Flama d'Amor viva

Sant Joan de la Creu (1542 - 1591) és un gran sant carmelita i dels més coneguts, junt amb la seva contemporània Santa Teresa de Jesús (1515 - 1582) i Santa Teresa de Lisieux (1873 - 1897), les flors més vistoses del Carmel, tot i que n'hi ha d'altres. 

Comparteix molts punts en comú amb Sta. Teresa de Jesús, a la que va conèixer i van ser amics i col·laboradors: tots dos van ser grans místics, dels més elevats de la Història, que van arribar a uns alts cims de l'esperit, i tots dos van ser reformadors. A més tots dos van ser reformadors de la seva Orde del Carmel, cercant un major rigor i austeritat, i tots dos van escriure llibres que s'han convertit en clàssics de l'espiritualitat, del pensament i fins de la literatura, i si Sta. Teresa escriva en un estil molt propi seu, a volaploma de les seves idees i com volgudament descurat en ocasions, St. Joan escriu en un estil excels, sublim, que és una joia literària, essent un dels millors poetes de tots els temps, i no sols dels de llengua castellana, sinó de la universal. I no són uns elogis exagerats. 

El que no busca la Creu de Crist, no troba la glòria de Crist (St. Joan de la Creu)

A més tots dos són sants no sols de molts ensenyaments valuosos, que també perquè cada frase seva ho és per a qui ho sap copsar i valorar, sinó de vida exemplar i modèlica, tots dos fent molts miracles ja en vida. Hi ha una anècdota, poc coneguda i potser apòcrifa  però que va donar motiu a que es pintés com a mínim un quadre, si no algun més i tot, en que en una reunió que van tenir els dos a soles van començar a parlar de coses tan elevades respecte a Déu i el seu Amor, que la monja que els hi va portar i que havia sortit per atendre algú que demanava, quan va tornar del recado i els va venir a veure a la sala on estaven se'ls va trobar a tots dos levitant i en èxtasi, aparentment aliens a les coses d'aquest món, de tant alta contemplació en que estaven. I essent tan grans contemplatius, no es res d'estrany que hagués succeït així. 

El Crist dibuixat per St. Joan de la Creu (1572). Té una certa semblança amb
el Crist de Grünewald del retaule d'Isenheim (c. 1514) i va fascinar a Salvador
Dalí, que inspirant-se en ell, va pintar el "Crist de Sant Joan de la Creu" (1951)

Perquè els monjos en general viuen lliures del món i de cara a Déu, l'eternitat i l'infinit. I els de clausura encara més, vivint aïllats i lluny del món, i entre ells Ordes com el Carmel, la Cartoixa, la Trapa i algunes més són les més exigents i estrictes en quan a silenci, dejunis, mortificacions, soledat i oració, vivint una vida que és ja un tast de les glòries i alegries de la joiosa vida futura i eterna, que compensa amb un escreix molt superior a tots els sacrificis i renúncies dels pobres i pàl·lids plaers temporals i mundans, tan efímers i decebedors (1). És una felicitat suprema, incomparable, que només coneix el que l'ha experimentat, i que és quasi inenarrable i inexpresable. 

Però dins d'aquesta felicitat també hi ha graus, i les més altes cotes les assoleixen, per voluntat i do divins, alguns com aquests grans sants. Que com St. Joan de la Creu amb els seus escrits ens deixen entrellucar i entreveure alguna cosa dels cims tan excels que han vist i viscut. Noche oscura del alma, Subida del Monte Carmelo, Cántico espiritual, Llama de Amor viva... Les poesies, d'una alçada espiritual extraordinària, ja ens transporten a un món diferent, el de la intimitat creixent amb Déu, i les dificultats, obstacles i proves que s'hi troben, que poden desanimar al neòfit en el camí si no té prou experiència o un acompanyament espiritual com el que St. Joan de la Creu dona, amb moltes pistes i situacions de l'ànima reconeixibles, avisant també que hi ha camins que fallen en el seu objectiu. Però quan es llegeixen els seus comentaris, un se'n adona que no n'havia vist més que unes pinzellades superficials, i encara potser alguna l'havia equivocat. Perquè en els comentaris hi ha molt més i en ells encara s'endevinen més coses per descobrir. Són unes obres mestres de la guia espiritual i uns clàssics, que quan es rellegeixen s'entenen millor i sempre s'hi descobreixen coses noves.  

El Monte Carmelo o Monte de Perfección, dibuix de St. Joan de la Creu 

A tots els qui vulguin progressar en la seva vida espiritual els hi convindria llegir a St. Joan de la Creu, però llegir-lo a poc a poc, meditant el que allà es diu, perquè el text és molt dens. I sovint cada frase dona per meditar molt i de cada pàgina se'n podria escriure un llibre. Perquè St. Joan diu coses que sorprenen com "Para llegar a donde no sabes, has de ir por donde no sabes", "Quien supiere morir a todo, tendrá vida en todo"  o "Para venir a gustarlo todo, no tengas gusto en nada" i moltes similars, aparents paradoxes que mostren veritats i realitats molt més altes que les d'aquest món, divinament inspirades. 

Nostre Senyor Jesucrist en ensenya que qui vulgui anar amb Ell i ho faci, agafant la seva creu i seguint-lo, trobarà molts més dons ja en aquesta vida dels que ha deixat, "i també persecucions", afegeix. I St. Joan de la Creu en va patir, va ser difamat, denunciat i empresonat per la Inquisició durant una temporada, fins que se'l va trobar innocent i va ser absolt. Però també va tenir altres dificultats i problemes, que va encaixar amb esperit senzill, humil, "acceptant la vida tal com és", tal com ell mateix recomanava, dient que aquest era "el secret de la vida". Fins a un que, volent consolar-lo o animar-lo, però fent-ho de manera humana, dient-li quan injusta havia sigut la seva acusació i condemna, li va contestar una cosa així com "no m'ho diguis, que no em fa cap bé, si va ser voluntat de Déu permetre-ho hem d'acceptar del tot que hagi sigut així", o quelcom semblant. 

I així, per la seva saviesa espiritual, avui St. Joan de la Creu és Doctor de l'Església. En les seves ensenyances, a més de la negació d'un mateix i del camí de l'ànima cap a Déu, recalca la importància de l'amor: "Quien a su prójimo no ama, a Dios aborrece" i "Al atardecer de la vida nos examinarán del amor", perquè hem sigut creats per Amor i la meta de la nostra vida és viure per sempre en l'Amor. Per això en el moment de la seva mort, quan els seus companys frares li volien resar les oracions del moribund, St. Joan de la Creu els hi va dir "No cal, estic preparat, aneu-me llegint el llibre del Càntic dels Càntics...", el llibre de la Bíblia que més parla de l'amor, humà i diví, i així ho van fer.  

Com diu la seva oració memòria: "Oh Déu, Vós heu inspirat a Sant Joan de la Creu, prevere, una abnegació perfecta de si mateix i un amor extraordinari a la Creu; concediu-nos de seguir constantment les seves petjades i així arribar a la contemplació eterna de la vostra Glòria. Per Crist, Senyor nostre. Amén". 

(1) Una oració, que crec que és del Trisagi a la Santíssima Trinitat, ho diu ben clar: "Com em podran enganyar, Senyor, els vans plaers d'aquest món si cap d'ells es pot comparar al més mínim dels consols que Vos doneu a una ànima devota que us és fidel".