Sants màrtirs de Corea

El 20 de setembre és la festa de Sant Andreu Kim Taegon (1821 - 1846) i Sant Pau Chong Hasang (c. 1794 - 1839) i 101 més sants màrtirs coreans, companys seus. 

Sant Andreu Kim Taegon i Sant Pau Chong Hasang 

Sant Andreu Kim va ser el primer sacerdot catòlic coreà i recentment, el 21 d'agost, s'ha celebrat el 200 aniversari del seu naixement. Els seus pares eren conversos catòlics de l'alta noblesa coreana i el seu pare també va morir màrtir. Ell va poder sortir del país, ser batejat als 15 anys, estudiar com a seminarista al Macao portugués i ser ordenat sacerdot per un bisbe francès a Shanghai l'any 1845 i a continuació va tornar a Corea a predicar i evangelitzar. L'any següent va morir decapitat a Seul per ser cristià i les seves últimes paraules foren: 

"En aquesta última hora de la meva vida escolteu-me atentament: si he mantingut comunicació amb estrangers ha sigut per la meva religió i pel meu Déu. És per Ell que jo moro. La meva vida immortal està en el seu punt inicial. Convertiu-vos al Cristianisme si desitgeu la felicitat després de la mort, perquè Déu alberga càstig etern per a aquells que rebutjaren coneixer-lo"   

St. Andreu Kim és el sant patró del clergat coreà, de Corea i molt especialment de Corea del Sud, desprès de la patrona principal, la Mare de Déu en la seva advocació de la Immaculada Concepció, i junt amb St. Pau Chong i els altres sants coreans màrtirs.  

Sant Pau Chong era fill del màrtir Agustí Chong (1760 - 1801) i nebot del gran filòsof coreà Jeong Yankyong (1762 - 1836), conegut com Dasan, un dels més grans experts neoconfucians i conseller reial, que fou també un dels primers coreans en convertir-se al Catolicisme i que si bé va mantenir la seva fe en privat, gairebé en secret, va ser exiliat durant molts anys.  St. Pau Chong com a intèrpret oficial d'una missió governamental va anar a Beijing, la capital xinesa, l'any 1825 i allà va poder parlar amb el bisbe catòlic de Beijing demanant-li missioners i sacerdots per Corea i a través del bisbe de Beijing va escriure al Papa de Roma sol·licitant que establís una diòcesi a Corea. Però la dinastia coreana Joseon (1392 - 1910), molt confuciana, era violentament hostil al Cristianisme i especialment al Catolicisme, perseguint-lo i volent-lo exterminar, i tot i el precedent d'un sacerdot xinès (1), Jacob Zhou Wenmo (1752 - 1801) que va celebrar la primera Missa al país l'any 1795 quan els catòlics ja eren uns 4 000, que hi visqué amagat i que morí màrtir a Corea l'any 1801, es pot dir que en general per a la majoria dels catòlics coreans els primers sacerdots, uns francesos, no van arribar  al país fins 1836.  El 1839 St. Pau Chong, quan essent seminarista estava a punt de ser ordenat sacerdot va ser detingut com a cristià, va ser interrogat per les autoritats i mentre estava empresonat va escriure un text explicant i defensant la religió cristiana, que va lliurar al jutge, que un cop ho va haver llegit li va dir que tenia raó en tot el que deia però que els reis de Corea prohibien aquesta religió en el seu país i per tant era el seu deure renunciar-hi, a la qual cosa ell va contestar "Ja us he dit que sóc cristià, i ho seré fins a la meva mort". Aleshores va ser torturat i finalment lligat en una creu sobre un carro, on enmig els sofriments va morir content i alegre, doncs savia que anava a la felicitat eterna.  

