dijous, 30 de setembre del 2021

Ignorar la Bíblia és ignorar a Crist

St. Jeroni (c. 347 - 420) va ser prevere, doctor de l'Església, traductor al llatí de la Bíblia des de l'Antic Testament hebreu i el Nou Testament grec originals, donant lloc a la Vulgata llatina, l'oficial de l'Església catòlica,  i un gran estudiós i comentarista de les Sagrades Escriptures, continuant l'exegesi bíblica ja iniciada per Orígenes i d'altres. En honor seu, el dia de celebració de la seva entrada a la Glòria, el 30 de setembre, és també el dia dels traductors. 


Una plana d'un Salteri llatí de c. 790

St. Jeroni, que va rebre l'encàrrec del Papa St. Damas de fer una traducció senzilla i clara de la Bíblia en llatí des dels originals hebreu i grec per tal de millorar els diferents textos dits Vetus latina que estaven en ús en aquella època, es va posar a fer-ho l'any 382. Savia llatí i grec i es va posar també a estudiar hebreu per traduir l'Antic Testament des de la Tanakh original hebrea en lloc de fer-ho des de la Septuaginta grega, la traducció feta a Alexandria als segles III - II aC. No va dubtar en estudiar amb rabins jueus per aprendre bé l'hebreu bíblic i també per consultar-los en cas de paraulas i fins i tot frases difícils d'entendre. Havent fet ja un primer viatge a Terra Santa l'any 373, un cop començà a fer la traducció decidí anar-se'n a viure-hi i passà la major part de la resta de la seva vida residint allà, sobretot a Betlem, per tal de poder estudiar i traduïr sobre el terreny, parlar amb gent que conegués l'hebreu i per veure, i viure, els paisatges i l'ambient descrits tant a l'Antic com al Nou Testament. Així va fer tot el possible per tal que la seva traducció fos al màxim fidel a l'original i en lloc d'usar el llatí més clàssic i culte, que dominava perfectament, va preferir traduir a un llatí més popular i intel·ligible per la gent, com li havien demanat. i no sols va tenir èxit en fer-ho sinó que a més ho va aconseguir d'una forma que seguia essent força fina i acurada, amb una gran facilitat per l'idioma, de manera que la traducció, acabada cap a l'any 405 va ser la base de l'edició Vulgata que a partir del 1546 va ser la versió oficial en llatí de la Bíblia per l'Església catòlica, i va quedar estandaritzada i fixada del tot del 1592 en endavant en l'anomenada Vulgata Sixtoclementina, traducció en vigor fins el 1979, any en que es va fer una versió més moderna, lleugerament retocada, millorada i actualitzada de la seva mateixa obra, com ja ho havia estat al llarg dels segles. I a partir del 405 i fins la seva mort quinze anys més tard, St. Jeroni es va dedicar a fer comentaris i explicacions dels textos bíblics a partir de la immensa erudició que havia acumulat al llarg de la seva vida. 

Sant Jeroni parlava de la dolcesa de les Escriptures sagrades i que ignorar-les és ignorar a Crist. Una anècdota seva que s'explica és que quan encara devia ser jove, suposadament va ser renyat pel mateix Jesucrist en una visió que va tenir, perquè dedicava més temps i atenció a les obres clàssiques greco-llatines que a la Sagrada Escriptura i per tant aparentment les preferia, i se'n va adonar que a la pràctica era més ciceronià que cristià, almenys literariament i culturalment, i a partir d'aquell moment es va dedicar a la lectura bíblica continua i al seu estudi profund, per corregir aquell error seu i en endavant posar més interès en allò més important. Decidit ja a entregar-se del tot a Jesucrist, en una altre aparició aquest li va preguntar dos o tres vegades si li volia entregar tot allò seu i quan St. Jeroni va contestar que sí i que ja ho feia, el Senyor li va fer notar que encara li faltava una cosa, St. Jeroni desconcertat  li va preguntar quina i Jesús li va dir que ja només faltava que li lliurés els seus pecats, per clavar-los amb Ell a la Creu. 

Asceta, penitent i d'austeritats extremes, i d'un caràcter fort i enèrgic que lluitava constantment per dominar fins que ho va aconseguir, St. Jeroni també és conegut per l'ascendent personal que tenia sobre les dones i noies, a les que convertia, guiava i acompanyava en el seu camí espiritual, i elles, la majoria vídues riques amb algunes joves verges, feien cas dels seus ensenyaments i progressaven en la santedat. Quatre de les seves deixebles i col·laboradores més properes van ser santes com ell: Sta. Marcela (325 - 410), Sta. Paula (347 - 404), Sta. Blesilla (364 - 384) i Sta. Eustoquia (368 - 420). Al segle XIV segons la seva espiritualitat, estricta i exigent en la clausura, la contemplació i la virginitat, l'ascetisme i la penitència, es va crear l'Orde dels Jeronis, segons la regla agustina, amb una branca masculina i una femenina a la que va pertànyer la famosa escriptora i erudita Sor Juana Inés de la Cruz (1648 - 1695).

Que St. Jeroni pregui i intercedeixi per nosaltres i pel món sencer i ens ajudi a descobrir la importància decisiva i alhora la dolcesa de les Santes Escriptures, per a ser interpel·lats per elles, conèixer més i millor a Crist, poder amb la seva ajuda viure una vida digna, orientada al bé i amb un profund sentit cristià i així anar fent camí cap a un destí etern feliç amb la trobada amb Déu! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada