Quan Herodes va sentir la notícia del naixement del Messies i Rei dels jueus, títol aquest últim que rebrà de nou Jesucrist al temps de la seva mort a la Creu, i els experts de la seva Cort li van dir que havia de néixer a Betlem segons la profecia de Miquees, potser no s'ho va creure del tot i va tenir por de fer el ridícul si els hi feia cas, i als mags de l'Orient els va enviar a ells tots sols a buscar-los amb l'advertiment de que si el trobaven li ho diguéssin, per tal que ell també anés a presentar-li el seu homenatge (!).
Però quan els mags després de trobar i adorar el Nen Jesús no tornen a passar per Jerusalem, avisats en un somni per un àngel, i se'n van cap a les seves terres per un altre camí, Herodes no pensa que potser no l'han trobat, com suposava, sinó que se sent burlat pels mags, que considera que han descobert les seves veritables intencions i no han volgut tenir-hi part, com així va ser realment.
Aquí es pot fer un incís extra-bíblic. Va enviar algun espia Herodes a observar que feien els mags? Es va assabentar per ell que havien portat regals i ofrenes a un nen? Esperava potser que retornessin a dir-li, per anar amb ells i la seva soldadesca i fer una inesperada execució pública i solemne de l'infant? O senzillament es va quedar esperant tant tranquil, burleta i escéptic? Això últim és el que sembla deduïr-se de la narració neotestamentària, ja que si el trobaven, com que havia dissimulat tant bé, ells mateixos li vindrien a dir confiadament. No esperava que descobrissin el seu joc, i potser per això mateix no va enviar una guàrdia amb ells, ja que amb ell podien sospitar i potser no trobarien l'infant per si de cas, sinó que els va deixar anar ben lliures i confiats, pensant haver-los ben enganyat, i per això en definitiva es va sentir doblement burlat, en el seu objectiu i en la seva astúcia.
En tot cas els mags no van retornar a Jerusalem, i en la seva fúria Herodes va ordenar matar tots els nadons de Betlem i rodalies de menys de dos anys, segons la data de la primera aparició de l'estrella que li van dir els mags. Si havia enviat algun espia o si tenia confidents a Betlem, potser li van dir que faltava un dels nens i que una família havia marxat del poblet, amb rumb desconegut i potser fins i tot de nit, ja que després es van trobar en que faltava una família i un nen. Però potser d'entrada tampoc sabien quina era, i no ho esbrinarien fins a fer indagacions, si és que les feien. A més que potser els qui havien marxat no eren la família que ell buscava.
La supèrbia i la rebel·lia d'Herodes són inaudites. Li diuen que s'ha anunciat el naixement del futur rei d'Israel, un esdeveniment diví profetitzat com li corroboren els membres de la seva Cort, i amb un atreviment demoniac, realment diabòlic, pensa en matar-lo per impedir-ho (!). És inexplicable si es considera el que implica. I fins quan no l'identifica, la seva violència satànica decideix matar-los a tots, per veure si entre ells hi ha el que ha de ser el futur Messies (!). I si sospita que se li ha escapat de les mans, ho fa per ràbia i venjança, per odi mortal a aquest Crist. Que es repetirà i aparentment triomfarà en la condemna a mort crucifixió més de tres dècades més tard, però llavors també el diable instigador serà burlat, perquè en allò que pensava anorrear l'obra de Déu, resultaria haver-hi la Salvació i Redempció de la Humanitat, i per tant la seva derrota total i definitiva.
 |
| Massacre dels Innocents (1824) de Léon Cogniet (1794 - 1880) |
Per això els nens assassinats per l'odi a Déu i al seu Fill enviat al món són màrtirs i sants. Ells són testimonis vius d'aquesta oposició sagnant i cruel al pla de Déu, i nascuts junt a Jesús i matats pels poders del món per la seva proximitat a Ell, són testimonis innocents i purs del mateix Crist, que donen la seva vida de forma inconscient, però no menys valuosa: reben el baptisme de sang. Són assassinats perquè entre ells pot estar Crist, perquè a ulls dels seus botxins poden ser Crist. I amb això en tenen prou per eliminar-los brutalment i així, sense saber-ho ni voler-ho, els configuren a Crist, perquè moren per Ell. I això, contrariament al voler i la consideració del seu assassí, els salva i els santifica.
Amb dos anys o menys, algun potser recent nascut i tot, no es devien gairebé ni assabentar d'aquest món. Però ja sofreixen una immerescuda i injusta pena de mort, totalment arbitrària i maligne. Els seus pares els ploren, no entenent res d'aquella tragèdia, es pot imaginar la seva consternació i desesperació per un tal fet. I això, "el plor de Raquel pels seus fills", ja havia estat profetitzat, però ningú savia quan, on ni com, y menys amb aquesta violència absurda, gairebé demencial, pròpia d'un embogiment pel propi poder per part d'aquell tirà. I en canvi aquells sants innocents màrtirs es troben ja a la Glòria del Cel, coneixen Déu i entren a la vida eterna, gaudeixen ja de la felicitat màxima i inacabable. La seva proximitat al naixement de Jesús els ha salvat i els ha fet sants!
