Els protomàrtirs romans, acusats falsament i assassinats cruelment de diverses maneres i com a espectacle als últims anys de l'emperador anticristià Neró, que els donà la culpa del gran incendi de Roma de l'any 64 per intentar desviar les sospites populars que havia sigut ell mateix el qui ho havia ordenat.
No són els primers màrtirs cristians, ja que el primer va ser St. Esteve a Jerusalem pocs anys després de l'execució a la creu i la resurrecció de Jesucrist i alhora pocs anys abans de la conversió de Sant Pau, fets que van tenir lloc als anys 30s. També hi va haver alguns màrtirs cristians més, i importants, a Terra Santa abans que els protomàrtirs romans, però aquests foren els primers a la capital de l'Imperi i probablement també fora de l'àmbit original del Cristianisme. A més entre ells s'hi comptaren St. Pere i St. Pau, el primer crucificat i segons la tradició cap per avall i el segon decapitat, perquè tenia la ciutadania romana. Els mateixos historiadors romans que citen aquesta persecució, sobretot Tàcit i en menor mesura Suetoni, tot i que no són favorables als cristians ni els veuen amb bons ulls, diuen que la mateixa gent sentia compassió per ells davant les espantoses tortures, com ser devorats per les feres a l'arena del circ, ser crucificats o cremar convertits en torxes humanes, a les que els sotmetè Neró, el prototipus de governant-Anticrist, famós per les seves aberracions de tota mena, i perquè se'n mig adonaven que no eren culpables sinó víctimes expiatòries innocents dels càrrecs que se'ls hi feien i que se'ls torturava i matava per pur interès polític i diversió del populatxo i de l'emperador.
Des de llavors les persecucions anticristianes no han parat gairebé mai, ja que pràcticament en tots els segles dels últims dos mil·lenis hi ha hagut màrtirs per la fe cristiana almenys en algun lloc del món i el segle XX ha sigut dels que més màrtirs ha donat, destinats per la Providència divina a regir amb Jesucrist al Cel i ser llavor de nous i molts més cristians, a Mèxic, a Espanya, a Rússia i a molts altres països. I el segle XXI sembla anar igual. Molt recentment a Nigèria han sigut assassinats bàrbarament per terroristes islamistes una cinquantena de fidels que sortien de la Missa de celebració de la solemnitat de Pentecosta, ocasió en que centenars van resultar ferits, i que s'ha repetit amb poc marge de temps amb atentats menors, i igual passa a Kenya, a Moçambic, a Sri Lanka i a molts llocs del món, hi ha uns 50 països en que el Cristianisme o està prohibit per les autoritats, o té restriccions molt fortes, o és objecte de l'odi de les masses atiades en contra d'ell, especialment en Estats islàmics, com Somàlia, Afganistan i Pakistan i encara Aràbia Saudita, però també a Corea del Nord, i fins i tot la Índia, Xina i molts altres més, a part dels atacs terroristes contra cristians a Occident. El martiri és una possibilitat real en molts llocs del món i d'això ja avisa Nostre Senyor Jesucrist, dient que si el van perseguir a Ell no és d'estranyar que també es persegueixi per part del món i del diable als qui creuen en Ell i el segueixen. Però gràcies a la força de l'Esperit Sant, el dèbil es fa fort a l'hora de donar testimoni i així mostra la veracitat i solidesa de la seva fe, a part de ser exemple i model de santedat.
Que els sants protomàrtirs de Roma i tots els altres màrtirs preguin i intercedeixin des del Cel a Déu per tots els cristians, i especialment pels perseguits, per tal que els doni força en totes les dificultats i adversitats, i així mantinguin la flama de la fe i aquesta creixi per a la salvació de tots!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada