Cal triar entre Déu i la vida o el pecat i la mort

Segons investigacions actuals molt recents, l'explosió a l'atmosfera d'un bòlid com el de Tunguska del 30 de juny de 1908, que per sort va afectar una regió de taiga quasi deshabitada de Sibèria, podria ser el causant de la destrucció de les ciutats de Sodoma i Gomorra, prop del Mar Mort, cap a l'any 1650 aC, ja que la zona desèrtica ara anomenada Tall el-Hammam a Jordània, una mica al nord del Mar Mort, mostra clares evidències d'una destrucció per un esdeveniment d'aquest tipus. 

Concretament correspondria a una explosió d'un petit fragment d'asteroide o cometa d'uns 50 metres que entrava en l'atmosfera a gran velocitat i que per la intensa fricció amb l'aire va tenir lloc a uns 4 km d'altitud sobre la superfície, amb una energia equivalent a la de mil bombes atòmiques com les de Hiroshima i Nagasaki del 1945, provocant una ona de xoc d'uns 1 200 km/h amb una temperatura d'uns 2 000º C, que ho arrassà tot a les proximitats en un radi d'uns 25 km a partir de l'epicentre. 

Una representació de la destrucció de Sodoma i Gomorra i de la salvació de Lot

En aquella zona, fins llavors paradisíaca, hi havia unes ciutats molt pròsperes, d'una gran riquesa material, però els habitants de les quals s'havien corromput completament, identificant-se amb la seva maldat i vivint en un ambient de perversió general que horroritzava als pobles veïns. Era una societat que presumia descaradament dels seus pecats i vicis, sentint-se orgullosa d'ells, i no tement res, ni a la gent bona i l'altra gent en general i ni tant sols a Déu i la seva justícia. 

El llibre del Genesi ho explica, les abominacions continues i molt greus que cometien, i la degradació i degeneració que afectaven a tots, van fer que Déu les castigués amb una destrucció total, després que Abraham va regatejar amb Ell intercedint per tal que no les destruís; essent ciutats de milers d'habitants i davant de Déu, que es deixa pregar i que deu voler que Abraham comprengui per què ho fa, aquest li fa notar que si hi ha 50 justos a la ciutat, per consideració a aquests no l'hauria de destruir, i Déu hi assenteix: "Si hi ha 50 justos no la destruiré". I Abraham va baixant la xifra, perquè sap o tem que no hi siguin, fins arribar a 10, i el Senyor li diu: "Si n'hi ha 10, per aquests no la destruiré". Però no n'hi havia ni aquesta petita xifra, i els pocs que hi havia, Lot i la seva família, avisats per uns àngels, als qui la depravació de la gent local ni tan sols pretenia respectar i ja sofreixen un primer càstig de ceguesa, marxen de la ciutat i escapen i se salven de la total destrucció que succeeix a continuació, exceptuant la muller de Lot, que per desobeir les instruccions queda transformada en estatua de sal. 

Lligant les dues coses, la Providència divina va fer que aquell bòlid no deixés res d'aquell focus de corrupció moral i humana, o almenys ho va permetre, no tenint la protecció divina davant aquella catàstrofe terrible. Avui dia s'hi troba una capa de cendres, roca fossa, ciments carbonitzats per un gran incendi i petites esfèrules i microdiamants d'un metre i mig de profunditat. La devastació debia ser instantània i total, i a més duradora perquè la terra de la zona també tingué un gran excés de compostos salins, que la deixà estèril i del tot inapte per al cultiu, i hi ha evidències que la zona extensa afectada no tornà a ser habitada en diversos segles. I una destrucció així és excepcional però no única i hi ha el cas de les poblacions de Pompeia i Herculà destruides per una erupció del Vesubi l'any 79 i unes quantes altres al llarg de la Història, per volcans, terratrèmols, tsunamis, inundacions, incendis o altres desastres.

Però en el cas de Sodoma i Gomorra i les altres poblacions de la Pentàpolis, hi ha l'afirmació clara i explícita del càstig pels seus pecats antinaturals i que clamaven al Cel. I és curiós el fet de la coincidència que per aquella època, a mitjans o finals del segle XVII aC, també esclatés amb una gran violència el volcà que destruí gran part de l'illa de Thera, al Mar Egeu, l'actual Santorini, destruint aquella civilització ciclàdica i afectant a la Creta minoica, el Delta del Nil i les costes euroasiàtiques del Mediterrani oriental.

L'ensenyament de l'episodi del llibre del Gènesi sobre la Sodoma i Gomorra entregades obertament al mal i l'intent d'Abraham de detenir el càstig de la justícia divina sobre elles, perquè no s'hi trobaven ni un grapat de persones normals i honestes, és la confiança en Déu, el poder de la intercessió de l'oració dels creients, i els justos com a protectors i salvaguarda de tota la societat i salvats per la protecció divina. I lligant-ho també amb la Nínive del profeta Jonàs, que es convertí i feu penitència pels seus pecats i va ser salvada de la destrucció anunciada, ja que Déu se'n va compadir dels seus innocents i dels culpables penedits, es pot dir també que si les ciutats de Sodoma i Gomorra haguessin fet cas dels avisos divins i haguessin demanat pietat i canviat de conducta, deixant que Déu els purifiqués i retornés a la perduda dignitat humana, no habrien sigut destruïdes, però van perseverar en el pecat i el mal, i aquests sempre són perjudicials pels que s'hi adhereixen i porten a l'autodestrucció ja per les seves conseqüències, ja que l'allunyament, la desobediència i l'oposició a Déu, que és la font de l'existència, de la vida, de la bondat i de l'amor, ja es per si mateix el camí de la mort, tant de l'espiritual i eterna com també de la física i terrenal: "Pel pecat va entrar la mort en el món". 

L'ésser humà, homes i dones, pot seguir tant col·lectivament com individualment el camí de la vida, que és el de Déu i porta a Ell, com el camí de la mort, que és el del diable i porta a la perdició i condemnació eternes. Perquè està clar que l'home serà eternament allò que sigui quan acabi la seva vida terrenal i deixi aquest món, ja que els seus fruits, bons o dolents, l'acompanyaran. Cal doncs deixar-se guiar per Déu, que ho coneix tot més bé que nosaltres, i escollir el camí de la vida, que pot ser en ocasions estret i costerut i pot significar portar la nostra creu com seguidors que som de Crist i de la seva, però que es fàcil de fer perquè Déu mateix ens hi ajuda i que sempre és el camí de l'esperança i l'amor, de la bondat i de la felicitat i alegria!