Fa 2 000 anys a Terra Santa i després arreu i sempre

L'evangelista St. Lluc, que era metge i dominava el grec, deixa ben clar la historicitat dels fets que relata, donant precisions de temps i lloc: 

L'any 15 de l'emperador romà Tiberi (14 - 37) correspon a l'any 29 de l'Era Cristiana (1). 

Ponç Pilat va ser el governador romà de Judea entre els anys 26 i 36. 

Herodes Antipes fou tetrarca de Galilea i Perea entre el 4 aC i l'any 39. 

Felip va ser tetrarca d'Iturea i Traconítida del 4aC al 34. 

Lisànies fou tetrarca d'Abilene des  de l'any 6 fins al 37. 

Caifàs va ser summe sacerdot del Temple de Jerusalem des de l'any 18 fins a finals de l'any 36. 

Anàs, sogre de Caifàs, havia sigut el gran sacerdot des de l'any 6 al 15, però havent sigut destituit pel prefecte romà Valeri Grat, tenia un gran ascendent sobre els següents grans sacerdots que el van succeir, tots nomenats pels romans, que eren de la seva família, i era tan influent que va ser com una mena de poder a l'ombra fins la seva mort vora l'any 40. 

Totes aquestes dades situen la predicació de St. Joan Baptista i, poc després, l'inici de l'activitat pública de Jesucrist. I St. Joan Baptista insta la gent a la conversió davant la imminent arribada de Déu a la Terra, potser tenint ja consciència per un do que el Messies serà Déu mateix fet home, que aixi visita la Humanitat i la seva Creació, per establir el seu Regne, en un Nou Món redimit i salvat per Ell mateix. I ell mateix és el que batejarà, sorprès per la petició que li fa, a Jesucrist, i el senyalarà com a l'Anyell de Déu, que lleva el pecat del món. St. Joan Baptista és el major dels profetes, perquè és el qui veu i reconeix i proclama a Aquell qui tots els altres profetes havien anunciat des de molt lluny, a segles de distància. Per això és el precursor, el qui prepara els camins del Senyor, complint-se així l'anunciant, i fent-ho "amb l'esperit d'Elies", el qui s'esperava que havia de venir abans del Redemptor i Salvador. Bisagra entre els dos Testaments, St. Joan Baptista és el més gran no sols entre els profetes sinó entre els homes, però no és digne, segons inspiradament reconeix, ni de deslligar-li el calçat, feina molt humil dels servidors, al Fill de Déu que ja és en el món entre la gent, Jesucrist, el Senyor. I ell ha de minvar per deixar-li pas, igual que l'Antiga Aliança deixa pas a la Nova, molt millor. Ell, cosí de Jesús, així ho fa, i si envia als seus deixebles a preguntar-li si és el Messies, no és perquè en dubti sinó perquè ell també es sorpren per aquest messianisme diví que compleix totes les profecies, i perquè els seus deixebles se'n convencin tant com ell, que no en dubta. Sap que el temps ha arribat i que el paper que a ell se li ha assignat és únic i especial, en tot cas potser pot tenir recances del seu èxit, perquè si ha commogut a la gent senzilla del poble, no ha aconseguit convèncer als saduceus, mestres de la Llei i fariseus, que eren els qui havien d'haver reconegut i proclamat al Messies, ja que tota l'Escriptura l'anunciava, i en canvi en desconfiaran, en dubtaran, el malinterpretaran i se li oposaran, tot i veure que ve de Déu, per la seva personalitat, ensenyament sublim i miracles, perquè no és com l'esperaven ni com el volien. Però St. Joan Baptista, el protagonista del 2n diumenge d'Advent, va fer bé la seva labor, preparant al poble, a la gent humil, de bon cor, que es reconeix pecadora i voldria ser salvada i canviar la seva vida, i ells sí que seguint a St. Joan Baptista, creuen en Jesucrist, l'anunciat. 

La litúrgia ens permet participar sacramentalment i espiritualment dels fets de la Salvació, com 
si estiguéssim llavors allà o com si aquests tinguéssin lloc en el nostre temps i en la nostra zona 

Perquè Jesucrist compleix totes les profecies de l'Antic Testament, que comptant les explícites i les implícites, les clares i les velades, les grans i les petites, arriben a ser centenars. El seu naixement virginal, el lloc a Betlem, la fugida i el retorn d'Egipte, "d'Egipte he cridat el meu fill", la incomprensió i les oposicions, el Servent de Jahvè d'Isaïes... La seva arribada al món és el moment de més gran goig i joia, la gran llum que brilla en mig de les tenebres, tot el que la naturalesa humana esperava sense saber-ho i la seva màxima felicitat, perquè Ell, que és Déu amb nosaltres, ve a portar el perdó, la pau, el Regne de Déu. La presència de Jesucrist al món, des de l'Anunciació i Encarnació fins a la seva Resurrecció i Ascensió i el do de l'Esperit Sant, és allò màxim que ha viscut i viurà mai la Humanitat, el punt central de la Història amb el triomf del bé, la més gran meravella de tot l'Univers, passat, present i futur.

Esperant en la foscor l'arribada al món de Jesucrist, la Llum divina 

I amb la litúrgia se'ns dona, sacramentalment i espiritualment, el do de viure-ho arreu del món i en totes les èpoques, sense excloure a ningú que ho busqui i ho vulgui, i tots els homes de bon cor i de bona voluntat, el troben, el reconeixen, se n'alegren i el segueixen, d'una manera igual com si estiguessin allà quan tot això va succeïr ara fa dos mil anys, o com si succeís en els nostres temps, cada temps, i aquí, a tot arreu on es celebri. Preparem doncs el Nadal durant l'Advent i cerquem retornar a la innocència, l'admiració, la il·lusió, la meravella, l'agraïment i l'entusiasme dels nens davant d'aquestes Festes, perquè dels que són com ells és el Regne del Cel! 

(1) Però segons és comptin els inicis dels anys, podria anar de l'any 28 al 30, essent el 29 la data més probable.