S'acosta el Nadal, després del Diumenge IV d'Advent, que el 2021 és el 19 de desembre. Tot el món catòlic, i en general tot el món cristià, està de festa aquests dies. Els signes externs, llums, pessebres, nadales, felicitacions, trobades familiars, dinars especials i vacances, són la manifestació exterior d'un gran fet interior, pel que ens hem de preparar per participar-hi en les adequades i millors condicions i per viure'l amb tota la il·lusió, alegria i felicitat que comporta, per tal que aquest Nadal doni tot el seu fruit en nosaltres, les nostres famílies, ambient i societat, i desitjant que arribi a tot el món.
 |
| Verge de la magrana, Fra Angelico 1426 |
Perquè la litúrgia ens permet, espiritualment parlant, estar presents allà on aquests fets van succeir històricanent, fa més de 2 000 anys, o des d'un altre punt de vista, que en el fons és igual, viure'ls com si aquests fets succeïssin ara i aquí, arreu del món on es celebra.
El fet únic i decisiu, central en la Història de la Humanitat, del naixement de la 2ª persona de la Santíssima Trinitat, Déu Fill, fet home com nosaltres, assumint en plenitut les dues naturaleses, l'humana i la divina, en el Nen Déu, nadó nascut de Maria Verge, en el seu moment va passar gairebé totalment desaparcebut, perquè tot va ser molt discret, gairebé secret. I Déu tenia motius perquè fos així.
En primer lloc ho sapigué la Verge Maria a Natzaret, en el moment de l'Anunciació, 9 mesos abans del naixement, quan l'arcàngel Gabriel li anuncià que era l'escollida entre totes les dones per a ser la Mare del Salvador, concebut sense intervenció humana de forma miraculosa, perquè iniciava amb Ell una nova Creació i un món nou, virginal i pur, deslligat dels lligams de l'esclavatge del diable, del pecat i del mal. De la mateixa manera la seva Mare Verge havia sigut concebuda sense pecat original i va viure tota la seva vida lliure de tot pecat, absolutament Immaculada, per un avançament providencial de la Redempció obtinguda pel seu Fill diví, que era de la seva mateixa carn i sang. Ells dos són els nous Adam i Eva tal com deu els volia, perfectes com el Pare celestial és perfecte.
Després Sant Josep ho sap per un àngel en un somni i de seguida ho entén i ho acata fent de la voluntat de Déu la seva pròpia voluntat. També ell, tot i que no tant com Jesús i Maria, és un instrument sant, dòcil i en la seva mesura perfecte, del pla de Salvació de Déu, l'espòs ideal per Maria, en un castíssim matrimoni blanc, i el pare ideal per a Jesús.
En la Visitació veiem que quan Maria la va a visitar, Sta. Elisabet, la seva cosina ja gran d'edat, se n'assabenta perquè en les seves entranyes el fill que espera, St. Joan Baptista, salta d'entusiasme davant la presència propera de la Mare de Déu i del Fill de Déu tot just concebut en el seu sí per obra de l'Esperit Sant. I Sta. Elisabet ho endevina tot per inspiració divina i ho proclama ben obertament, cridant amb totes les seves forces, com correspon a un miracle tan meravellós i tan extraordinariament gran. I la Verge Maria li respon amb el Magnificat, i es queda amb ella per ajudar-la fins que neix el seu fill. Per tant cal comptar en que també se'n devia assabentar Zacaries, el pare del Precursor, que ja havia rebut un anunci angèlic al Temple de Jerusalem sobre el naixement del seu fill, essent ell i la seva dona grans i tinguts per estèrils.
Després, la Nit de Nadal, a les rodalies de Betlem, un àngel s'ho anuncia als pastors, que hi responen molt positivament i van a adorar al Nen allà on l'àngel els hi ha indicat, el troben amb Maria i Josep, i li fan presents. Ells també han merescut aquest privilegi de conèixer i veure l'albada de la renovació de l'Univers per la presència de Déu mateix, fet una criatura humana, entre les criatures de la seva Creació.
