El pecat del nostre temps

Jesucrist i la seva Redempció està sempre a la nostra disposició per tots i arreu del món, però en els nostres temps 
molta gent li donen l'esquena, se n'allunyen o no li fan cas, fent com si no hi fos, perdent així la seva salvació

A Occident el pecat del segle XVIII fou la rebeldia, al segle XIX l'orgull, al XX l'apostasia silenciosa i pel que portem de segle XXI sembla que perilla que el d'aquest segle sigui el pecat contra l'Esperit. 

Perquè aquells rebels il·lustrats i enciclopedistes que iniciaren aquest descens de la societat, donant pas un segle després a l'orgull cientifista i que al segle XX es traduí en un apartament progressiu de la fe, enmig de persecucions i violències anticristianes a la 1ª meitat i amb una molt més subtil i efectiva mena d'hipnosi col·lectiva a la 2ª meitat a base de cinema, televisió i mitjans de comunicació que anaren augmentant grau a grau la seva propaganda anticristiana de manera que la població gairebé no se'n va adonar de tan lent i insidiós, ara en aquest 1è quart del segle XXI sembla haver-se ja anat traient la careta, confiant en que el terreny està ben preparat per moltes dècades d'estovament i relaxació de les consciències, i ja no és que es vagin perdent els manaments i les virtuts cristianes o es desvaloritzin o manipulin com abans, sinó que des dels poders del món es fomenten decididament pecats, vicis i antivalors com cosa natural, opcions de vida o fets alternatius pretesament vàlids pel mer fet de ser legals i sancionats per un consens social ben treballat durant molt temps, que aviat es voldran presentar com a millors i tot, és a dir la inversió total del bé i el mal, és a dir el pecat contra l'Esperit Sant, aquell que per la seva pròpia naturalesa no té remisió i no serà perdonat ni en aquesta vida ni en l'altre. 

Perquè mentre un que peca es sap pecador, encara té el perdó de Déu ben obert davant seu fins a l'últim moment de la seva vida, ja que primer de tot està en la veritat i en segon lloc sempre pot saber-li greu, penedir-se i convertir-se amb l'ajut de la gràcia que Déu ens va donant al llarg de totes les etapes de la nostra vida des del bressol fins a la tomba, ja que ens estima i vetlla per la nostra salvació eterna. Però si un, convençut per les maquinàries propagandistíques i manipuladores dels grans poders del món, ben atiats per la iniciativa diabòlica envejosa i procuradora de la nostra perdició eterna, es va convencent de que no és pecat, que és una opció de vida, que la vida moderna ja ho permet, i fins ho fa una ideologia i ofega els gemecs de la seva consciència - i en alguns casos del propi cos i tot - i es va endurint en la seva elecció al marge de Déu i, quan ja està ben corromput, en contra de Déu i tot, i es mostra activista i beligerant en aquest sentit, doncs passa que ja viu en la mentida i l'odi, ja ha escollit el camp del diable, ja es torna ell mateix pecat definint-se com rebel a Déu i buscant l'aprovació del món, el diable i la carn com a substituts temporals i insatisfactoris, i ja li diu blanc al negre i negre al blanc... com podrà reaccionar i demanar perdó, si no creu que faci res mal fet ni que hagi de canviar i demanar perdó de res, si s'enfronta a Déu considerant-se'n enemic per les seves lleis, que detesta perquè li mostren el seu mal, i s'entesta en la seva opció, fins i tot dolent-se i protestant de que les coses li surtin malament ja en aquest món? 

Es necessitaria una gràcia molt excepcional i la seva acceptació o una conversió "tombativa" per l'estil de la de St. Pau i això no és que sigui impossible però sí que és rar, no tant per part de Déu sinó per la part humana, ja que ni que Jesús hagi ressuscitat d'entre els morts no es converteixen, com diu la famosa paràbola del ric Epuló i el pobre Llàtzer. És el gran perill del nostre temps i el més greu i letal per a les ànimes humanes immortals i pel dia de la resurrecció i el judici i el destí etern, des de fa dos mil·lenis. És molt trist i tràgic, però és així. Hem de pregar molt a Déu que doni una sobreabundància de gràcia santificant que ajudi a recapacitar i encarrilar-se a una societat humana tan desencaminada com la nostra a veure si, contra totes les expectatives, és capaç de rectificar i tornar a Ell a la recerca de guarició espiritual i perdó.