La imatge més miraculosa de la Mare de Déu

La Verge de Guadalupe té una imatge no feta per mans humanes i que és molt miraculosa. El seu origen està en unes aparicions marianes a Mèxic l'any 1521. 

Una versió de la imatge de la Verge de Guadalupe, la més miraculosa de les de la Verge Maria

En les aparicions que començaren tan sols 10 anys després de la conquesta espanyola de Tenochtitlan, i parlant-hi en nàhuatl a St. Joan Diego Cuahutlatoatzin (1474 - 1548), un indi chichimeca cristià pietós i devot, Nostra Senyora es va presentar com "la Sempre Verge Maria, Mare del Déu veritable", destacant la seva virginitat perpètua, en el diàleg que van tenir li va mostrar la seva protecció, dient-li que res li turbés ni espantés, "No estic Jo aquí, que sóc la teva Mare?", i després de la 4ª i última aparició seva al turó del Tepeyac , li va dir que tallés unes roses que havien florit miraculosament allà i que anès - ja  que com li va dir la Verge, al seu oncle Juan Bernardino (c. 1456 - 1544), que s'estava morint i li demanava que anés a buscar un confessor, Ella també se li havia aparegut i l'havia curat de la seva greu malaltia - i les ensenyés al bisbe de Mèxic, el franciscà Juan de Zumárraga (c. 1468 - 1548), que havia sigut escollit com a tal l'any 1530, però no fou consagrat com a bisbe fins el 1533 a Espanya, en un viatge que hi va fer, i que exercí plenament de bisbe de Mèxic entre 1534 i 1548, essent nombrat arquebisbe el 1547. 

Quan el vident, que portava embolicades en la seva capa aquelles flors, no pròpies del Nou Món, ni de la zona àrida del Tepeyac, ni de l'època hivernal, se les va mostrar al bisbe Zumárraga, aquest no sols va quedar molt sorprès pel miracle, sinó que en la capa hi va aparéixer miraculosament una imatge de la Mare de Déu, amb un aspecte de mestissa d'índigena mexicana (1), però que també s'assemblava a Nostra Senyora de Guadalupe, una imatge de finals del segle XII a Extremadura (2). A més el nom que va dir el sant, Coatlaxopeuh, que en nahuatl vol dir "La que xafa (el cap de) la serp", s'hi assemblava molt (3). En la imatge Maria portava un llaç a la cintura, indicant que estava embarassada, és a dir que portava el Crist en les seves entranyes virginals, i que per tant aquest també estava present. Era el 12 de desembre, en el calendari julià vigent llavors, del 1531. 

El bisbe Zumárraga, tot i que tota la seva vida va guardar silenci sobre l'aparició, va ordenar de seguida que es posés la capa amb la imatge a la catedral de Mèxic, amb una cerimònia solemne que les cròniques diuen que ell mateix va presidir. A continuació es va construir al lloc de les aparicions, segons el desig que  havia expressat la Verge Maria en una d'elles, una petita ermita mariana molt senzilla, que amb el temps es va anar ampliant, i avui són dues grans basíliques, l'antiga i la moderna, que atrauen milions de peregrins de Mèxic i d'arreu, essent un dels santuaris més visitats del món. Així es va complir l'encàrrec de la Verge. 

I encara que al principi no se'n va parlar gaire, des del principi començaren els miracles, sobretot de guaricions. Com també va ser un miracle que just a partir de llavors la cristianització de Mèxic avancés moltíssim, ja que els indígenes es convertien acceleradament, de manera que es van tenir que fer catequesis especials per poder-los donar el baptisme que demanaven en un gran nombre sempre creixent. A mitjan s. XVI la devoció a l'advocació i a la seva imatge, fins llavors bastant pròpia principalment dels indígenes, es va estendre molt també entre els criolls i espanyols del Virregnat hispànic, i és llavors quan es fa realment popular, i es troba ja documentada.  

