El primer Pare apostòlic

St. Climent Romà (c. 35 - c. 99) va ser bisbe de Roma entre els anys 89 i 99 aproximadament. Va conèixer personalment a St. Pere, de qui fou el segon successor, i la seva 1ª Carta de Climent als corintis, que s'ha comprovat que és autèntica seva, el converteix en el primer Pare apostòlic, a finals del segle I. 

Imatge de St. Climent Romà, inicis s. XI

Els Pares apostòlics són aquells deixebles directes dels apòstols que ens han deixat escrits amb el seu ensenyament. De data anterior al text de St. Climent Romà, com també se'l coneix, només hi ha un escrit, redescobert al segle XIX després d'estar perdut durant segles, la Didakhé dels apòstols, escrita a la 2ª meitat del segle I i que és anònima i potser col·lectiva, tot i que també l'Epistola de Bernabé, de data molt discutida (1) en podria ser contemporània. Els altres escrits conservats dels Pares apostòlics, com St. Ignasi d'Antioquia, Papies de Hieràpolis, St. Policarp d'Esmirna, Hermas (2)... són posteriors, tot i que alguns per poc, i s'estenen fins a mitjans del segle II. Tenen molta importància perquè transmeten la tradició oral rebuda personalment dels apòstols, que ajuda a entendre millor els textos canònics de la Bíblia alhora que segurament van ajudar a establir el cànon bíblic. 

St. Climent entre els altres Pares apostòlics, a la mateixa imatge

També son molt importants perquè son els primers escrits cristians extra-bíblics, junt amb els dels apologistes del segle II, alguns dels primers dels quals, com Quadrat d'Atenes i l'autor de la Carta a Diognet, també són considerats Pares apostòlics, ja que es diu d'ells que conegueren als apòstols, especialment al més longeu de tots, St. Joan evangelista, que morí a principis del segle II.  També són contemporanis de les actes dels màrtirs, de les que les històricament comprovades com autèntiques són especialment valuoses, i dels escrits apòcrifs cristians, amb la diferència respecte aquests últims que la seva doctrina és ortodoxa i segura mentre que en la literatura apòcrifa hi ha de tot, textos doctrinalment correctes o acceptables, altres de dubtosos per diversos motius i alguns clarament herètics i sobretot gnòstics. 

Els Sts. Ciril i Metodi traslladen el cos trobat de St. Climent a Roma, il·lustració del mateix s. IX

La documentació històrica que els Pares apostòlics transmeten sobre Jesucrist, els apòstols i el Nou Testament, és la més antiga i propera als fets que hi ha, complementada en aquest sentit amb alguns pocs escrits no cristians d'historiadors romans Tàcit i Suetoni, o jueus com Flavi Josep (3) i encara hi ha altres cites molt primerenques en Plini el Jove i Llucià de Samosata i esment especial mereix la Carta de Mara bar Serapió, en arameu, que molt probalement podria haver estat escrita cap a l'any 75 i cita l'execució del "rei savi dels jueus". 

Potser la primera imatge que tenim representant a St. Climent, a la dreta,
a St. Apol·linar de Ravenna, segle VI. L'altre sant a l'esquerra és St. Martí de Tours. 

També cal destacar que alguns textos dels Pares apostòlics van estar a punt d'entrar al cànon bíblic i fins i van estar temporalment, mentre no es va acabar de fixar, així El Pastor d'Hermas fou inclòs em algunes relacions de llibres inspirats fins c. 200 i encara avui algun segueix essent canònic en alguna Església oriental, com la Carta de Climent a  l'Etiòpica. En tot cas això mostra l'alta consideració i valor en que se'ls tenia.

Donem gràcies a Déu perquè els Pares apostòlics hagin ajudat a trasmetre la fe i la interpretació original i d'una manera especial al primer d'ells, St. Climent Romà, que fou bisbe de Roma, i com a tal el 3è de la llista actual dels Papes, i amb el seu martiri donà un testimoni gloriós de la veritat, i així ens és exemple, model, intercessió i ajuda. Que ell pregui per l'Església universal i per tots nosaltres!

(1) Només hi ha acord en que és després de la destrucció del Temple l'any 70 i abans de la 2ª revolta jueva de Bar Kokhbà l'any 132, i tot i que alguns s'inclinen per una data primerenca, la majoria dels experts la consideren més tardana, cap al final del període.

(2) L'autor del Pastor del seu nom. 

(3) També Filó d'Alexandria, contemporani de Jesús, pot ajudar a entendre l'ambient espiritual i intel·lectual de l'època, igual que els apòcrifs jueus de l'Antic Testament dels segles al voltant de l'inici de l'Era Cristiana. D'una manera una mica més allunyada també hi pot contribuir la literatura grega, jueva siríaca i llatina dels segles I aC i I-II.