Octubre missioner

L'octubre és un mes missioner, perquè cap al final del mateix cada any es celebra el Domund, el dia de les missions. I tot el món és terra de labor missionera, essent avui dia Àsia un dels continents més necessitats i on malgrat tot la gent està en general més predisposada ara a la conversió i la cristianització.

Japó, monuments del període Nara (710 - 784)

Es tracta de complir el manament de Jesús ressuscitat als seus deixebles: "Aneu i convertiu tots els pobles, batejant-los en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant". I això es pot fer tant activament i directament com fan els missioners i missioneres, tant consagrats, religiosos o laics, com sense sortir del propi país i a distància, però amb igual eficàcia si es fa bé,  amb l'oració i l'ajuda econòmica o una altra mena de suport. Cal no oblidar que els patrons de les missions i missioners són St. Francesc Xavier (1506 - 1552), viatger i evangelitzador a la Índia, Japó i Xina, i Sta. Teresa de Lisieux (1873 - 1879), monja carmelita de clausura que mai va sortir del seu convent a Normandia, però que va pregar molt i molt intensament pels missioners i per l'evangelització i conversió dels pobles de tot el món.  

Escolanes catòliques, Taiwan 

A l'Àsia Oriental avui dia hi ha una gran conversió al Cristianisme en general i al Catolicisme en concret. A Vietnam, Taiwan, Corea del Sud (1), la mateixa Xina... Es converteixen, quan senten la Paraula de Déu, no sols persones individuals, sinó parelles, famílies, pobles sencers... que sembla que estaven esperant escoltar la veu de Jesucrist, i el reconeixen quan en senten parlar, perquè se'ls predica o els hi arriba, o fins i tot troben, l'Evangeli i el Nou Testament. La seva acceptació és molt bona i les conversions es compten ja no per centenars sinó per milers en poc temps. En l'Església troben el sentit de la vida, la llibertat, la felicitat espiritual, reconeixen la veritat... 

Universitàries catòliques, Taiwan 

Alguns exemples d'això. Al Vietnam Nguyen Van Thuan (1928 - 2002), bisbe des de 1967 i arquebisbe de Saigon, nomenat pel papa Pau VI només 6 dies abans que la capital del Vietnam del Sud caigués en mans del Vietcong i de l'exèrcit de Vietnam del Nord a finals d'abril de 1975, va ser detingut per les noves autoritats i confinat durant 13 anys en camps de reeducació, dels quals 9 anys en aïllament, perquè estant empresonat convertia als seus carcellers i fins alguns comandaments, que simpatitzaven amb ell i li van permetre, ni que fos fent la vista grossa, enviar reflexions als seus feligresos, anotades en petits trossos de paper que es passaven i sortien clandestinament del camp i eren fets arribar als seus destinataris, que els van guardar i més tard van ser recollits i publicats en el llibre "El camí de l'esperança", igual que les seves pregàries a la presó de la mateixa manera van poder formar un altre llibre, "Oracions d'esperança". Guardes convertits en secret, o que li tenien simpatia i respecte i fins admiració per la seva força espiritual, li van deixar entrar uns pocs materials amb els que va poder fer un petit crucifix. Finalment les autoritats comunistes del país el van deixar sortir de la presó l'any 1988, però confinat a la casa de l'arquebisbe de Hanoi en arrest domiciliari, i el 1991 el van deixar anar a Roma, però no el deixaren tornar a Vietnam, vist el seu ascendent sobre la gent i les conversions que feia quan tractava amb els seus compatriotes. I això davant l'hostilitat governamental poc dissimulada. Actualment està en procés de canonització i el seu cas il·lustra quant bé poden fer en aquelles terres de l'Extrem Orient una predicació valenta amb l'exemple i la paraula. 

