dilluns, 13 de desembre del 2021

Filla de la llum, res la separà de l'Amor de Déu

Santa Llúcia (c. 283 - 304) era de Siracusa. El seu nom en llatí vol dir "portadora de llum" o "resplendent". La seva festa es celebra cada any el 13 de desembre, a l'inici de les festes nadalenques. 


Una imatge de Santa Llúcia, amb una relíquia seva






























De família rica, era una noia molt cristiana, que havia fet vot de castedat en secret. Un jove pretendent seu va aconseguir dels seus pares l'acord que li donarien en matrimoni, ja que n'estava molt enamorat de la seva bellesa i, es diu, sobretot dels seus ulls meravellosos. Però Sta. Llúcia va donar el seu dot de casament, repartint-lo entre els pobres, i es va negar a casar-se. El pretendent, al veure's rebutjat i sentint-se desairat, la va denunciar com a cristiana davant el governador i aquest davant la seva negativa a sacrificar als ídols la va condemnar a diverses penes (1) i després la va fer morir màrtir. 


Altar a San Geremia, Venècia, amb el cos de Santa Llúcia

























És una de les set verges que, junt amb la Verge Maria, surten cites a la pregària eucarística del Cànon Romà: les santes Felicitat, Perpètua, Àgueda, Llúcia, Agnès, Cecília i Anastàsia, demostrant que el seu culte és molt antic, dels primers segles cristians. En el cas de Sta. Llúcia sembla que tan d'hora com l'any 313, tot just després de l'Edicte de Milà de l'emperador Constantí (2), a l'inici de la "pau de l'Església", ja se li va dedicar una església a la seva localitat natal de Siracusa, en tot cas està documentat que al segle V es venerava el seu sepulcre a Sicília. El relat grec de la passió de Sta. Llúcia és també del segle V i el llatí un segle posterior, i tots dos concorden força i a més són bellísims. I a St. Apolinar de Ràvenna, c. 560, Sta. Llúcia és una de les verges de la processó d'acompanyament, amb la torxa de la llum encesa i portant a les mans la corona. 


Processó de Santa Llúcia, el 13 de desembre, a una església de Suècia, l'any 2006


























La devoció a Sta. Llúcia s'ha mantingut al llarg dels segles. És la patrona dels cecs, dels oftalmòlegs, de les persones amb problemes a la vista, o que la usen molt i la necessiten mantenir en bones condicions, com modistes, cosidores i moltes professions més. En molts llocs es celebra la Nit de Santa Llúcia, o el Día de Santa Llúcia, amb processons, llums i en algun cas foc, essent molt coneguda la Festa de Santa Llúcia a Escandinàvia. 

Senyor, que la intercessió gloriosa de Santa Llúcia, verge i màrtir, ens ajudi a celebrar ara el seu martiri i a fruir per sempre de la seva glòria! 

(1) La primera d'elles segons la tradició va ser la de ser violada en un prostíbul, però Sta. Llúcia, plena de l'Esperit Sant, es va mantenir inamovible i per més que ho intentaren de diverses maneres, no van aconseguir moure-la per portar-li. Per això hagueren de desistir  i a continuació la van torturar físicament, sense lograr que desistís i al final la van matar a espasa.  
(2) A qui els cristians del seu temps devien considerar com un nou "centurió al peu de la Creu" que es convencia que "veritablement aquest home era el Fill de Déu".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada