No rendir-se als poders del món

No rendir-se als poders del món, sinó defensar sempre la fe. Sant Tomàs Becket (c. 1118 - 1170), va ser arquebisbe de Canterbury entre 1162 i la seva mort màrtir. Abans de ser arquebisbe va ser lord canceller d'Anglaterra i va mirar sempre per tal que fossin respectats els drets de l'Església Catòlica al país. Per això al temps del seu bisbat va entrar en conflicte amb el seu antic amic el rei Enric II d'Anglaterra (1133 - 1189) rei entre 1154 i 1189, al que havia servit amb lleialtat i eficiència i fins havia sigut per un breu temps preceptor del seu fill Enric el Jove (1155 - 1183) a qui el rei Enric II associà amb ell al tron a partir de l'any 1170. 

Il·lustració del segle XIII de la mort màrtir de St. Tomàs Becket

St. Tomàs Becket havia sigut proposat com arquebisbe de Canterbury, el primer rang eclesiàstic del regne, pel mateix rei Enric II amb qui eren amics i amb el que havia col·laborat molt bé políticament, i el monarca ho va fer pensant que li seria dòcil i fàcilment manipulable, per l'amistat que els unia i per haver obtingut d'ell el càrrec, mentre que el nou primat de l'Església anglesa no tenia massa ascendent ni relació amb el clergat del país.  Però la reina Elionor d'Aquitània (1122 - 1204) en desconfiava, no veient tant clars els plans del seu marit, ni submissa la personalitat de St. Tomàs Becket. I així va ser, des del principi el sant arquebisbe (1) va defensar que els clergues només podien ser jutjats, com era costum, pels tribunals eclesiàstics i no els reials com pretenia el rei, qüestió que era el principal motiu de conflicte entre ells dos, així com el manteniment íntegre de les propietats eclesiàstiques i els beneficis concedits i consolidats en el pagament d'impostos, que el rei pretenia retallar. Davant d'aquesta inesperada oposició, St. Tomàs Becket va caure de seguida en desgràcia davant del rei, i el 1164 al oposar-se a la pretensió del rei de que el clergat anglès s'independitzés de Roma i depengués de la monarquia i el govern, es va tenir que exiliar a França, on governava des de 1137 el rei Lluís VII (1120 - 1180), antic espòs d'Elionor i amb el que Enric II tenia frecs per diversos motius, entre ells el principal les seves possessions a França, on Elionor era duquesa d'Aquitània, i tenia més possessions territorials que el propi rei francès.

Tant el rei Lluís VII com el papa Alexandre III (1159 - 1181) estigueren a favor de St. Tomàs Becket, encara que el papa va contemporitzar més i fins va tenir una actitud vacil·lant, que contratasva amb la fermesa del sant. Les maniobres del rei anglès aconseguiren que la situació del sant com a cap de l'Església d'Anglaterra es posés en qüestió l'any 1167, però St. Tomàs Becket en lloc d'afluixar va respondre excomunicant als nobles que s'havien apropiat de terres i bens eclesiàstics i fins i tot als bisbes que ho havien permès. Això va tensar encara més la situació i al final Enric II va cedir parcialment i temporalment i St. Tomàs Becket va poder tornar a Anglaterra a primers de desembre de 1170, exercint de nou a Canterbury. El rei, en un atac d'ira, va proferir acusacions i amenaces contra el sant, davant de la seva Cort, i 4 cavallers normands es van sentir interpel·lats i autoritzats per exercir violència contra ell. Així el 29 de desembre, mentre St. Tomàs Becket resava les vespres a la catedral, els quatre conjurats per assassinar-lo el van rodejar i li donaren cops d'espasa al cap fins que morí. St. Tomàs Becket no va oposar resistència i va morir dient: "Accepto feliç la meva mort en defensa de Jesús i de l'Església Catòlica".  

El seu assassinat, i més davant l'altar, va commocionar tota la Cristiandat. Tot el món es va horroritzar, i el mateix Enric II se'n va penedir de seguida. Els autors no van ser castigats, però van tenir que fer dures penitències pel seu pecat, i tots quatre sembla que van morir a Terra Santa on havien pelegrinat en expiació del seu crim. La santedat de St. Tomàs Becket va ser reconeguda per tots i 3 anys després el papa el canonitzava, l'any 1174. 

Que St. Tomàs Becket pregui per l'Església dels nostres dies i obtingui de Déu que no es rendeixi als poders del món sinó que com ell sàpiga ser valenta i decidida en defensa de la fe!

(1) Des del moment del seu nomenament Becket va canviar totalment, el cortesà mundà i alegre va donar pas a un prelat auster i molt pietós, vestit amb robes de monjo agustí, que va repartir ja d'entrada tots els seus bens entre els pobres i va practicar la caritat amb els necessitats d'una manera heroica, estant disposat a enfrontar-se al rei si veia que l'Església catòlica en sortia perjudicada de les seves decisions.