Sant Corneli (+ 253) papa, i Sant Cebrià (+ 258), bisbe de Cartago, es celebren junts el 16 de setembre. Ells dos defensaren fermament que, ja que l'Església té el poder diví de perdonar els pecats, atorgat per Crist als apòstols al donar-los l'Esperit Sant, els apòstates durant les persecucions podien ser perdonats després de fer penitència, i ser readmesos a l'Església. Això dona encara més valor, si cap, a la llibertat i voluntarietat del seu martiri com a testimonis per la caritat de la veritable fe.
Hi ha hagut màrtirs des del principi de l'Església, sants que van acompanyar a Jesús fins a compartir la seva mort en creu, començant per St. Esteve, el protomàrtir, que va ser apedregat i per tots els apòstols, que foren tots ells màrtirs exceptuant St. Joan, que fou confessor, essent torturat però per un miracle diví no perdent la vida, i morí exiliat. Però el temps en que hi ha hagut més màrtirs cristians és el segle XX i encara n'hi ha actualment i molts, més dels que ens pensem.
En molts països encara ser cristià o més encara convertir-se al Crist pot suposar pena de mort de part de les autoritats o sinó llargues penes de presó, però també hi ha molts cristians a països del món que són massacrats per terroristes, que viuen en la inseguretat davant els seus propis compatriotes i en ocasions fins i tot veïns i en casos extrems familiars seus, o que com a mínim són menystinguts i marginats, tant sols per creure que Jesucrist és veritable Déu i veritable home, el nostre Salvador individual de cadascú i Redemptor de tota la Humanitat, i cap de l'Església universal, on ens acollim a Ell i ens fem seus pel baptisme i el trobem real i viu en els sacraments. Per creure en Ell i ser de la seva Església molts cristians arreu del món estan en perill i poden ser màrtirs, com els cristians dels primers segles.
Que St. Corneli i St. Cebrià preguin per nosaltres al Cel, que tinguem forces de ser si cal testimonis com ells i tots els altres innombrables màrtirs, que siguem conscients d'aquells cristians que a molts llocs viuen perseguits i amenaçats, que els ajudem i preguem per ells i que sapiguem fer i en tota circumstància la voluntat de Déu, que és la nostra felicitat temporal i eterna!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada