De la Paraula de Déu

De la Paraula de Déu d'aquests dies: 

A l'Antic Testament hi ha diversos llocs on s'hi pot copsar el misteri de la Santíssima Trinitat, com a l'inici del Gènesi i de tota la Bíblia quan Déu crea l'Univers a través de la seva Paraula i l'Esperit de Déu plana sobre la Creació, o quan Déu diu "Fem l'home a la nostra imatge i semblança" o quan el text usa el nom de Déu en plural, Elohim, però després el verb va en singular, com si diguessim Déus creà, i alguns altres llocs. Però on es veu, o millor dit s'endevina o s'intueix, més clarament la revelació de la Trinitat divina és en l'episodi dels 3 àngels que visiten a Abraham a Mambré. Cal llegir-lo amb atenció o rellegir-lo per adonar-se'n plenament, perquè al veure que passen per allà, Abraham els hi diu "Senyor!" i els adora prosternant-se davant seu. Després els serveix preparant-los una bona acollida amb menjar i al final els àngels li diuen a Abraham: "L'any que ve tornaré i Sara tindrà un fill", notificant-li així el miracle de ser mare una dona estèril i ja gran d'edat, i el compliment de la promesa divina que Abraham serà pare d'un gran poble, sorgit d'ell i de la seva esposa, és a dir no de cap concubina com en el cas d'Ismael. 

Icona de la Trinitat o l'Hospitalitat d'Abraham, amb els 3 àngels de Mambré, d'Andrei Rubliov (c. 1350? - c. 1429) 

Quan es coneix pel Nou Testament la Trinitat divina, on surt en diversos llocs com en l'Anunciació, el Baptisme, la Transfiguració, el Calvari i les instruccions de Jesucrist ressuscitat entre d'altres, tant clar és llavors l'episodi dels àngels de Mambré, que en ocasions s'ha usat aquesta escena veterotestamentària per representar la Trinitat amb una base bíblica ja de l'AT, és a dir de la primera Aliança, com en la famosa icona d'Andrei Rubliov de principis del segle XV. 

I en el diumenge 16 de durant l'any del cicle C es llegeix aquesta narració com a primera lectura, i junt amb la carta de St. Pau corresponent, que parla del paper i funció de Crist en nosaltres i com nosaltres hi podem correspondre, ens ajuden a entendre molt més bé i millor l'Evangeli proclamat, que és el de la visita de Nostre Senyor Jesucrist a Marta i Maria de Betània, membres junt amb el seu germà Llàtzer de la família amiga de Jesús a la que aquest tenia una particular estima. La comparació amb Mambré ens mostra les semblances i les diferències entre l'AT, on la Revelació està en general en llavor, de forma material, col·lectiva i d'horitzó aparentment terrenal, amb el NT on ja es manifesta com a fruit, de forma espiritual, individual i de destí celest clar. Així per similitud i contrast, l'AT ens ajuda a entendre més bé i millor el NT, mentre que aquest il·lumina el significat real de l'anterior. 

Així a Mambré són tres àngels que en realitat són el Déu únic, que deixa entreveure el misteri de les 3 Persones en Ell, amb Abraham, el seu interlocutor, que per inspiració se'ls hi dirigeix com un de sol. A Betània és Jesucrist, una persona però que en realitat porta amb Ell la Trinitat, qui visita a Marta i Maria i és de suposar, tot i que no se'l cita, l'altre membre de la unitat familiar, Llàtzer, que en tot cas és present en la seva absència.  

Jesús en casa de Marta i Maria, de l'il·lustradir bíblic Harold Copping (1863 - 1932)

Marta es posa a servir a Jesucrist igual com Abraham fa davant la visita del Senyor. Fins aquí hi ha un paral·lelisme clar: la visita de Crist és ocasió de servir-lo i tant Abraham com Marta fan una obra bona. Però Maria, l'altre germana, fa una cosa nova i encara millor, que és la més adequada davant el Senyor i que és el que Ell realment desitja: s'asseu als seus peus en actitud contemplativa i se l'escolta embelesada, quan Crist, la Paraula de Déu, els parla. Aquest és el cim més alt de la condició humana, escoltar i veure a Déu. Perquè a diferència dels àngels de Mambré que escolten a Abraham i en general guarden silenci i el deixen fer fins al final quan li anuncien el miracle que complirà la promesa divina, Nostre Senyor a Maria, que està atenta a Ell, li parla instruïnt-la i comunicant-li, com Déu fa amb els senzills i humils, els secrets i misteris de la seva Divinitat i del seu Regne. 

Marta, atrafegada de feina, potser sent a Jesucrist, però no amb atenció plena, perquè està divida amb el servei que li vol fer i com a mínim es perd el discurs complet tot i que probablement en senti trossos, algunes frases, igual com es perd les expressions i els matissos del que diu, i en conjunt la presència del Senyor durant aquella estona, en la que Ell parla. 

I Marta té una reacció molt humana, que seria comprensible i potser fins adequada, si Jesucrist no fos el Fill de Déu fet home. Li retrau, al Senyor!, que Maria no l'ajudi en la feina de preparar-ho tot i de servir-lo. En aquell moment diriem que Marta encara està amb una actitud creient, però de l'Antic Testament: reconèixer amb agraïment, amor i veneració, fer, dir i esperar la resposta divina. Però Maria, per un do, ha entrat ja de ple en el Nou Testament, ella igualment reconeix amb agraïment, amor i veneració, però prefereix escoltar l'instrucció i proposta divina, per saber-la, assumir-la, meditar-la, viure-la i posar-la en pràctica en la mesura del possible, aquí és Déu qui fa i diu i l'ésser humà el qui respon. És un gran pas endavant en el camí cap a la necessària, adequada, autèntica i millor relació amb Déu.