Altres miracles de la imatge de Nostra Senyora de Guadalupe són que la capa dita en nahuatl "tilma" on està gravada, feta de material senzill, no sol durar més d'unes poques dècades abans de començar a deteriorar-se i acabar desfent-se, però la de la imatge porta gairebé 500 anys conservada en perfectes condicions. I molt recentment, al segle XX, l'anàlisi fotogràfic de la imatge ha permès descobrir, en les pupiles dels ulls de la Verge, una mena de reflex del que veien els seus ulls quan es estampar i va aparèixer, com passa en la visió humana. I el resultat de l'estudi amb gran augment, des del seu descobriment el 1929 a l'anàlisi digital més acurat del 1979,  ha estat espectacular, doncs s'hi veu un grup de persones al bisbat just en el moment del miracle de l'estampat de la imatge: un indígena mexicà assegut que mira amunt en un gest d'atenció i respecte, un ancià que s'ha identificat amb el bisbe Zumárraga, un home jove amb cara de sorpresa que podria ser el traductor de nàhuatl Juan González al servei del bisbe, l'indi St. Joan Diego amb un barret de cucurutxo propi dels treballadors indis del camp del Mèxic d'aquell moment, una esclava negra i un home blanc amb barba no identificat que mira atentament el contingut de la tilma. Però encara s'ha trobat més recentment en l'interior dels ulls de la Verge, una segona imatge molt més petita, d'un grup familiar nadiu amb el pare, la mare, uns quants nens i dos adults (4). 

El que es veu a la pupila, ressaltat. La fletxa assenyala a 
l'indi Sant Joan Diego, en el moment d'abocar les flors.

I encara n'hi ha més, entre d'altres que les estrelles que hi aparèixen corresponen a la situació del cel sobre Mèxic aquell dia o que no hi ha cap rastre de pintura en la tela, no sabent-se com és que hi apareix la imatge (5) o que quan l'any 1791 en un cantó hi caigué accidentalment àcid nítric del que usaven per netejar el marc de plata, el tros de tela afectat no sols va resistir sinó que amb el temps es va anar reparant sol, quedant tant sols una lleugera decoloració, o que quan l'any 1921 un terrorista hi deposità davant una potent bomba, l'explosió ho destruí tot al voltant i fins provocà danys en edificis, però la tela amb la imatge i fins i tot el vidre que la cobría van sortir indemnes, totalment intactes.  

Altres miracles famosos ocorreguts per la intercessió de la Verge Maria sota l'advocació mexicana de Guadalupe han sigut el final d'una epidèmia a Mèxic l'any 1554 després d'una processó amb pregàries a la Verge Maria; la salvació d'uns mariners que havien naufragat en alta mar l'any 1751, després d'encomanar-se a la Verge, a la que digueren haver vist a l'horitzó calmant les aigües, tots sobrevisqueren i foren rescatats; que la perillosa epidèmia de tabardillo, una malaltia infecciosa causada per una rickettsia, que afectà a Mèxic l'any 1965 desaparegué després d'una novena que es va fer a la Verge de Guadalupe... 

Hi ha molta devoció a aquesta advocació de la Mare de Déu a Mèxic, a tota Amèrica i Filipines, a Espanya i a altres països, i s'està estenent per tot el món. Que ella ens miri sempre, vetlli per nosaltres, ens guiï, consoli i protegeixi, que com a mitjancera de totes les gràcies ens en doni en abundància, i que  intercedint per nosaltres pregui a Déu per la nostra salvació!   

(1) Però amb els cabells llisos i un vestit semblant als altres marians, com el que porta la Immaculada Concepció. 

(2) El nom d'origen àrab del topònim Guadalupe podria significar "riu d'amor" o "riu de llum", entre altres accepcions. 

(3) La imatge de la Verge de Guadalupe espanyola és una de les "Verges negres" i és de pell més fosca que la mexicana. Va ser descoberta miraculosament al segle XIII, amagada sota terra, per una aparició de la Verge a un pastor i està ben documentat el seu culte des del 1326. Els descobridors i conqueridors espanyols a Amèrica, molts dels quals eren extremenys, i també de Castella, regió on era molt coneguda i venerada al segle XV, li tenien molta devoció. A més, un altre element a tenir en compte és que al monestir de Guadalupe és on va tenir lloc la trobada al gener de 1492 entre els Reis Catòlics i Colom en que es va decidir finalment que fes el viatge exploratori per l'Oceà Atlàntic.

(4) En total són 13 figures en un espai de 8 mil·límetres.

(5) De fet es diu que si se la mira a menys de 10 cm només es veu la tela de magüey, sense cap imatge. Estudis científics amb làser han mostrat que la imatge que es veu no està ni en l'anvers ni en el revers de la tela, sinó a 3 dècimes de mil·límetre per sobre d'aquesta, essent un misteri de què està feta. També s'afirma que els ulls de la Verge Maria a la imatge sembla com si estiguessin vius, ja que les pupil·les es fan molt lleugerament més petites amb il·luminació intensa i molt lleugerament més grans en cas de poca il·luminació, o sigui que ve a ser com si la Mare de Déu mirés a través d'ella i veiés als qui la contemplen.