Un altre cas és el Nepal, a l'any 1975 pràcticament no hi havia cristians a aquest país, en tot cas els catòlics autòctons serien unes desenes com a molt, ja que del 1810 al 1950 no hi va haver missioners en aquest país. Però malgrat que la conversió al Cristianisme estava prohibida per llei des de sempre i fins i tot en la Constitució del 1990, el creixement de les conversions ha estat espectacular i malgrat l'oposició oficial, almenys en teoria ja que cada cop menys a la pràctica, fins l'any 2008 en que hi ha hagut una liberalització, avui dia es calcula que hi ha desenes de milers de catòlics al país i encara molts més cristians en conjunt, i els qui simpatitzen, s'hi acosten o estan en camí de conversió poden ser tants com un milió, i el nombre segueix augmentant a un dels ritmes més alts, sinó el que més, de tot el món. I això que l'Església catòlica ha sigut també durant anys objectiu dels atacs de la guerrilla maoísta en aquest país de l'Himàlaia en el que una immensa majoria és hinduista i la minoria majoritària és budista. 

En aquesta regió del món hi ha també la Filipines molt majoritàriament catòlica, la Corea del Nord de l'Església a les catacumbes ja que hi està prohibida l'entrada de sacerdots i la tenència de bíblies, la pràctica cristiana, i encara més l'evangelització, el proselitisme i la conversió, poden ser castigades amb llargues penes als camps de treball i fins i tot amb la pena de mort, un Japó avui molt tolerant i obert però relativament reticent a la conversió degut a una psicologia social molt peculiar que fa que un pugui pertànyer al mateix temps, o per a diversos camps de la vida, a diverses religions alhora (2), i tot i així hi ha mig milió de catòlics japonesos convençuts i practicants i una xifra similar de cristians d'altres denominacions entre les diverses denominacions protestants i l'ortodòxia, i en el país hi ha hagut catòlics molt devots com el metge Takashi Nagai (1908 - 1951), supervivent de Hiroshima i Nagasaki, que es va convertir d'adult, o l'intel·lectual i escriptor Shusaku Endo (1923 - 1996), de gran categoria, autor de la novel·la "Silenci" entre moltes altres de tema catòlic. Fins i tot hi ha hagut dos primers ministres catòlics del Japó, Hara Takashi (1856 - 1921), que ho va ser de 1918 a 1921, en que va morir assassinat, i Taro Aso (n. 1940) que ho va ser del 2008 al 2009.  

Àsia, sobretot l'Àsia de l'Est, té un enorme potencial de rebre l'Evangeli, la Paraula de Déu, i gairebé es diría que està esperant a que li parlin de Jesucrist, a conèixer l'Església, gairebé està àvida de poder fer-se cristiana, ser batejada i participar de la litúrgia i dels sagraments. Però falten molts missioners, sacerdots, religiosos i laics, que li facin arribar i que li ensenyin el camí. I no és l'única zona en que això passa, per exemple Europa també necessita i demana ser reevangelitzada, com també altres zones del món, però Àsia ofereix un gran potencial per la seva gran població, per la poca implantació fins ara del Cristianisme en ella i per la seva bona disposició a escoltar, rebre i atendre la predicació cristiana. 

Demanem a Déu, ara que s'acosta el Domund, que enviï molts treballadors de l'Evangeli a salvar ànimes en aquest continent i a tot arreu del món!  

(1) On hi ha un 30 % de cristians i el creixement de noves conversions és accelerat. Fins i tot l'actual president del país, Moon Jae-in (n. 1953) que va accedir al càrrec el 2017, és catòlic. 

(2) Així poden iniciar la vida com xintoistes, casar-se com a cristians i especialment catòlics ja que els hi encanta la seva cerimònia nupcial, però evidentment només poden rebre la benedicció del sacerdot, i al morir recòrrer als ritus budistes, sense veure-hi una contradicció. Els japonesos coneixen a Jesucrist, celebren culturalment el Nadal, admiren a diversos sants i figures cristianes, senten interès per l'art i música cristianes, visiten les esglésies i en ocasions per curiositat assisteixen a alguna Missa, coneixen el passat cristià catòlic del país, un 10 % de la població ha sigut educat en centres catòlics en les diverses etapes des de l'escola primària a la universitat o en totes elles, i en conjunt tenen una visió positiva del Cristianisme i especialment del catòlic, però la immensa majoria mostren desinterès i indiferència cap a una real conversió, la seva atracció i simpatia és de tipus cultural i no espiritual, i això el fa una excepció en la situació general del Llunyà Orient.