Sant Lleó el Gran (c. 390 a 400 - 461), Papa del 440 al 461 és un dels pocs pontífexs, i el primer d'ells, que ha merescut històricament el nom de Gran o Magne, per la seva actuació. En el seu temps no sols es va recuperar el títol de pontífex, sinó que el de Papa va quedar reservat en exclusiva pel bisbe de Roma, i l'emperador romà oriental li donà també el de patriarca d'Occident. És doctor de l'Església.
 |
| L'altar de Sant Lleó el Gran a Sant Pere del Vaticà |
El seu fet més conegut és haver aconseguit detenir amb la seva sola presència a Atila, el rei dels huns, després de la seva derrota als Camps Catalàunics a la Gàlia l'any 451, quan en un dels últims estertors de l'Imperi Romà les legions dirigides per Aeci junt als seus aliats germànics van vèncer-lo en una batalla decisiva per la Història de la Humanitat, salvant l'Occident. Atila amb els seus terribles genets va canviar de direcció i l'any 452 va envaïr furiosament Itàlia fent fugir a l'emperador Valentinià III de la seva seu a Ràvenna. Ja sense obstacles, Atila es disposava a saquejar i potser destruir Roma, quan el Papa Lleó va decidir sortir-li a l'encontre abans que hi arribés i no sabem que va passar, si hi va haver algun miracle o fet sobrenatural que el va asustar, però Atila sorprenentment, després de la trobada amb el Papa, va canviar d'opinió i va decidir no sols parar el seu avenç sinó retirar-se cap al centre del seu Imperi, a l'actual Hungria, on va morir l'any següent, el 453. I el 454 una revolta dels pobles germànics sotmesos acabava amb l'Imperi Hun a la batalla del riu Nekao, desapareixent així la gran amenaça contra la Cristiandat arribada de les estepes de l'Àsia Central, ja que desfet el seu Imperi els huns es van retirar cap a les actuals Ucraïna, Crimea i el Caucas. Amb la seva decidida i valenta actuació el Papa Lleó I va salvar d'aquesta manera l'Europa occidental cristiana en un moment molt crític (1).
Durant el seu pontificat es va dur a terme l'important IV Concili ecumènic de Calcedònia, l'any 451 i també va sobreviure al gran saqueig de Roma pels vàndals de Genseric l'any 455, aconseguint d'aquest que es respectés la vida dels seus habitants i que no fos incendiada la ciutat. Però el més important de St. Lleó Magne, a més de la seva gran caritat amb els molt nombrosos pobres i indigents de l'època i la seva lluita contra el paganisme i contra el maniqueisme, va ser la gran col·lecció de sermons i de cartes que va escriure i que ens han arribat, d'una doctrina tan alta i tan ben expressada que li ha merescut ser considerat un dels doctors de l'Església.
Que pregui i intercedeixi per nosaltres i pel món sencer i que puguem mantenir sempre la puresa i la integritat de la fe!
(1) El Papa St. Gregori Magne (540/590 - 604) va tenir que viure de nou una invasió asiàtica, en el seu cas la dels àvars, els juan-juan de Mongòlia de les fonts xineses, que a mitjans del segle VI van arribar i van instalar-se també a l'actual Hongria, i que no serien conquerits fins en temps de Carlemany a finals del segle VIII, però també la va sobreviure, si be en el seu cas la conseqüència més important per Itàlia i Roma va ser que l'avenç àvar i el seu establiment a les terres que ocupaven va llançar als llombards germànics sobre la Península italiana, fugint d'ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada