Església Catòlica a Califòrnia, i arreu del món, com Pere Casaldàliga al Brasil, el bisbe Abella al Japó...i un gran nombre d'eclesiàstics, religiosos i religioses i laics. Que tots ells vetllin sempre per la diòcesi de Vic, i especialment ara que està en ple Sínode, i demanin a Déu que la renovi i revitalitzi i que es mantingui sempre cristiana i catòlica, i es pugui seguir dient de veritat: Vic, la Ciutat del Sants! 

(1) Més probablement que al nord d'Àfrica com apunta una tradició minoritària divergent; la creença sostinguda per alguns a l'Edat Mitjana que eren d'Ausa, la moderna Vic i van morir també aquí és purament llegendària.