Els mags d'Orient, que ho busquen i ho troben per observació del firmament i els astres i pels seus càlculs i estudis humans, tot i que errònis en els mitjans, també mereixen que Déu mateix els hi doni l'encert, i que amb la seva decisió d'anar-hi una estrella, un signe celest amb el que la Trinitat els afavoreix, els guiï. A l'arribar a Jerusalem, preguntat on ha nascut el Rei dels jueus, títol que Jesucrist tornarà a tenir a la Creu, són portats a la Cort del rei Herodes i aquest ho fa esbrinar als experts i mestres de la Llei, que segons la profecia de Miquees apunten a Betlem. Però ni Herodes, ni els seus savis, ni els membres de la seva Cort reial s'ho acaben de creure del tot, i més venint d'uns personatges estrangers. Per això els ho indiquen bé, però no els acompanyen i ni tan sols els fan vigilar. Sortits de Jerusalem cap a Betlem, a pocs km, els mags tornen a veure l'estrella i aquesta els guia al pessebre, on adoren i li fan uns presents molt significatius, or, incens i mirra, ja que per inspiració divina el reconeixen com a Rei, Sacerdot i Víctima i/o Metge d'ànimes i cossos. I avisats en somnis per un àngel, no tornen a Jerusalem a dir-ho, com els hi havien demanat que fessin si el trobaven, sinó que retornen al seu país per un altre camí. És llavors quan Herodes, veient-se burlat, reacciona donant ja credibilitat al relat, i ho fa de manera molt negativa, mostrant una supèrbia demoníaca inaudita, ja que fa matar a tots els nens de Betlem i voltants menors de dos anys, buscant assegurar-se de que entre ells mata al Messies, en una inconcebible rebel·lió contra Déu i els seus designis, com si l'home hi pugués fer res. Moren els sants innocents, els companys de l'Anyell diví, però Jesús primer ha de dur a terme la seva missió de salvar la Humanitat, i un àngel avisa a temps a St. Josep en somnis i la Sagrada Família fuig i marxa cap a Egipte, fora de l'abast d'Herodes, que a més desconeix qui són, però que ho podria sospitar si l'informessin d'on va nèixer el Nen Jesús. Així es veu ben clar que la discreció extrema i l'humil silenci sobre la seva maternitat de la Verge Maria estava molt justificat i era molt adequat i convenient.
Probablement abans que això ha tingut lloc ja la Presentació de Jesús al Temple i la Purificació de Maria, que sense necessitar-ho en absolut compleixen no obstant l'establert per la Llei de Moisès. I els sacerdots i servents del Temple, que eren els qui l'havien de reconèixer i proclamar, no ho fan perquè tot i ser grans coneixedors de les Escriptures i servidors de l'altar del Déu veritable, no se'ls han obert els ulls ni l'enteniment. En canvi aquest gran do sí que els hi és donat a dos fidels devots i fervorosos, persones justes i de gran bondat i pietat, els vells Simeó i Anna, asidus en l'oració i en el culte al Temple. A Simeó l'Esperit Sant li havia dit que no moriria sense veure el Messies, i el reconeix de seguida que veu arribar a la Sagrada Família i els hi ho diu, profetitza divinament inspirat i resa el càntic del Nunc dimittis, mentre agafa el Nen als seus braços. També la profetessa Anna, molt gran d'edat (1), per un do de Déu va arribar just en aquell moment, va reconèixer al Salvador del món, en va donar gràcies a Déu i parlava meravelles d'aquell nadó a tots els qui l'escoltaven.
Per aquests fets es veu que en el moment en que tot això va succeir només uns pocs, ben pocs, se n'assabentaren i encara un d'ells, el rei Herodes, al sentir-ho dir, tot i no estar-ne convençut del tot, el volia matar, potser només per si de cas, en una decisió realment satànica i del tot incoherent i embogida si pensava que el recent nascut podia ser realment el Messies promés i esperat. Però també els membres de la seva Cort es mostraren com a mínim a l'expectativa, amb un cert escepticisme quan no incredulitat. En canvi tots els altres, gent senzilla, humil i creient, es mostraren meravellats i molt agraïts, per això els àngels proclamaren allò de "Glòria a Déu a dalt del Cel i a la Terra pau als homes que estima el Senyor" o "als homes de bona voluntat". Per un gran do diví ells sí que ho saberen, ho visqueren i donaren glòria i lloança a Déu, adorant al diví Infant i donant gràcies de tot cor del do que se'ls havia concedit. I la Santíssima Verge Maria, model perfecte del creient i de l'Església, conservava aquests records en el seu cor, i els meditava, alhora que n'era la protagonista.
En canvi ara, després de la Redempció, els qui ens en hem assabentat al llarg dels segles som milers de milions, ja que aquest do de conèixer la Veritat s'ha generalitzat i estés cada vegada més arreu i sempre. I per voluntat divina, per les celebracions litúrgiques som cridats a veure-ho i viure-ho en esperit, participant-hi com si hi fossim allà al temps, moment i lloc just i amb la inspiració angèlica necessària, o bé com si aquests fets passessin ara i aquí, arreu del món on s'anuncien i amb tal motiu es celebra la Missa del Gall o alguna Missa de Nadal. Clar que ho sabem, ho vivim i ho contemplem espiritualment, d'una forma invisible. Però això ens és encara un do més i una major felicitat, perquè Nostre Senyor va dir "Perquè has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense veure", i això ens ha de donar una alegria encara molt més gran, sabent que Déu ens ho atorga i ens considera dignes de creure sense veure sensiblement i de la felicitat que això comporta.
Doncs visquem-ho, gaudim-ho i donem-ne moltes gràcies a Déu!
(1) Vídua fins els 84 anys pot significar que tenia aquesta edat en el moment de la Presentació, però també podria voler dir que havia sigut vídua durant aquests anys i com havia estat casada durant 7 anys i l'edat mínima del casament eren els 14 anys per les noies, això voldria dir que tindria 105 anys o més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada