La justícia

Una dita grecolatina clàssica, recollida per St. Tomàs d'Aquino a l'Edat Mitjana, afirma que "Dur la justícia al màxim és la màxima injustícia", cita que devia ser coneguda per tota la Filosofia escolàstica. Perquè fins i tot Déu atempera la seva justícia amb el seu perdó i la seva misericòrdia, i tot en el marc del seu amor. 

I St. Tomàs es preocupava força de la justícia i de la seva aplicació, com quan afirmava "No hi ha major injustícia que tractar desigual als iguals i igual als desiguals". És a dir que no es pot fer passar a tothom per el mateix barem, com una mena de llit de Procust. 

Un professor d'Universitat, i probablement de Filosofia, ens deia "Qui et recorda massa el teu passat és que no et vol deixar canviar" i ens feia notar que fins i tot Jesucrist quan trobava algú mai li retreia el seu passat sinó que sempre es referia a l'ara i al a partir d'ara. Fins i tot un autor com Roger Garaudy (1913 - 2012), a qui vaig conèixer personalment, vaig entrevistar i vaig tenir una llarga conversa amb ell l'any 1991 a Vic, deia que la seva visió de Jesucrist era "Aquell qui en tot el qui va fer i dir i amb la seva personalitat va demostrar sempre, arreu i a tots que tothom sempre pot començar de nou". Que així transparentava Déu, la manera de veure les coses i la manera de fer del qual no és la dels homes, i està tan per sobre de la nostra com el cel ho està de la terra. 

La meva entrevista periodística amb el filòsof francès Roger Garaudy, Vic primers d'abril de 1991

Vaig quedar amb ell per una entrevista després d'escoltar la seva conferència organitzada pel Fòrun de Debats, i el mateix Garaudy em va rebre al rebedor de l'hotel de Vic on s'allotjava dient-me ja d'entrada: "Ce qu'on apelle la democracie c'est en realité le monoteïsme du marché",  i quan li vaig preguntar sobre els seus canvis radicals em va dir també en francès, llengua en la que vam fer tota l'entrevista i conversa, "Jo no m'he mogut de la meva posició, són els altres els que s'han mogut". L'entrevista sencera d'una pàgina va sortir al setmanari Ausona l'abril de 1991. 

Un altre moment de la conversa, que va ser llarga, Garaudy  va ser molt amable i atent

Però tornant al tema de la justícia, un excés és tan dolent com el defecte. I això es veu per exemple en les vagues de zel, en que s'aplica estrictament la legislació vigent i les coses no funcionen. El mateix Jesucrist ho va dir ben clar: "No s'ha fet l'home pel dissabte, sinó el dissabte per a l'home". És a dir, l'home no està per servir la llei, com pensaven els legistes xinesos d'uns segles abans de Crist, sinó que la llei està feta per a servir als homes, fomentant la concòrdia, l'harmonia i la pau, i sinó no té sentit. Qualsevol llei que es posi per sobre del benestar humà es converteix en un ídol. I un jurista o intel·lectual anglosaxó, britànic o nord-americà, es va atrevir a dir: "No necessitem tant bones lleis que ens protegeixin de la mala gent com necessitem bona gent que ens protegeixi de les males lleis". I és que d'exemples històrics de legislacions inadequades i fins perverses n'hi ha molts. 

Però fins i tot en els casos bons, també s'ha de ser moderat i intel·ligent en l'aplicació, preferint a l'estricta puntillositat el bé comú general. P.e. un guàrdia de trànsit regula una cruïlla, la justícia portada al màxim faria que ara deixés passar un cotxe d'una direcció, ara un de la perpendicular i així succesivament.  Però d'aquesta manera, portant la "justícia" particular al màxim, es farien uns grans embussos i els mateixos conductors hi sortirien perdent, perquè la realitat no funciona així amb aquestes mesures extremes. Amb molt bon criteri els guàrdies i altres reguladors del trànsit, deixen passar un grup de cotxes d'un cantó i després un grup de cotxes de l'altre. La intel·ligència, l'experiència i el bon sentit dictaminen quan llarg ha de ser el grup d'un cantó i altre, per optimitzar els resultats i minimitzar el temps d'espera de tots, perquè un excés de temps concedit també ho entorpiria pels d'un cantó i altre alternativament. Com també cal tenir en compte diverses circumstàncies, com que per una direcció en vinguin molt més que per l'altre. L'aplicació cega d'una mena de justícia absoluta seria totalment contraproduent, tant com innecessària i immotivada, i el just és precisament adaptar la norma a la situació. 

I a vegades arriba a donar la impressió que la nostra societat actual no és prou flexible en determinats camps, excusant-se en uns suposats principis ètics que si s'apliquen de forma inflexible, excessiva i inconsiderada arriben a ser contradictoris i contraproduents respecte a allò que precisament diuen defensar i pretenen obtenir i no sols ni principalment per les reaccions que puguin provocar, sinó per la seva pròpia intransigència absurda i incoherent. Un dels teòrics de la democràcia nord-americana, Henry David Thoreau (1817 - 1862), en referència a determinades lleis que ja hi havia als Estats Units a mitjans del segle XIX va deixar escrit: "No hi ha massa diferència entre lleis injustes i obstaculitzadores i els pals a les rodes de la societat", un text que s'ha fet famós al seu pais, que el considera un dels paladins de l'autèntica demòcracia i de la desobediència civil per estil de la de M.L. King a mitjans del segle XX. I és que com deia G.K. Chesterton (1874 - 1936), "El món contemporani està ple d'antigues virtuts cristianes que s'han desarrelat del seu fonament en Déu, s'han separat unes d'altres, s'han fet absolutes... i s'han tornat boges!".