Vivim l'arribada del Nadal!

Som a l'inici del nou any litúrgic, del cicle C, Evangeli de St. Lluc, i del temps d'Advent que prepara el Nadal. 

L'any civil acaba el 31 de desembre i comença l'1 de gener, però hi ha altres inicis d'any, com l'acadèmic, que comença al setembre i acaba al juny o al setembre, segons es miri. 

El calendari litúrgic comença sempre a finals de novembre o primers de desembre, perquè el seu inici són les dues grans festes de la Immaculada Concepció el 8 de desembre i, sobretot el Nadal el dia 25, que després de la Pasqua és la festa més gran de l'any. Pasqual i Nadal són les dues grans celebracions litúrgiques, essent el Nadal l'inici i la Pasqua la culminació. 

I el calendari litúrgic no comença amb un temps normal, de durant l'any, sinó amb una època de preparació, l'Advent, que després de la Quaresma, és una de les dues èpoques penitencials de l'any, és a dir de conversió. 

Quan acabem un any el primer que hem de fer és donar gràcies a Déu pel any que ja ha passat i que se'ns ha permès acabar, i el segon, encomanar a Déu el nou any vivent, demanant-li la seva guia, protecció, consol i ajuda pel nou temps que se'ns dona i que tenim davant, un futur obert. 

Al món que estava a les fosques hi està arribant una gran Llum divina 

I precisament el nom d'Advent ve d'aquí. Els romans distingien dos tipus de futur, un de predeterminat, normal, i que era continuació del present, al que en llatí anomenaven futurus, i un altre de novetat, de canvi i de sorpresa al que li deien adventurus, com en la nostra paraula aventura. El futurus era per exemple que si es plantaven les llavors en un camp, al seu temps es colliria el gra, o que si una dona estava embarassada, al cap d'uns mesos tindria un fill. L'adventurus en canvi era l'aparició d'un fet extraordinari, la irrupció de la novetat, com també l'expectació de quelcolm excepcional, encara que estigués més o menys anunciat i previst, com l'arribada de quelcom diferent a l'habitual. 

D'aquest sentit d'arribada d'un fet nou i sorprenent, d'adveniment d'alguna realitat molt important i decisiva, ve el nom d'Advent, que també té una connotació d'espera de la mateixa. És el temps que tenim per preparar-nos-hi adequadament i del que es tracta és d'allò més important i decisiu en la Història de la Humanitat, la vinguda de Déu fet home entre nosaltres, les seves criatures, que no sols és una visita, sinó també un compartir, un entrar de Déu en la Creació, fet un dels nostres, adquirint la nostra naturalesa humana sense deixar la seva divina.

I ho podem viure aquí i ara  tot i que històricament va succeïr fa més de dos mil anys i en un lloc a milers de quilòmetres, perquè la litúrgia i els sagraments ens permeten viure-ho espiritualment com si tingués lloc ara, i cada any, i arreu del món. És a dir que espiritualment és com si estiguessim allà i llavors o com si succeïs en el nostre ambient i en els nostres temps. És per tant un gran do, el que se'ns concedeix, de poder-hi participar litúrgicament. 

I aquest Advent comença cada any el diumenge més proper al 30 de novembre, perquè són 4 diumenges abans de Nadal, no quatre setmanes, de manera que depenent de quin dia de la setmana sigui Nadal en un any determinat, pot començar entre el 27 de novembre, si el Nadal cau en diumenge, i el 3 de desembre, si cau en dilluns.  Aquest any que Nadal és un dissabte, es comença força aviat, el 28 de novembre, per la qual cosa tenim gairebé quatre setmanes per a fer una bona preparació. 

Perquè com més bé fem la preparació, més goig, joia i alegria tindrem al celebrar el Nadal. Hem de procurar recuperar la il·lusió que en teníem a la infància, per poder viure'l amb netedat de cor i agraïment, amb sorpresa i admiració, vivint-ne la felicitat que significa, fent-nos de nou nens de cor, per així poder entrar al Regne de Déu. Que així sigui!