El Cristianisme a Corea, concretament el Catolicisme, té la particularitat que inicialment va ser de laics, que es convertiren espontàniament i decididament al arribar-lis des de Xina i poder llegir textos bíblics, especialment dels Evangelis i del Nou Testament, escrits en xinès (2). Coneixer-los va ser per molts d'ells una autèntica revelació, allò que sempre havien estat esperant, van reconèixer la veritat així que la van llegir, trobant-la molt superior a les especulacions confucianes, budistes i taoistes i a les creences xamàniques, i van adherir-se de tot cor a Jesucrist, Déu fet home per redimir a la Humanitat, que va morir en creu i ressuscitar per tal que els homes també puguessin ressuscitar i tinguessin una eternitat feliç al Cel amb Déu. Tot i que inicialment no van ser predicats oralment ni instruïts i que el seu coneixement de la fe era allò més bàsic i no tenien més sacrament a la seva disposició que el Baptisme, s'hi van fer tan forts que davant de l'oposició dels sobirans, governants i poderosos del seu país van preferir ser màrtirs abans que abandonar la veritat i el secret i el sentit de la vida per fi trobades i conegudes. 

Hi ha documentats uns 9 000 màrtirs coreans, cristians catòlics, dels quals 103, entre ells St. Andreu Kim i St. Pau Chong, foren canonitzats pel Papa Joan Pau II l'any 1984. Més tard, l'any 2014 el Papa Francesc en va beatificar 123 més. Van ser torturats i martiritzats entre els anys 1791 - 1888 (3), essent el primer d'ells el beat Pau Yun Ji-chung (1759 - 1791) qui malgrat les amenaces i tortures es va negar a apostatar com li exigien, i va morir decapitat. 

No és gaire conegut que Corea és, des de l'any 1984, el 4t país del món en nombre de sants catòlics.  Avui dia el Cristianisme és la major religió de Corea del Sud, practicada per un 30 % de la població (4), mentre que la segona religió, el Budisme, només la practica un 15'5 %, si bé els qui es defineixen com a no religiosos o indiferents són un 45 %. A Corea del Nord es calcula que hi ha uns 5 000 cristians, però allà el Cristianisme està pràcticament prohibit pel govern, i han de viure amagats, mantenint en secret la seva fe, per por de ser detinguts i enviats a camps de treball o fins i tot executats, l'entrada de sacerdots està prohibida a aquest país. 

(1) I encara sembla que hi hagué un precedent més antic, el jesuïta espanyol Gregorio Céspedes, que amb les tropes japoneses que envaïen Corea, ja que residía al Japó i estava al servei d'un daimyo convertit que va participar en l'expedició, va estar al país els anys 1593-94 i va poder predicar als coreans presoners, alguns dels quals s'haurien convertit. També es diu que el 1603 uns diplomàtics coreans van portar notícies del Cristianisme, catòlic, des de Xina i Japó, on el van conèixer i que també en aquesta ocasió hi hagué gent que va creure, alguns historiadors situen aquí l'inici del Cristianisme a la península. 

(2) El primer coreà batejat va ser Pere Yi Seung-hun (1756 - 1801), que ho va estar a Beijing l'any 1784, quan era membre d'una ambaixada, i que ho va fer instat per un altre convers, Yi Byeok (1754 - 1785), que havia conegut el Catolicisme estudiant llibres dels coneixements occidentals escrits en xinès per Matteo Ricci. Un cop batejat va tornar al seu país amb bíblies, crucifixos i objectes de devoció catòlics.

(3) El 1899 encara van morir assassinats en una zona del país uns 600 catòlics coreans, però no van ser màrtirs de les autoritats sinó d'una revolta popular d'inspiració confuciana que els va agafar com a víctimes. D'altra banda un coreà convertit ja va ser matat pel govern en un cas únic l'any 1784 en que els van trobar en una reunió cristiana, però va ser executat per no ser aristòcrata, tots els altres, que eren nobles i fins membres de la Cort van ser respectats de moment.

(4) Un 19'5 % protestant i un 11 % catòlic.  Però hi ha estudis que diuen que un terç de coreans simpatitzen amb el Catolicisme i un nombre encara més gran amb el Cristianisme en general.