En record de la meva mare

El 17 de desembre d'enguany ha fet 3 anys del traspàs de la mare, Nativitat Valls Costa (L'Hospitalet 1929 - Manlleu 2018).

Va estar casada durant quasi 50 anys amb el pare, Ricard Lázaro Sanromà (Barcelona 1923 - Vic 2008), es van casar el 22 de setembre de 1958 al monestir de Montserrat i van estar junts fins la mort d'ell el 26 de juliol de 2008. En el moment del seu casament el pare era vidu (1) i tenia dos fills del seu primer matrimoni, de dos anys el gran i dos mesos el petit, que ella va adoptar i va criar com a seus. Després van tenir cinc fills més (2), formant una família nombrosa, amb una intensa vida familiar en la que sempre hi va estar també Àngela Sanromà Forés (Valls 1899 - Folgueroles 1977), la mare del seu marit (3). 

La Nati, com també li deien, era infermera de professió, havent treballat al principi a la Creu Roja, i al cap d'uns anys, quan va retornar al món laboral després d'haver sigut mestressa de casa durant la primera dècada de casada, va ser administrativa a l'Institut Jaume Callís de Vic, on el seu espòs era el director, i més tard, un cop reincorporada al món sanitari, a l'ambulatori de Vic, va treballar com a infermera fins a la seva jubilació a finals de l'any 1994. Ella també era membre d'una família relativament nombrosa, filla de Jaume Valls (Figaró 1897 - L'Hospitalet 1987) i Concepció Costa Bursós (L'Hospitalet 1903 - Barcelona 1981), essent la major de quatre germanes. 

Era una persona molt popular, que es feia amb tothom i sempre solia mostrar una bona disposició, i tot i que el pare era catedràtic, director d'Institut i professor i director d'una autoescola pròpia, de gran al poble de Folgueroles, on residien des del 1970, la gent el coneixia com "el marit de la Nati" i a la feina "l'avi" des que ho van ser l'any 1982. A ella sempre li deiem "mama", era una mica rondinaire però tenia un cor d'or, i a més solia estar de bon humor i tots els qui la coneixien i la tractaven l'apreciaven molt (4).  

Déu la va cridar amb Ell quan li faltava una setmana per complir 89 anys, ja que va néixer la Nit de Nadal, però ja en la matinada del dia de Nadal. Va morir en pau, en la companyia dels seus i assistida en l'últim moment amb el sagrament de la unció dels malalts pel seu fill sacerdot. 

Que Déu la tingui amb Ell a la Glòria i que un dia ens hi poguem retrobar tots. Al Cel sigui!  

(1) Havia estat casat en primeres núpcies amb Digna Medina Rigol (Sitges 1925 - St. Boi de Llobregat 1956), amb qui va estar casat des del 16 de juliol de 1953 fins a la seva mort el 8 de setembre de 1956, i amb ella havia tingut dos fills, el Ricard (n. Barcelona 1954) i el Jordi Joan Lázaro Medina (Barcelona 1956 - Vic 2021), el meu germà de pare i mare, que va morir l'11 de maig d'aquest any. 

(2) Un noi i quatre noies, tots nascuts a Barcelona, entre 1960 i 1970. 

(3) És Déu qui ens escull on i quan naixerem, quins seran els nostres pares, germans i parents i amb qui viurem, i per això tenim un deure especial de respectar-los i estimar-los, ja que són el nostre proïsme més proper, i si Déu ens els ha triat és per algun motiu, probablement perquè seríem els millors dons els uns pels altres, i es tracta de complir-ho, de fer-ho realitat. 

(4) Alguns fins i tot deien que era una santa, tot i que de gran no havia estat gaire practicant, però almenys va veure l'ordenació sacerdotal com a vocació tardana, del fill gran Ricard, a la catedral de Vic el 5 de setembre de 2010. Igual que el nostre pare i àvia, es preocupava per la gent, no li dolia fer tota la feina que calgués i era generosa i sempre ben disposada a ajudar als altres. Que Déu li ho premii, tot el bé que va fer!