L'arrel i l'essència catòlica de Catalunya

L'11 de setembre és la Diada de Catalunya 

Les muntanyes de Montserrat i la basílica amb l'advocació de la Mare de Déu patrona de Catalunya

El santuari de Núria, una advocació molt catalana de la Mare de Déu, la festa de la qual es celebra el 8 de setembre

També podem fer esment de la Sagrada Família de Barcelona, del Sagrat Cor del Tibidabo, de la Mercè, dels monestirs de Poblet i Santes Creus, de les catedrals de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, les esglésies romàniques de la Vall de Boí amb el famós Pantocrator de St. Climent de Taüll, el monestir de Ripoll, amb el Romànic com a art nacional català tot i que també hi ha grans obres del Gòtic, del Barroc i del molt típic Modernisme, i encara St. Miquel de Cuixà i St. Martí del Canigó, essent aquests dos i Ripoll amb St. Joan de les Abadesses on va nèixer Catalunya com a tal al segle IX (1). I des d'aleshores s'ha mantingut sempre així fins ara, la majoria de l'art català, com es pot veure als museus de Barcelona, Vic, Lleida, Solsona... és de tipus religiós, ja que la història i la vida i cultura a les nostres terres estan estretament unides a la fe, com es veu en tenir per patrons el país a la Mare de Déu de Montserrat, patrona principal, i St. Jordi, segon patró. I moltes poblacions catalanes porten noms de sants, igual que la immensa majoria de la gent.

Fins i tot la llengua catalana està documentada per primera vegada a les Homilies d'Organyà, el beat Ramon Llull és la seva gran figura primerenca i el que usa el català per a escriure textos de religió i filosofia abans que altres llengües neollatines, i la literatura catalana té dos grans Cants Espirituals, els d'Ausiàs March al segle XV i el de Joan Maragall de principis del segle XX, que són dos grans cims de la mateixa, igual com el més gran literat català és el sacerdot Jacint Verdaguer. La catalanitat és catòlica i Catalunya és cristiana per essència com afirmava el bisbe Josep Torras i Bages, autor a més d'un dels primers i més grans llibres sobre catalanisme, La tradició catalana (1892). L'espiritualitat catalana és benedictina, franciscana i dominica, i també agustina amb un aspecte molt propi, el mercedari, sorgit a Barcelona al segle XIII per rescatar captius. I són molts els sants catalans, des dels màrtirs dels primers segles de l'Era Cristiana, després que la zona de la nostra terra fos evangelitzada probablement ja des del segle I per St. Pau i potser també St. Jaume el Major, passant pels grans sants medievals (2) i posteriors (3) fins arribar als grans fundadors i fundadores d'Ordes del segle XIX (4), com St. Antoni Maria Claret, la utilització pel qual de la llengua catalana en prèdiques i escrits va contribuir força al manteniment i recuperació de la mateixa. I això abasta tots els camps, fins i tot la cançó catalana més coneguda internacionalment és el "Cant dels Ocells", una nadala, que va ser adoptada com un dels himnes de l'ONU l'any 1971 en la interpretació de Pau Casals. Es podrien citar moltes més coses (5), però amb aquestes pinzellades n'hi ha prou i amb escreix.  

Que Catalunya sigui fidel a ella mateixa i es mantingui sempre cristiana i catòlica!

(1) Al segle X estudià a Ripoll i Vic el monjo occità Gerbert d'Orlhac, futur Papa Silvestre II, que donà un impuls a la ciència medieval. I a la 1ª meitat del segle XI el bisbe-abat Oliva de Vic va promoure la Pau de Déu i la Treva de Déu no sols als comtats catalans sinó a tot el sud de França i encara més enllà a Europa. 

(2) Seria molt llarg citar-los, però podem destacar St. Bernat Calvó, St. Pere Nolasc, St. Ramon de Penyafort, St. Ramon Nonat o el valencià St. Vicent Ferrer que predicava en català, el català de la seva terra i que és modern i clar, i la gent l'entenia per tota Europa occidental, aconseguint innombrables conversions. 

(3) Com els extraordinaris St. Pere Claver i St. Josep Oriol.

(4) Que són realment molts, amb una obra ingent. Però a part dels sants, moltes figures destacades en diversos camps han estat sacerdots o religiosos, com Jaume Balmes, un dels més grans filòsofs catalans o el ja citat Mn. Cinto Verdaguer, l'equivalent pel català de Dant, Shakespeare, Molière, Goethe o Pushkin en les seves respectives llengües. O en tot cas el segle XIX i encara el XX han vist l'obra genial de persones molt devotes i pietoses, com Antoni Gaudí. 

(5) Com el seny català, de fonament cristià, així com el caràcter, costums i festes, per citar-ne només unes.