Beatificació de tres màrtirs caputxins a Manresa

El dissabte 6 de novembre, en una cerimònia a La Seu de Manresa, foren beatificats 3 frares caputxins que sofriren martiri a Manresa o voltants l'any 1936, a l'inici de la guerra civil. 

Els ja beats Benet, Josep Oriol i Domènec 

Fra Benet de Santa Coloma de Gramenet (Josep Domènech, 1892 - 1936), fra Josep Oriol de Barcelona (Jaume Barjau, 1891 - 1936) i fra Domènec de Sant Pere de Riudebitlles (Joan Romeu, 1882 - 1936) van ser assassinats per odi a la fe cristiana i a l'Església, pel sol fet de ser religiosos i sacerdots catòlics, entre finals de juliol i primers d'agost de 1936.  

Fra Benet va entrar als frares menors caputxins el 1909 i va professar solemnement el 1913, essent ordenat sacerdot el 1915. Havia estudiat cant gregorià a Montserrat i el 1923 fundà a Manresa l'Associació Amics del Cant Gregorià, el seu primer destí fou a Igualada i des de 1925 estava destinat al convent de Manresa, com a mestre de novicis, el 22 de juliol de 1936 va deixar Manresa davant la persecució de milícies anticristianes i es refugià amagat a una masia prop del Pont de Vilomara. Delatat, va ser capturat el dia 6 d'agost i maltractat, escarnit i torturat i finalment els milicians el van matar  a un camp entre el Pont de Vilomara i Manresa.  

Fra Josep Oriol havia nascut a Barcelona però visqué la seva infantesa a Sevilla, un cop retornat ingressà als caputxins com a novici l'any 1906, va fer la professió religiosa l'any 1911 i el 29 de maig de 1915 fou ordenat sacerdot.  També des de 1925 estava destinat a Manresa. Amb l'esclat de la guerra, va trobar un lloc en una casa de la ciutat i des d'allí portava els sagraments a religiosos i religioses, i en una de les sortides el dia 24 de juliol va ser reconegut com a frare i detingut, essent insultat i colpejat i a la fi el van matar junt amb el sacerdot Mn. Vintró a les afores de Manresa, prop de Bufalvent. Fou el primer màrtir caputxí de la guerra civil.   

Fra Domènec va ingressar als caputxins el 1908, el 1912 va fer els seus vots religiosos i el 1917 va ser ordenat sacerdot. Va estar 17 anys de missioner a Costa Rica i Nicaragua i, havent-se posat malalt, va tornar i es va estar al convent de Manresa des de l'any 1930. La nit del 27 al 28 de juliol va ser detingut per milicians republicans i afusellat. 

Un moment de la cerimònia de beatificació, basílica de Sta. Maria de La Seu de Manresa 6 de novembre de 2021

El procés informatiu eclesiàstic sobre tots tres va tenir lloc al llarg d'un any i mig el 1955 - 1956.  A primers de 2020 el Papa Francesc, un cop fets ja tots els tràmits canònics en els anys anteriors, va promulgar el decret del seu martiri i la beatificació oficial estava prevista per a finals d'aquell any, però per la situació sanitària es va tenir que ajornar fins el 6 de novembre de 2021. El postulador de la causa fou el caputxí fra Carlo Calloni i els seus casos es sumen als dels 26 màrtirs caputxins catalans més que, si Déu vol, seran beatificats properament i a altres com els 15 caputxins màrtirs de Granada encara pendents de beatificació, tots ells de la guerra civil.  

La cerimònia, la primera de beatificació al bisbat de Vic en els temps moderns, es va fer a Manresa, lloc del seu martiri, degut a la disposició del Papa Benet XVI de fer-les a les diòcesis, i va ser presidida pel cardenal Marcello Semeraro, prefecte de la Congregació per a les causes dels sants, concelebrant molts bisbes catalans, entre ells Romà Casanova, bisbe de la diòcesi de Vic on tenia lloc, però també els bisbes titulars de Girona, Sant Feliu de Llobregat, Tarragona, Tortosa i Urgell, així com els bisbes auxiliars de Barcelona,els abats de Montserrat i Poblet, el vicari general dels caputxins i el provincial caputxí Fra Eduard Rey i uns 50 caputxins i molts sacerdots diocesans. La basílica de Santa Maria de La Seu estava plena de fidels que van voler i poder assistir personalment a la beatificació. 

És la tercera beatificació de màrtirs que es celebra amb poques setmanes de diferència a Espanya, després de la dels 127 màrtirs de Còrdova el 16 d'octubre d'enguany i dels 4 sacerdots operaris màrtirs de Tortosa el 30 d'octubre, tots ells durant les persecucions de la guerra civil.  

Que aquests beats màrtirs, que donaren la seva vida per Jesucrist i per l'Església, amb el seu testimoni ens siguin un ajut i una força per la nostra fe cristiana i catòlica, i que des del Cel preguin i intercedeixin a Déu per tots nosaltres i pel món sencer!