Per això Jesús renya a Marta amb afecte i tendressa, "Marta, Marta, estàs molt preocupada per moltes coses, quan només una és important", és a dir buscar i estimar a Déu primer i sobretot, que tot l'altre que ens fa falta ja se'ns dona amb Ell, i li ho fa veure, "La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa". És millor viure escoltant i responent a la proposta de Déu que no pas servint-lo a la nostra manera i demanant-li coses. Tot i que totes dues coses es poden i s'han de fer, si la de Marta és bona, la de Maria és millor. 

Però totes dues, amigues de Jesús, són santes, com ho és també el seu germà, el ressuscitat de la mort per Ell. Des de sempre s'ha vist en Marta la relació de vida activa amb Déu, com els religiosos consagrats a Déu dedicats a servir-lo com a missioners, evangelitzadors, predicadors, ensenyants i també fent obres de caritat, com atendre i tenir cura de pobres, gent gran, malalts, pecadors, i la gent en general. Això és estimar Déu en el proïsme, cosa que el mateix Déu ens demana com a primordial i ens diu que no ho oblidem mai, perquè tot allò que feiem a un d'aquests necessitats, a Ell li ho feiem. La vida activa és fonamental i necessària, com ho és el matrimoni, formar una família i tenir fills. I és molt lloable si aquesta és la vocació a que Déu ens crida, degut a la nostra situació i personalitat, i la seva voluntat i plans de salvació, que sempre vetllen pel millor de tots i cadascun. Però la vida activa no pot prescindir de l'adoració i l'oració en tots els seus tipus, d'honor i lloança, d'oferiment, d'agraïment, de petició, i també la contemplació, el silenci en el que Déu parla al cor, l'estar davant la presència de Déu, el sentir-se estimat i estimar-lo a Ell sobre totes les coses, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb totes les forces, perquè així no sols farem allò just i necessari, i tindrem amb Déu la relació que Ell es mereix per ser qui és, Déu de l'Univers, omniscient i omnipotent Creador i Salvador, i Amor i Bondat infinits, i per tant tindrem la posició correcta davant seu i estarem en la veritat, fent ja un tast del Cel, sinó que no deixarem cap espai en nosaltres perquè entri i l'ompli el pecat, el mal i el diable i això és un gran bé per a nosaltres i per això Déu mateix ens ho mana, i no pas perquè Ell ho necessiti. Sense Crist no podem res, no ho encertem i ens anem perdent, però empeltats en Ell ho podem tot, i particularment i segons la seva voluntat, donar fruit, molt, bo i perdurable, com és el cas dels sants. 

I naturalment, en Maria s'ha vist des de sempre també la vida interior, contemplativa, sobretot aquella lluny i lliure del món i ja en aquest món de cara plenament a Déu, l'infinit, l'eternitat i el Cel, com en els religiosos i religiosos consagrats en la clausura, també seguint la crida especial de Déu per a ells i acceptant-la, agraïnt-la i visquent-la humilment i amb confiança, progressant així moltíssim en l'acostament i la unió amb Déu, amb un cor indivís envers Ell, rebent el seu Amor i tornant-li amor, i ben dòcils a la seva presència, voluntat i inspiracions. Aquesta és la felicitat humana més gran, ja que anticipa ja en aquest món la futura del Cel i a més porta a viure en un món ple de miracles. Els sants místics i contemplatius pertanyen a aquests escollits per a la millor part i arriben a cotes altíssimes que per desig diví poden transmetre almenys en gran part als altres, com Santa Teresa de Jesús i Sant Joan de la Creu i molts més, als que costa seguir en el seu vol tant alt i en la seva experiència irrepetible, però que ens ensenyen parts i fites del camí. I la vida d'adoració, contemplació, amor i pregària, té en si mateixa la seva eficàcia de caritat envers el proïsme, com la vida activa. 

Així els sants patrons de les missions són Sant Francesc Xavier, l'intens i eficaç missioner a la Índia, el Japó i una mica també al final a Xina, com instrument de l'Esperit Sant i presència de Jesucrist que portava a terres molt llunyanes a glòria de Déu Pare i salvació temporal i etena d'aquelles gents, i Santa Teresa de Lisieux, que no va sortir mai del seu convent de clausura a Normandia, però que va obtenir d'encarnar en la seva vida i en ella l'amor de Déu i de l'Església, i va pregar molt pels missioners i per la gent de les terres de missió. Només Déu coneix quins van ser els mèrits d'un i altra en la conversió i evangelització d'aquells que encara no coneixien al Déu veritable i necessitaven i en el fons desitjaven i esperaven ser predicats i instruits, batejats i salvats.

Que la família de Betània amiga de Jesús, Maria, Marta i també Llàtzer, preguin i intercedeixin davant Déu per tots nosaltres per tal que com Marta poguem servir-lo amorosament, com Maria poguem estar a la seva presència i escoltar-lo sempre procurant viure amb Ell i segons Ell, i com Llàtzer siguem ressuscitats per Ell, l'exemple que tots tres ens donen!