Humilitat, compassió i simpatia

Sant Joan de Kenty (Jan Kanty 1390 - 1473), en llatí Joannes Cantius, va ser un sacerdot polonès de gran categoria intel·lectual, doctor en filosofia el 1418 i durant tres anys un professor universitari de gran fama i prestigi per la seva saviesa i penetració, al que li fou canviada la seva càtedra, tan apreciada i valorada per companys i alumnes, per ser enviat a fer de rector d'un poble rural (1). 

Ell ho va acceptar de bon grat i en la seva nova feina va ser tan savi i eficaç com en l'anterior, amb una dedicació igual de plena i compromesa, tractant amb el mateix interès i sol·licitud als seus feligresos gairebé sense cap estudi i als nens petits que aprenien les beceroles com el que tenia pels estudiants més intel·ligents i avançats i per les qüestions teològiques i filosòfiques més complicades, difícils i delicades. Arreu va mostrar una gran caritat i no sols ensenyant o compartint els seus coneixements, sinó tots els àmbits de la vida, ja que vivia molt austerament, amb just allò estrictament necessari per viure, i la resta del seu sou el donava als pobres, mostrant sempre una gran compassió per a tothom. I deia que ens cal viure sempre alegres i contents, ja que això és el que Déu vol per nosaltres. 

Església de St. John Cantius, a Chicago

La realitat es va imposar i el 1440 va ser retornat a la Universitat de Cracòvia on va seguir donant classes i on va estar fins a la seva mort als 83 anys. A part de la filosofia escolàstica i la teologia, també va investigar en ciència i va desenvolupar la teoria de l'impetu dels cossos físics, proposada per Jean Buridan, i en les seves conclussions es va avançar en uns dos segles a Galileo i Newton, però els seus estudis estaven massa avançats per a la seva època. I seguint el seu costum de combinar el més alt amb el més humil, també va invertir molt temps copiant la Bíblia i tractats teològics, especialment estudis bíblics. 

En les seves dissertacions repetia, seguint a St. Agustí, que cal combatre el pecat però estimar el pecador, tal com fa Déu, i que usar formes violentes en paraules o fets és la manera segura d'equivocar-se en els mitjans, perquè allò sentit com a violent sempre fa mal, i acostuma a tancar i endurir l'altre postura, i que només la bondat, la paciència i la dolcesa són les claus que obren les portes dels cors. 

L'altar del sant, a la mateixa església (fotos de sjcantius a Wikipedia)

Algunes anècdotes ens mostren la seva santedat i qualitat humana. Va peregrinar a peu a Roma i a Jerusalem, on esperava que podria ser màrtir sota els turcs otomans, però va poder retornar sa i estalvi. De viatge per Itàlia, uns lladres el van assaltar i li van robar tot el que tenia i abans de deixar-lo anar li van preguntar si duia res més i ell va respondre que no. Però ja lliure va recordar, o va veure, que els lladres no li havien trobat unes poques monedes d'or que portava cosides dins el vestit. Adonant-se que els hi havia dit una mentida, va córrer darrera dels lladres i els hi va dir que se n'havia oblidat i els va lliurar les monedes. Veient aquesta sinceritat i innocència, els lladres es van sentir confosos i, conmoguts, li van retornar aquelles monedes i tot el que li havien pres. També en una ocasió que nevava va veure a un menesterós poc abrigat i li va donar la capa d'abric amb que ell es cobria per tal que es protegís del fred, i aquella nit a la seva habitació se li va aparéixer la Verge Maria i li va donar una capa igual a la que ell havia regalat.  I d'anècdotes com aquestes en té moltes, cosa que el fa un dels sants més populars entre els qui el coneixen i especialment a Polònia i Lituània, països dels que és patró, així com dels polonesos i lituans arreu del món, que li tenen molta devoció.

Va deixar aquest món i va néixer al Cel celebrant la Missa de la Nit de Nadal, i la seva festa es celebra ara el 23 de desembre, un dia abans del seu natalici a la vida eterna, per no coincidir amb la gran festa de la Nit de Nadal.

Que St. Joan de Kenty pregui i intercedeixi per nosaltres, especialment per tal que coneguem quina és la voluntat de Nostre Senyor Jesucrist sobre nosaltres i així sapiguem quina és la nostra vocació i poguem complir-la! 

(1) Sembla que va ser per intrigues en contra seva motivades per enveges d'alguns a la seva superioritat intel·lectual essent encara jove, per això ell sempre va advertir d'evitar la murmuració i la maledicència i encara més el desig de venjança, com a fets radicalment oposats a la caritat, i ho va acceptar bonament i de bon cor, sense queixar-se mai de la injustícia que se li havia fet, i va ser Déu qui el va defensar i el va posar de nou al seu lloc.