La gran màrtir auxiliadora

Sta. Caterina d'Alexandria (c. 285 - 305), verge i màrtir, de la que se'n tenen poques notícies històriques, però se sap que es va convertir al Cristianisme de molt joveneta, va convertir a molts i va ser martiritzada essent encara molt jove, amb menys de 20 anys.  

El que sí que està molt ben establert és el gran ressò que la seva figura va tenir ja des dels primers segles. En la Història eclesiàstica d'Eusebi de Cesàrea (c. 262 - 340), escrita en grec entre els anys 323 i 325, és a dir ben poc després, és cita una noia anònima amb les mateixes circumstàncies del punt central de la vida, una conversa cristiana molt bella i sàvia, a la que pretenia l'emperador romà -  probablement Maximí Daia (305 - 313), però que també podia ser Maxenci -  quan estava a Alexandria i com aquesta el va rebutjar per motius religiosos i va ser castigada per ell. El traductor d'aquest llibre al llatí, Rufí d'Aquilea (345 - 410), va identificar aquesta noia amb Sta. Caterina d'Alexandria (1).  

Monestir de Sta. Caterina del Sinaí, construit a mitjan s. VI, les reliquies de la santa hi van arribar cap a l'any 800

La seva vida es va escriure, a partir de tradicions orals, com molt tard al segle VI (2), hi ha ben documentat el seu culte ja al s. VII i al segle VIII la santa ja era famosa arreu del món cristià. Al monestir de la Transfiguració fet construir per l'emperador Justinià (527 - 565) al peu de la muntanya del Sinaí, van arribar-hi les seves restes al mateix segle VIII i a partir d'aleshores aquest es va convertir en un centre de peregrinació de devots de la santa, i la devoció i les peregrinacions assoliren aviat tal magnitud que a partir del segle IX el monestir adoptà el nom de Sta. Caterina del Sinaí, que ha mantingut posteriorment. 

El nom de Caterina, de significat etimològic poc clar, però que per semblança evoca "sempre pura", ha sigut molt posat en honor d'ella i ja a l'Edat Mitjana el van portar grans santes com Sta. Caterina de Siena (1347 - 1380) i Sta. Caterina de Bolonya (1413 - 1463). 

L'Església ortodoxa considera a Sta. Caterina d'Alexandria una "gran màrtir" i la inclou en el grup d'aquests, que són els que reuneixen diverses condicions: haver estat martiritzats abans del 313, no ser primers màrtirs d'algun tipus, com d'un pais o un determinat estament, ja que aleshores serien "protomàrtirs", i ser laics, ja que si fossin eclesiàstics o religiosos estarien entre els "màrtirs sagrats", i finalment, i aquest és el punt històricament més important en aquest cas, que la seva devoció i culte hagi sigut molt conegut i popular ja poc després del seu martiri. 

I en el món catòlic al s. XIV a Alemanya, durant la Pesta Negra de 1348 - 1352, se la va incloure per part del poble fidel entre els "14 sants auxiliadors", en haver comprovat la gent que la seva invocació era particularment eficaç contra les malalties i per la curació. I Sta. Joana d'Arc (1412 - 1431) va afirmar que entre els sants que se li havien aparegut, estava Sta. Caterina d'Alexandria.

La seva celebració litúrgica va ser de memòria obligada a l'Església Catòlica, fins l'any 1969, quan es va retirar la festa (3) excepte en aquells jocs on el seu culte estigués molt arrelat, però mai va ser retirada del santoral (4), i a partir de l'any 2002 s'ha tornat a permetre la celebració a tot el món catòlic, però com a memòria lliure (5).

És la patrona dels filosòfs, estudiants, escolars, de les noies i dones no casades, i ha estat escollida patrona de la Universitat de París i la de Pàdua.  

Sta. Caterina és tot un model i exemple, que ella ens ensenyi a saber compaginar la saviesa divina revelada i els estudis i investigacions científiques d'aquest món, i que pregui per nosaltres amb la seva intercessió auxiliadora!  

(1) L'equivalència no es tan senzilla, doncs Eusebi diu que l'emperador la va castigar amb l'exili, però historiadors posteriors han considerat que primer podia haver estat exiliada temporalment i després, un cop retornada a Alexandria, al persistir en la seva actitud i guanyar els debats amb els filòsofs que l'emperador feia que discutissin amb ella per convèncer-la, va ser primer torturada a la roda i després decapitada. En alguna tradició aquesta noia cristiana apareix amb un altre nom, però ja el mateix Rufí va explicar-ho com el fet que un era el nom de naixement i l'altre el nom que va rebre al ser batejada. 
(2) El problema és que les hagiografies d'ella donen poques dades històriques, la qual cosa podria explicar-se per la seva vida breu, i en canvi, i sobretot en el martiri, està plena de miracles. Alguns crítics també han adduït que la seva vida s'assembla a la de Hipàtia d'Alexandria (c. 360 - 415), amb la diferència que aquesta era pagana i un segle posterior, però el fet que Eusebi (c. 325) i Rufí, mig segle més tard, citin a Sta. Caterina d'Alexandria, tot i que un sense dir el nom i l'altre amb un altre nom, però ja arguïnt la possibilitat dels dos noms pre i postbaptismal, fa que la semblança no vulgui dir res, i que en tot cas sigui la pagana Hipàtia la que s'assembli a la cristiana Sta. Caterina, i no a l'inrevès. La cosmopolita i rica megalòpolis d'Alexandria, seu de la Biblioteca, el Museu i el Far, lloc de cultura, erudició, investigació i idees, hauria vist a les dues sàvies, amb preeminència cronològica de la cristiana. 

(3) Per la seva historicitat poc documentada.
(4) Altres sí que ho foren, ja que es va voler evitar casos llegendaris, confusions, duplicats i similars. 

(5) És a dir que l'existència real de la santa sembla prou demostrada, un cop destriada la seva biografia, i tenint-ho tot en compte.