Els miracles de guarició que fa Jesucrist no són exclusivament ni tan sols principalment els miracles externs de sanació. Són miracles reals, històrics, sense dubte, però el més important és el que simbolitzen i, encara més, el fet que siguin manifestació exterior d'un miracle interior molt més gran.
Trobant-se amb Jesús els cecs hi veuen, els sords hi senten, els muts parlen, els paralítics caminen, els malalts es curen, els morts ressusciten... Avui dia la medecina pot imitar algunes d'aquestes coses, excepte la última, però per això mateix el realment important de l'actuació de Jesucrist en les nostres vides és la sanació interior, la salvació espiritual, que molt sovint es trasllueix en el món biològic, físic. Però el realment important, com fa Jesús, és que els pecadors són perdonats i aquest miracle, que només pot fer Déu, supera de molt tots els altres.
Avui dia també necessitem, i potser més que mai, fer la trobada amb Jesús, per a la nostra salvació i per a veure grans miracles de millora en nosaltres, en el nostre ambient, en la societat i a tot el món.
Perquè avui dia hi ha sords espirituals que no han sentit a parlar de Jesucrist ni senten la veu de Déu com inspiracions en el seu cor, ni com a providència en la seva vida, i en els casos més greus ni tan sols escolten als altres; la trobada amb Crist fa que tornin a sentir la crida de Déu i els avisos de la consciència i fins i tot que tornin a escoltar als altres.
Hi ha gent espiritualment muda que no poden resar ni confessar-se i en ocasions ni tan sols parlar significativament, des del cor, amb els altres, i quan troben a Jesucrist recuperen la capacitat de fer pregària i de dirigir-se des de l'autenticitat als altres.
Hi ha cecs espirituals que no veuen Déu en les seves obres, com en la bellesa de la Natura, ni el saben reconèixer en la lluminositat, que no perceben, del Cos i la Sang de Crist i en el sagrari, i en els casos més greus tampoc veuen la bondat i l'amor dels altres, i és la trobada amb Crist la que fa que recuperin la visió inefable de Déu, en el Santíssim Sacrament, i llavors estan més preparats per a veure el veritable rostre del proïsme.
També hi ha coixos i fins paralítics espirituals, que no poden caminar per anar a Missa o a rebre els sacraments, i en casos greus tampoc poden atansar-se als altres per trobar-los o reconciliar-se ni que sigui fent el primer mas, en els casos més greus la persona està com immòbil, paralitzada, en la seva vida i no avança ni progressa, ni tan sols fa passos per superar problemes o dificultats, i és quan fan la trobada personal i directa amb Crist quan aquest els guareix i poden aixecar-se de la seva postració i caminar com els demés a la recerca d'objectius i relacions.
Al món tenim malalts espirituals, que no estan prou sans per poder fer una vida cristiana normal, i en casos més greus ni tan sols per fer vida normal, perquè hi ha malalties cròniques que els metges no encerten a diagnosticar que poden tenir la seva arrel en el pecat o en la extrema debilitat de la vida espiritual i és trobant-se amb Jesucrist que aquestes malalties rebels i recidives desapareixen de la vida personal.
També hi ha desgraciadament casos de morts espirituals, sense gens de vida espiritual, per pecats molt grossos i potser molts, que han portat a aquesta extinció de la vida de l'esperit en l'ànima d'una persona, però no tot està perdut perquè amb la trobada amb Jesucrist, la persona afectada d'aquest terrible mal pot ressuscitar, tornar a la vida espiritual i en els Evangelis queda ben clar en la ressurrecció obrada per Jesús de la noia que acabava de morir, del noi fill únic d'una vídua al qui ja portaven a enterrar i de l'amic de Jesús, Llátzer, que ja portava diversos dies enterrat a la tomba. Per a Déu no hi ha res impossible.
Trobem-nos doncs amb Jesús, en la Missa, en els sacraments i molt especialment en la confessió i l'eucaristia, en l'oració tant la del Rosari com la personal, en l'escolta atenta de la Paraula de Déu i en la lectura de la Bíblia, especialment del Nou Testament i molt especialment dels Evangelis, en les bones obres fetes per caritat, sobretot en l'almoina, en el dejuni, l'austeritat i els sacrificis, en la direcció espiritual i l'acompanyament, i en la vida d'Església, i veurem de ben segur molts i grans miracles en la nostra vida, la nostra família, el nostre treball, el nostre poble i, més enllà encara, en el món sencer!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada