Avis diví a la nostra societat

La situació espiritual i religiosa de les nostres societats actuals és intrísecament dolenta, unes generacions perverses i adúlteres, com Nostre Senyor ens advertia, referida a la del seu temps però es pot aplicar perfectament a la nostra d'ara i, sempre que s'escaigui, a totes les societats en situació semblant arreu del món i en tots els temps. 

Perquè ens estima ens visitarà un Sol que ve del Cel. per il·luminar els qui viuens a les fosques, a les ombres de la mort...

Ho proclamavem a l'Evangeli de la Missa del dilluns 18 de juliol de 2022, el segons Sant Mateu, capítol 12, versicles 38 a 42. I com li van escoltar dir les autoritats i intel·lectuals del seu temps, que el confrontaven demanant-li que els donés senyals (!) després de tants miracles com havia fet, de la seva personalitat única i notòriament tant humana com divina i de la seva meravellosa doctrina d'amor filial a Déu Pare i d'amor fraternal entre els homes i de ser bons, estimar i perdonar, tal com Déu fa amb nosaltres, amb tots. Però això es pot aplicar a totes les societats humanes en condicions penoses semblants d'incredulitat, escepticisme i crítica a la voluntat i fins l'acció divina, i molt especialment a la nostra societat occidental tant per les seves característiques de materialisme, secularisme, laicitat i falta de fe, gairebé d'apostasia silent i despreocupada, com també per ser precisament la nostra, en la que estem immersos i de la que en som en part responsables, si no l'avisem i no fem res, i en part víctimes culpables, si ens deixem influir per ella i oblidem i abandonem el veritablement important en ares de les vanitats banals d'allò humà, mundà i temporal.

Dos grans i greus avisos: la ciutat de Nínive, la capital assíria, es va convertir i va evitar ser destruïda, quan va fer cas a l'apocalíptica predicació del profeta Jonàs, i comparativament sortim perdent amb ella, tot i el terrible i dura que habitualment era aquella, perquè va acceptar l'avís i la correcció d'un profeta, Jonàs, i la nostra societat no fa cas ni es corregeix tot i que qui li parla al cor és el mateix Jesucrist, el Messies Fill de Déu, molt més gran que el més gran que els profetes. És un enduriment del cor i un rebuig molt més greu perquè se li fa directament a Déu, no a través d'un intermediari. 

Igualment en temps antics una reina del Sud, de Saba, va viatjar a Jerusalem des del seu país, per tal de veure i escoltar al savi rei Salomó, per conèixer i aprofitar la seva saviesa, concedida per Déu.  I en canvi la nostra societat actual, tan o més que la jueva en temps de Jesús, no li dona importància, desobeeix i fins confronta directament, per orgull rebel d'indiferència i menyspreu, les paraules de saviesa del Senyor, tot i tenir-les tan a prop, en la Missa, en la Bíblia i en l'Església, i tot i que aquesta és molt més que la d'un savi de l'Antiguitat, perquè és la Paraula de Déu expressada personalment per Ell i en la proximitat de tots. 

No és sense una gran culpa aquesta actitud generalitzada d'una gran part de la nostra societat moderna actual, tan pagada de si mateixa i tan tancada a veure, a sentir, a reflexionar i a obrir el cor, davant el gran do de Déu, que com proclamava una altra lectura d'aquests dies, ens parla en paràboles per arribar a tots, fins els més senzills, i per suscitar en tothom el desig de voler entendre-la i fer-la seva, ja demanant al mateix Senyor, en altres punts de l'Escriptura, que Ell mateix ens ho expliqui i ens ho faci entenedor, sigui individualment o millor col·lectivament, sigui per la lectura i descobriment i reflexió personals o millor encara sigui per voler i acceptar ser instruit al llarg de tota la vida, des de la catequesi i el Catecisme fins als estudis teològics i bíblics, passant per l'escolta setmanal o millor encara més freqüent, idealment diària, de l'Evangeli i les lectures del dia a la Missa, per les homilíes i sermons, per les notes i comentaris de la Bíblia catòlica, per la lectura d'obres pietoses, sobretot de sants, que quasi tots ens en donen, i en definitiva per la tradició i el magisteri de l'Església catòlica. I tenint en compte sobretot l'esforç personal en l'oració, l'adoració i contemplació, i tots els sacraments, destacant en aquest punt el de la confessió i direcció espiritual, però essent vàlids i útils, necessaris i indispensables, tots els que poguem i haguem de rebre, baptisme, confrmació, eucaristia i, si correspon i quan correspongui, els altres tres de matrimoni, orde i unció dels malalts. 

Es tot un programa de vida anant amb actitud oberta i receptiva i amb posicionament de fe, a l'encontre de Nostre Senyor, que es deixa trobar perquè en realitat és Ell qui ve a buscar-nos com a l'ovella perduda i ens instrueix i ens guia com a pastor del nostre grup socialhumà  tan desorientat i perdut que semblem ovelles sense pastor. La Paraula de Déu que ens és llum, guia, companyia, protecció, vida i aliment per aquest món, i Jesucrist mateix, el nostre Salvador, que és camí, veritat i vida, no ens faltaran mai a través de la seva Església, que és on actua l'Esperit Sant d'una forma més clara, segura, viva i intensa per tal de fer-nos present l'amor, la bondat i el perdó de Déu Pare, i així ens fa viure en la seva gràcia i ens santifica, i on el mateix Crist es troba amb nosaltres de forma invisible però real quan estem reunits en el seu nom i que també es fa present físicament amb el seu Cos i la seva Sang en el miracle, misteri i meravella de la consagració, la comunió i del sacrament de l'altar al sagrari. No hi ha cap excusa per no buscarlo deixant-se trobar per Ell que ens busca a nosaltres i ens inspira a cercar la seva presència, i escoltant-lo convertir-nos i deixar que Ell ens alliberi del domini del diable, del pecat i del mal i així perdonant-nos ens salvi del càstig que mereixeriem, i a més deixar-nos instruir cada cop més per la revelació de la saviesa divina i dels misteris divins i celestials. Però que lluny està una gran part de la nostra societat actual d'aquesta actitud i de tot això! Per això el Senyor amorosament ens avisa, per que l'importem, ens considera seus i ens estima, de que col·lectivament estem en mola mala situació i anem per molt mal camí, i per això caldria recordar a dirigents, persones influents i poderoses, intel·lectuals i tothom en general, que haurien de conèixer i viure allò que els petits i humils saben molt bé perquè es deixen inspirar i reconeixen la veu autèntica de Déu i el segueixen, i aixi en reben la revelació i la força que els salva i dona vida eterna, i que el pas fonamental i el més intel·ligent de tota la vida humana és el que Déu mateix ens diu: tant de bo que avui sentissim la seva veu "No enduriu els vostres cors!" i així Ell pugui salvar-nos per l'Amor que ens té!