Un gran sant del segle XX, do de Déu pel poble

Església de St. Pius de Petrelcina a St. Giovanni Rotondo,
abans de morir el sant va dir "faré més després de la mort que en vida"

El sacerdot i franciscà caputxí Sant Pius de Pietrelcina (1887 - 1968), conegut durant la seva vida com el Pare Pio, és un gran sant, místic estigmatitzat durant mig segle amb les ferides de Crist a la Passió, obrador de miracles, sobretot de sanació però també d'altres tipus com la bilocació (1), un extraordinari confessor amb el do de discerniment d'esperits i del consell espiritual exigent i eficaç, tan popular com combatut durant la seva vida. I amb la seva mort la seva fama de santedat, ja molt extensa i intensa en vida, no sols s'ha mantingut sinó que ha augmentat, desapareixent tots els dubtes sobre ell i essent beatificat l'any 1999 i canonitzat el 2002, en una cerimònia en que hi van assistir 300 000 persones a Roma. Amb tal motiu s'ha comentat que el poble de Déu sap reconèixer i valorar els bons pastors que vetllen de veritat per ell. 

Des de nen va tenir visions i èxtasis celestials, així com també atacs del diable tan espirituals com físics. El diable, al que ell anomenava "barbablava" se li va presentar en molt diverses formes, des d'un gos negre rabiós que el perseguia, fins a la més curiosa d'un penitent al confessionari que justificava de forma aparentment vàlida tots els seus gravíssims pecats o un àngel de llum que pretenia desencaminar-lo, passant per ombres o siluetes negres i per atacs invisibles però que l'agredien físicament colpejant-lo i fent-li mal. Però pitjor van ser encara les incomprensions, malentesos, dubtes i judicis equivocats o maliciosos que va sofrir durant bona part de la seva vida, alguns d'ells sinó tots, d'inspiració clarament diabòlica. Junt amb moltíssima gent que el coneixia i el veia i el tenia per un sant ja en vida, d'altres i entre ells figures d'autoritat eclesiàstiques que l'investigaven pels seus estigmes i miracles, el consideraven un impostor i un farsant, que fingia els seus estigmes i altres aparences de santedat. Fins i tot, mal informat, el Papa Sant Joan XXIII va quedar decebut d'ell, sobretot pel cercle de dones que el rodejaven (2), però ja el Papa Sant Pau VI va descartar totes les acusacions que es feien en contra seva. 

Un dels que va tenir-lo per home de Déu i sant ja en el moment més controvertit de la seva vida, quan se'l discutia més, va ser el futur Papa Sant Joan Pau II. El va conèixer ja l'any 1947 quan era seminarista a Roma i anys més tard en un viatge a Itàlia va voler anar-lo a veure a San Giovanni Rotonda per confessar-se amb ell i després de fer-ho, hi ha qui afirma tot i que no està confirmat i que fins i tot s'ha negat que succeïs, que el Pare Pio amb un do de precognició li va dir que havia vist que arribaria al més alt de l'Església, cosa que de moment el llavors Karol Wojtyla va creure complert quan el van nomenar cardenal però que no es va complir plenament fins que va ser escollit pontífex l'octubre de 1978, essent el primer Papa no italià des de 1523. El que sí que és segur és que, essent bisbe de Cracòvia, el futur Papa polonès li va escriure l'any 1962 demanant-li que resés per una polonesa amiga seva, Wanda Poltawska (n. 1921), malalta de càncer, a la que els metges només li donaven un any i mig de vida, cosa que Sant Pius va fer i el càncer va remetre espontàniament de manera inexplicable i encara es viva ara, a punt de fer 100 anys. Aquest va ser un dels molts miracles de sanació que se li atribueixen. 

Es podrien dir moltíssimes coses d'un sant tan excepcional i que en vida va suscitar tanta fe del poble com oposició per part de determinades persones que no s'ho creien. Però com a mostra en citaré una, un llavors seminarista català, quan assistia a Missa en una església catòlica a Anglaterra, va veure, segons em va dir ell mateix, un monjo al costat de l'altar durant la celebració. Intrigat de que el frare hi era però sols acompanyava i el sacerdot no semblava adonar-se de la seva presència, després de la Missa va entrar a la sagristia a parlar amb el celebrant preguntant-li qui era aquell religiós. "Ah, avui hi era? L'has pogut veure?" li va contestar i a continuació li va explicar que era el Pare Pío que algun cop s'apareixia durant la Missa en aquella parròquia i que, si la memòria no em falla, alguns el veien i d'altres no, encara que d'això últim no estic tan segur.  

(1) Se'l va veure en dos llocs diferents en més d'una ocasió com també es va aparèixer en diverses ocasions i no sols després de la seva mort. I algún cop se'l va veure levitar, en una ocassió en que es dirigia a confessar, els qui esperaven per confessar-se amb ell el van veure anar al confessionari caminant per l'aire per sobre dels seus caps i es diu que un feligrés li va preguntar que se sentia caminant així i li va respondre "el mateix que caminant per terra".

(2) Tot i que sembla que després, ja cap al final del seu pontificat, va rebre millors informes i explicacions i es va tranquilitzar i alleujar al respecte, com si sempre hagués desitjat que fos així.