Sant Martí de Tours (c. 316 - 397) és un dels grans sants de l'Antiguitat i actual patró de França, ja que va ser un gran evangelitzador de la Gàl·lia, i de Hongria, ja que va néixer a Panònia, llavors part de l'Imperi Romà, com també ho és de Buenos Aires i de moltes poblacions. Va ser el primer sant no màrtir celebrat públicament als altars i no sols considerat com a tal.
 |
| La basílica de St. Martí de Tours, amb la tomba i relíquies del sant |
El fet més conegut de la seva vida és quan essent jove, i encara un soldat, va partir la seva pròpia capa amb un pobre que va trobar pel camí en un fred hivern. Es diu que al cap de poc d'ocorregut l'encontre va tenir un somni en que el propi Crist, amb l'altra meitat de la seva capa posada, els hi deia als àngels que un soldat romà, ell, l'havia ajudat donant-li vestit. D'aquí que es convertís, doncs era de família pagana, es fes batejar i abandonés l'exèrcit.
El 360 junt amb amb St. Hilari de Poitiers fundà el primer monestir d'Occident i l'any 371 el poble de Tours l'elegí com el seu bisbe, ministeri que va desenvolupar fins a la seva mort. La vida de St. Martí està plena de caritats, de miracles i d'una dura lluita contra el paganisme i les heretgies a la vegada que intentava que els heretges no fossin castigats, fins l'últim moment intentà salvar la vida de Priscil·lià, condemnat per l'emperador, i després va fer tot el possible per evitar el càstig dels seus seguidors. Com també es va esforçar, i va tenir èxit, en posar pau en llocs i situacions de conflicte.
La popularitat de St. Martí ha estat i és enorme, i no sols a França sinó a tot el món. A Catalunya molts pobles porten el nom de St. Martí igual que moltes esglésies i llocs, començant per St. Martí del Canigó, un dels bressols de Catalunya. Per la gran devoció carolingia a St. Martí, aquests topònims abunden sobretot a la Catalunya Vella i molt especialment a Girona, a la comarca d'Osona hi ha St. Martí de Centelles, St. Martí Sescorts, St. Martí de Riudeperes i algún més. També és molt corrent el nom Martí i, encara que no tant, la versió femenina Martina.
St. Martí ha deixat empremta en moltes altres coses com l'arc de Sant Martí, l'estiuet de St. Martí o l'origen de la paraula capella, que ve de la seva capa conservada com a relíquia en un petit altar erigit per Carlemany a la seva capital i del que en tenia cura un capellà, d'on el nom s'ha generalitzat. St. Martí és patró de la guàrdia pontifícia i ho havia esset dels militars catalans fins que cap al segle XIV-XV el substituí en aquesta funció St. Jordi, per influència italiana.
La seva festa es celebra l'11 de novembre, que no és el dia de la seva mort, que va ser el 8 de novembre, sinó el del seu funeral i enterrament a Tours, la ciutat de la que va ser molts anys bisbe i per la que se'l coneix. Precisament va ser entre Tours i Poitiers, ciutat associada a St. Hilari, on l'exèrcit invasor sarraí va ser derrotat decisivament pels francs de Carles Martell, que portaven la capa de St. Martí com a protecció celestial, l'octubre de l'any 732 i així es va salvar la Cristiandat europea occidental. I també va ser un 11 de novembre, el dia de la festa de St. Martí, en aquest cas de l'any 1918, quan va entrar en vigor l'armistici i van cessar les hostilitats de la Gran Guerra Europea, més tard coneguda com la Primera Guerra Mundial, i així la pau en aquest terrible conflicte va arribar el dia d'aquest sant de la pau, fet que també es celebra molt, sobretot a França.
Que St. Martí, que tant va buscar en vida la pau i la reconciliació entre la gent, pregui i intercedeixi perquè tinguem aquestes en els nostres dies, i si pot ser a tot el món!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada