La virginitat del deixeble més estimat

Sant Joan (c. 6 - c. 100), apòstol i evangelista, germà menor de St. Jaume el Major, tots dos fills de Zebedeu (1), que eren deixebles de St. Joan Baptista i van seguir Jesús quan el seu mestre el va veure passar i els va dir "Mireu l'Anyell de Déu!", fent-se a partir d'aquell moment els seus deixebles, van ser dels primers cridats per Jesús amb St. Andreu i St. Pere, els dos germans foren escollits per a ser apòstols,  i St. Joan va ser el deixeble estimat de Jesús, aquell qui al Sant Sopar va recolzar el seu cap en el pit de Jesucrist, i el que en el Calvari va ser fet fill de Maria pel Senyor.  El seu nom, Yohannan, significa "el Senyor és misericordiós". 

Monument sobre el lloc on es diu que va ser enterrat St. Joan, a Efes

Nostre Senyor Jesucrist, que va ser verge tota la seva vida, va voler néixer de la Verge Maria, ser anunciat per St. Joan Baptista, que també era verge, i entre els seus deixebles el més estimat era el jove Sant Joan, també verge. La virginitat és el senyal d'un món nou, deslligat del tot de l'antic món del pecat i del mal, i amb ella és possible dedicar-se només a estimar Déu i fer-ho plenament. 

Així St. Joan va formar part del cercle més íntim de Jesús, essent amb St. Pere i St. Jaume els qui acompanyaren a Jesús a l'habitació on Ell ressuscità a la filla de Jaire, i els tres que van pujar amb Crist a la muntanya del Tabor i van ser testimonis de la Transfiguració del Senyor, com també ells tres eren els qui estaven més a prop de Jesús en la seva agonia a l'hort de Getsemaní. 

Només St. Pere i St. Joan van ser enviats per Jesús a preparar el Sant Sopar, en el que St. Joan es va asseure al costat de Jesús, i també ells dos van ser els que van seguir a Jesús pres fins al palau del summe sacerdot, i ells dos van ser els que van córrer a comprovar-ho quan Sta. Maria Magdalena va informar al grup d'apòstols de la tomba buida de Jesús el matí de Pasqua, i aquesta estreta relació amb St. Pere es va perllongar després de la Pentecosta, quan anaven junts quan va tindre lloc el miracle de la curació de l'invàlid al Temple, i també van ser empresonats junts. 

Però al Calvari, en el moment decisiu de la Redempció, ell, St. Joan, era l'únic apòstol present. I St. Pau afirma que St. Pere, St. Joan i St. Jaume el Just (2), eren els caps de la comunitat de seguidors de Jesús a Jerusalem i els "tres pilars de l'Església". 

A part de la seva llarga vida, doncs la tradició l'ha identificat també amb Joan l'ancià i el cap de la comunitat de Joan, i del fet que va ser l'únic dels apòstols fidels que no va morir màrtir, tot i que va ser confessor, és a dir que va ser torturat i el van voler matar les autoritats romanes però no se'n van sortir i van decidir exiliar-lo en una illa, Patmos, fins a la seva mort natural, essent el darrer apòstol en deixar aquest món (3), el més gran regal diví que va rebre va ser quan Jesucrist a la creu, en el seu testament, li va donar a la seva pròpia mare Maria,  com a mare, i a aquesta li va donar a St. Joan, el deixeble predilecte i l'únic apòstol al peu de la creu amb les dones, com a fill.  En aquells terribles moments, els protagonistes són tots verges, d'un candor i una puresa virginal. És el món nou dels qui consagren tot el seu cos i la seva vida a Déu, per estimar-lo millor i únicament a Ell. 

Casa de la Verge Maria, prop d'Efes. L'autor del Blog va tenir la sort de poder-la visitar l'any 2013.

Sant Joan va ser un dels quatre evangelistes del Nou Testament, i el seu Evangeli, el quart i darrer, és el més teològic i més espiritual (4). També se li atribueixen les 3 Cartes de St. Joan, que expliquen algunes qüestions delicades, i l'Apocalipsi. L'alçada incomparable del Pròleg del seu Evangeli, i en realitat de tot ell, i la seva penetració en el misteri de la Trinitat i del pla de salvació diví, li han valgut el títol de L'àguila de Patmos i el símbol de l'àguila entre els 4 vivents. La teologia del Nou Testament es troba sobretot en l'Evangeli segons St. Joan i en les seves Cartes, les Cartes de St. Pau i la Carta als Hebreus, i en l'Apocalipsi, la revelació del sentit de la història dels últims temps i dels fets dels temps finals (5). Per això a l'Església grega també se'l coneix com St. Joan el teòleg (6). 

Es diu que, seguint la seva afirmació aparentment senzilla, però divinament inspirada i realment altíssima, de que Déu és Amor, als seus darrers anys solia repetir als seus deixebles, entre els quals alguns dels escriptors després coneguts com a Pares apostòlics, "fillets, estimeu-vos els uns als altres, que això és el que cal per salvar-se" (7). 

(1) Pel caràcter enèrgic i fogós de tots dos, Jesús els va anomenar en una ocasió "Boanerges" és a dir "fills del tro". 

(2) Jaume "el germà - parent, en realitat - del Senyor", un altre Jaume que havia sigut deixeble però que no formà part del grup dels apòstols, si bé el seu parentesc amb Jesús i la seva manera de ser, que li va proporcionar l'altre sobrenom de "el Just", li van donar un gran ascendent sobre la primera comunitat cristiana. 

(3) Debia morir als inicis del segle II, a Efes, més de mig segle després de la mort del seu germà gran St. Jaume el Major, que va ser el primer apòstol en deixar el món. I tot i que St. Joan tenia una tomba a Efes, amb una església dedicada a ell, quan aquesta es va obrir en temps de Constantí es va trobar buida, un fet misteriós que concorda amb el fet que mai i enlloc s'ha reinvindicat tenir el seu cos ni relíquies seves, un cas realment únic i enigmàtic.

(4) Quan jo era jove i vaig tenir una forta conversió a finals de l'any 1972, amb 18 anys, va ser durant molt temps l'Evangeli que més llegia i m'agradava més.

(5) Léon Bloy (1846 - 1917) deia "quan vull saber les últimes notícies llegeixo el llibre de l'Apocalipsi". 

(6) És a dir "el qui parla de Déu". Després de St. Joan i ja extra-bíblics, els primers dels qui es va dir que feien teologia van ser Tertul·lià (c. 155 - 220) en llatí i Orígenes (c. 184 - 254) en grec. D'altre banda la Teologia com a "ciència que tracta de Déu" és una saviesa molt pròpiament cristiana.

(7) Pel estil de l'afirmació de St. Joan de la Creu (1542 - 1591), "se'ns examinarà de l'amor".