El segon apòstol d'Alemanya

Sant Pere Canisi (1521 - 1597), jesuïta, és sacerdot i doctor de l'Església, proclamat l'any 1925. El Papa Lleó XIII ja anys abans li havia donat el títol de "segon apòstol d'Alemanya" després de St. Bonifaci (c. 675 - 754), que en va ser el gran evangelitzador. El seu nom de naixement era Pieter Kanjis (o Kanis), que ja de jove ell mateix va llatinitzar en Petrus Canisius, com era costum de fer a l'època, i la seva ciutat natal, Nimega, actualment a Holanda, en el seu temps pertanyia al Sacre Imperi Romà Germànic, i era per tant alemanya, tot i que la  llengua pròpia d'aquella zona era un dels dialectes nord-alemanys, molt semblants a l'holandès. 

Sala a Friburg on va acabar el pas per aquest món de l'existència terrenal 
St. Pere Canisi, i va entrar a l'eternitat feliç de la Glòria del Cel amb Déu

Va ser un gran estudiós i havent conegut de jove a Petrus Faber, un dels fundadors de la Societas Iesu, es va fer jesuïta l'any 1543, quan no feia gaires anys que aquesta Orde havia sigut fundada, el 1534 de fet i el 1540 oficialment. En la seva joventut el protestantisme luterà, zwinglià i calvinista començava a estendre's per les terres germàniques i St. Pere Canisi, catòlic convençut, es va dedicar a la Reforma catòlica, recuperant molta part d'Alemanya, sobretot el sud, per a la fe catòlica. 

Essent un gran teòleg, d'una alta condició intel·lectual, i havent combatut les noves idees i doctrines protestants, es va negar sempre a atacar personalment als líders, com Luter, Melanchthon, Bucer i altres, i fins va desaconsellar a tots els catòlics de qualificar-los d'heretges, preferint mantenir-se sempre en el camp de les idees i de la doctrina, i considerant-los tant sols com innovadors, nous mestres de noves doctrines, evitant tot atac injuriós o condemnatori, i preferint convèncer amb arguments. A més, a diferència d'altres, i molt especialment del camp protestant, on Luter destacava per la virulència de les seves injúries i condemnes als qui no pensaven com ell i notòriament contra el Papa, St. Pere Canisi va ser sempre respectuós i amable, moderat i fins modest, i potser va ser aquest estil, que en gran part també compartia, que va fer que Melanchthon es queixés als seus "perquè no podem portar-nos bé tots?". En la visió del sant, clarament inspirada divinament, es tractava de salvar-los i no de condemnar-los ni en aquest món ni encara menys en l'altre. 

I St. Pere Canisi, que va ser cridat a participar en el Concili de Trento i que va escriure un Catecisme en llatí i alemany que va tenir un èxit extraordinari, amb 200 edicions seguides a les primeres dècades i una difusió molt generalitzada, va tenir molt èxit amb el seu enfocament intel·ligent, dialogant, tolerant i suau - "s'equivoquen de bona fe, cal fer que se n'adonin dels seus errors" va arribar a afirmar "sense ofendre'ls ni provocar que, enfrontant-los obertament, s'endureixin en les seves postures" - recuperant molts territoris i moltíssima gent per a la fe catòlica, després que temporalment s'haguessin sentit atrets per les noves proclames i els hi haguessin prestat atenció, i va afermar la fe dels també molts que s'havien mantingut sempre catòlics. Aquesta mateixa manera de fer amable i afectuosa l'empraria, potser més acusada i tot, i igualment amb un èxit sorprenent, St. Francesc de Sales (1567 - 1622). 

Però, desgraciadament, aquesta no era la tònica general, i amb el sorgiment del protestantisme hi va haver molts enfrontaments, conflictes, lluites i guerres per ambdues parts, que van acabar amb el terrible desastre de la Guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) de resultats i conseqüències catastròfiques, que va acabar dividint la Cristiandat ja d'una manera oficial amb la Pau de Westfalia (1648), si bé l'harmonia i la unió estaven trencades ja gairebé des de les mateixes tesis de Wittenberg de 1517, i fites com les dels anys 1521, 1525 i 1529 només van fer que anar-ho agreujant, fins arribar a la primera separació i partició de la Pau d'Augsburg del 1555. Per part catòlica també hi va haver errors, doncs el Concili de Trento no es va convocar fins el 1545, els protestants ja no hi volgueren participar i en tot cas Luter moria el 1546, i després de diversos ajornaments no es va finalitzar fins el 1563, i aquest retard es va notar i va afectar molt al desenvolupament històric posterior, a part del fet de les grans lluites de tota mena, polítiques, ideològiques i bèl·liques, del segle XVI. 

Però l'actitud conciliadora hi va actuar com un bàlsam i en tot cas fa referència a la benaurança proclamada pel mateix Nostre Senyor Jesucrist, "benaurats els pacificadors, perquè ells seran anomenats fills de Déu", segons recull Mt 5, 9. 

St. Pere Canisi va fer molt en aquest sentit de posar pau. Una pau que només Déu pot donar plenament i que ve del perdó, la reconciliació i l'oblit de les ofenses, perdonades del tot de la mateixa manera que un vol veure perdonades les seves ofenses per part de Déu i dels altres. Una pau també que va íntimament unida al descobriment i reconeixement de la veritat, perquè Déu és la Veritat, i perquè com també diu Nostre Senyor "la veritat us farà lliures", lliures de l'esclavatge del diable, del pecat i del mal. i capaços d'escoltar a Déu, d'obeir-lo, fer la seva voluntat i obrar el bé, amb la seva inspiració i ajuda. Això és el gran èxit i felicitat de tot ésser humà en aquesta vida, qui ho viu ha trobat el veritable sentit i i significat de la vida i de l'existència, la santedat. 

La 'oració memòria d'aquest gran sant resa: Oh Déu vós vàreu donar a sant Pere Canisi, prevere, la força de la virtut i de la doctrina perquè pogués defensar la fe catòlica; concediu-nos, per la seva intercessió, que els qui busquen la veritat tinguin el goig de trobar-vos, i que el poble cristià perseveri fidel en la confessió de la fe. Per nostre Senyor Jesucrist. Amén!.