El primer cridat

Jesús va passar, el va veure i el va cridar. I St. Andreu (s. I) ho va deixar tot de seguida i el va seguir. Era germà de St. Pere, tots dos pescadors de Cafarnaüm, i en els Evangelis sinòptics, Jesús crida a St. Pere i St. Andreu alhora, mentre que en l'Evangeli segons St. Joan, St. Andreu és el primer en seguir Jesús i és ell qui li diu a St. Pere que han trobat el Messies. Podria ser que hi haguessin hagut dues crides, una primera a ser seguidor i una segona al cercle més proper a Jesús i després a l'elecció dels 12 apòstols, entre ells St. Andreu. 

La Creu de Sant Andreu, molt utilitzada en banderes i escuts del món

St. Andreu porta un nom grec, Andreas, que ve d'andros (home) i andreia (masculinitat, virilitat), és a dir que significa valent, fort i lluitador. Essent pescadors, Jesús els hi diu a ell i al seu germà St. Pere, que deixin la feina i seran pescadors d'homes. Com a participant del cercle proper a Jesús, St. Andreu té un paper en diverses ocasions als Evangelis i com apòstol està en tots els moments importants. 

Una tradició diu que va predicar a Escítia, a les actuals Ucraïna i Rússia, i és possible que fos així si la primera predicació apostòlica va tenir una gran força expansiva, per tal de predicar fins els confins del món conegut: St. Jaume i St. Pau a Hispània a l'oest, St. Tomàs a la Índia a l'est, algun altre a Etiòpia al sud, St. Pere i St. Pau a Roma, el centre, i St. Andreu i algun altre al nord, anant més enllà de l'Imperi Romà i en alguns casos fins i tot fora del món civilitzat, en terres salvatges de bàrbars. En tot cas potser es van proposar predicar no sols a totes les zones de la Diàspora jueva, ja molt extenses, sinó anant més enllà i tot, fins a terres poc conegudes o desconegudes.

La mateixa tradició diu que St. Andreu, al que se li atribueix haver estat a la petita ciutat grega de Bizanci dos segles abans de la fundació allà de la gran ciutat de Constantinoble, va morir crucificat a Patràs, al noroest del Peloponès, potser cap a l'any 60, és a dir uns pocs anys abans que el seu germà St. Pere a Roma. I tot i que els documents més antics només diuen que va ser crucificat, una tradició posterior potser d'origen oral, va especificar que com el seu germà St. Pere va demanar, i obtenir, morir en una creu diferent, ja que no es considerava digne de morir en el mateix tipus de creu en que havia estat crucificat Nostre Senyor Jesucrist. I si en el cas de St. Pere va ser una creu cap per avall, en el de St. Andreu hauria sigut en una creu en forma d'aspa o X, la després coneguda arreu com "creu de Sant Andreu", a la que no hauria estat clavat sinó tan sols lligat, fins a la seva mort. 

St. Andreu és el sant patró de molts països, de Grècia, Romania, Ucraïna, Rússia, Geòrgia, Xipre i Escòcia, país aquest on la bandera és una creu de St. Andreu, i Barbados. L'Església Ortodoxa el considera el primer patriarca de Constantinoble. Moltes persones porten el seu nom, com també nombrosos pobles. Té grans santuaris a Patràs, Edimburg, Varsòvia i un parell a Itàlia. La creu de St. Andreu és molt usada en banderes i heràldiques i a part d'Escòcia, la tenen en les seves banderes el Regne Unit, Burundi i el País Basc (la ikurriña) i encara alguna més, i històricament l'han usat Borgonya, Gascunya i la Confederació, així com els exèrcits, sobretot les marines, de diversos països i especialment Rússia, que encara la usa actualment per a les seves forces navals. 

Que el valor, l'ensenyament, l'apostolat i el testimoni del martiri de St. Andreu ens mantingui ben forts i ferms en la fe cristiana i catòlica!