El món en general i la societat occidental en concret s'ha anat allunyant de Déu i ara ja en veu les conseqüències d'aquesta conducta: els éssers humans deixats a si mateixos i sense la guia i l'auxili divins no ho encerten i erren lamentablement, per molt que creguin que així els anirà millor comproven amb el temps que es tot el contrari: es perden i troben les conseqüències de les seves decisions, molt diferents a les que esperaven. D'esquena a Déu i lluny d'Ell, quan no directament en contra seva, tot va de mal en pitjor, perquè l'ésser humà és limitat i parcial i la Humanitat està divida en interessos diferents i contradictoris, moltes vegades oposats. Així, sense necessitat de cap càstig especial, que també es podria donar eventualment, esclaten lluites i conflictes, aberracions i absurds, abusos i corrupció, fracassos i decepcions per la pròpia naturalesa de les coses. La manera de fer humana sempre porta a itineraris tortuosos, quan no a camins sense sortida, que no porten enlloc o que porten al desastre.
 |
| Són rectes i purs els camins del Senyor i els savis i els bons els segueixen |
Catalunya, Espanya, Europa, Occident i tot el món experimenten cada cop més que les vies escollides, al marge de Déu i prescindit d'Ell i desobeïnt-lo quan no anant-li en contra, són falses i porten a la perdició tant col·lectiva com individual, per tal que inicialment semblessin afalagadors i prometedors de falsos paradisos, veritables miratges. Cal reconèixer que sense Déu s'està perdut i no se sap cap a on es va i que l'horitzó cada vegada es veu més terrible, tot i que la gent s'hagi anat acostumant per força a moltes coses de cadascuna de les quals se sent a dir "si fa uns mesos, o només unes setmanes, ens ho haguessin dit, no ens ho hauriem cregut!": el terrorisme a gran escala iniciat el 2001, les guerres per motius falsos i impossibles no ja de guanyar sinó de ni tan sols aturar, la crisi primer financera i limitada i després econòmica i mundial iniciada el 2008, mantinguda, estesa i agreujada per les mesures governamentals adoptades suposadament per combatre-la, les noves malalties globals i especialment la pandèmia del 2020 amb les seves mesures draconianes i tan desencertades probablement com les preses contra la crisi econòmica... i junt a això tota mena de crisis, la migratòria, la social, la política i de lideratge, la cultural i, les més greus de totes, les crisis espiritual i religiosa. Cada cop més hi ha la constatació que estem arribant a un final de camí, vista la trista i dura realitat del que es pensava i preveia que havia de ser el meravellós segle XXI, i que ha resultat ser tot al contrari.
Ens podem i devem preguntar: On ens vam equivocar, com i quant?. I la resposta és molt clara: quan la societat i els governs van decidir anar-se apartant de Déu i de la llei divina i natural. Cal repensar-ho tot i cal desfer aquest camí del tot equivocat i molt perillós que porta a l'abisme i que de seguir-lo ens portaria als pitjors escenaris i tornar enrere de tot aquest desastre i de tots els disbarats, abans no sigui massa tard i ja sigui irreversible. I per no tornar-se a equivocar agafant-ne un altre d'humà potser diferent però igualment erroni, només hi ha una solució: cal tornar a Déu, penedits i humiliats pel fracàs de la supèrbia mundana i acollir-nos humilment de nou a Ell que és l'únic que ens pot guiar i acompanyar, protegir i il·luminar, l'únic que ens pot salvar. I com ens ha mostrat en el Redemptor, Nostre Senyor Jesucrist, Déu és prou bo per acollir-nos de nou pel seu Amor i mostrar-nos de nou el camí de la salvació, individual i col·lectiva. Humanament les coses, tal com ja estan ara, no tenen cap solució, només Déu ens pot solucionar els complicats i irresolubles problemes en que ens hem posat per culpa nostra, per haver triat l'orgull i l'egoisme, la rebel·lió i el pecat, el mal i la justificació del mateix i per haver arribat fins a gairebé invertir el valor i el sentit de tot. Ara ja només podem esperar un miracle i només Déu el pot fer, i hem de recórrer a Ell i demanar-li perdó i ajuda, i llavors ens mostrarà de nou per el seu Amor bondadós la realitat, la veritat, la seva llum que ens farà claror en les tenebres actuals. Déu és just i mirericordiós i tenim molts intercessors davant la seva presència: la Verge Maria Mare de Déu i Mare nostra del Cel, els àngels i els sants, les ànimes del Purgatori, les persones bones d'aquest món que viuen en gràcia i volen seguir els camins rectes divins, és a dir l'Església triomfant, l'Església purgant i l'Església militant, allà on actua l'Esperit Sant i hi és present, tant sacramentalment com de manera invisible però ben real, Nostre Senyor Jesucrist. Ajuda divina i celestial i recursos religiosos i espirituals no ens falten, gràcies a Déu!
Per tant tornem a Déu i confiem en Ell i veurem miracles a la vida i al món i serem salvats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada