El sant patró de la Ciència i dels científics i els estudiants de ciències

Sant Albert el Gran  (c. 1195/1200 - 1280), va ser el mestre i amic del seu company dominic St. Tomàs d'Aquino, a qui va sobreviure, ja que va arribar fins una edat força avançada. 

Catedral d'Estrasburg amb una decoració que va inspirar el mateix St. Albert 

St. Albert Magne és un dels més destacats alemanys de la Història, junt amb Gutenberg, Luter, Kepler, Bach, Kant, Goethe, Schiller, els Humboldt, Hegel, Beethoven, Einstein... Com també podria entrar en una selecció dels personatges europeus més destacats de tots els temps, el seu títol "el Gran" o "Magne", que se li va donar ja en vida seva, així ho indica. 

Va ser un polímata, és a dir un gran estudiós i conèixedor en molts camps diferents del saber: un alt teòleg que ha sigut proclamat com un dels 36 doctors de l'Església, un destacat filòsof que va ser el primer en comentar totes les obres d'Aristòtil, cosa que va fer des d'una perspectiva cristiana facilitant així el camí del seu deixeble St. Tomàs d'Aquino de cristianitzar la filosofia d'Aristòtil, i dels aristotèlics musulmans Ibn Rushd i Ibn Sina. També va ser un precursor científic - "tenia el do diví de la ciència" va dir d'ell el Papa Pius XI - que no sols va recopilar el que se sabia de ciències naturals al seu temps sinó que va fer investigacions i aportacions pròpies en astronomia, química, zoologia, botànica i, sobretot, en mineralogia, essent el primer en aïllar l'arsènic i en estudiar sistemàticament els minerals, i, després d'investigar-ho, va rebutjar l'alquimia i la màgia com a demoníaques, però com a home de la seva època va acceptar la possibilitat de l'astrologia, des d'una visió cristiana, cosa que va fer que el seu alumne St. Tomàs el defensés afirmant al respecte de la seva possible validesa que "hi ha força homes que no usen la llibertat que Déu els hi ha donat sinó que es deixen guiar per les seves passions, les quals poden estar sotmeses a l'influx còsmic". Per la seva part ell va defensar a St. Tomàs d'Aquino quan, un cop ja mort aquest, es posava en qüestió l'ortodòxia d'algunes afirmacions de la seva obra, demostrant davant dels dubtosos que eren plenament ortodoxes i conformes a la doctrina cristiana. 

Un retrat imaginari de St. Albert, c. 1475

Als seus coneixements enciclopèdics s'hi suma que era un extraordinari docent universitari, que aviat va tenir que acabar donant classes a una plaça pública de tants estudiants com volien escoltar-lo i aprendre d'ell. Dins de l'Escolàstica se'l va anomenar com a Doctor universal, ja que els seus interessos i la seva mestria arribaven fins a temes força especialitzats com l'anatomia, l'embriologia i la ginecologia o bastant allunyats com la música, la moral, el dret i la justícia, dels que també era un gran expert, per exemple va ser el primer en explicitar l'importància dels silencis en les composicions musicals. I va fer aportacions en psicologia, teoritzant sobre l'amistat i l'amor, i classificant-los en tipus i nivells. 

A més de religiós, frare dominic que va arribar a ser durant uns anys superior del seu Orde, i sacerdot, va ser durant 3 anys bisbe d'una important ciutat alemanya, Ratisbona, i ho va fer molt bé com a tal, però va dimitir, i el Papa li ho va acceptar, per poder-se dedicar al que era la seva autèntica vocació, la investigació, l'estudi i l'ensenyament. També va ser un gran sant i místic, que va tenir visions de la Verge Maria, que es diu que de jove li va mostrar el camí que havia de seguir com a religiós i com a estudiós, per fer la voluntat de Déu i realitzar-se plenament a la vida. 

Que St. Albert ens ajudi amb la seva intercessió celestial per tal que com ell sapiguem compaginar la ciència divina i la humana i perquè els científics treballin sempre al servei del bé comú i ens ajudin a comprendre millor la Creació divina i el món on ha plagut a Déu situar-nos per fer-nos ser, existir, viure i conèixer-lo a Ell i a les seves meravelles!