És cert que aquest fet només es troba al Nou Testament, i no és citat en cap lloc més. Però Herodes era capaç d'això i molt més. Va fer matar a familiars seus, entre ells esposes i fills, fins i tot el fill que destinava a ser hereu seu. També va ordenar diverses matances sense motiu entre la seva pròpia gent, així l'historiador jueu contemporani Flavi Josep diu que veient-se morir i tement que el poble s'alegrés de la seva mort i ho celebrés, va ordenar que soldats seus sortissin i matessin molta gent a l'atzar, per tant que al morir ell la gent plorés i no estigués contenta (!).
Potser va ser en aquesta ocasió que va ocórrer la matança dels Sants Innocents, que passaria desapercebuda entre altres matances immotivades per l'estil. A més que potser van ser pocs, una dotzena o unes decenes, els nens morts a Betlem i comarca. I algunes matances d'Herodes van tenir molts centenars o alguns milers de víctimes i tot. Si fos així, si el martiri dels Sants Innocents es va tapar en un assassinat de majors proporcions, l'estança de la Sagrada Família a Egipte hauria estat força breu, d'uns mesos potser. I s'entendria millor allò de que Sant Josep al assabentar-se que el successor d'Herodes regnava a Judea, va decidir per prudència tornar a viure a Natzaret, a Galilea, no fos cas que els reconeguessin i s'assabentessin que el Nen va nèixer a Betlem en l'època d'aquell sacrifici humà d'infants i nadons en ares dels ídols del poder, la raó d'Estat i les consideracions polítiques.
I això ens porta al segon punt fonamental. Si aquesta matança de fa més de 2 000 anys ens horroritza i ens sembla inverosímil, ens hem de preguntar si no passa avui dia i a una escala molt més immensa i general, i aparentment legal segons les lleis locals i temporals humanes que no pas per les lleis divines universals i eternes per la que segueix essent un dels pitjors crims, de desenes de milions de fills a tot el món. Amb l'agreujant que aquests moren no recent nascuts o al poc sinó sense haver-ho fet, sense haver-los deixat ser ni existir, com a éssers individuals, cosa encara molt més forta i greu. I que aquests moren no amb les seves mares defensant-los i tractant d'impedir-ho, fins a risc de la pròpia vida, com en aquell cas, sinó fets morir per les seves pròpies mares amb l'ajut dels qui s'haurien de dedicar almenys en principi a salvar vides i no a interrompre-les i extingir-les. I que si en aquell cas la gent es va horroritzar i protestar per aquella inhumanitat, aquí hi ha un conformisme i un silenci còmplices, quan no una aquiescència molt còmplice, i pitjor si és en forma de lleis, o una instigació pels motius que es vulguin, tots espuris i falsos, que és encara més culpable que la de les que ho ordenen i dels qui ho realitzen, sense que hi hagi cap excusa de cap mena en pretesos objectius humanitaris o de llibertat personal (!), d'ideologies, de càlculs econòmics o de qualsevol altre mena. Aquella massacre va ser local, molt limitada en l'espai i el temps i en el nombre de víctimes, aquesta d'ara és gairebé mundial - només uns pocs afortunats països no ho permeten - general i continuada al llarg dels anys, amb un nombre de víctimes anuals sense cap comparació, si allà i llavors va ser una sola vegada i van ser amb tota seguretat menys de 100, i potser molt menys i tot, ara són aquesta xifra multiplicada per mil només al nostre país, cada any, i al món la mateixa multiplicada per cent mil o per un milió. En comparació el que va fer Herodes empal·lideix com un simple crim de delinqüent, com el líder d'una banda que pren venjança dels qui creu els seus enemics o rivals, tot i que tothom veu el disbarat.
I és que en aquestes coses en lloc d'haver avançat hem retrocedit i la maquinària s'ha tornat molt més eficaç amb l'ajuda dels avenços tecnològics, dels diners i dels coneixements adquirits, que en lloc d'anar a favor s'usen contra el propi ésser humà. Es podria dir que en lloc de l'any 2021 estem al 421, en plena decadència de l'Imperi Romà, amb tots els seus remanents encara de paganisme i idolatria, amb la diferència que ells llavors no estaven tan avançats com nosaltres ara i no disposaven de tants mitjans tècnics ni recursos, ni de la internacionalitzció, per fer-ho a l'escala que es fa ara, ni de la propaganda per fer-ho semblar normal i corrent, és a dir per fer intentar fer veure el blanc negre i el negre blanc. És trist i molt tràgic, però és així.
Preguem doncs per la intercessió dels Sants Innocents que Déu ens ajudi en aquest món nostre que vivim, que doni enteniment als governants i polítics i prou coneixement a la nostra societat per saber i poder evitar i detestar el mal, ara tan estés, i poder viure en el bé!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada