La Verge Maria, Mare de la Divina Providència

Les advocacions, sobretot les de la Mare de Déu, que en té moltíssimes, són facetes, aspectes destacats i manifestacions, ja que en la Glòria en té moltes, i també s'ha aparegut en moltes ocasions al llarg dels últims dos mil·lennis, així com s'han fet d'elles moltes imatges. 

Amb tal motiu hi ha moltes festes marianes al llarg de l'any, algunes pròpies seves com la Immaculada Concepció, el Naixement de la Verge i l'Assumpció, i d'altres compartides, però en les que té també un gran protagonisme, com el Nadal, la Presentació de Jesús al Temple, o l'Epifania, els Reis. 

Mater Divinae Providentiae (1580), quadre de Scipione Pulzone, l'any 1633 donat als barnabites

Així 19 de novembre és la festa de la Verge de la Divina Providència, una advocació que té el seu fonament bíblic en la intervenció de Maria a les noces de Canà i que es remunta al segle XIII quan St. Felip Benizi (1233 - 1285), superior dels servites, va pregar a  la Verge Maria demanant-li menjar pels seus frares i al cap de poc van trobar diversos cistells amb aliments a la porta del convent. 

El 1580 un pintor italià, Scipione Pulzone (1544 - 1598), va fer un quadre, "Mater Divinae Providentiae", que inicià la devoció, que encara augmentà més quan l'any 1611 un sacerdot barnabita va pelegrinar a Loreto i allà va pregar a la Verge que els assistís per trobar recursos per completar l'església de San Carlo ai catinari a Roma, i al seu retorn va rebre les ajudes financeres necessàries, i agraïts, els barnabites van promoure el culte a Nostra Senyora de la Divina Providència. La devoció va anar creixent a Itàlia i el 1888 el Papa Lleó XIII va ordenar la coronació solemne de la Senyora Miraculosa i va aprovar la Missa i ofici de Maria Mare de la Divina Providència. I el 1896 el superior barnabita va manar que tots els membres de l'Orde tinguessin una còpia de la pintura Mater Divinae Providentiae a casa. 

Mentrestant la devoció s'havia estés a França i Espanya, amb un santuari a Tarragona i una fraternitat a Tenerife, i a mitjan segle XIX va arribar a Puerto Rico, llavors pertanyent a Espanya, quan el sacerdot català Gil Esteve i Tomàs (1798 - 1858) va ser nomenat bisbe de San Juan de Puerto Rico l'any 1848 i quan va arribar es va trobar amb una situació desastrosa, la catedral gairebé en ruïnes i les finances del bisbat sota mínims. Havent conegut l'advocació durant els seus anys de seminarista, i essent-ne ell devot, va decidir encomanar tota la diòcesi a la Divina Providència, i durant els seus anys de bisbe allà, de 1848 a 1854, no sols va poder reconstruir la catedral sinó reparar 16 esglésies i ampliar el palau episcopal. Va ser aquells anys en que va començar el culte a aquesta advocació de Maria a Puerto Rico, on va tenir ràpidament un gran ressò entre la gent, que la tenia per protectora de l'illa, reconeguda com a tal des de 1853, de manera que el 19 de novembre de 1969 el Papa Pau VI la va declarar oficialment patrona de Puerto Rico. 

Aquesta devoció també va arribar als Estats Units, concretament el 1925 a Indiana, Estat del que és patrona, on des de 1840 ja hi havien les Germanes de la Providència, i on la devoció a la Mare de la Providència es va establir amb la intenció de fer a la Mare de Déu la Reina de la Llar de les famílies catòliques. També és la patrona de la ciutat de Providence, Rhode Island. Als Estats Units hi ha un himne "Our Lady of Providence", compost per Sor Cecilia Clare Bocard (1899 - 1994), que les Sisters of Providence, i sobretot les de Saint Mary-of-the-Woods, a Indiana, canten en les ocasions especials. 

Confiem totes les nostres necessitats, preocupacions i bons desigs a la Divina Providència i a tan bondadosa Mare que n'és la intercessora i mitjancera!