Buscat i cridat per Crist, de publicà a sant, apòstol, evangelista i màrtir

St. Mateu (segle I) va ser un dels 12 apòstols de Jesucrist i un dels 4 evangelistes del Nou Testament. 

Quan era publicà, recaptador d'impostos, a Cafarnaüm, va ser cridat per Jesucrist quan passava per allà: "Segueix-me!", i ell deixant-ho tot, es va aixecar i el va seguir, convertint-se en deixeble i en apòstol.

Sembla ser que el seu nom era Leví i que va rebre el nou, i aixi va ser conegut després de la seva conversió, de Mateu, que significa "do de Déu". 

Una de les primeres coses que va fer va ser convidar a Jesús a menjar a casa seva, moment en el qual els fariseus, que s'oposaven a Ell, van dir-li als deixebles que el seu Mestre menjava amb un pecador a la seva casa, ocasió en que Jesús va dir "No tenen necessitat de metge els sans sinó els malalts. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors". 

Cripta de la catedral de Salerno amb les relíquies de St. Mateu

Com els altres apòstols fidels al Senyor va ser testimoni de la Pasqua, l'Ascensió i la Pentecosta. 

No es sap gaire cosa més de la seva vida posterior, la tradició diu que va predicar a Judea i entre els jueus i després va anar a evangelitzar altres terres, on sembla que va morir màrtir com tots els altres apòstols, excepte St. Joan, que va ser confessor de la fe, torturat i exiliat. Es diu que va morir a Etiòpia cap als anys 70s i les seves relíquies es conserven a la catedral de Salerno. 

Una tradició molt antiga i comuna ha associat sempre a St. Mateu apòstol amb l'autor que va escriure l'Evangeli segons St. Mateu, i no hi ha cap prova concloent de que no sigui així. St. Mateu era relativament jove, devia néixer als inicis de l'Era Cristiana, i tenia una bona formació, com ho demostra el fet de la seva professió abans del seu canvi de vida. L'Evangeli de St. Mateu en grec va ser escrit molt probablement cap a l'any 60 i en tot cas abans del 65, però diverses fonts coincideixen que aquest era una segona versió ja que primer va escriure un primer Evangeli "en llengua hebrea", que probablement volia dir en la llengua dels jueus de l'època, és a dir en arameu, que es suposa escrit cap a l'any 40 o fins i tot el 35, és a dir pocs anys després de la mort i resurrecció de Nostre Senyor i de l'inici de l'Església i del Cristianisme, que hauria tingut lloc a l'any 30 o 33. 

L'Evangeli de St. Mateu està dirigit especialment als jueus i mostra com Jesús compleix totes les promeses i profecies de l'Antic Testament respecte al Messies, que en total són unes 200. Insisteix en que el Salvador no ha vingut a abolir la Llei sinó a perfeccionar-la i portar-la a la seva plenitud. Sembla clar que es va escriure a Israel, o menys probablement a Antioquia, i diversos autors dels primers segles, com el Pare apostòlic Papies, Orígenes, St. Climent d'Alexandria i St Jeroni diuen que l'Evangeli de St. Mateu en hebreu era l'únic que usaven els natzarens, un grup judeocristià del segle I.  

Per les seves característiques l'Evangeli de St. Mateu és un dels 3 Sinòptics, és a dir "paral·lels" per tenir un contingut i estructura semblants, junt amb el de St. Marc i de St. Lluc, a diferència del de St. Joan que té una estructura i estil diferenciat. I si bé l'Evangeli de Mateu en grec sembla a parer dels especialistes posterior al de St. Marc i més o menys contemporani del de St. Lluc, potser una mica anterior, en canvi l'Evangeli de Mateu en la seva primera versió en arameu, avui perduda, pot ser contemporani o fins i tot anterior al de St. Marc.  

Que com St. Mateu la trobada amb Crist ens faci passar de pecadors a perdonats, escollits, sants, evangelitzadors i testimonis i transmissors de la fe que hem rebut a tot el món actual i a les generacions futures!